4x

Quan ja fa tants anys que rodem junts penses, com hem anat canviant de bikes fins arribar a on som.

Ahir la sortida que no va ser exigent,  però tot i no ser-ho va finalitzar un xic per sota dels 70 Km. i el desnivell positiu un xic per sobre dels 1.000 m. Aquest desnivell ja indica que tot i ser una distància considerable, la sortida va ser molt agraïda.

Ahir molts bikers pedalant, a la Creu de Rupit, des de bikers sols a grups de més de deu components. I mentre estàvem aturats a la Creu va ser un passar contínuament biker, ara sí, ara també.

Què fèiem nosaltres tanta estona aturats? parlar, parlar i parlar, de bikes, bikes, bikers i més bikes.

De fet ahir si haguéssim seguit pedalant després de la Creu de Rupit hauriem arribat al Santuari del Corredor, sí, però no era l'objectiu, el motiu era sortir a pedalar sense una direcció prefixada, i per tant les converses i les aturades van marcar  tota la jornada de bike, de fet van ser les protagonistes indiscutibles de la sortida.

En Miki i el seu fill acabaven d'arribar de fer El Camino, de fet està exposant les cròniques aquests darreres dies a The Great Escape MTB, fet que dóna per moltes converses, per comentar, compartir moltes anècdotes, nosaltres estem aquests dies centrats en l'organització de la SSEC2013, i aquesta setmana concretament amb l'anada a Itàlia per participar al nacional italià de single speed. I després hi ha totes les converses d'opinions de bikes, de millores a fer a les bikes, de properes aventures, com la del proper cap de setmana.

Quatre singles, ahir les que vàrem coincidir pedalant.

Un dia curiós també pel fred intens que vaig passar baixant de Dosrius, equipat d'estiu i amb la Lite posada, vaig perdre el tacte de les mans, dits i palmells freds, molt freds, tant que va ser necessari aturar-me tres o quatre vegades. La darrera sota un sol molt intens que em va recuperar les mans, però que per la llarga estona amb aquesta sensació tan dolenta va fer que fins avui les sensacions no tornessin a ser les més bones, vull dir que avui ja estic bé, una nit de descansar sense calor i les bones sensacions tornen a ser les reines.

Avui fins i tot, el dia té aquest color, el de les millors ocasions. no fa calor, no fa fred, frescor sí, i ja són quarts d'una del mig dia.

Ara ja restant hores, sí, ja ho sé d'aquí a divendres falten dies, però dimecres tenim dia SSEC2013, dijous tot té que estar a punt per divendres, i per tant avui i demà hem de prepar-ho tot perquè és ara que no ens deixarem res.

MTB, MTB, MTB.

Dies de MTB.

Sortida entre Single Speeds

És el què serà demà.

Santa Fe.

Quatre single speeds, com sona.

La ruta, quina ruta?

El ritme, quin ritme?

Dies de molt de MTB, entre bikers, molts.

Va ser fa dos dies que estàvem a BO, però és que dimercres a la tarda ja va ser dia de bikes, dijous, dia BO, divendres, bikes, avui converses, i converses de bikes.

Demà una repetició millorada d'aventura single speed.

MTB, MTB, MTB.

Poc a poc amb el pas dels anys, no dels dies, ni dels mesos, va creixent aquesta taula rodona de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.

Fa uns enrere, hi era sol, però convençut això sí, ara ja som, vull dir ja no utilitzo un mot en singular, puc erigir ja paraules en plural, i mira que vaig molt bé entre geareds, i tant que sí, però demà, com aquest darrer dijous a BO, com a la SSEC2012, com a la propera setmana a Massa, entre single speeds la sensació és molt i molt bona.

No són, aquests temps un temps més, és el temps, com en serà de protagonista el nostre això ho decidim nosaltres.

Demà podria ser que en Josep escali el seu primer Sant Marçal, i si queda a Santa Fe no passa res, i si al quilòmetre 14 decideix desfer el camí, també sensacional, però a favor seu com molt bé em recordava l'Oriol dimecres, ara bé el millor temps per pedalar. De la setmana passada a aquesta el canvi ha estat del dia a la nit pel què fa a temperatures, demà en Josep rodarà amb una temperatura perfecta per a poder ser a Sant Marçal.

Dies de moltes novetats, però també de dos paraules fixes, avui per avui, single speed.

Sóc a baix.

Vols que anem a pedalar?

Ho dic perquè ara fa una estona mentre en Josep marxava, m'he quedat puntualment entre les quatre bikes definitives de l'espai de casa. De fet són nou, però actives i amb possibilitat de sortir d'aquí a cinc minuts en són quatre. 

Les quatre, quatre? sí, sí, quatre, la de la Betty, la del meu germà, la d'en Josep, i al darrera, la de lagranevasio.

Quatre bikes per a quatre bikers, en diferents estadis, diferents estadis. El del meu germà que és el motor d'aquesta disciplina a casa, el motor, qui fa més de vint anys ja sortia sol, jo diria que trenta, o poc li faltarà, i a on a l'arròs de cada dijous a Can Font a Granollers, a Can Font del registre, durant cinc dècades, ell arribava ben rascat, somrient  i ben rascat, i jo pensava, que bé que s'ho passa el meu germà.

Han passat els anys, i com amb les bicis de carretera, el pioner ell, com amb les motos,  el pioner ell, com amb en les bikes, el pioner ell, a casa nem tots a roda seva, així de planer, així de senzill, en Xavier Font és l'arrancada de tot plegat, i des d'aquest primer principi, tot roda, i mai millor dit a aquest espai.

Quants anys millorant les bikes, li deia jo a en Josep fent el cafè a peu com cada mig dia, quines bikes que tenim, increible.

El nivell de bikes, el nivell de la construcció de cada un dels quadres, de les geometries, dels acabats fa que pensi que rarament perseguiré res de diferent que no sigui poder gaudir d'aquestes sensacions, sigui l'àmbit que sigui, ja n'hi ha prou de correr, des de fa una pila d'anys que ja no correm, oi que no?

Mentre en Josep recollia uns components, els darrers, que hem de tornar, mentre la porta del despatx es tancava, abans d'incorporar-me a la feina del despatx, he admirat aquestes quatre joies, les dues ASR-SL, la Long Board i la The Motivator, aquesta darrera no podria ser de ningú més, oi que no? aquest nom i m'adono avui que m'escau perfectament.

Un terme comentàvem mentre anàvem a dinar a peu, quan passàvem pel pont de la riera de casa, fer-ho bé i gaudint mentre ho fem, per això aquesta sensació amb les bikes, perquè, i seguint amb la conversa iniciada ahir a la nit, i que seguirà aquesta nit, aquestes bikes són el mirall dels seus propietaris, ni més ni menys, no són repetibles aquestes bikes, nosaltres tampoc,  són vives aquestes bikes, pel que fa referència a elles,  a l'evolució de cada component, pel què fa a nosaltres, que evolucionem cada dia.

Anem a pedalar?

Serà d'aquí a uns dies, oi que sí?

Ahir dia SSEC 2012 a BO.

MTB, MTB, MTB.