Tot el Montalt

És la segona corona, omg, omg, omg.

Ahir no vaig pujar fins a poder compartir el lloc de descans de bona part dels blocs de granit i els seus corresponents Destructors de Murs, miraré de cercar la imatge.

La imatge del mes?

Vaig decidir fer tota la volta al Montalt, no d'una menera programada, si no ja us ho hauria exposat a les dues darreres aportacions. I un cop he sigut al ben mig de la volta he pensat, la volta al Montalt, la volta al Montalt.

Molt de temps rodant pel Maresme, i com sempre em costa veure el què tinc més proper, un fet que sempre m'inquieta, certament, certament. T'atures uns instants al ben mig del Montalt, i tot agafa el seu millor to, el seu millor color.

Un punt interessant des del dia 4 d'octubre el dipòsit de la VW resta ple, com sona, com sona. 

Una sortida de MTB a on la temperatura va ser la meva amiga, el temps els meu aliat, i la fortuna la meva tercera mà, pel fet què poder ser entre aquests instants ara sí ara també, tram darrera tram darrera de casa, és això, fortuna. 

Avui la sortida tenia una component diferent, a les dues de la matinada encara no havia aclucat els ulls, neguitós, emocionat per l'arribada del nostre convidat, aquest matí però a  les cinc ben tocades ja els tenia ben oberts, i uns minuts després ja rodava amb el meu Drac, avui no era un Vol, curiós, però per fer un Vol necessito descansar bé.

Repetir part del tram d'ahir, i baixar avui fins a tocar la riera de Caldetes, una bona pensada, certament, avui curiosament 5°C per sota d'ahir, ahir a la riera de Llavaneres 13,5°C , avui 8,5°C.

Ara mentre penso en el les dues darreres aventures la sensació és molt bona, ens a n'anem de pet a divendres, i de descansar avui segur que tindré un bon cap de setmana de MTB. 

Ahir el convidat ens va donar molta calidesa, i moltes més ganes encara de sortir a pedalar, i de fet de no ser per la festa del Single Speed d'ahir al vespre, avui no sé si hauria sortit, el fet és que la sortida ha sigut un bon present per avui, mtb, mtb, mtb. 

La Vicious va molt bé, millor encara, va molt i molt bé.

Crec que les imatges dels dos darrers dies són un punt i seguit amb les de demà, i això encara és més motivador per poder pensar que a les properes hores tornaré a ser-hi.

Els dos dies d'hivern, 100% equipat pel fred, sempre amb guants d'hivern, ahir amb la Gore nova, avui amb la Fusion. 

Des del peu del Montalt costa no aturar-se ara sí ara també quan deixes de mirar el sender, i mires a L'horitzó. 

Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes. 

Ara a esperar a demà a la matinada, Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Avui no he vist sortir el sol, pel fet que abans que aquest fes acte de presència jo ja era un altre cop a casa, curiós, però hauré d'esbrinar què vol dir, quin significat té que les sortides ja estiguin entre la franja de la negra nit, i a les prèvies de la sortida del sol, vull dir, amb les Fades de la foscor, i sense els cavallers de la llum. 

MTB, MTB, MTB. 

MTBx3

Single Speed Day.

De ser

Serà una bona matinada de Single Speed.

Millor promòstic que  ahir, mtb, mtb, mtb. 

Més ganes encara que ahir, de sortir a fer un bon Vol.

Millor dia Single Speed que ahir, avui tenim el convidat. 

Aventura de ser, a primera hora d'un dimecres a les prèvies a una festa del Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

El segon

Intent de fer zona Montalt demà?

Ho miraré, ho miraré, avui no hi he anat, i les sensacions de fred interessant han sigut protagonistes, demà tindria de ser, aventura entre Destructors de Murs, veurem, veurem.

El pronòstic del temps no és dolent, en cap cas, però si bé avui a quarts de sis del matí tot rodava a casa, hauré de veure si el descans de dilluns encara fa el seu efecte demà de matinada, mtb, mtb, mtb.

Avui he gaudit de ser al centre de la segona corona, avui ha sigut un bon dia, certament, certament, demà anem a consolidar aquesta per un cop, de ser, tinguem la Nau Insígnia a punt, les dues corones començaran a girar, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

La Vicious a punt, l'equipament d'hivern esperant, demà portaré tèrmica com avui sense mànigues, però aquest proper cop de Merino. 

MTB, MTB, MTB. 

Josep els USA, són això, molt USA. Demà de ser, la teva pedalada pel Vallès de matinada ho deixem força estona al forn, dies de MTB. 

Fusió a la segona corona

No sé si l'he vist, no per l'efecte de les Falgueres Màgiques, crec, hi he coincidit a les escales de Sant Martí de Mata.

Però per lo breu que ha sigut, jo diria que no han tingut temps de trabucar la seva poció màgica als meus pensaments.

Avui el Montalt no ha sigut el protagonista, sí la zona per sota de Can Bruguera direcció a les Cinc Sènies, de fet un cop fet el Tintorer curt en lloc de tornar pel llarg he anat direcció a Can Bruguera.  

Per després a mig camí decantar-me cap a Sant Martí de Mata (XI) des de la capella fins la carretera de Llavaneres he fet una variant nova per a mi. 

Un cop a les Cinc Sènies el fred ha fet acte de presència amb un mot, el d'intensitat, he passat mitja hora de fred a les mans, equipat 100% d'hivern, i un xic de sensació de fredor als peus, i fred intens a les mans, després escalant per Milans del Bosch aquest ha anat minvant però la sensació era de no gaudir massa d'aquestes sensacions conegudes a les mans, certament, certament. 

La sortida d'avui ha marcat el to de tot plegat, pel fet de la intensitat del dia a dia, sense pauses, pausada, que ha fet que la seqüència de les imatges fos tan intensa que puc esmentar per on he passat, perquè ho sé, però he rodat en pilot automàtic, com sona, com sona. 

Crec que aquest rodar en posició de desconexió ha vingut per un fet determinant, des del canvi direcció cap a Sant Martí el meu Drac m'ha aterrat al centre de la segona corona. 

Al centre de la segona corona,  omg, omg, omg. A partir d'aquí res a tornat a ser el mateix, i l'enyorança de ser entre els blocs de granit del Montalt és ara la pila principal, per on mentre hi rodaré tot agafarà el seu millor sentit, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Coincidències, cap, incidències cap, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, temperatures entre els 7°C fins a tocar de la segona hora, i passada aquesta just per sota dels 5°C a la zona de les Cinc Sènies i fins ben passada la riera de Caldetes. 

Ara a esperar a demà, perquè si el pensament del fred d'avui pesa, demà descansaré, i si pesa més què, rodant per dalt, a la zona del Montalt, sense baixar a la platja, pensant que d'aquesta manera evitaré les baixes temeperatures, aleshores demà repetiré aventura, mtb, mtb, mtb. 

Matinada entre corones

Sonen les 6 al campanar, mtb, mtb, mtb.

Veurem, la temperatura de 4°C, indica que no és a on fa més fred, bé, per a mi ja és un test interessant per la meva nova jaqueta Gore, certament, certament. 

De ser la sortida avui, tindrem aventura divertida, trenc d'alba, per tant podré cercar la segona corona, les dents de blocs de granit i els seus Destructors de Murs, els nostres, i, sí, sí, les Fades de la foscor, de ser, protagonistes aquesta matinada del primer tram, del primer tram, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Després de l'activitat

De la darrera setmana, avui descans, no per seguir cap pla, en cap cas, sí per seguir amb les bones sensacions a dalt de la bike. 

Quina jornada de bike ahir més intensa,  compromesa també, molt, per les pensades, banyades totes de bones sensacions.

Hi ha dies per a tot, avui seria un dia Cap de Creus, no un dia Santa Fe, ara em ve al cap l'aventura de la nocturna a l'estiu, amb el gelat a Cadaqués, omg, omg, omg.

Estudiant una ruta de dos dies, no per ara mateix, sí per d'aquí a unes setmanes, de fet podrien ser tres dies, tenim un present de dues pernoctacions, o sigui que caldrà utilitzar-les, fa un any que ho tenim, i ara sembla una bona oportunitat, març el moment?

Avui la sensació a primera hora, era de molt fred, ara mentre cau el sol, també, sort que dins dels pronòstics hi havia el de descansar, podria ser de dos dies aquest, i no passaria res, certament, certament, o no, i demà serà un dia divertit.

Demà de ser, miraré de fer una part del clàssic d'hivern, dic una part perquè veig impossible no fer Montalt, estic necessitat d'anar-hi, i això faig, poques coses podem tenir que volem, aquesta és una excepció, cal aprofitar-la, cal gaudir-ne. 

De fet aprendre sobre aquest aspecte, clau per comprendre el dia a dia com es presenta vestit de normalitat, mentre a sota d'aquest equipament gris hi ha un unívers d'aventures per explorar. Obrir els ulls i fer-ne de la normalitat una aventura, clau per a gaudir d'allò més. A mi m'emociona explorar cada racó conegut del Montalt, mentre no hi vaig augmenten sense adonar-me'n les ganes de repetir passats aquests dies, anar a rodar pel Montalt, des de casa, des de Llavaneres, des de la Creu de Rupit, des d'Arenys, no és important.

Pensava avui que si el municipi de Catalunya segons els estudis més malmès per la construcció indiscriminada de cases és el de Sant Vicenç del Montalt, i encara puc sortir pedalant des de casa i tocar sorra a menys de cinquanta metres, sóc prou afortunat, de fet és un criteri practicat a casa i no pels qui en fan un dogma de fe, no diré curiós, és un fet massa freqüent com per no veure que ja és norma.

Sortir de casa i en segons gaudir de bons trams de MTB, els primers certament exigents, té el seu valor en or, la tornada de trobar petits presents pels meus que descansen a un bon lloc, moneda de canvi de dies intermitents, una necessitat que puc fer realitat des de que visc a SV.  Un dia ho compartirem més extensament, però com deia en Josep avui, quan ens coneguem més. 

Cau el sol, els cavallers entre els pics protectors de la corona deixen marxar la llum, des de la segona corona, les Fades deixen entrar la foscor, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Passades les hores

L'aventura de mtb, ha sigut la protagonista amb majúscules.

Avui els corriols no han sigut majoria, sí les pistes, sí el planer, si bé he fet bones escalades, la major part del temps he fet planer, concretament des de casa fins a Canayamars sempre gaudint del fet d'evitar cap tram exigent. Després la pujada a la Creu de Rupit sí que ha vingut agafada de la mà d'urna pujada sostinguda però molt agradable de fer.

Ara feia quasi un any que no atacava aquesta zona, de fet fa uns anys amb el grup del notari fèiem aquests trams venint del Far.

Curiosa la vida, les voltes que aquesta dóna, tan que el cor se m'encongeix, omg, omg, omg.

La zona per on rodo està plena de persones collint pinyes, a cada racó, fins i tot a metres de casa al bosc del davant no paren de venir, vivim moments difícils, i com els visc jo a vegades em fa pensar que hauria de fer diferent. Vull dir que no em fa sentir bé coincidir amb aquestes situacions anant jo en bike, preferiria collir també pinyes, pel fet que són tan diferents els mons que el meu no té massa raó de ser. Els dos són reals, certament, però sé que el nostre no té raó de ser si hi ha persones, tantes persones necessitades de fer aquests arriscada feina sense descans.

Els trams avui des de la Creu fins a casa sense secrets, no he anat direcció La Ferradura, tampoc cap a la casa dels Fabregas, per mirar de no sumar metres de desnivell, hi seguint aquesta pauta he fet camí direcció Santa Mònica, des de dalt he desfet el camí invers a la sortida clàssica a casa de les matinades de l'hivern, de manera que aquest cop sense passar per l'hípica passada una hora ben tocada des del pas del punt més alt de Tintorer curt, ja era a casa.

Avui cap ensurt a dalt de la bike, no així amb un grup de motoristes que a la riera d'Argentona  baixaven per les  dues bandes i axò m'ha obligat a sortir del sender, i esperar a que passessin, curiós, però repetitiu darrerament.

Aquesta tarda després de dinar a les cinc tocades, he reviscut les sensacions de fatiga de les èpoques de les sortides amb en Xavier, i en Miki, d'això ja fa molts anys, però com he dormit fins ara, profundament, mtb, mtb, mtb.

Avui sense ser trenc d'alba, sense ser de nit he vist quelcom fora d'escala, certament, certament, des de la sortida amb pluja en la foscor, per l'efecte de les gotes de pluja amb el meu. Powerled que no veia res similar.

Una aturada sortint de Dosrius com la del dia que us faig referència  mentre pujava al Montalt ha portat a ser a instants de molta intensitat, de percepcions quasi infinites pel què fa a la velocitat dels aconteixements, tant que penses, no puc seguir pas el ritme amb que es produeixen les seqüències dels esdeveniments en el temps. Sé que no hauria de ser als quaranta-nou anys, si bé és veritat que conceptualment no, en el dia a dia no, globalment sí, aquesta és la percepció, i és curiosa, molt. Segurament l'entrada a aquest tram és inevitable, i no és un retrocés, en cap cas, sí un tram un xic més solitari, a on segueixes el guió establert, ineludible, a on hi ets com hi has de ser, mires de comprendre, res més, perquè fer no és el meu moment, em queda clar, sí observar i això miro de seguir, i costa, millor dit t'obliga a reflexionar-hi ara sí ara també, sense cercar-ho, l'instant ve sol, sense demanar entrada, sense concessions de cap tipus, també marxa sense més, i millor així perquè molt em temo comprendre que passa quan no marxa, quan es queda amb tu.

Tornant cap a Santa Mònica des de la Creu he fet un tram de corriol accidentat, molt malmès per les pluges, però que pels trams sense l'escalfor de la llum, en contrast als que sense més sí en volen la presència d'aquesta, generen en mi bones percepcions de frescor dins del meu equipament, i a on experimentes una sensació refrescant, molt bona, a on tot agafa el seu millor to, i els pensaments més grisos queden enrere, obrint-se una altre cop totes les finestres sense excepció, sense cap excepció.

Escric aquestes lletres i de cop una ventada entre les portes obertes de bat a bat em diu que demà costarà respectar el dia de descans, ho sé, ho sé, perquè ara mateix, la necessitat de sortir a rodar és proporcional a la de la satisfacció de compartir al Blog les cròniques de les sortides, i per tant el què us deia, costarà de no sortir a fer el Vol demà, certament, certament. 

El trenc d'alba mana molt, i de ser demà la sortida perseguir aquest instant la primera fita del dia, de no ser, bé es correspondria amb la necessitat de fer-ho bé i descansar.

Equipat 100% d'hivern a 17°C a la riera de Llavaneres cap a les onze, crec recordar, 20°C a Dosrius, a on ja anava amb els guants d'estiu, i sense la cara protegida, però l'aire era glaçat, curiós, per sobre dels 15°C, i una sensació a les zones de Canayamars, Creu de Rupit, Santa Mònica, la riera de Llavaneres, i a carrers de casa, a on semblava que estés més proper als 5°C. També deu manar que l'arribada a casa era a les quatre ben tocades, i segur que les temperatures des de la Creu han anat baixant de manera considerable amb la caiguda del sol, segur, segur.

Coincidències, cap, aigua, menys d'un quart de bidó, menjar, cap, eines, totes.

He de ficar líquid NoTubes als Maxxis, aquest matí el del darrera estava força desinflat, 60 manxades i tot al seu lloc, però ja és un indicador clar que cal fer aquest manteniment.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

A l'espera

No per un motiu, sí per diferents i diversos.

Des de quarts de nou que estic decidint entre el no res, perquè el dia presta a fer, certament, certament.

Veurem d'aquí a una estona a on sóc, entre corriols de darrera casa, o entre armaris de casa, sempre hi ha temes per enllestir, i tant que sí.

Una arrencada de diumenge com la d'avui, té una component de lentitud important, pel fet real que la setmana de Bike ha sigut complerta, i per tant ara penso, bé, la setmana ja l'he fet, avui rematar de ser, i demà amb un interrogant de si respectaré el descans. Que hauria de ser, hauria de ser.

Cercar les corones, la segona corona a on hi resten protegides les Fades de la foscor ha sigut un tram molt emocionant aquesta setmana, el trenc d'alba és memorable, i quan m'adono a quina estació estem encara els valoro més, el fet de ser-hi, el fet de poder ser-hi, mtb, mtb, mtb. 

Bé, deixar passar l'estona i veuré a on sóc, dies de MTB des del Mirador del Drac.

Temps de Montalt

Certament, certament, a on surts de casa com avui, equipat de tardor-estiu com? de tardor-estiu, com sona, calçat d'estiu, mitjons de llana prims, pirates d'estiu, tèrmica sense mànigues de Merino, la Gore Active Shell, guants d'estiu, i a rodar.

Quan veus que desembre, i surts a rodar encara que puntualment equipat amb elements de l'estiu, et sents molt privilegiat, quin micro clima, omg, omg, omg.

Avui la sortida per sota de la hora i mitja pedalant, però dues hores de sortida, la sensació és d'haver fet el doble de distància del què realment has fet.

Escalar pel Montalt té això, lent, exigent, romàntic, satisfactori, solitari, èpic, costerut, permanent, emocionant, reflexiu, motivador, intens, camaleònic, sorprenent, previsible, gris, lluminós, tèrbol, transparent, històric, conflictiu, canviant, impulsiu, bé, ple de sensacions, totes previsiblement imprevisibles, i a on després de ser-hi un cop a casa penses, demà més?

Demà no sé quin és el pla, no és important, sí un altre cop emocionant, d'aquí a minuts ja no hauria de dir demà, però a diferència de la darrera aportació, a on aquest matí ha canviat els temps d'avui  per ahir, present-passat, avui no ho faré. 

Avui he fet grans trams del Montalt, ahir també, i tant que sí, però passar per segons quins llocs té per a mi una llarga llista de significats, uns fruit de la meva imaginació, quasi tots, d'altres, els que menys, fonamentats. 

Quina densitat, mtb, mtb, mtb. 

Un pronòstic per d'aquí a unes hores bo, em porta a pensar que serà una bona jornada de bike, tinc diferents opcions d'equipament a punt, tardor-estiu, tardor- hivern, no passa res, això encara ho fa més interessant.

La Vicious també a punt, i el seu genet després d'una jornada de Montalt, i Baix Montseny, esperant a que el sol torni a sortir, crec que no abans o sí, però demà d'entrada no cercaré la segona corona, i per tant l'arrancada del Vol pot quedar lluny del trenc d'alba, i per tant propers a les millors temperatures de la jornada, com avui, com avui.

Com està el terreny, convidant a rodar un xic més agressiu, un xic més divertit, i aquests dos elements agafats de la mà són els que fan que les ganes de repetir sortida, aventura cada dia siguin una realitat.

Dins d'aquesta invitació a rodar un pel més ràpid, avui dos ensurts, petits però reals, un escalant, mirant de fer una foto dret a dalt de la Bike, el segon baixant, una pendent més agosarada, a on l'he fet com si no ho fos, just que no tinc una sortida accidentada, La imatge està a l'inrevés, no sé com ha anat, però és mentre pujava cap al Montalt. 

Incidències significatives, cap, coincidències, cap, menjar, cap, aigua, zero, eines, totes, temperatures per sobre dels 13°C.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.