Un dia us ho explicaré, detalladament.
Que just que ha anat aquest cop.
Ara ja estarem camí de Massa, certament però que just que ha anat.
Dies de MTB.
Gràcies Oriol.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de setembre 06, 2012
Nicolai Argon Road
MTB, MTB, MTB.
Ni idea d'ella, ni idea, una Nicolai de carretera, sensacional.
Ni un color, de 10/10, amb colors, 10/10, per què no. Segur que un color estaria bé, un, a un component, i no tot ell, un interior de la forquilla, o un interior de la biela, per què no, però aquesta bike així, per a mi, sensacional.
No fa calor
I aquest fet fa que les nits ara siguin 100% per descansar.
Ahir per l'emoció de l'inici de l'aventura avui, no podia dormir, però renoi quan ho vaig fer, quina manera més bona de descansar.
Ara després d'un bon cafè, torno a adonar-me que d'aquí a una estona ja estarem fent camí cap a Massa, el xoc és fantàstic.
Aquesta sensació és similar a la què tinc fent els preparatius a les prèvies del Roc.
Moltes coses per fer, i temps per fer-les.
Betty.
Narcís.
Brutu.
RAFA.
lagranevasio.
Són els noms de "cinco en la carretera".
Ho escric i i un somriure ve tot seguit.
Mai he viatjat en un Motorhome, vull dir per la distribució no convencional dels seients, és com anar amb un Euromed però per carretera, i a on la cuina és dins de l'espai on estàs assentat.
Me les he mirat sempre amb molt d'interès jo les autocaravanes, avui aquesta curiositat serà una realitat.
Vaig a fer que en tinc moltes, moltes, moltes ganes.
Dies de MTB.
Després us vaig posant imatges.
Ahir per l'emoció de l'inici de l'aventura avui, no podia dormir, però renoi quan ho vaig fer, quina manera més bona de descansar.
Ara després d'un bon cafè, torno a adonar-me que d'aquí a una estona ja estarem fent camí cap a Massa, el xoc és fantàstic.
Aquesta sensació és similar a la què tinc fent els preparatius a les prèvies del Roc.
Moltes coses per fer, i temps per fer-les.
Betty.
Narcís.
Brutu.
RAFA.
lagranevasio.
Són els noms de "cinco en la carretera".
Ho escric i i un somriure ve tot seguit.
Mai he viatjat en un Motorhome, vull dir per la distribució no convencional dels seients, és com anar amb un Euromed però per carretera, i a on la cuina és dins de l'espai on estàs assentat.
Me les he mirat sempre amb molt d'interès jo les autocaravanes, avui aquesta curiositat serà una realitat.
Vaig a fer que en tinc moltes, moltes, moltes ganes.
Dies de MTB.
Després us vaig posant imatges.
dimecres, de setembre 05, 2012
Molts nervis
Molta emoció.
Sé segur que sóc a una nova etapa, a una nova via, i sé què després d'Itàlia el sender serà, com des de fa uns anys, un sender sensacional.
He de prendre decisions, totes molt emocionants.
Deia a aquest espai, el dijous, la nit de dijous a divendres no podré dormir, avui ja no puc dormir, marxem demà.
MTB, MTB, MTB.
Sé segur que sóc a una nova etapa, a una nova via, i sé què després d'Itàlia el sender serà, com des de fa uns anys, un sender sensacional.
He de prendre decisions, totes molt emocionants.
Deia a aquest espai, el dijous, la nit de dijous a divendres no podré dormir, avui ja no puc dormir, marxem demà.
MTB, MTB, MTB.
No marxem a Itàlia
Divendres no marxem a Itàlia, decidit, marxem demà.
Itàlia, La Toscana, Carrara, Massa, ens espera.
Tot preparat, o quasi.
Marxem demà, mtb, mtb, mtb.
Recanvis, equipaments de bike x4, mudes de carrer, llums per la nocturna de divendres, menjar, cerveses, aigua, una llista interessant.
Avui a BO per motius de la SSEC2013, hem decidit marxar demà, no divendres.
El motiu inicial del canvi, senzillament té un mot que el defineix, SENSACIONAL.
En RAFA, és molt RAFA.
Les dues bikes a punt, crec.
Porto un kit de transmissió single speed convencional per si el Belt Drive diu, prou, prou, prou.
Durant el matí de demà miraré de posar una sessió d'imatges dels preparatius, els fets ara a la nit, i els de demà.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB.
Marxem amb el Motorhome d'en Rafa, "cinco en la carretera".
Tenim sortida de bike, a la tarda del divendres, a la nit, dissabte, i cursa diumenge. Si volem pedalar aquest és el lloc.
Itàlia, La Toscana, Carrara, Massa, ens espera.
Tot preparat, o quasi.
Marxem demà, mtb, mtb, mtb.
Recanvis, equipaments de bike x4, mudes de carrer, llums per la nocturna de divendres, menjar, cerveses, aigua, una llista interessant.
Avui a BO per motius de la SSEC2013, hem decidit marxar demà, no divendres.
El motiu inicial del canvi, senzillament té un mot que el defineix, SENSACIONAL.
En RAFA, és molt RAFA.
Les dues bikes a punt, crec.
Porto un kit de transmissió single speed convencional per si el Belt Drive diu, prou, prou, prou.
Durant el matí de demà miraré de posar una sessió d'imatges dels preparatius, els fets ara a la nit, i els de demà.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB.
Marxem amb el Motorhome d'en Rafa, "cinco en la carretera".
Tenim sortida de bike, a la tarda del divendres, a la nit, dissabte, i cursa diumenge. Si volem pedalar aquest és el lloc.
Com cada dia des del 8
Per la porta del despatx de casa que entra en Josep, venint de Granollers.
Ja fa dies que fem, i queden molts dies per fer, bé mira si en queden que queda tota una vida, certament.
Però ara d'entrada, som tot just a l'entrada, tenim cada dia aquesta entrada a primera hora.
Un biker que comenta les sensacions clàssiques de qui pedala, com passen de ràpids el ciclistes de carretera, la bike em fa un soroll, o avui tenia un dolor a, fet, el d'escoltar aquestes exposicions que em deixa molt satisfet quasi sempre.
Els camins del MTB són plurals, molt plurals, sí, però un sempre és el mateix, el d'enfilar-se i pedalar, ara sí, ara també.
Aquest darrer sender és el que ha triat en Josep, i ja portem uns quants dies, ni una espurna dels que han de ser, i una pila vers el primer dia.
Dos trams els propers divertits, el del dia 8 d'octubre a on Josep canviarà de bike, si tot va com ha d'anar, i el del dia de la veritat, a la prova d'esforç a Granollers, el primer emocionant, el segon gratificant.
Nosaltres a casa, jo, descansant, les sensacions del diumenge no em deixen fer res més que descansar, i descansar, per mirar que de cara a dissabte em pugui enfilar a la Vicious i que aquestes, les sensacions siguin les millors.
Moltes ho seran, per la companyia de tants single speeds, sí, però també m'aniria bé recuperar-me.
Quin fred que vaig passar diumenge, com pot ser?
MTB, MTB, MTB.
Ja fa dies que fem, i queden molts dies per fer, bé mira si en queden que queda tota una vida, certament.
Però ara d'entrada, som tot just a l'entrada, tenim cada dia aquesta entrada a primera hora.
Un biker que comenta les sensacions clàssiques de qui pedala, com passen de ràpids el ciclistes de carretera, la bike em fa un soroll, o avui tenia un dolor a, fet, el d'escoltar aquestes exposicions que em deixa molt satisfet quasi sempre.
Els camins del MTB són plurals, molt plurals, sí, però un sempre és el mateix, el d'enfilar-se i pedalar, ara sí, ara també.
Aquest darrer sender és el que ha triat en Josep, i ja portem uns quants dies, ni una espurna dels que han de ser, i una pila vers el primer dia.
Dos trams els propers divertits, el del dia 8 d'octubre a on Josep canviarà de bike, si tot va com ha d'anar, i el del dia de la veritat, a la prova d'esforç a Granollers, el primer emocionant, el segon gratificant.
Nosaltres a casa, jo, descansant, les sensacions del diumenge no em deixen fer res més que descansar, i descansar, per mirar que de cara a dissabte em pugui enfilar a la Vicious i que aquestes, les sensacions siguin les millors.
Moltes ho seran, per la companyia de tants single speeds, sí, però també m'aniria bé recuperar-me.
Quin fred que vaig passar diumenge, com pot ser?
MTB, MTB, MTB.
Vanilla Speedvagen Road 2010
MTB, MTB, MTB.
La perfecció té molts noms, entre bikes no però, són pocs qui tenen el privilegi de ser propietaris d'aquest mot, perfecció, i aquesta creació té nom propi i espai propi, entre anells de possibles planetes per descobrir.
Perquè aquest fabricant per a mi encara és una caixa secreta, molt dies vull gaudir de les seves creacions.
Mountie Ti
MTB, MTB, MTB.
La reina entre reines, oi?
Fa temps que aquesta proposta va deixar enrere plats alternatius, frens de disc, i tots aquells components que nosaltres encara veiem i ella ja no recorda que existeixen, en cap cas.
Curiosa per a mi la proposta del frontal pel què fa a forquilla, i tant. Fins i tot ho dic, no la puc valorar perquè no l'entenc i si no l'entenc difícilment puc opinar. Segurament han de passar anys, i segurament seguiré sense poder opinar.
Phil Wood Pissoff
MTB, MTB, MTB.
La veig i és ella, ella és la porta a molts escenaris pedalant, no per a mi, certament, però és.
Quina proposta de bici, quin concepte més singular.
Per favor, per favor, per favor. Quina simplicitat, una bike que rodant pot no deixar-se entendre, però no és important, oi que no?
dimarts, de setembre 04, 2012
A menys de tres dies
Que són les jornades que falten per marxar.
De fet la nit de dijous ja no serà nit de descans l'emoció ens portarà.
Cal ser realistes, no es pot estar sempre emocionat, certament, però si t'acostes a aquest estat el color de tot és molt més lluminós.
Un Drac com el meu et porta a veure sempre els colors, oi que sí?
I mira que tinc clar que el futur no s'escriu ple de flors, que també, si no de gris amb un sol i intens color, quin? no és important, que tingui un punt de color sí.
La condició per ser emocionant, vull dir que les condicions ideals i úniques acceptades per a mi per gaudir de l'emoció són, en cap cas pot ser en detriment d'un tercer, en cap cas, i en segon terme que sumi sempre, amb aquestes condicions l'emoció és goig, goig, i més goig.
Avui per un motiu de feina que porto des del matí fent preparatius pel divendres, és a dir que miro d'avançar coses que he de preparar per divendres.
Ja que hi som a la Yeti del 2007, li he canviat cables i fundes de desviador i canvi, i comprovat el desgast de la cadena.
Les bikes, he de posar líquid a les quatre, a les dues Yetis, a la Spot Brand, i a la Vicious.
Amb la Vicious tinc dubtes, una càrrega nova de líquid no sé si cal per una pneumàtics a punt de fer el canvi. Però vull anar a Itàlia amb la càrrega de líquid nova i no vull canviar el model de pneumàtic abans d'anar-hi, i els propers seran els Onza d'en Narcís de 700 g. pel fet que pneumàtics Tubeless per sobre de 700-750 g. no cal, crec, i per sota de 700 g. no em van bé, pel fet que cada pneumàtic que porto de menys de 700 g. no fa més de 500 Km. sense presentar un bon tall. Fet que fa que ja no els pugui aprofitar, cada unitat de pneumàtic ronda entre els 40 i els 55 euros, per 500 Km. entenem que vol dir això? quasi 10 cèntims d'euro per quilòmetre únicament de pneumàtic, i això si tinc la sort que pugui fer-hi 500 Km.
Cal pensar que els meus primers WTB van durar 35 Km. els meus primers Hutchinson Tubeless Ready ens mans d'un segon biker, uns cent, però concretament a les seves mans, uns tres quilòmetres. Va ser aquell dia, el primer dia del darrer dia del pare Font al cel sigui.
Des del Tubeless Maxxis 29er, que el canvi és, fins el desgast del mateix, no abans, zero però zero problemes, si he d'inflar és perquè el l'íquid segellant s'ha assecat i cal posar-ne més, com a les imatges que us posso, són de fa unes hores, i ho he fet amb les quatre bikes de casa.
De les tres, l'única que no en necessitava és la Longboard, que és la que fa menys temps que ha estrenat pneumàtics i per tant líquid segellant, de fet, aquesta bike porta els mateixos pneumàtics des del dia de l'estrena de les rodes muntades per a Narcís a BO. I de fet tampoc podria fer el canvi, perquè les NoTubes Crest de 29er amb les Maxxis Tubeless no les puc ni muntar, ni desmuntar, ho ha de fer en Narcís de BO, pel fet que costa molt poder entrar el Maxxis Tubeless a la Crest, i pel fet que la Betty pesa molt poc, tampoc les deforma gens, i per tant la carcassa és manté tan nova que no la puc obrir per afegir-hi segellant, hauria de desmuntar la vàlvula, i això a part que he pogut veure que té líquid segellant , per tant tampoc cal fer res, no desmuntaria mai una vàlvula abans d'una cursa.
He de dir que per a les 26" de casa amb pneumàtics Tubeless de 630-650 g. la fiabilitat és del 100% fins avui, cap pneumàtic canviat abans del seu desgast, això sí, sempre amb líquid segellant. I fa una pila d'anys que hi rodem, ara que hi roden.
Com podeu veure, ni una gota de segellant, és evident que tocava.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB.
IT2012-header-blog.jpeg)
De fet la nit de dijous ja no serà nit de descans l'emoció ens portarà.
Cal ser realistes, no es pot estar sempre emocionat, certament, però si t'acostes a aquest estat el color de tot és molt més lluminós.
Un Drac com el meu et porta a veure sempre els colors, oi que sí?
I mira que tinc clar que el futur no s'escriu ple de flors, que també, si no de gris amb un sol i intens color, quin? no és important, que tingui un punt de color sí.
La condició per ser emocionant, vull dir que les condicions ideals i úniques acceptades per a mi per gaudir de l'emoció són, en cap cas pot ser en detriment d'un tercer, en cap cas, i en segon terme que sumi sempre, amb aquestes condicions l'emoció és goig, goig, i més goig.
Avui per un motiu de feina que porto des del matí fent preparatius pel divendres, és a dir que miro d'avançar coses que he de preparar per divendres.
Ja que hi som a la Yeti del 2007, li he canviat cables i fundes de desviador i canvi, i comprovat el desgast de la cadena.
Les bikes, he de posar líquid a les quatre, a les dues Yetis, a la Spot Brand, i a la Vicious.
Amb la Vicious tinc dubtes, una càrrega nova de líquid no sé si cal per una pneumàtics a punt de fer el canvi. Però vull anar a Itàlia amb la càrrega de líquid nova i no vull canviar el model de pneumàtic abans d'anar-hi, i els propers seran els Onza d'en Narcís de 700 g. pel fet que pneumàtics Tubeless per sobre de 700-750 g. no cal, crec, i per sota de 700 g. no em van bé, pel fet que cada pneumàtic que porto de menys de 700 g. no fa més de 500 Km. sense presentar un bon tall. Fet que fa que ja no els pugui aprofitar, cada unitat de pneumàtic ronda entre els 40 i els 55 euros, per 500 Km. entenem que vol dir això? quasi 10 cèntims d'euro per quilòmetre únicament de pneumàtic, i això si tinc la sort que pugui fer-hi 500 Km.
Cal pensar que els meus primers WTB van durar 35 Km. els meus primers Hutchinson Tubeless Ready ens mans d'un segon biker, uns cent, però concretament a les seves mans, uns tres quilòmetres. Va ser aquell dia, el primer dia del darrer dia del pare Font al cel sigui.
Des del Tubeless Maxxis 29er, que el canvi és, fins el desgast del mateix, no abans, zero però zero problemes, si he d'inflar és perquè el l'íquid segellant s'ha assecat i cal posar-ne més, com a les imatges que us posso, són de fa unes hores, i ho he fet amb les quatre bikes de casa.
De les tres, l'única que no en necessitava és la Longboard, que és la que fa menys temps que ha estrenat pneumàtics i per tant líquid segellant, de fet, aquesta bike porta els mateixos pneumàtics des del dia de l'estrena de les rodes muntades per a Narcís a BO. I de fet tampoc podria fer el canvi, perquè les NoTubes Crest de 29er amb les Maxxis Tubeless no les puc ni muntar, ni desmuntar, ho ha de fer en Narcís de BO, pel fet que costa molt poder entrar el Maxxis Tubeless a la Crest, i pel fet que la Betty pesa molt poc, tampoc les deforma gens, i per tant la carcassa és manté tan nova que no la puc obrir per afegir-hi segellant, hauria de desmuntar la vàlvula, i això a part que he pogut veure que té líquid segellant , per tant tampoc cal fer res, no desmuntaria mai una vàlvula abans d'una cursa.
He de dir que per a les 26" de casa amb pneumàtics Tubeless de 630-650 g. la fiabilitat és del 100% fins avui, cap pneumàtic canviat abans del seu desgast, això sí, sempre amb líquid segellant. I fa una pila d'anys que hi rodem, ara que hi roden.
Com podeu veure, ni una gota de segellant, és evident que tocava.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB.
IT2012-header-blog.jpeg)
Phil Wood PissOff 35 - chassis by Independent Fabrication
MTB, MTB, MTB.
Pot ser una bike, o una altra, però si ets aquesta quina sort que tens, i caus en mans d'un biker que et tingui per un cercar-te, els dos sou dos grans afortunats, per favor, per favor, per favor.
Curiosa potència, molt, curiosa posició del conjunt potencia-manillar, molt.
Bieles, tija, seient d'una segona galàxia, la d'una propera que mai he vist, mai he vist cap d'aquests components, mai.
Dels frens, hi passem en silenci, sensacionals sí, però són vius, un dia bo un dia dolent, certament, millor dit molts dies bons, i un de diferent, ho torno a dir, certament. Jo diria per definir, inestables.
Deixo la resta de components, massa bike, massa perfecció, massa pensaments de Massa, Massa Carrara, Massa Carrara La Toscana.
No vull deixar de repetir que el conjunt potència, les característiques d'aquesta i el manillar són estratosfèrics.
El quadre, es pot definir molt bé, el quadre. No l'únic, però si tens un Pissoff, en tens un d'ells, un d'aquests definits com això, el quadre.
IF
Ha de tornar a sortir.
MTB, MTB, MTB.
Perquè té tants punts forts que repeteix espai a The Great Escape MTB, quina personalitat.
El detall el color de la forquilla, podria ser pink, per què no? Vull dir que no importa quin sigui, té personalitat, m'agrada.
Fins i tot el bidó IF amb la tapa rosa, i el segon negre, m'agrada, mtb, mtb, mtb.
Els frens, Juicy Seven per a mi uns bons frens, els darrers d'una saga, perquè ja fa anys que els frens d'aquesta marca han abandonat el camí Avid, el camí del millors frens queda lluny, molt lluny.
Però els Seven són els darrers.
MTB, MTB, MTB.
Perquè té tants punts forts que repeteix espai a The Great Escape MTB, quina personalitat.
El detall el color de la forquilla, podria ser pink, per què no? Vull dir que no importa quin sigui, té personalitat, m'agrada.
Fins i tot el bidó IF amb la tapa rosa, i el segon negre, m'agrada, mtb, mtb, mtb.
Els frens, Juicy Seven per a mi uns bons frens, els darrers d'una saga, perquè ja fa anys que els frens d'aquesta marca han abandonat el camí Avid, el camí del millors frens queda lluny, molt lluny.
Però els Seven són els darrers.
Sidi Dragon 2 Replacement Soles
Pel meu pla necessito un joc de soles de Sidi Dragon 2.
Dit i fet, com la resta de recanvis esmentats ja camina tot plegat.
MTB, MTB, MTB.
Que difícil localitzar la talla 41-44.
Un dia la imatge del conjunt dirà sense dir, mtb, mtb, mtb. Però encara falta, o no.
Dit i fet, com la resta de recanvis esmentats ja camina tot plegat.
MTB, MTB, MTB.
Que difícil localitzar la talla 41-44.
Un dia la imatge del conjunt dirà sense dir, mtb, mtb, mtb. Però encara falta, o no.
HG70 Chain Shimano.
Cadenes de 7/8 velocitats Shimano HG70, que per a mi per a single speed ara per ara van prou bé. Encara recordo les trencades ara sí ara també amb les de 9 velocitats.
La cadena actual, no sé què té, però morirà de manera immediata crec.
He cercat la HG70 7/8 velocitats perquè són per a mi les cadenes ideals per a single speed, i mentre escric, he de cercar pinyons King, o HBC, de 23 dents, perquè el que porto porta molts quilòmetres.
No diré que estigui per canviar, el plat tampoc, però crec que ho dic perquè són els dos, dos somnis de components, i mentre hi rodo la sensació és magnífica, el Tommy és una peça interessant, molt, i pesa més encara, sí, però hi què, que pesi, així el dia que toqui canvi en demanaré un segon, que serà diferent, certament, el tinc clar al cap, i ell si el vol fer m'aconseguirà un triomf, i segurament el cromo donarà pas al titani, o no. De mentre el fa, un HBC impecable de 32 estarà fent el seu paper, portar-me entre senders del món, perquè fa anys que fem això, pel conegut per nosaltres.
Del cog no en dic res, ara per ara King, Aspire qui me´l portarà, si serà 23, 22, 21, o 20, perquè 19 ja el tinc està per veure ara per ara, i ja en porto uns quants de quilòmetres, el 32x23 per a mi si has de rodar sempre en single speed és qui ha de ser, però si en Pascal té raó i cada Kg. menys és una dent menys del darrera, bé aleshores el 19-20 serà però avui sóc a sender 32x23.
MTB, MTB, MTB.
La cadena actual, no sé què té, però morirà de manera immediata crec.
He cercat la HG70 7/8 velocitats perquè són per a mi les cadenes ideals per a single speed, i mentre escric, he de cercar pinyons King, o HBC, de 23 dents, perquè el que porto porta molts quilòmetres.
No diré que estigui per canviar, el plat tampoc, però crec que ho dic perquè són els dos, dos somnis de components, i mentre hi rodo la sensació és magnífica, el Tommy és una peça interessant, molt, i pesa més encara, sí, però hi què, que pesi, així el dia que toqui canvi en demanaré un segon, que serà diferent, certament, el tinc clar al cap, i ell si el vol fer m'aconseguirà un triomf, i segurament el cromo donarà pas al titani, o no. De mentre el fa, un HBC impecable de 32 estarà fent el seu paper, portar-me entre senders del món, perquè fa anys que fem això, pel conegut per nosaltres.
Del cog no en dic res, ara per ara King, Aspire qui me´l portarà, si serà 23, 22, 21, o 20, perquè 19 ja el tinc està per veure ara per ara, i ja en porto uns quants de quilòmetres, el 32x23 per a mi si has de rodar sempre en single speed és qui ha de ser, però si en Pascal té raó i cada Kg. menys és una dent menys del darrera, bé aleshores el 19-20 serà però avui sóc a sender 32x23.
MTB, MTB, MTB.
Grease Brooks
Greix pel meu seient Brooks, perquè ara ja puc dir què el meu Brooks sap nedar, i tant que sí.
Tenir un component viu té això, oi?
Que no és seient com un dels molts de casa que el compres i mai més hi he de fer res. Aquest és viu i ha de ser cuidat, dia sí, dia també.
I lògicament podem dir, i prefereixes tenir feina a fer-hi el manteniment?, i tant, i tant, i tant, el seient no és un component com uns frens o unes rodes, cada seient és un món, un per a cada biker, i no pots dir, aquest seient em va bé a mi, t'anirà bé a tu, perquè no anirà bé. Això, aquest fet diferenciador fa que us contesti, un plaer estar per ell, ara i tots els propers anys.
Una nova sensació, un Drac amb pell, i aquesta no vull que sigui de cap més manera, senzillament ben cuidat, molt ben cuidat.
MTB, MTB, MTB.
Si serà o no el meu seient de per vida, qüestió de deixar passar anys, en tenim molts per poder pedalar si Déu vol. I passats aquests veurem a on ens ha portat aquest Brooks, anirem a Canberra, d'entrada, i si hi anem vindrà el Brooks, volarà amb mi a Canberra?
Un component viu, mtb, mtb, mtb.
Tenir un component viu té això, oi?
Que no és seient com un dels molts de casa que el compres i mai més hi he de fer res. Aquest és viu i ha de ser cuidat, dia sí, dia també.
I lògicament podem dir, i prefereixes tenir feina a fer-hi el manteniment?, i tant, i tant, i tant, el seient no és un component com uns frens o unes rodes, cada seient és un món, un per a cada biker, i no pots dir, aquest seient em va bé a mi, t'anirà bé a tu, perquè no anirà bé. Això, aquest fet diferenciador fa que us contesti, un plaer estar per ell, ara i tots els propers anys.
Una nova sensació, un Drac amb pell, i aquesta no vull que sigui de cap més manera, senzillament ben cuidat, molt ben cuidat.
MTB, MTB, MTB.
Si serà o no el meu seient de per vida, qüestió de deixar passar anys, en tenim molts per poder pedalar si Déu vol. I passats aquests veurem a on ens ha portat aquest Brooks, anirem a Canberra, d'entrada, i si hi anem vindrà el Brooks, volarà amb mi a Canberra?
Un component viu, mtb, mtb, mtb.
dilluns, de setembre 03, 2012
4x
Quan ja fa tants anys que rodem junts penses, com hem anat canviant de bikes fins arribar a on som.
Ahir la sortida que no va ser exigent, però tot i no ser-ho va finalitzar un xic per sota dels 70 Km. i el desnivell positiu un xic per sobre dels 1.000 m. Aquest desnivell ja indica que tot i ser una distància considerable, la sortida va ser molt agraïda.
Ahir molts bikers pedalant, a la Creu de Rupit, des de bikers sols a grups de més de deu components. I mentre estàvem aturats a la Creu va ser un passar contínuament biker, ara sí, ara també.
Què fèiem nosaltres tanta estona aturats? parlar, parlar i parlar, de bikes, bikes, bikers i més bikes.
De fet ahir si haguéssim seguit pedalant després de la Creu de Rupit hauriem arribat al Santuari del Corredor, sí, però no era l'objectiu, el motiu era sortir a pedalar sense una direcció prefixada, i per tant les converses i les aturades van marcar tota la jornada de bike, de fet van ser les protagonistes indiscutibles de la sortida.
En Miki i el seu fill acabaven d'arribar de fer El Camino, de fet està exposant les cròniques aquests darreres dies a The Great Escape MTB, fet que dóna per moltes converses, per comentar, compartir moltes anècdotes, nosaltres estem aquests dies centrats en l'organització de la SSEC2013, i aquesta setmana concretament amb l'anada a Itàlia per participar al nacional italià de single speed. I després hi ha totes les converses d'opinions de bikes, de millores a fer a les bikes, de properes aventures, com la del proper cap de setmana.
Quatre singles, ahir les que vàrem coincidir pedalant.
Un dia curiós també pel fred intens que vaig passar baixant de Dosrius, equipat d'estiu i amb la Lite posada, vaig perdre el tacte de les mans, dits i palmells freds, molt freds, tant que va ser necessari aturar-me tres o quatre vegades. La darrera sota un sol molt intens que em va recuperar les mans, però que per la llarga estona amb aquesta sensació tan dolenta va fer que fins avui les sensacions no tornessin a ser les més bones, vull dir que avui ja estic bé, una nit de descansar sense calor i les bones sensacions tornen a ser les reines.
Avui fins i tot, el dia té aquest color, el de les millors ocasions. no fa calor, no fa fred, frescor sí, i ja són quarts d'una del mig dia.
Ara ja restant hores, sí, ja ho sé d'aquí a divendres falten dies, però dimecres tenim dia SSEC2013, dijous tot té que estar a punt per divendres, i per tant avui i demà hem de prepar-ho tot perquè és ara que no ens deixarem res.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB.
Ahir la sortida que no va ser exigent, però tot i no ser-ho va finalitzar un xic per sota dels 70 Km. i el desnivell positiu un xic per sobre dels 1.000 m. Aquest desnivell ja indica que tot i ser una distància considerable, la sortida va ser molt agraïda.
Ahir molts bikers pedalant, a la Creu de Rupit, des de bikers sols a grups de més de deu components. I mentre estàvem aturats a la Creu va ser un passar contínuament biker, ara sí, ara també.
Què fèiem nosaltres tanta estona aturats? parlar, parlar i parlar, de bikes, bikes, bikers i més bikes.
De fet ahir si haguéssim seguit pedalant després de la Creu de Rupit hauriem arribat al Santuari del Corredor, sí, però no era l'objectiu, el motiu era sortir a pedalar sense una direcció prefixada, i per tant les converses i les aturades van marcar tota la jornada de bike, de fet van ser les protagonistes indiscutibles de la sortida.
En Miki i el seu fill acabaven d'arribar de fer El Camino, de fet està exposant les cròniques aquests darreres dies a The Great Escape MTB, fet que dóna per moltes converses, per comentar, compartir moltes anècdotes, nosaltres estem aquests dies centrats en l'organització de la SSEC2013, i aquesta setmana concretament amb l'anada a Itàlia per participar al nacional italià de single speed. I després hi ha totes les converses d'opinions de bikes, de millores a fer a les bikes, de properes aventures, com la del proper cap de setmana.
Quatre singles, ahir les que vàrem coincidir pedalant.
Un dia curiós també pel fred intens que vaig passar baixant de Dosrius, equipat d'estiu i amb la Lite posada, vaig perdre el tacte de les mans, dits i palmells freds, molt freds, tant que va ser necessari aturar-me tres o quatre vegades. La darrera sota un sol molt intens que em va recuperar les mans, però que per la llarga estona amb aquesta sensació tan dolenta va fer que fins avui les sensacions no tornessin a ser les més bones, vull dir que avui ja estic bé, una nit de descansar sense calor i les bones sensacions tornen a ser les reines.
Avui fins i tot, el dia té aquest color, el de les millors ocasions. no fa calor, no fa fred, frescor sí, i ja són quarts d'una del mig dia.
Ara ja restant hores, sí, ja ho sé d'aquí a divendres falten dies, però dimecres tenim dia SSEC2013, dijous tot té que estar a punt per divendres, i per tant avui i demà hem de prepar-ho tot perquè és ara que no ens deixarem res.
MTB, MTB, MTB.
Dies de MTB.
RT98 disc Shimano
Disc Shimano XTR RT98 de 180 mm. el que porto ara va camí de deixar-me.
Ara per ara no tornaré a 160/160 mm. que bé que frena la 29er. amb un conjunt de discs 180/160 mm.
Aquest i no els R1, encara.
Per ara, perquè la visió de les manetes Shimano, color edició especial Saint és, mtb, mtb, mtb.
Mentre que les pinces Shimano XTR 2003 són les germanes que van agafades de la mà de les bieles XTR del 2003.
MTB, MTB, MTB.
Encara recordo la polèmica sobre el consum des discs de casa, que no a casa, que és una realitat incontestable.
Els de la Vicious, a l'ultim tram, els de la Spot Brand a mig camí.
De 160 mm. en tinc, de 180 no, així que cap a casa.
De 160 mm. els proper R1 CL, i tant que sí, per a la Longboard, no per la The Motivator que té dies encara per agafar-se de valent als Shimano XTR.
Recanvis, que no equipaments, aquests darrers d'estiu ja fins a que torni a fer calor la segona vegada, és a dir 2014, fins el 2014 no entrarem equipaments d'estiu nous, bé millor dit, fins a l'entrada de l'hivern del 2013. Just abans vindran novetats d'estiu. D'hivern fins a sortir de l'hivern del 2013, i possiblement del 2014, molts en tenim, no masses equipaments, però servits, molt ben servits.
Dies de MTB.
Ara per ara no tornaré a 160/160 mm. que bé que frena la 29er. amb un conjunt de discs 180/160 mm.
Aquest i no els R1, encara.
Per ara, perquè la visió de les manetes Shimano, color edició especial Saint és, mtb, mtb, mtb.
Mentre que les pinces Shimano XTR 2003 són les germanes que van agafades de la mà de les bieles XTR del 2003.
MTB, MTB, MTB.
Encara recordo la polèmica sobre el consum des discs de casa, que no a casa, que és una realitat incontestable.
Els de la Vicious, a l'ultim tram, els de la Spot Brand a mig camí.
De 160 mm. en tinc, de 180 no, així que cap a casa.
De 160 mm. els proper R1 CL, i tant que sí, per a la Longboard, no per la The Motivator que té dies encara per agafar-se de valent als Shimano XTR.
Recanvis, que no equipaments, aquests darrers d'estiu ja fins a que torni a fer calor la segona vegada, és a dir 2014, fins el 2014 no entrarem equipaments d'estiu nous, bé millor dit, fins a l'entrada de l'hivern del 2013. Just abans vindran novetats d'estiu. D'hivern fins a sortir de l'hivern del 2013, i possiblement del 2014, molts en tenim, no masses equipaments, però servits, molt ben servits.
Dies de MTB.
Cleats Crank Brothers
Cales Crank Brothers, no en tinc cap més i en necessito dues més pel meu pla. Que ja us exposaré detalladament.
Mentre els Egg Beater que tenim funcionin necessitem cales, així que en necessitava dos, a part del que tinc de recanvi.
La cala a la dreta amb el punt 15º, a l'esquerra 20º.
I un fet curiós, pels nous Crank Brothers hi ha un kit per poder allargar la vida dels pedals quan ja no calen.
Consisteix en uns plàstics d'un gruix, crec recordar de 1, 2 i 3 mm., que es posa a cada costat de la cala i que fa que el calar sigui més eficient, no en proposen per la gama anterior, com poden ser els Egg Beater 4 Ti, però pensant estic en una manera d'aconseguir el mateix resultat, i tant que sí.
Però si el problema ve de la tensió de la molla, no sé massa bé, no sé massa bé, bé sí canviar la molla, i tant.
De fet fa anys que al Roc, a les bikes dels PROS ja veia que hi portaven una cinta enganxada, jo tinc una idea millor per a les SIDI, que podria funcionar sense tocar el pedal, i per a les Shimano M230, gruix al pedal, però com fer-ho perquè no salti a mig camí, és la qüestió a posar-hi remei.
MTB, MTB, MTB.
Mentre els Egg Beater que tenim funcionin necessitem cales, així que en necessitava dos, a part del que tinc de recanvi.
La cala a la dreta amb el punt 15º, a l'esquerra 20º.
I un fet curiós, pels nous Crank Brothers hi ha un kit per poder allargar la vida dels pedals quan ja no calen.
Consisteix en uns plàstics d'un gruix, crec recordar de 1, 2 i 3 mm., que es posa a cada costat de la cala i que fa que el calar sigui més eficient, no en proposen per la gama anterior, com poden ser els Egg Beater 4 Ti, però pensant estic en una manera d'aconseguir el mateix resultat, i tant que sí.
Però si el problema ve de la tensió de la molla, no sé massa bé, no sé massa bé, bé sí canviar la molla, i tant.
De fet fa anys que al Roc, a les bikes dels PROS ja veia que hi portaven una cinta enganxada, jo tinc una idea millor per a les SIDI, que podria funcionar sense tocar el pedal, i per a les Shimano M230, gruix al pedal, però com fer-ho perquè no salti a mig camí, és la qüestió a posar-hi remei.
MTB, MTB, MTB.
Studs Sidi
Dos jocs dels dos claus frontals de les SIDI, pels que caminem.
Des del primer dia que els he portat que tot el calçat de MTB que tinc els porta.
Ara pel meu pla en necessito dos jocs, i en tinc un, en faig venir dos i segueixo amb un de més.
Demà tindré feina, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Des del primer dia que els he portat que tot el calçat de MTB que tinc els porta.
Ara pel meu pla en necessito dos jocs, i en tinc un, en faig venir dos i segueixo amb un de més.
Demà tindré feina, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Recanvis necessaris
Kool Stop, pastilles de fre de R1 i Shimano XTR 2003.
I love Kool Stop pads. Les vermelles.
Cercant pots arribar-hi, però fa mesos que no era, per Itàlia no, però per després i tant que sí.
Una bona notícia, que pot ser la porta d'entrada de les posteriors.
Per què? pel fet que aquest mes és mes de reposar estocs de recanvis, dels consumibles.
Tenim dues bikes rodant amb frens Shimano, 2003/09 i poques pastilles de fre de recanvi, perquè anem consumint els que tenim, ara em queden dos jocs de pastilles, calia reposar, i poder localitzar Kool Stop, de 10/10.
I no per un argument de bon funcionament, no, si no per un argument que mentre vaig amb Kool Stop no parlem de mal funcionament que ja és molt, però res més. Millor que, no ho sé, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Kool Stop, una marca entre moltes, EBC per què no? perquè senzillament fins avui he parlat amb elles de problemes de frens, argumentats? cal?, si amb unes no hi ha problemes, per aquí camino. Senzill, planer, mtb, mtb, mtb.
Però el moment actual fa que el què disposes avui ho agafes perquè demà ja no saps si ho tindràs.
Així no és fàcil fer funcionar quatre bikes de casa que no paren de sortir, no paren de sortir. I bikes a munt, bikes a vall a BO, els dijous sí, no cada cop que cal, no per ells, sempre disposats, si no perquè el primer és el primer entre setmana.
He agafat una pila de recanvis, no del Belt Drive CT, aquest sender és Betty, sí, les cadenes i preparar plat i pinyó per a la Betty, perquè el CT trencarà, segur.
I love Kool Stop pads. Les vermelles.
Cercant pots arribar-hi, però fa mesos que no era, per Itàlia no, però per després i tant que sí.
Una bona notícia, que pot ser la porta d'entrada de les posteriors.
Per què? pel fet que aquest mes és mes de reposar estocs de recanvis, dels consumibles.
Tenim dues bikes rodant amb frens Shimano, 2003/09 i poques pastilles de fre de recanvi, perquè anem consumint els que tenim, ara em queden dos jocs de pastilles, calia reposar, i poder localitzar Kool Stop, de 10/10.
I no per un argument de bon funcionament, no, si no per un argument que mentre vaig amb Kool Stop no parlem de mal funcionament que ja és molt, però res més. Millor que, no ho sé, en cap cas.
MTB, MTB, MTB.
Kool Stop, una marca entre moltes, EBC per què no? perquè senzillament fins avui he parlat amb elles de problemes de frens, argumentats? cal?, si amb unes no hi ha problemes, per aquí camino. Senzill, planer, mtb, mtb, mtb.
Però el moment actual fa que el què disposes avui ho agafes perquè demà ja no saps si ho tindràs.
Així no és fàcil fer funcionar quatre bikes de casa que no paren de sortir, no paren de sortir. I bikes a munt, bikes a vall a BO, els dijous sí, no cada cop que cal, no per ells, sempre disposats, si no perquè el primer és el primer entre setmana.
He agafat una pila de recanvis, no del Belt Drive CT, aquest sender és Betty, sí, les cadenes i preparar plat i pinyó per a la Betty, perquè el CT trencarà, segur.
diumenge, de setembre 02, 2012
Dia BO
Dijous va ser un altre cop ja, dia BO.
Una jornada de MTB és això, un dia a on tot gira sobre aquest pilar, les bikes i els bikers.
Un dia diferent, teníem un convidat single speed de França, i aquest fet va fer que la jornada encara tingués més ingredients, no masses, sí més.
GT, Ninerx2, Ritchey, Spot Brand, Vicious, les marques de bikes, totes single speed, i no perquè sigui una condició, si no per una coincidència, res més, coincidència interessant, i tant que sí.
La bike d'en Pascal, diferent, no perquè pugui argumentar perquè ho era, si no perquè no és una bike popular, vull dir, mai he vist una P-29, per això el mot diferent.
Quan esperes un convidat, és molt emocionant, i aquest cop no va ser diferent, en cap cas.
Ja portàvem molts dies de calor, molts, i la jornada aquest cop va ser realment diferent, pluja i fang, sí, sí, fins el punt que el pas de roda de la meva Vicious ja no era, com sona.
Això sí, equipats d'estiu, 100% d'estiu. I per si de cas, les Lite darrera d'una de les bosses del mallot.
Sense eines, sense càmera, únicament amb la manxa, sí, sí, anàvem així.
Incidències sí, remarcables, cap.
Bona sortida, sí, sí, bona, ens passa a tots, o ens pot passar, bon dinar, una coca del forn sensacional, millor la d'aquest dijous abans de dinar que la del dia abans, i un tancament de tarda memorable, mallot Freedom per en Pascal, converses de ruta tren groc amb en Caixàs, què més podem demanar, bé sí, Massa, Massa, Massa.
MTB, MTB, MTB.
I no ho puc oblidar, o millor dit esmentar, hem rodat sota la pluja, mtb, mtb, mtb.
Una jornada de MTB és això, un dia a on tot gira sobre aquest pilar, les bikes i els bikers.
Un dia diferent, teníem un convidat single speed de França, i aquest fet va fer que la jornada encara tingués més ingredients, no masses, sí més.
GT, Ninerx2, Ritchey, Spot Brand, Vicious, les marques de bikes, totes single speed, i no perquè sigui una condició, si no per una coincidència, res més, coincidència interessant, i tant que sí.
La bike d'en Pascal, diferent, no perquè pugui argumentar perquè ho era, si no perquè no és una bike popular, vull dir, mai he vist una P-29, per això el mot diferent.
Quan esperes un convidat, és molt emocionant, i aquest cop no va ser diferent, en cap cas.
Ja portàvem molts dies de calor, molts, i la jornada aquest cop va ser realment diferent, pluja i fang, sí, sí, fins el punt que el pas de roda de la meva Vicious ja no era, com sona.
Això sí, equipats d'estiu, 100% d'estiu. I per si de cas, les Lite darrera d'una de les bosses del mallot.
Sense eines, sense càmera, únicament amb la manxa, sí, sí, anàvem així.
Incidències sí, remarcables, cap.
Bona sortida, sí, sí, bona, ens passa a tots, o ens pot passar, bon dinar, una coca del forn sensacional, millor la d'aquest dijous abans de dinar que la del dia abans, i un tancament de tarda memorable, mallot Freedom per en Pascal, converses de ruta tren groc amb en Caixàs, què més podem demanar, bé sí, Massa, Massa, Massa.
MTB, MTB, MTB.
I no ho puc oblidar, o millor dit esmentar, hem rodat sota la pluja, mtb, mtb, mtb.
The Best
MTB, MTB, MTB.
És evident que el tema vídeo l'he de millorar, certament, sort que la bici té tanta personalitat que no requereix d'un bon vídeo, però ajudaria, certament.
P-29
Ens ho havia dit que venia amb aquesta bike, en Pascal.
Un dels detalls més interessants de la bike, la pipa de direcció.
Els punys determinen l'origen, França. La forquilla DT, coneguda, els frens Hope, de molta personalitat, el manillar Salsa, amb els graus propis d'una single speed.
King, King, King.
MTB, MTB, MTB.
Podrà agradar, més o molt més, sí, i un fet és clar, té personalitat pròpia, i tant que sí.
Ara ja fins a la propera sortida, i si no, no passa res, Pascal ens veiem segur a la SSEC 2013.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)