Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
dissabte, de febrer 12, 2011
Aventura.
Mirant d'agafar aquell punt dur que requerirem per les grans cites de 2011.
El com, bé esperant a la caiguda del sol per a allunyar-nos encara més i passats els quilòmetres anar lentament tornant cap a casa.
Avui la Betty amb l'ASR, jo excepcionalment amb la 5 Spot.
Darrera de casa ja pensava, "on és la meva Vicious?" i no per res, si no perquè no he fet mai rutes llargues amb una bike de 14 Kg. aprox. i pensar que podria no estar preparat, pensant en la darrera cursa d'en Michael i els seus super pneumàtics m'ha vingut al cap que segurament la bona pensada hagués estat sortir amb la SS.
No ha estat així i he sortit amb la 5 Spot, crec que aquesta bike, equipada un xic més light pot ser una molt bona opció com a bike única. Fins i tot així, amb 13 Kg. ben tocats es defensa molt bé. Pots escalar tota l'estona dret i ja va bé, perquè pel tipus de components, rodes i pneumàtics bàsicament, el davanter és un 2.35, el posterior no l'he mirat però li va a la saga segur, poder posar-te dret ajuda i molt a superar turó darrera turó.
Quant s'ha fet de nit, negra nit la sensació era de portar una bike molt i molt escaladora per la posició a dalt de la bike, per la nul.la interacció de les suspensions en posar-te dret, però que els pneumàtics eren de neu, amb claus. Tot i així la sensació és molt i molt bona.
Des de que he sortit fins arribar a casa el fre davanter, un Avid Elixir amb maneta de carbó m'ha obsequiat cada segon de la jornada amb un concert i ni utilitzant el regulador de que disposa per a separar els pistons i pastilles de fre del disc, he aconseguit el silenci i quan he aconseguit un soroll intermitent el recorregut de la maneta era zero. També he mirat que la pinça no estés descentrada respecte del disc i no, al final ens hem acostumat al concert Avid en do menor.
Les sensacions les millors fins al quilòmetre 55, a partir d'aquí una humitat significativa, un pantaló poc encertat i un petit desajust posicional del calçat de la Betty ens ha jugat uns darrers quilòmetres molt preocupants amb l'aparició d'una molèstia dolorosa i molt intensa al lligament lateral intern.
De moment la primera conseqüència és que demà la previsió és de que si hi ha sortida, que ara mateix no ho sé, serà en solitari i la Betty reposarà.
Incidències, fora del soroll del fre, cap.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.
Menjar, mig entrepà de fuet, mitja pizza Tarradellas i dos plàtans, barretes de 200 Kcal, cap. Per beure, menys de mig litre d'aigua, tres coles, que rar, quatre cafès descafeïnats i un cafè amb llet.
Equipats com els presentadors dels telenotícies, per sota de la taula amb pantaló pirates i les Sidi amb punteres Mavic, per sobre de la taula, tèrmica prima de màniga llarga i jaqueta d'hivern, hivern, guants d'estiu fins la caiguda del sol, on els he subtituït pels d'hivern, a aquest moment també m'he posat una tèrmica de màniga curta a sota de la que ja duia i el gorro Assos. He arribat a casa glaçat de peus.
LLums, Powerled i el del darrera aquest cop no intermitent.
Quilòmetres just a la barrera dels 70, desnivell per sota dels 2.000 m.
MTB, MTB, MTB.
SANTA FE Sot de l'Infern...
Hoy ha sido un gran día para mi Dragón doble, si hoy después de un año Santa Fe (Sot de l'infern) ha vuelto a agitar sus alas, hoy con una compañera ideal, mi mujer, ya podéis imaginaros lo felices que estábamos mi Drac y yo, el después de estar muchos meses parado vuelve a volar, y yo años intentando que mi pareja me acompañase a una ruta de montaña, pues bien hoy a sido el gran día, no se si habrán más de estos, pero yo lo he disfrutado como si fuera a ser el último, espero que no sea así y se apunte a esta manera de vivir la vida haciendo volar dragones.
La ruta a sido la siguiente, que creo que para ser la primera toma de contacto no ha estado mal. Hemos salido de Premia por el paseo de la playa hasta los mossos d'esquadra, ahí hemos cogido el polígono industrial que nos lleva casi a Teìa, ya en Teìa riera para arriba hasta enlazar con el camino de arena que nos lleva al cruce donde podemos seguir coronando la cornisa dirección Mataró, o podemos bajar a Vallromanes o tirar hacía Font de Cera.
Una vez aquí no hemos dirigido hacia la cornisa, subiendo poco a poco con algún cambio de ritmo para ver como respondiamos, muy bien por cierto. Y por fin el merecido descanso en nuestro ya típico rinconcito, el mirador, hoy por cierto las vistas estaban tapadas por la niebla baja, pero al sol se estaba muy bien.
Después de hacer algunos cambios al Tándem, nos hemos vuelto a enfilar hasta terminar de coronar la cornisa, para ya empezar una lenta, pero agradable bajada hasta la cruz de Can Boquet, de allí ya hemos seguido bajando hasta Vilassar de Dalt y como final de ruta de vuelta a Premia.
La ruta a sido de poco más de 20km, y hemos tardado unas dos horas veinte en completarla. La verdad que a mi se me ha pasado rápido muy rápido, ya espero al finde siguiente haber si volvemos a repetir.
Y esto es todo por hoy, Saludos a todos, y a los que estáis en ruta a seguir disfrutando.
Rodant.
He posat els llums, el porta bidó i bidó, també els pedals, que també va bé.
L'ASR molt i molt lleugera, amb un conjunt, quadre, rodes, forquilla difícil de millorar.
17-18 psi. pel Monorail, 20% de SAG.
Bé, avui la Betty torna a la normalitat, puntualment. Esperant a la Turner Flux.
Rodarem i veurem sensacions.
MTB, mtb, MTB.
divendres, de febrer 11, 2011
Joies del MTB.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=60669&cat=
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=60677&cat=
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/60245/cat/3
Que bé que s'imposi el 29", podrem tenir 26", joies de 26" que mai hauríem ni somiat que tinguéssim la possibilitat.
MTB, MTB, MTB.
Visc Traction...ja està aqui!
Us deixo unes fotos perque veieu quins aventatges ofereix i com s´ha de montar.
En breu...el test.
Turner 5 Spot 2010 vs Ibis Mojo Carbon 2007.
Les dues amb el mateix sistema, el DWLink, les dues amb la mateixa geometria o molt similar, les dues proposades com les bikes més eficients juntament amb la Pivot Mach 5 també amb el DWLink.
Per a mi ahir la vinguda de la Turner 5 Spot a les meves mans va ser totalment circumstancial.
Ho dic perquè si bé en Colorado abans d'anar a Toledo a Fattire-Bikes era la 5 Spot la bike estrella per anar a Ainsa, ara passats els dies ha deixat de ser-ho per donar pas a la Turner Sultan.
I crec que a les properes hores la Turner Flux ara a les seves mans, serà, penso, una de les millors bikes XC que han caigut a les seves mans.
Un motiu ajudarà i molt, l'equipament Shimano XTR, pneumàtics Maxxis Monorail Tubeless 2.1 i forquilla Fox Terralogic, detalls aquests que fan que la bike rodi rodona, que semblarà una repetició del terme, però que quan ets a sobre de la bike experimentant un primer contacte, són molt importants.
Dit això, per a mi, i ja va ser així des dels primers minuts, als primers deu minuts, entre la Flux, la Sultan i la 5 Spot, vaig pensar que la 5 Spot que m'havia adjudicat a dit en Colorado, era la millor per a mi, millor que la Sultan, no diré que la Flux, perquè aquesta estava adjudicada a la Betty ja d'entrada pel fet de que era la que per talla podia portar.
La 5 Spot, com a Toledo, un cop a dalt pedalant de veritat, dret amb plat mitja o gran, no es mou, no es mou, tant li fa si vas amb Propedal o no, és igual, no es mou.
No he rodat mai amb una bike doble de 140 mm. que no es mogui gens amb aquests plats, mai. Fet que em deixa una mica incrèdul, vull dir que encara ara no m'acabo de creure la realitat que vaig experimentar ahir.
Per cert, ni la Flux ni la Sultan es mouen res de res, un cop rodes dret amb plat mitja o gran. Però la 5 Spot, i jo en sóc el primer sorprès, des del primer minut ja em va semblar la bike més divertida de les tres.
Tot i que repeteixo que sobre la Flux, encara no en puc emetre una opinió sòlida prou contrastada, però és evident que d'entrada muntades amb uns components la Sultan i la 5 Spot de manera molt similar, la 5 Spot per a mi és una bike que m'ha sorprès, tant que és a dalt de la VW i serà la bike amb la sortiré properament, certament, aquesta tarda.
Ja que és a a dalt de la VW, puc aprofitar, anar a on pensi que serà més divertida i pedalar, pedalar i pedalar. Fet que vinguen de mi, que tinc com a referent la 29", 100% rígida i SS, és rar però rar.
Ahir hagués baixat pel precipici més feréstec amb aquesta bike i segurament seria el darrer que hauria fet, hauria estat el meu darrer instant sí, però també el més feliç a dalt d'una bike.
Una seguretat que amb la Ibis mai vaig tenir. Amb la 5 Spot amb o sense Propedal la bike té aquest mateix comportament, de fet no li cal en cap cas el Propedal.
La bike amb plat mitja i gran, no es mou gens pujant dret a sobre d'ella, però és que baixant és una moto, però una moto, amb un SAG del 20-25% la bike baixa com una estora voladora, costa de creure.
Amb plat petit no ho sé, perquè no el vaig posar mai. En Colorado que si que l'ha posat diu que amb plat petit i pinyó gran si que es mou, poc però es mou.
Amb una potència a 0º i no a 6º aquesta bike ha de ser encara més, un avió escalant, i baixant és, no hi ha més, és.
La Ibis del 2007 sempre es mou una mica pujant dret, poc això sí, amb un SAG del 15-20%. Fet que fa que sempre estiguis obrint i tancant el Propedal, però pujant amb el Propedal activat amb plat mitja o gran es mou, poc però es mou i baixant no és moto, en cap cas, ni tancant el Propedal és moto com sí que ho és la 5 Spot.
La geometria de la 5 Spot no és cap joia per escalar, diria que la Ibis amb 73º de tub tija hauria pujar millor que la 5 Spot per sota d'aquests 73º, uns 72,5º, però no, escala millor la 5 Spot i amb la pipa passa el mateix, un xic per sota dels 69º de la Ibis, per a forquilles de 525 mm. d'eix a coll forquilla. Però pujant la 5 Spot va com ha d'anar, una bike bala. La Ibis en cap cas, tot i que va molt i molt bé per ser una bike de 140 mm. no va com la 5 Spot. I cal remarcar que amb la 5 Spot arrossego 13,3 Kg. i amb la Ibis Mojo Carbon anava amb 11 Kg.
Crec que la clau de que la Turner 5 Spot funcioni millor que la Ibis Mojo Carbon del 2007, és pel fet de que si bé la Ibis té millors angles per pujar, el seu sistema no té la mateixa eficiència escalant i baixant la 5 Spot té també millor comportament, siguent més sensible des del primer impacte, repeteixo que si no hi ha impacte no es mou, indiferentment de que activis o no el Propedal, però quan s'activa la sensació moto és.
La 5 Spot té moltes ganes de pedalar, que amb aquests pesos de bike ja té mèrit.
La 5 Spot podria quedar un xic per sota dels 12 Kg. uns 11,7 Kg. amb pedals, aquest pes seria per a mi una de les candidates per a ser "la bike".
És més per a mi, avui després de la sortida-filmació d'ahir, penso que la Turner 5 Spot és una molt bona bike, és la millor bike que he portat pujant i la baixant, és la bike que millor sensació moto m'ha donat.
Per aquestes dues característiques la poso a dalt de tot del calaix, avui a falta de rodar amb la Turner Flux.
Turner 5 Spot avui com a doble suspensió, la millor amb la que he rodat, ara faltarà poder comparar amb la Turner Flux, que serà i ho esmento ara possiblement la bike de doble suspensió ideal per a mi. Veurem si és així.
Les hores, el pas d'aquestes, cada una d'elles que deixo enrere m'acosten cada cop més a poder esbrinar aquest darrer dubte.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de febrer 10, 2011
Crònica d'un geni.
En Colorado, ha triat l'escenari, ens ha dirigit durant les tomes, ens ha fet sentir estrelles per un dia del món del MTB.
Què puc dir, una paraula em ve al cap, gràcies, dues millor, gràcies Colorado.
Una experiència sensacional poder compartir la creació d'un geni, no puc dir més.
A aquesta hora ha començat l'aventura.
A aquesta hora anàvem posant punt i final a aquesta jornada inoblidable.
Ara per ara, no exposaré més, mtb, mtb, mtb.
Home Built Carbon Hardtail
dimecres, de febrer 09, 2011
Lakeland Warrior 100km MTB Race
Whether you are a runner or a mountainbiker who enjoys the wilderness, getting away from it all whilst discovering new terrain you have landed in the right place.
The Lakeland Warrior Weekend will take place over the weekend of 27 – 28 August 2011. The events are organised by 26 Extreme and we are pleased to announce that the event centre will be located at Gortatole OEC in Co Fermanagh, Northern Ireland. Over the two days there will be running and cycling events to suit everyone. The main events of the wekend will be the Lakeland Warrior Ultra Marathon on Saturday 27 August and the Lakeland Warrior MTB Marathon on Sunday 28 August (both approx 100km).
Don’t come to the Lakeland Warrior expecting flat terrain and smooth tarmac surfaces – you will go home disappointed and broken. If you are looking for a challenge like no other, the one on which you benchmark your season’s performance then step right this way -
The Lakeland Warrior Weekend is waiting for you!
http://lakelandwarrior.com/
COMPEX: MUSCLE INTELIGENCE
Nova etapa
Si l´adaptació a un nou tamany de roda no és fàcil, fer-ho a més amb una singlespeed sembla a priori més difícil.
22 anys damunt d´una 26" són molt anys. Ja veurem...
Ahir vàrem procedir al "desballestament" de la joia. La veritat es que aquest d´arrer any li faltava a la bici una bona posta a punt (tot i que tenia un funcionament impecable), però el fet de l´arribada de la nova Moots 29er ho ha impedit. Pensar en gastar diners en una bici en la que posiblement mai tornis a pedalar.
Per primera vegada vàrem pesar la bici. Si, tal i com ho sentiu...mai l´havíem pesada. El nostre pronòstic es va complir, 10.290grs (sense pedals), 10.500grs bici completa.
Pensant en un nou muntatge es podrien "esgarrapar" 500 grs. Com? Forquilla Fox Terralogic 2011 i frens Formula R1. Tot lo demés...NO ES TOCA!!!
Mira que porta Kilómetres aquesta bici, però va tan bé...
Com podeu observar el cuadro ha patit el "roce" constant de les fundes. La direcció Chris King ha hagut d´aguantar els moviments bruscos d´un camió baixant un port de 4.500m d´alçada per una pista forestal a Salta (Argentina)
Ha suportat com ningú la força de l´aigua, i es que el passat any, una crescuda sobtada del riu Vaqueros va fer que la bici marxés riu avall. Prou feines vaig tenir per poder recuperar-la!
El passat novembre va caure desde d´alt d´un penyasegat del pre-pirineu aragonés. La vaig donar per perduda pensant el pitjor. En arribar corrent al riu, allà estava esperant-me, encara recordo com em vaig alegrar!
Aventures, moltes aventures, molts km, moltes caigudes,MOLTES ALEGRIES...que més es pot demanar?
22 anys damunt d´una 26" són molt anys. Ja veurem...
A Tour around Trek Bikes
dimarts, de febrer 08, 2011
Construcció Turner Flux.
D'aquest estat inicial hem passat a la bike acabada per la sortida de La Cerdanya.
Us avanço imatge de la bike acabada ara fa una estona i a les properes hores ja posaré imatges de detall fetes per en Colorado del procés.
Jo diria que la Flux a casa és la bike de Turner per excel.lència, també és cert que la 5 Spot tampoc queda enrere, però avui el comentari ha estat unànime, és la bike de Turner.
Dijous ho podrem confirmar, Turner day a La Cerdanya.
MTB, MTB, MTB.