Rapha Festive 500: II&I

Una jornada la d'aquest cap d'any diferent, molt, a on cada pensament de bike girava únicament sobre com poder portar a terme aquesta Festive 500 començada fa vuit dies.

El dia de Nadal va fer-la un xic més emocionant, pel fet que no vàrem fer els 60 quilòmetres de rigor per anar tranquils a aquesta aventura de vuit dies de final d'any.

Ens ha costat assolir aquests cinc-cents quilòmetres, certament, certament.

Ahir havíem d'organitzar poder fer tota una jornada de Single Speed, i això implicava a diferència de la resta d'aquests vuit dies a on vàrem poder fer Single Speed, i seguir amb les obligacions que marquen el dia a dia, ahir poder ser a dalt de la bike les deu hores va comportar de la jornada abans haver de planificar com seria el dia trenta-u a casa, des de trenc d'alba fins l'entrada d'avui, porta d'accés del 2014, omg, sembla que era ahir l'entrada del 2000, i per la ruta d'ahir sembla que encara estiguem al 92 gaudint del moviment olímpic, MTB, MTB, MTB.  

Havia de ser un dia sense desnivell, no podíem assolir 128 quilòmetres, els que li faltaven a la Betty per aconseguir els 500,  fent desnivell, no hauríem aconseguit coronar aquesta xifra abans de la mitja nit, tampoc el ritme havia de ser alt, vull dir, que havíem d'acabar l'aventura amb dignitat, de poder ser, arribar a casa amb un somriure, i després d'una pila de dies matinant, a les cinc, i a les sis de la matinada les darreres setmanes, jo creia que millor ser prudents i que el ritme fos baix, no venia de fer-ho en vuit hores, millor fer-ho en dotze o tretze,  i viure una aventura jo diria que el mot seria pausadament.

Mirar de fer-ho bé, i fins i tot pot arribar a sortir bé, i no ho dic per haver assolit els 500 quilòmetres, que també, si no pel fet que ahir, durant la sortida d'ahir,  el temps va quedar aturat per a nosaltres. 

Ahir vàrem anar a Barcelona en bike, sí, és evident que vàrem anar a més llocs per a poder fer aquests 130  quilòmetres, però també a Barcelona.

Una aventura que va començar amb la jornada de temperatures més freda a dalt de la bike d'aquest desembre a casa, 6°C a la riera de Llavaneres, equipats aquest cop sí de rigorós hivern, a on no vàrem passar mai fred, a on un micro clima dins dels nostres equipaments sempre ens va protegir d'aquest,  no de gaudir de la seva presència, en cap cas, és sensacional sortir amb ell, amb aquest fred, però més encara no patir-lo, ahir va ser un dia d'aquests, va ho escriuré, gaudint del fred a dalt de la bike, mai hauria dit que des del Maresme escriuria aquestes lletres, gaudint del fred, gaudint del fred.

De casa directes a Llavaneres, i d'aquí sense pauses fins a la porta d'accés al Palau Sant Jordi, fins a l'Estadi Olímpic, omg, omg, omg.

A la meva etapa fallida d'estudis a la Politècnica d'Urgell, vaig viure un temps a Barcelona, el just per tornar a casa, i fer el mateix, una etapa fallida però anant i tornant cada dia de casa a Barcelona. El temps d'estada a Barcelona vaig córrer dia sí dia també per la zona del Castell de Montjuïc, ahir, ara passats més de trenta anys hi passàvem en bike, i ara a casa fent la darrera crònica d'aquesta Rapha Festive 500, veig l'anada d'ahir a la capital, i valoro encara més cada detall, com més petit, com més silenciós, millor.

Un cop a Barcelona, bé, és casa, i com a tal, l'arribada per Badalona, el pas pel Fòrum, piràmides dels catalans,  el carrer Marina, la zona de la Villa Olímpica, la visió de fons de la Sagrada Família, propera a on vivia la besàvia, el port, a on hi vaig fer jo estada mentre vivia a Barcelona, Les Drassanes Reials, Les Rambles, per on hi passava cada dia per anar a la Universitat, el Paral.lel. 

El Jardí Botànic, l'edifici de l'ex TV1, la Fundació Joan Miró, també les cues per entrar-hi. 

L'Estadi  Olímpic Lluís Companys, veus el gegantí peveter olímpic, i cada instant passat es fa present, mtb, mtb, mtb. 

Som dia u, del 2014, el dia trenta-u del 2013, a on érem? gaudint d'una aventura tan senzilla com emocionar-nos amb una proposta per a bicicletes de carretera de fa nou dies, i fer-la aventura de MTB Single Speed a casa, i tant que sí, i tant que sí, i per què? per una cultura de gaudir dels propòsits, dit així sembla poca cosa, però un cop hi ets a dins, tot fa un gir, com les corones de granit que envolten Fades i cavallers, engranades a la Nau Insígnia, clar que yes, a on cada jornada té el millor to, no per ser bones èpoques sempre, que també molts cops ho són, si no per aquest fer de gaudir del què ve.

Des de Barcelona, vàrem desfer el camí passant per l'Estació de França, i a partir d'aquí quilòmetre a quilòmetre acostant-nos per una banda a casa, per la mateixa arrapant-nos al 2013, i amb un Vol pausat fent les aproximacions al nou any, el 2014.

A les tres del mig dia passant pel Montgat, sentíem les campanades, gran instant, gran instant.

Repetir el pas, encertat, decidir a Mataró girar direcció a Dosrius cercant la suma total de quilòmetres perseguits sense haver d'escalar.

Veure  el campanar, el seu rellotge indicar les sus tocades de la tarda,  una fusió de pensaments. L'aturada al port de Mataró, dolça, oi que sí?

El pas per l'Hotel Colón, pel què encara ara és, retorn de les estades de la meva infantesa a Cal Sr.Joan, a sobre del Spar-forn de pa de la riera de Caldetes, l'arribada a la darrera platja, la de La Riera, emotiu, perquè a aquest punt ja no caçàvem quilòmetres, ja únicament exprimíem les darreres sensacions d'una aventura iniciada dotze hores abans. 

Dues aturades per menjar, una primera anant, a la Villa Olímpica, un panet de xocolata, mig de formatge, una magdalena gegant, i un cafè llarg, una segona tornant, a Premià, tres minúsculs panets de xapata, un de panses, llaminadures, un cafè llarg i mitja cola. 

Aigua, mig bidó de 750 ml. 

Divertit quan portes 130 quilòmetres, dels 128 que necessites, el mòbil s'apagui als darrers cinc quilòmetres, i no enregistri els darrers minuts de l'aventura, fet què, per dos quilòmetres vàrem estalviar-nos d'haver de tornar a sortir de casa a conquerir els últims metres per consolidar la fita de  l'aventura de fer realitat la xifra 500 en vuit dies, com sona, la Betty va arribar a casa amb el mòbil apagat. Amb un trenta per cent de bateria, però incomprensiblement apagat. 

Amb totes les eines, recanvis, amb pastilles de fre de recanvi però sense pastilles de fre del darrera dels R1 de la Longboard, sense possibilitat de fer el canvi, ja vindrà el moment d'explicar-ho, ja vindrà, incidències cap, coincidències, amb en Tr@il, i la seva inseparable  Gary Fisher rígida,  ell direcció a Canet, nosaltres direcció a Mataró, llums, Cateye i Powerled, en marxa des de Dosrius. 

Un cap d'any diferent, certament, no recordem quasi res del pas al 2014 coincidint amb les campanades, fora del brindis propi del Cava triat per en Josep dies abans, brindant per Finale, clar que yes. 

Al 31 de desembre, Rapha Festive 500 2013, ara a dia u de gener del 2014, descansant, esperant, els Dracs regenerant els seus ulls de visió nocturna, crec notar la corrent d'aire del batre de les ales dels dos Dracs, un més fort, perquè la Vicious és prudent i sap del canvi d'escames proper, i prefereix que la Spot Brand marqui el ritme dels primers Vols del 2014.

Preciosa la coincidència de la propera Challenge del 2014, proposen 130 quilòmetres a un sol dia, ahir era dia 31 del 2013, en vàrem fer 130, avui és dia u del 2014, i proposen fer-ne 130. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, entrem ara sí directes al 2014.

Les dues pomes al sac

I ben lligat, de cara a demà prepararé la crònica de la darrera sessió de la Rapha Festive 500.

MTB, MTB, MTB, ara ja des del Mirador del Drac. 

Rapha Festive 500: II-Ib

Ja hem vist els 120. 

MTB, MTB, MTB. 

Darrera intervenció abans d'arribar a casa. 

Rapha Festive 500: II-Ib

111.

MTB, MTB, MTB.

Ara sí , ara a pels 120., clar que yes.

Rapha Festive 500: II-Ib

Tocant els 100. 

Serem prudents, abans dels 120, va el 110.

MTB, MTB, MTB. 

Rapha Festive 500: II-Ib

Els 90 ja són al sac, mtb, mtb, mtb.

Anem a pels 120, clar que yes.

Rapha Festive 500: II-Ib

El temps ajuda a poder mirar si béno a conquerir la corona, sí a veure-la propera. 

MTB, MTB, MTB.

A pels 90, clar que yes.

Rapha Festive 500: II-I

Primers trenta. 

MTB, MTB, MTB.

A pels 110 restants. 

Pomes a punt

D'entrar al forns, millor dit a punt d'entrar al congelador. 

MTB, MTB, MTB. 

Dues pomes

Ho dic pel fet que per la Rapha Festive 500 III, vàrem fer dues jornades, una de mig dia, una segona a la nit, i tornaré a dir, omg quin fred que vàrem passar. 

La imatge és d'ahir a la matinada, mentre creia que era una magnífica jornada a les prèvies del què havia de ser una arrancada de setmana propera a un final de cap d'any, res més lluny de la realitat. És evident que és cap d'any, és evident que ahir eren prèvies properes a cap d'any el què no era tan evident és que el terme magnífic anés per on va anar, en cap cas, en cap cas. 

Ara des de quarts de sis, esperant, sí, sí, esperant, i en aquest cas, qui espera no desespera, quan decideixes en funció de fets costa menys afrontar les decisions. 

Avui dia trenta-u de desembre tenim un bon tram a fer, i tant que sí, i tant que sí. 

El fet, mirar de fer els 120-130 quilòmetres que ens queden per assolir la Festive 500. Mirarem de fer-ho fàcil, no desnivell, no bon ritme, i fins i tot mirarem de no passar fred, a 5°C que marca ara la temperatura el pronosticador costa pensar en no passar fred, certament, però també cal pensar que una bona tèrmica a sota de la Gore ajudarà a poder afrontar aquesta fredor del darrer dia de l'any. La meva nova Gore mai ha sortit amb una tèrmica d'hivern, avui en tindrà ocasió, clar que yes.

Ahir teníem previst fer els 63 quilòmetres que tocaven, no va poder ser, excepcionalment tot i córrer des de quarts de cinc de la matinada per poder d'una manera programada fer aquest quilòmetres, nosaltres únicament proposem, res més, després la jornada fa el seu curs, i nosaltres ens hi adaptem.

Ara ja són les sis tocades, no hi ha encara l'arribada de la corrent d'aire provinent del moviment de les ales dels Dracs des del Mirador, descansen, de fet tots estem descansant, per d'aqui a unes dues hires després del trenc d'alba, mirar d'arrancar el Vol, si podrem o si desistirem, serà ja en arribar aquest punt un fet, no un pronòstic, millor dit un fet o un pronòstic sense portar a terme, que també podria ser, i tant que sí, i tant que sí, mtb, mtb, mtb. 

El refredat em ronda, des de fa uns dies, i avui crec que és proper a aterrar a sobre meu, veurem, veurem. 

Des del Mirador del Drac, fent el segon cafè.

Deixant passar les hores

Ens anem acostant al mig dia, a on ens espera un magnífic dinar. Passades les hores no ha sigut, avui sense dinar, copçat certament, molt.

Les jornades tenen això, són sempre un pas de les hores, sempre, sempre, sempre. 

Ara però i per diferents motius, la meva dedicació està molt centrada a les millores de la Vicious, a les modificacions que ha de viure aquesta bike.

De fet, si bé és veritat que estic pendent de l'arribada de part dels components que han de ser els protagonistes del proper tram, també ho és el fet que el calendari Single Speed del 2014 té una densitat interessant, certament, certament, fet que implica que no ens podem permetre moltes llicències pel què fa a l'arribada de components, ni d'equipaments. Tot i que estan venint nous equipaments, i nous components. 

Mantenir les bikes al dia únicament en consumibles de desgast, com discs de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, pneumàtics, Belt Drive, implica ja una despesa important, minúscula però si ho comparem amb la despesa dels equipaments, tot i que podem no fer ni una despesa adicional als propers mesos, i tot seguiria en marxa, sense cap mena de sensació de risc. 

Aleshores per què no ens aturem aquí, per què no ho fem, per què seguim millorant els equipaments?
He de pensar que per fer cal tenir un tram viu, vull dir de millora, la necessitat de millorar els equipaments és pel fet de mirar de gaudir encara més de cada tram de bike, de fet, des de l'anada a Chain Reaction Cycles, a on vàrem comprar els equipaments d'hivern que no ens hem aturat, però de fet, l'equipament que va venir d'Irlanda ja funcionava bé, també val a dir, que les millores dels equipaments fetes posteriorment, han ajudat i molt a gaudir a dalt de la bike, fet que ha portat a rodar, i rodar, i rodar. L'extensió de jaquetes Gore Bike Wear com la Fusion, un èxit, els guants Gore Alp-X,tenen una definició breu de 10/10. Veient que els resultats són aquests, es fa difícil no seguir millorant els equipaments, perquè el què funciona, millor no canviar-ho, i certament que les dades del ritme de sortides són per ser desembre com a poc de progressió significativa, a positiu, a positiu, una aportació, com més rodem millors sensacions musculars, que bé, que bé, que bé.

Els canvis de bike a casa continuats no funcionen, perquè la motivació no sé perquè té una duració molt limitada, després el ritme baixa i les bikes queden a casa aturades. De fet l'època Ibis del 2007-2008-2009 per les continuades rotures de la Mojo Carbon, va implicar l'arribada de la Yeti ASR-SL, de la Rocky Mountain Elements Team SC, i de la Santa Cruz Superlight, tres joies de bikes, dues són a casa, la Rocky no, ara m'agradaria tenir-la guardada al costat de la Yeti i la Santa Cruz.

La millora de les bikes, bé fa tant temps que no hi fem res, que quasi que els propers canvis em fan més respecte que no pas altra cosa. Tot i així, el neguit aquest cop hi és, i de quina manera, pel fet que una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, certament, certament. He de fer dos salts amb la Vicious, importants, i també importats, el primer que ja està en camí, d'aquest una part la que està venint, la segona, més costosa, i menys prudent queda per d'aquí a uns dies, setmanes? no ho sé, però el primer pas ja està fet, i això provoca aquesta curiositat tant extrema, tant a casa, com a dalt de la bike, a on no deixo de pensar per una banda que no m'impliqui perdre el ritme d'aventures que estic gaudint aquest mes de desembre, i en segon terme l'emoció d'aquesta darrera millora que va lligada a unes petites modificacions a la The Motivator, de fet des de l'arribada del manillar, tija, crec recordar que canvi estable, el dels pedals, i va ser un consumible, els Crank Brothers van passar a millor vida, i de quina manera, a les prèvies a Canberra, que no n'he fet cap més. A l'inrevés, he retrocedit el Brooks per una qüestió estètica puntual que un dia us exposaré amb temps, no ara, no ara.

De tots maneres, no m'ha de preocupar el tema estètic, vull dir aquest quedarà enrere, molt enrere, més encara, però no tinc el mot més encertat que definiria el proper tram, és veritat que l'exposició tampoc exposa quines són les properes milllores, no és un accident que sigui així, en cap cas, en cap cas. Però és que penso què ja les exposaré un cop la Vicious tingui fins al darrer detall perfilat d'aquest proper tram, no tindrà lloc la presentació, sí un cop les tingui enllestides, per concepte, per conceptes, per res més, en cap cas.

Bé, seguiré pensant com decidir, equipaments, components, i properes cites de MTB, veurem quins són els propers trams a decidir, en tot cas, la fila de totes elles té un sol to, el de les ganes de fer-les venir totes, totes les propostes, per atractives, molt, més encara, irresistibles, el què indica que no hi ha opció, bé sí que hi és, vindran totes cap a casa, totes.

La darrera decisió pel què fa referència a components té una component retro, tot i que no ho és, en cap cas, en cap cas.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Avui descans de bike, entre crònica i un bon cafè ara al vespre, com tocava pel fet de ser dilluns, valents perquè ara som a 120 Km. de la The Rapha Festive 500, o sigui estem descartats, tot no pot ser, podria però la climatologia no ens ajuda, propers a recaure entre refredats, per la fredor de la nit d'ahir que fa que avui, per la glaçada també d'avui al pati de casa, que ens diu, jo demà no ho sé, haurem d'esperar a demà, però avui, prudents, no agafem bike, en cap cas.

A menys de quatre hores d'entrar al darrer dia de l'any, emocionant, divertit, diferent per a mi, fantàstic poder ser-hi entre Vols de Drac.

Aquest anys han arribat al Blog, a The Great Escape MTB, els Destructors de Murs, les corones fetes de blocs de granit, i la més important, la Nau Insígnia, la Nau Insígnia, omg, omg, omg. 

The Rapha Festive 500: III

Una arrancada amb fredor, un Vol molt condicionat per haver de posar fi al Vol a les onze del mig dia, i no refer-lo fins a quarts de set del vespre, però des del mateix origen sense haver tornat a aquest darrer en bike, si no en la June, i les bikes carregades a dalt. 

El segon Vol a quarts de set, carregat de fred, tot i indicar els mateixos graus que els del matí, 9,5°C, la sensació de fred ha anat augmentant amb el pas de l'estona, no hem fet moltes hores, en total entre matí i tarda sí però, per sobre de les cinc hores, diria que fins i tot sis. La temperatura més baixa sempre per sobre dels sis graus, les llegides, però la sensació era de ser més propers als zero graus, i tant que sí, i tant que sí.

Un matí de Single Speed, breu, sense pauses, directes a destí. L'anada coneguda,  la repetida ara sí ara també al juliol, per tant quasi la podem fer en pilot automàtic. 

A on escalar ha sigut divertit, i dens, molt dens. Ens ha costat escalar avui, per diferents motius, sense una llum clara, per un sol mig amagat, sense cavallers de la llum, sense Fades de la foscor, pel fet de ser de dia, res estava al seu lloc, quasi res, el més important sí, ser a una cita que des de fa dos sempre indicarà que hem de tenir els peus ben posats, no és important a on, sí ben posats.

Ara a la nit ens hem posat els equipaments d'hivern de festa major, per mirar de portar bé el tema del fred, bé, hem fet el què hem pogut, i com deia l'àvia, qui fa tot el què pot no està obligat a més, certament, certament, pel fet de sortir de nit a l'hivern. És evident que les nostres temperatures en cap cas són extremes, en cap cas, però també ho és que rondant entre els cinc, i els deu graus cal anar ben equipats, com en el nostre cas, i he de dir que avui els equipaments han funcionat dignament. 

La Betty avui ja rodava amb botes d'hivern, les primeres dels darrers deu anys, està prou bé. 

Coincidències, cap, incidències, cap, eines, totes, llums, Cateye, i Powerled, sempre, funcionant únicament a la nit. Beure, mig bidò de 750 ml. Menjar, cap. 

Una sortida com la del matí té una component de temps que genera una mica de tensió en el ritme, una sortida a la nit té una component de fred que genera una mica de tensió corporal, i que ara passats els primers minuts des de la darrera, estic realment fatigat, de pedalar  també, segur, però per aquests dos motius que us esmento segur que també. 

Les dues bikes de 10/10. Ara però jo molt condicionat a l'espera dels propers canvis, normal, normal.

Ara a esperar a la jornada de demá, la II, que ens deixarà a les portes de la darrera sortida l'any 2013, i també a la possibilitat de fer la primera de l'any 2014, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

Quan ets a aquestes dates, Nadal, passat ja, el pensament queda en una suspensió, entre les sensacions viscudes agafades de la mà del sentir què ja han passat. Passaran els dies i en quedarà l'essència, de ben segur, de ben segur, passaran les hores i aquesta sensació de fred intens viscuda  aquesta nit entre Dracs, ja entre Fades de la foscor, marcarà una altre cop que hem de ser, de poder, encara més prudents, molt més prudents, planers, sí, prudents, també.

Estem posant punt i final a aquest any 2013, amb tot aturat, Fades, i cavallers dins de les corones, aquestes ben engranades entre elles, i també a la Nau Insígnia, els Destructors de Murs vigilants, els Dracs al Mirador, neguitosos, els genets, prudents, reflexius, veient com es comporta la Nau Insígnia.

Dies de, MTB, MTB, MTB.

D'aquí a unes hores, per vosaltres, jo ja hi sóc, ja vaig pel segon cafè agafat de la mà de la matinada, us podré proposar, fem un cafè?

Mitja poma

Perquè avui hem anat a buscar en bike la June, certament , certament. 

Un cop fet, hem tornat en la VW, o sigui ens queden per fer com a poc quaranta quilòmetres, o sigui que són les sis de la tarda, i hem de tornar a sortir, mtb, mtb, mtb. 

Miraré a la nit, tornant de pedalar, de ser, de posar les dues parts, IIIa-IIIb de la Festive 500 d'avui.

Us en poso una imatge del matí, clar que yes. 

Des del Mirador del Drac, amb una reina molt recuperada del refredat, emocionats, amb nervis pel fet que d'aquí a  uns minuts tornarem a ser per segona vegada avui a dalt de la bike, dies de molt de Single Speed.

The Rapha Festive 500: IV

Avui ho hem fet millor, no diré bé, que ho penso però millor definir-ho com a millor, tampoc diferent, perquè hem estat anys sortint a fer els Vols cap el mig dia, molts.

Avui calia primer arrancar la jornada lentament, el refredat de la reina, que ahir es va imposar tornant de Vallromanes indicava que calia un descans prolongat i intens.

I de fet ara passades quasi dotze hores de l'arrancada del Vol d'avui, ho puc dir, ho hem fet millor.

Cercàvem recuperar quilòmetres enrederits, ho hem fet, no tots, sí suficients per ser encara dins de la Challenge, i també evitar calfreds, per tant sense pendents, i sempre rodant a baix ritme, també hem complert aquest propòsit.  Ara la Betty com ahir descansa profundament, mentre jo faig la crònica d'aquesta Festive 500 (IV).

Únicament a Blanes hem notat fred, mentre ens menjàvem una bossa de fruits secs, una rajola de xocolata negra amb ametlles, i una bossa de llaminadures, la resta de la jornada tot i ser sempre per sobre dels 10°C, al mig dia a Llavaneres a la riera crec recordar que hi teníem 14°C, a Blanes el mateix,  unes hores després, i a la nit a les vuit tocades, quasi les nou, 12ºC a la riera de Llavaneres, la sensació era però de temperatures més baixes.

Hem vist què podem arribar a assolir, entre planetes, vull dir,  a on l'espai per on et mous, local, té les connotacions necessàries per a poder continuar gaudint dels Vols de Drac mentre la salud ens ho respecti. Si bé és veritat que res està escrit, hem de pensar que tindrem temps de fer-ho, cal pensar així, clar que yes. Sense pressions, però Austràlia ens ha de tornar a rebre, i tant, i tant que sí, vull dir ens cal temps de ser-hi per poder fer.

Quina jornada de Dracs, OMG, quina jornada de Fades, omg, omg, omg, quina jornada de cavallers, mtb, mtb, mtb. 

Avui no hem fet desnivells, en cap cas, sí una xifra interessant de quilòmetres, crec recordar que per sobre de vuitanta, demà és un dia complicat pel què fa a Vols, la June no és a casa, hem d'anar a on és, però no entraré en detalls, la qüestió, demà no tenim previst explosionar quilòmetres, fora dels que corresponen a la mateixa jornada.

Un Vol el darrer, interessant, diria fins i tot molt emocionant, podria anar més lluny, emotiu, i de voler, com és el cas, podria definir la jornada com a estimulant, pel què m'ha comportat, la xifra clau, 16. I quan ho tingui clar de com fer-ho us ho exposaré al Blog, certament, certament.

Ara mentre escric aquesta aportació, les hores a dalt de la bike, el veure el pas de les hores des dels Vols amb el meu Drac, comporta pensar en com he gaudit del pas de la jornada, dels llocs, del veure com de l'instant més lluminós es cau al moment més dens de la foscor.

Cap coincidència, zero incidències, aigua, 500 ml. llums, a la nit, Cateye i Powerled. Eines totes, fins i tot la manxa.

El sopar l'hem recollit mentre tornàvem per Llavaneres, vull dir el portàvem arrapat a sota de les jaquetes, com anècdota, com anècdota.

Des des Mirador del Drac, jornada 100% de Single Speed, demà a per la III?

The Rapha Festive 500: V

Una arrancada de Vol perfecte, per la temperatura ideal, sempre per sobre de 10°C.

Quan ets a un Vol de genets de Drac entre Fades de la nit, el món deixa d'existir com a tal, i passa a ser un viatge entre planetes.

Quan ets a un Vol de genets de Drac entre les corones de blocs de granit, el món agafa tot el seu sentit i res torna a ser a on era.

Quan ets a un Vol de genets de Drac com avui entre la corona i les Fades, aleshores ets entre el nostre món i la visió d'altres astres, omg, omg, omg.

Avui una aventura de bike ajustada, ajustada al refredat del genet, d'una de les reines, del darrer lent retorn, a un tram dur de portar, una Challenge de 500 Km. perseguida pel refredat, mtb, mtb, mtb.

La June ha marxat a les sis del matí, ahir a la nit hi vaig carregar la Spot Brand, equipament complert per a poder fer un dels grans Vols, i la reina ha marxat. Després cap al mig dia el genet ha marxat a cercar la reina, per iniciar una ruta que perseguia si no els quilòmetres per avui de la Festive 500, sí mirar de mantenir les possibilitats de poder seguir dins de la mateixa. Ja vàrem perdre quilòmetres fa dos dies, jo més pels oblidats pels GPS, avui la Betty n'ha perdut 10, un èxit vist el seu estat. Ara descansant profundament, demà cal veure a on som, si per deixar enrere la Festive 500, o seguim perseguint la xifra de 500 km. 

Jo avui sempre entre la segona corona de blocs de granit, veient com manté protegides a les Fades de la foscor, i tant que sí, i tant que sí. 

Quan ets entre Vols de Drac quants pensaments et passen pel cap, també cal dir que a vint-i-cinc Vols dels vint-i-nou previstos per aquest mes de desembre tot té una dimensió més petita, tot, dolça també, certament, certament. 

Fer-ho i fins i tot podríem ser-hi, a partir d'aquí, aturar-te i veure perquè no hi som, una incògnita que el temps, el pas d'aquest donarà lloc a les respostes, no hi ha una segona via, el del pas del temps, veient com avui l'estructura de la corona, el meu món fa un silenci. 

Una jornada de bike diferent, com ja va siguent darrerament, pel fet de rodar, i rodar, i rodar, pensant en el proper gir de la The Motivator, per això, per això va venir a casa. La veritat és que encara em costa d'acceptar el què serà ara el proper tram Vicious The Motivator.

Una tornada en silenci, si no tens bones sensacions millor fer-ho sense estridències, millor. 

Una aturada per desfer la Gore Tex, per a poder escalar, i com fa uns dies, una visió quasi impossible de digerir, de fet dues, la de sobre i la de sota, quin gaudir d'aquests instants.

Sense incidències, ni coincidències, sense manxa, amb eines, aigua, mig bidó de 750 ml. un got de vi blanc, dos canelons, cuixa de pollastre, pa pel suquet del pollastre, omg, macedònia de fruita, dos polvorons de l'Obrador d'Arenys de Munt, i un bon cafè, com sona, com sona, al quilòmetre trenta, de crec recordar un total de vuitanta, o propers, aquesta ha sigut l'aportació d'energia. Val a dir que he sigut prudent, i millor assegurar que no faltessin calories, millor, millor. A la darrera hora, Powerled-Cateye en marxa tots dos. Temperatures de primavera al Maresme, de tardor al Vallès Oriental a les dues del mig dia, en cap cas d'hivern, jo equipat d'hivern.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, demà a per la IV?

Avui he gaudit de veure un genet i el seu Drac negre, avui però també ha coincidit que els he vist patir. 

Anant portava el casc de la Betty, ahir vaig carregar per error el meu i no el seu a la June, una XS el de la reina,  una XL el meu, divertit, divertit, millor el casc que no les botes, i tant, i tant.