Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
diumenge, de setembre 02, 2012
The Best
MTB, MTB, MTB.
És evident que el tema vídeo l'he de millorar, certament, sort que la bici té tanta personalitat que no requereix d'un bon vídeo, però ajudaria, certament.
P-29
Ens ho havia dit que venia amb aquesta bike, en Pascal.
Un dels detalls més interessants de la bike, la pipa de direcció.
Els punys determinen l'origen, França. La forquilla DT, coneguda, els frens Hope, de molta personalitat, el manillar Salsa, amb els graus propis d'una single speed.
King, King, King.
MTB, MTB, MTB.
Podrà agradar, més o molt més, sí, i un fet és clar, té personalitat pròpia, i tant que sí.
Ara ja fins a la propera sortida, i si no, no passa res, Pascal ens veiem segur a la SSEC 2013.
Les 6 tocades del matí
I tot comença a caminar, vull dir que fa uns minuts en obrir els ulls pensava, és impossible que d'aquí a una estona estigui enfilat a dalt de la Vicious pedalant, i no per falta de ganes, si no per la profunditat del son ara que no fa calor, ahir, tot el dia descansant, tot el dia.
He passat molta calor aquest agost, i de fet la nit de dijous a divendres vaig dormir de quarts de dotze de la nit a les vuit tocades del matí, rar en mi dormir així, tantes hores, i tan profundament, i sense cap mena de dubte, d'entrada, és pel fet que ja no fa aquella calor.
"És hora de llevar-se, s'acabat dormir", toca matí de MTB, MTB, MTB.
Arxiu. |
"És hora de llevar-se, s'acabat dormir", toca matí de MTB, MTB, MTB.
Insistint
Dijous BO. |
Aquest cop de fet, pedalant rodó tampoc, no sé perquè sempre hi sóc despistat, vull dir sense un rodar per escalar, aleshores tècnica Mateu, semi aturada i semi tàctica de saltironets, bé no exactament, això és el què hauria fet en David, jo no tinc la seva tècnica així que vaig fer el què vaig poder.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de setembre 01, 2012
Sortida entre Single Speeds
És el què serà demà.
Quatre single speeds, com sona.
La ruta, quina ruta?
El ritme, quin ritme?
Dies de molt de MTB, entre bikers, molts.
Va ser fa dos dies que estàvem a BO, però és que dimercres a la tarda ja va ser dia de bikes, dijous, dia BO, divendres, bikes, avui converses, i converses de bikes.
Demà una repetició millorada d'aventura single speed.
MTB, MTB, MTB.
Poc a poc amb el pas dels anys, no dels dies, ni dels mesos, va creixent aquesta taula rodona de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.
Fa uns enrere, hi era sol, però convençut això sí, ara ja som, vull dir ja no utilitzo un mot en singular, puc erigir ja paraules en plural, i mira que vaig molt bé entre geareds, i tant que sí, però demà, com aquest darrer dijous a BO, com a la SSEC2012, com a la propera setmana a Massa, entre single speeds la sensació és molt i molt bona.
No són, aquests temps un temps més, és el temps, com en serà de protagonista el nostre això ho decidim nosaltres.
Demà podria ser que en Josep escali el seu primer Sant Marçal, i si queda a Santa Fe no passa res, i si al quilòmetre 14 decideix desfer el camí, també sensacional, però a favor seu com molt bé em recordava l'Oriol dimecres, ara bé el millor temps per pedalar. De la setmana passada a aquesta el canvi ha estat del dia a la nit pel què fa a temperatures, demà en Josep rodarà amb una temperatura perfecta per a poder ser a Sant Marçal.
Dies de moltes novetats, però també de dos paraules fixes, avui per avui, single speed.
Santa Fe. |
La ruta, quina ruta?
El ritme, quin ritme?
Dies de molt de MTB, entre bikers, molts.
Va ser fa dos dies que estàvem a BO, però és que dimercres a la tarda ja va ser dia de bikes, dijous, dia BO, divendres, bikes, avui converses, i converses de bikes.
Demà una repetició millorada d'aventura single speed.
MTB, MTB, MTB.
Poc a poc amb el pas dels anys, no dels dies, ni dels mesos, va creixent aquesta taula rodona de genets de Drac, mtb, mtb, mtb.
Fa uns enrere, hi era sol, però convençut això sí, ara ja som, vull dir ja no utilitzo un mot en singular, puc erigir ja paraules en plural, i mira que vaig molt bé entre geareds, i tant que sí, però demà, com aquest darrer dijous a BO, com a la SSEC2012, com a la propera setmana a Massa, entre single speeds la sensació és molt i molt bona.
No són, aquests temps un temps més, és el temps, com en serà de protagonista el nostre això ho decidim nosaltres.
Demà podria ser que en Josep escali el seu primer Sant Marçal, i si queda a Santa Fe no passa res, i si al quilòmetre 14 decideix desfer el camí, també sensacional, però a favor seu com molt bé em recordava l'Oriol dimecres, ara bé el millor temps per pedalar. De la setmana passada a aquesta el canvi ha estat del dia a la nit pel què fa a temperatures, demà en Josep rodarà amb una temperatura perfecta per a poder ser a Sant Marçal.
Dies de moltes novetats, però també de dos paraules fixes, avui per avui, single speed.
White
MTB, MTB, MTB.
Amb els anys, que no amb els dies, ho milloraré, mtb, mtb, mtb.
Etiquetas:
Spot Brand Longboard Single Speed.
Preparant el combustble Single Speed
Hem d'anar a cercar una caixa de Rosites, aquest cop la Waeco de 50 litres no ens les refredarà, perquè des de la tornada de la SSEC que no funciona, però quan va funcionar, com va funcionar, com va funcionar.
MTB, MTB, MTB.
Catalans pel món
Itàlia el proper destí, Massa, Carrara, Toscana, Itàlia.
Totes les notícies són que ja ens esperen, single speed, single speed, single speed.
Una imatge, un petit grup, molt de color, pels equipaments, per les bikes, sorollós, i no per les bikes si no pels somriures, a un ritme interessant, diferent, dijous a BO va ser això.
MTB, MTB, MTB.
Molt temps
Fent el mateix, fent el mateix.
Ara quasi, per no dir segur que seguirem definitivament en aquest nou sender.
MTB, MTB, MTB.
O no, i únicament és una sensació.
Dies de molt MTB.
Ara quasi, per no dir segur que seguirem definitivament en aquest nou sender.
MTB, MTB, MTB.
O no, i únicament és una sensació.
Dies de molt MTB.
divendres, d’agost 31, 2012
dijous, d’agost 30, 2012
2ª Etapa Camino de Santiago (Primitivo)
Hoy toca la segunda etapa, mismo
ritual, pero con el orden cambiado, seguimos sin madrugar, ducha y
cargar bikes en el coche, desayunaremos en el lugar de salida
Fonsagrada.
Una vez desayunados, comenzamos a
cargar las bicis, esta vez hemos decidido llevar todo el equipaje en
los porta equipajes para así liberar nuestras espaldas, nos lleva un
rato ponerlo todo sujetado en las bikes, también esta vez llevamos
más ropa ya que los algo más de 150km que nos quedan los haremos
sin volver a casa.
La ruta comienza en bajada, es la
recompensa de haberla acabado el día anterior en lo más alto, el
camino que cogemos muy guapo, parecidos a los algo más de 40km del
día anterior, supuestamente la etapa de hoy si la acabábamos en
Lugo no tiene que tener más dificultad que la pasada jornada, eso es
lo que nos indica la gráfica de desnivel, pero yo no lo tengo claro,
y lo comento con el niño, siempre que he ido de Fonsagrada a Lugo en
coche me he fijado en los caminos que iban cogiendo los peregrinos y
da que pensar que vamos a subir, quizás no serán subidas tan largas
pero si cortas y pronunciadas y muy rompe piernas. Y así fue sobre
todo la mitad de la etapa, menudas palas, muchas tuvimos que hacerlas
caminando a nosotros nos era imposible hacerlas encima de la bike,
también notábamos el peso extra. Pero las ganas de pasarlo bien
podía con todo, tuvimos tiempo de contar anécdotas de mi infancia,
los antiguos caminos de Santiago hechos, de mis rutas por el
Montseny con los hermanos Font y Betty , del futuro a lomos de
nuestras SS.
Aquí haciendo una parada en mitad de
una rampa muy pronunciada y con mucha piedra, para coger fuerzas nos
comimos unas gominolas y alguna barrita.
Proseguimos nuestra marcha con
dirección a O Cadavo allí tenemos prevista hacer la parada para
comer, llegamos sobre las dos, lo primero que vemos es el albergue
municipal de este pueblo, donde aprovechamos para poner el sello en
nuestras credenciales y que nos digan algún sitio para comer,
continuamos hasta el centro de la localidad y nos decidimos por un
bar restaurante que nos permite ver las bikes.
Nos comemos unos bocatas y unas colas,
en una de las salidas del restaurante que hago para buscar algo en la
mochila me pica una avispa en el pecho, durante toda la comida me
molesto bastante.
Volvemos al Camino, ya tenemos decidido
que pasaremos la noche en Lugo, la famili no pueden pasar un día sin
vernos y deciden que vendrán a cenar con nosotros, ellos ya se
encargan vía teléfono de buscarnos una pensión en Lugo (Pensión
Alba), mi pensamiento era pasar la noche en un albergue, así que
comento con Jonny que si tenemos sitio en el albergue dormiremos en
el, y pasaremos de la pensión.
Haciendo una parada en un cruce de
caminos, ya nos quedaba menos de diez kilómetros . Esos diez últimos
kilómetros transcurrieron por pista y carreteras comarcales. Una vez
en Lugo lo primero que hicimos fue buscar el albergue que lo
encontramos enseguida, allí nos dijeron que habían unas catorce
camas libres pero que teníamos que esperar hasta las siete de la
tarde, ya que la prioridad la tienen los peregrinos de a pie. También
nos dicen que las bikes nos las podemos meter en el albergue, que las
podemos dejar en la consigna de la parada de autobuses, nos dirigimos
a dicha estación para mirar si tienen espacio, nos comentan que si,
y el precio 3,80€ las dos bikes, que esta muy bien, a lo que
sumaríamos los 5€ por persona de pasar la noche en el albergue,
que también es un buen precio, una vez descargando los porta bultos,
nos obligan desde casa para que pasemos la noche en la pensión, que
ya la tienen reservada y que tienen sitio para dejar las bikes, pues
bien eso hacemos y nos dirigimos hacia la pensión donde nos acogen
muy agradablemente, la señora se acordó de nosotros ya que habíamos
estado un par de años atrás. Dejamos las bikes guardadas y subimos
a pegarnos una buena ducha, para después irnos a merendar para hacer
tiempo hasta que viniera la familia y pasear por Lugo y su casco
antiguo.
Hoy nos han salido algo más de
cincuenta km, ya nos quedan unos cien para llegar a Santiago, pero
eso ya será para mañana.....
Etiquetas:
Camino de Santiago,
Camino primitivo,
Fonsagrada,
Lugo
BO2
És que ahir va ser dia BO.
Avui és dia BO, bé ahir a partir del mig dia, perquè el matí va ser laborable, el mig dia i tarda dia BO-Oriol.
Quina bike que té l'Oriol, quina bike, fa mesos però que per un motiu tècnic, per la forquilla, que aquesta bike està aturada, un apartat que ara que ja puc publicar que hi hem posat remei, entre Probike, l'Oriol i en darrer terme amb una perfecta proposta de Bici Oci, hem pogut d'entrada posar fil a l'agulla a la YBB. Mare meva, mare meva, mare meva.
Però qui espera desespera, normal.
MTB, MTB, MTB.
Avui ja tenim el primer convidat de la SSEC2013, sí, sí, com sona, i la festa del dijous a BO serà doble festa, festa del MTB, MTB, MTB.
Avui és dia BO, bé ahir a partir del mig dia, perquè el matí va ser laborable, el mig dia i tarda dia BO-Oriol.
Quina bike que té l'Oriol, quina bike, fa mesos però que per un motiu tècnic, per la forquilla, que aquesta bike està aturada, un apartat que ara que ja puc publicar que hi hem posat remei, entre Probike, l'Oriol i en darrer terme amb una perfecta proposta de Bici Oci, hem pogut d'entrada posar fil a l'agulla a la YBB. Mare meva, mare meva, mare meva.
Però qui espera desespera, normal.
MTB, MTB, MTB.
Avui ja tenim el primer convidat de la SSEC2013, sí, sí, com sona, i la festa del dijous a BO serà doble festa, festa del MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’agost 29, 2012
Sant Marçal
A aquest punt deixàvem darrera el quilòmetre 14 des de feia quatre, i les sensacions molt diferents.
Minuts abans havíem estat puntualment un grup, i tant.
Serà un clar indicador?
Dies de moltes novetats, converses, totes interessants, molt.
A on veus d'on vens, veus a on vols anar, i els ulls et brillen, mtb, mtb, mtb.
A on neix un riu, i neix un projecte de vida, vaig passar mesos abans d'arribar a aquest món a aquest indret, a aquí encara em deia Joan Marc, per després pel fet de ser-hi tantes setmanes, heretar aquest nom.
A on neix el Tordera, neix el meu nom, mtb, mtb, mtb.
Nosaltres a aquesta estació repetim sempre, jo encara ara no ho sé, però és, certament. Repetia abans de néixer, repeteixo ara sí, ara també 48 anys després. Crec que sí, que d'això en podem dir, repetir.
MTB, MTB, MTB.
I Love Les Illes
Quina baixada de Sant Marçal a Les Illes.
MTB, MTB, MTB.
D'aquí a una estona la intervenció té a veure amb aquest entorn, i tant.
Phil Wood SS
Per unes rodes així, per tenir-les, la Moots UNO seria la meva bike, ja no com la 69er de Trek on us deia, demà, no, si no que ho seria ara, a dos quarts i un minut de deu de la nit, i tant, quines boixes, quines boixes.
MTB, MTB, MTB.
69er
MTB, MTB, MTB.
Una forquilla conflictiva, certament, uns frens els Juicy 5, diu ell, que per a mi són conflictius, una forquilla, la DUC32, que dóna molts mals de caps, però si jo visqués a WA aquesta bike seria també la meva, i ho seria demà, aquesta bike portava unes boixes DT240s vestides de Bontrager, no sé si ell les manté, l'eix de la DUC crec recordar que té un diàmetre de 24 mm. per favor, per favor, per favor, si les imatges són actuals està impecable, marxem demà a viure a WA?
Una forquilla conflictiva, certament, uns frens els Juicy 5, diu ell, que per a mi són conflictius, una forquilla, la DUC32, que dóna molts mals de caps, però si jo visqués a WA aquesta bike seria també la meva, i ho seria demà, aquesta bike portava unes boixes DT240s vestides de Bontrager, no sé si ell les manté, l'eix de la DUC crec recordar que té un diàmetre de 24 mm. per favor, per favor, per favor, si les imatges són actuals està impecable, marxem demà a viure a WA?
dimarts, d’agost 28, 2012
Picapedrers del XX.
Mirar de fer, mirar de fer, mirar de fer, no garanteix res, sí què si hi ha una mica de sort, pot ser que tinguis una oportunitat, no necessàriament una de gran, en cap cas, sí una oportunitat.
MTB, MTB, MTB.
En Josep cada dia va i torna, cada dia, ara ja sí, anem a per la quarta setmana, i ara per ara anem. Granollers-despatx, despatx-Granollers.
Aquest matí com ahir, amb l'arribada del sol, ell entrava per la porta del despatx, dissabte un Santa Fe, diumenge descans, i ahir aprofitant què després de tornar de dinar, no teníem llum al casc antic, i per tant no teníem ordinadors, la jornada de bike va començar abans, la seva tornada cap a Granollers va començar abans.
Avui aquest matí a primera hora, en Josep tornava a entrar com cada dia des del dia 8 per la porta del despatx, de fet des del dia 1, però bé, des del dia 8. Per això el programa va del 8 d'agost al 8 d'octubre, mtb, mtb, mtb. Som a tocar al 8 de setembre, a tocar, millor però que quedin dies pel 8 de setembre, som 28, tornada avui, el 29 anar i tornar, el 30 anar i tornar, el 31 el torno jo amb la VW, perquè els divendres a la tarda després de dinar ja és cap de setmana, i no rodem amb sol del mig dia, i sortida cap a les sis de la tarda des de Granollers no des del despatx, el dia 1 de setembre descans, el 2 aventura, repte, anar fins a Sant Marçal tornant a Sant Celoni per Les Illes, o no, el 3 anar i tornar, el 4 anar i tornar, el cinc anar i tornar, el 6 anar i tornar, el 7 anar i tornar, i el 8 anada de Granollers al despatx i tornada amb la VW, per què? perquè els divendres a la tarda no treballem, a aquesta data encara ens faltaran vint dies per saltar la barrera dels 70 Kg. però la saltarem, com hem saltat als darrers dinou mesos les desenes superiors, sí, sí varies desenes.
Un pilar té això, picar pedra cada dia per aconseguir cada dia unes petites engrunes de sauló que enganxes cada dia a la petita pila, i que passats els anys deixa de ser petita, per passar a ser un pilar, mtb, mtb, mtb.
Després d'aquest programa, després del 8 d'octubre, si tot segueix com avui, tornarà a enfilar-se a la màquina de la veritat, és a dir la prova d'esforç, i veurem a on som, hi anirà rodant sempre aquest dos mesos per sota de les 130 pulsacions/minut, i molt, molt per sota dels 70 Kg. com sona, molt per sota dels 70 kg. és que ja quasi hi som, quasi.
Fer, fer i fer, té això, piques pedra, treus pedra, així de difícil, així de difícil, perquè el què està fent en Josep és senzillament un esforç titànic per arribar a on vol ser, i això sense cap mena de dubte cal que ens ho mirem detingudament, perquè un pla de dos anys, anem pel dinovè més, té això, possibilitats, res més, possibilitats, res més, possibilitats de tenir una oportunitat, no necessàriament una gran oportunitat, sí una oportunitat.
MTB, MTB, MTB.
Sense Santa Fe.
Quan escalar no és el què deu tocar.
Perquè minuts després desfèiem el camí i deixàvem de perseguir, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)