Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

diumenge, de gener 02, 2011

The first.

Primera pujada al Turó del 2011.

Amb 29".


Aconseguir en aquestes dates pujar al Turó de l'Home al primer intent, és un privilegi que l'any passat no va poder ser.

Aquest any sí i el fet és que és una satisfacció.

Que després de 33 anys de pujar al Turó en bicicleta, encara tingui aquesta sensació és senzillament magnífic.

Diferent sí, això sí.


Un Campins sempre és un Campins, un Turó sempre és un Turó.

Hem passat per Can Prat, hem pujat fins a Santa Fe, les antenes i en darrer terme hem escalat fins al Turó de l'Home.

La darrera part de l'ascensió després de les antenes ha estat molt però que molt exigent, més encara.

La baixada des del Turó, de 8/10, a la propera la baixada des de mig camí de la carretera de La Costa a Sant Celoni la farem també per corriols fet que farà que sigui de 10/10.

Les sensacions però avui de 10/10, això sí.

He de dir que si bé nosaltres dos hem fet el nostre pla previst de ruta per avui, el nostres companys de ruta des de Gualba fins a les antenes,  anaven força desorganitzats, s´han perdut a un punt crític, rar, molt rar amb quest grup,  perquè normalment és a l'inrevés, sempre molt ben organitzats.

Fora d'això després de Santa Fe ha imperat el seny i la ruta ha passat de bona a molt bona, la darrera escalada un cop ens hem separat, ha estat també sensacional, pel fet de que anàvem bé, sí, però també cansats.

Hem tingut boira.


També sol.


La pujada darrera al Turó, compartida.


Plena de riures i més riures.


Patidora, certament.


Molt.


Quina pendent.


Les vistes pujant al Turó úniques.


 Les tales d'arbres també.


 La vista des del Turó inoblidable.


Al món a punt,  per poder gaudir de cada un dels seus espais.


Certificat d'haver coronat.


Oi que sí?


 Baixant què puc dir?


Per a mi aquests instants no tenen preu.


Primer Turó al segon dia de l'any.

Incidències amb les dues bikes una, la cadena de la meva Vicious ha requerit d'un canvi de passador.

Menjar, mig entrepà de fuet, una barreta de cereals, un rajola sencera de xocolata amb ametlles i dos Miki's,  aigua, dos bidons de 750 ml.

Equipat 100% d'hivern, sense guants de recanvi.

Eines, les de sempre, avui han estat providencials, el talla cadenes i el pin Sram concretament m'han salvat de donar la nota a la sortida, clar que si no surts no et pot passar res. La bossa Pedro´s amb la càmera al seu interior és perfecte, de dimensions reduïdes i m'estalvio de portar la càmera a una de les bosses del darrera del mallot. Sense esprai d'escuma però.

Rascant just per sota dels 70 Km. per sobre dels 2.000 m. +.

MTB, MTB, MTB.

Big Apple....BETTER SURPRISE !!!!

Si, tal com sona, varem decidir passar uns dies a la "Big Apple", la ciutat que no dorm, i un dels objectius fixat a la ruta era la visita al Club Rapha New York.

El darrer cens a la ciutat de Nova York parla de 22.2 millons de persones, i el turisme aporta uns 47 millons de visitants per any, amb una clara punta de visitats al voltant de les festes de Nadal i Cap d'Any.

Pero ves per on, la gran sorpresa biker no va ser Rapha...i es que el mon es molt petit !!!!


Gracies Xavi Amagat, ha estat un plaer compartir aquesta petita estona amb tu i la teva familia, disfruteu de la resta de les vostres vacances !!!!

From New York, Xavi Paricio

dissabte, de gener 01, 2011

Vells motius.

No és fàcil coincidir a aquest recorregut ple de senders, ple de corriols, de pujades, de baixades, també de caigudes, perquè no.


Aquest recorregut té un inici i un final, si més no en la manera i forma que el tenim concebut.

Però mentre aquest final no ve, mentre podem gaudir del dia a dia, poder fer, poder decidir cada dia el que volem viure, és una opció que fa que tot tingui el seu sentit.

Passen els dies, passaran els anys i el que tenim, el que tindrem són els instants compartits, únicament aquests són els pilars del que passats els anys mirant enrere, mirant endavant, en fer-ho, podrem dir, que bé, que bé, que bé.

A The Great Escape MTB, som, mirarem de ser, fidels a aquest principi.

Poder compartir senders entre genets aquest darrer 2010 ha estat genial. Ara passats els dies quan penso en ells, les imatges no són nítides, sí però les sensacions, fet que fa que el pensament sigui, hem de repetir.

I amb aquest pensament entro a aquest 2011, seguir en aquest corriol que tantes satisfaccions m'ha donat, evidentment un sender ple de dubtes, d'interrogants, de reptes, de incerteses, però que té com a escenari l'esperit de les bones sensacions, dels bons monents.

Un fet és clar les ganes de compartir ens han portat fins a on som  i això amics meus, fa que cada aventura entre senders, entre corriols, entre pistes infintes sigui sempre motiu de compartir.

Per això aquest 2011 té un signe clar als seu primers metres de recorregut, a les seves primeres hores, com és el de posar-nos els equips, tenir a punt les bikes i cada cop que els motius siguin aquests, sortir a pedalar.

MTB, MTB, MTB.

1 del 1 del 2011.

Ja som 2011, tenim un tram,  el 2010, que ha estat molt diferent.

Avui som a on som, no a dalt de la bike.

El fet és que a les set tocades del matí el dia era tèrbol, el terra moll, però com passa molts cops el dia a trenc d'alba no pinta bé per després passades les primeres hores donar pas a un dia lluminós.

Però a les set, a les vuit, a les nou, el dia segueix igual de tapat.

De fet ahir ja era aquest el pronòstic, dia de pluja i sense sol, em pesa  a esperar avui a que demà el pronòstic és de dia de sol, el que tenia pensat per avui, d'entrada ho deixo per demà.

Prudència a aquest inici d'any, on quan penso en el 2010 i en com vaig passar els primers mesos, pel fet de que després de l'intent de la pujada al Turó, on al quilòmetre 14, va ser el darrer punt d'escalada. Per un cop a casa, esperar l'arribada d'unes setmanes on  poques coses vaig poder fer i en cap cas sortir amb la meva nova Vicious.

Ha passat un any, som dia 1 del 1 del 2011, la Betty té el mateix fort refredat que jo al 2010, per tant res de bike, jo estic com estava ella al 2010, a punt per pujar al Turó.

Si el sol fa acte de presència abans de les 12 del mig dia, encara podria encarar la pujada, necessito unes tres hores per pujar per muntanya i una per baixar, això si surto de Sant Celoni.

MTB, MTB, MTB.

divendres, de desembre 31, 2010

A una estona del 2011.


Ara des del Mirador del Drac, miro la foto que he fet venint de veure la mare, plovia, però la imatge diu on som, a l'entrada de les fades de la nit.

Bon any nou a tots.

MTB, MTB, MTB.

Si demà surt el sol, faci o no fred, el Turó m'espera, sortida des de casa o des del peu del Montseny, encara no ho sé.  Com no sé si demà serà, perquè si no fa sol, no serà.

Happy Trails 2011!


Carolina de Sud, Irlanda, Girona, Maresme, Barcelona...Argentina...res d´això importa.
Feliç any nou a tothom, que seguim "pedalant" junts malgrat la distancia. 

Happy Trails 2011 per a tothom!

P.D: com diu el gran gurú Sergi (Jueu), si pedalem es que estem vius, així...que ha pedalar s´ha dit!


2010 la porta al 2011.


Vull dir que en aquest sender, el que avui sembla que no té fi, hi ha èpoques on cada metre, cada gir, cada zona planera tenen el seu sentit i quan això és així cada volta de biela és un fet significatiu, que fa que durant un temps limitat, llarg o més llarg, tot sumi.

El meu dubte és si un cop ets a aquest tram, sumes perquè el to fa que això ja sempre pugui ser així, o és per què ets a un pla i baixada on tot fa sumar, sigui el que implica aquest tram?

Un factor que és puntal d'aquest criteri és el fet que jo finalment cerco trams on hi ha pujades i baixades, moltes, trams planés,  els que menys, per diferents motius, no perquè a mi m'agradi únicament fer els primers trams, si no perquè a un país, a una comarca, que és a on sóc, tant petit i amb un cert nivell de nombre d'habitants per m2 determinat, on fer zones planeres no es fa fàcil, pel fet que a aquestes hi vivim, no tots, sí la majoria i a les zones escarpades no, si més no, no la majoria, mirar de fer zones planeres a on jo visc és complicar-se la vida, per finalment no poder fer-ho.

El que intento exposar és que si vols fer-ho bé, gaudir de tot el que fas, cal mirar cada detall, cada pas amb un to determinat,  que la música que genera la seqüència de tons coincideixi amb el tram que vas a fer, si això ho fas així i el que persegueixes és tenir bones sensacions, normalment, la majoria de vegades, el resultat és el de la imatge d'inici de la darrera  intervenció on fins i tot quan demanes una bona  cervesa,  la novetat que et porten és una petita creació on el protagonista és el Drac, curiós, certament, o en veure una fulla caiguda, vella, amb la perfecció de les seves formes o en deixar el mateix banc on reculls la darrera fulla,  també hi veus descansar la llum feta bellesa.

Cal gaudir de tot el que ens ve i mirar de fer dintre de les nostres possibilitats el aconseguir fer-ho bé.

Avui no tanquem l'any, oi que no?, avui sumem aquest a la ja llarga llista en el meu cas, d'anys viscuts fins avui i espero, desitjo,  poder sumar-ne molts més, entre Dracs, entre genets, entre fades, entre cavallers, entre dames d'aigua.

Que tinguem tots un bon cap d'any, que no ens oblidem de cercar des del primer dia del proper 2011 que aquest segueixi sent el camí, la resta vindrà, de ben segur.


MTB, MTB, MTB.

dijous, de desembre 30, 2010

Dracs entre Dracs.

Tot fa el seu camí, als millors espais.


Entre Dracs, entre fades, entre espais de MTB.


MTB, MTB, MTB.

Amb el pas del temps un paper en blanc també tindrà el seu valor, a casa sí, per què no?

dimecres, de desembre 29, 2010

Lake MX140, shoes.

Avui he decidit posar un test sobre la bota que en Jaume comentava el seu interès, les Lake MX140.

És que crec que per una banda he de sortir-hi més per poder aportar més impressions en directe sobre les mateixes, vull dir sensacions i funcionalitat en marxa i en segon terme he de tenir clar la qualitat de construcció de les mateixes.

La tanca Boa és un bon recurs, la subjecció al peu és bona, el tancament amb Velcro del turmell, també està més que bé, pel fet de que el peu queda fixat pel sistema del cable Boa i el turmell pel Velcro.


Alerta quan us poseu la bota,  que el mitjo no toqui el Velcro de la imatge, se'l menjarà literalment, el Velcro al mitjo, com us ho dic.


El botó que gestiona la tensió del cable és voluminós, també ben dissenyat per evitar les clàssiques enganxades amb la vegetació, gran per poder ser utilitzat amb els guants posats.


La tira que va entre la llengüeta de la bota i el cable Boa.


Va agafada amb un Velcro i pots moure aquesta tira de protecció, entenc que és per fer de barrera protectora entre el guant de neoprè de la bota i el cable de fixació de la mateixa, per evitar que aquest últim segui el guant interior.


La llengueta protegeix perfectament el guant de neoprè del cable, però el perquè no va cosida aquesta protecció no ho sé veure avui.


El sistema de tensió del cable és molt funcional, extreus la rodona cap a fora i la tensió desapareix, polses la rodona, i fent-la girar tenses el cable. Ràpid i funcional. Un regulador de cantons rodons on no és fàcil que la vegetació s'hi quedi enganxada.


El peu queda introduït dins d'un  guant de neoprè, un xic diferent del neoprè que jo coneixia fins avui, pel  fet de que aquest fa de membrana, transpira cap a fora i no deixa  passar el vent ni l'aigua, a data d'avui entre els 12ºC. i els 5ºC. no  he patit ni calor ni fred, respectivament.

Sensació de fred sí, pels  motius que ja vaig exposar de lleugera sensació en primer terme de fred  al pit a l'estrena de l'equipament.


La tira del taló per a poder posar-te les botes sembla massa grossa, però no ho és, està pensada crec per poder fer-ho amb els guants posats, té el seu sentit, estem parlant de MTB, anem amb guants sempre.


Aquestes tires a part de l'esmentada no sé massa bé quina funció tenen, podria ser la de unir sempre la carcassa exterior amb el guant de neoprè?.


A aquest punt, jo penso que hi manca una protecció com té la zona del taló o la puntera, perquè a corriols molt  estrets aquesta zona és la que rasca sempre amb les parets de sauló de darrera de casa, en aquest sentit aquestes tires no es veuen resistents, però com que no sé quina funció fan aquestes tampoc sé que passaria si una d'elles es talla per l'erosió d'aquesta  pel contacte a les trialeres de parets esmolades de sauló.


A aquí es veu més bé la feblesa d'aquest punt, per què la goma de la puntera i el taló no està unida amb una tira de goma del mateix material d'aquests d'un centímetre d'alçada,  des de la puntera fins al taló?


La sola ben construïda té detalls interessants. Un d'ell la zona del pont del peu on el castic és important i en aquest cas està ben protegit.

Els dos "grampons" que ja venen d'origen van força bé.

Pots caminar puntualment amb aquestes botes i són al mateix temps prou rígides pel meu ús. Venint en el meu cas de les Sidi Dragon és un punt a favor que jo les Lake les noti força rígides, vull dir que no noto que tinguin flexió, cal pensar que el meu ús és al 90% del temps dret, fet que fa que la manca de rigidesa si fos aquest el cas quedi en evidència als primers minuts  de rodar amb al 29" i SS.


La veritat és que l'acabat de la part de la puntera i planta és  sòlida però sòlida de veritat.


Com a la part exterior on us deia que falta una banda de protecció de la puntera al taló d'un centímetre d'alçada,  crec que passa el mateix al pont, les cintes desprotegides  no són la millor versió inicialment per a poder mantenir en bon estat aquesta zona de la bota.

Aquest seria el material de protecció que penso hauria de tenir el pont i la zona perifèrica de la bota.


Impecable la protecció de la puntera.


A aquesta imatge podeu apreciar que el guant de neoprè exteriorment presenta un entremat que entenc que és qui gestiona la ventilació de la suor cap a afora i la impermeabilització de la mateixa.


Sòlides, robustes, però visualment és evident  la manca de protecció a la zona exterior entre taló i puntera.


No feu cas del cable Boa agafat amb la tanca de Velcro, és perquè està fluix, un cop posades tot queda perfectament ajustat.


Els passacables es veuen molt robustos.

El reforç exterior de la bota té una funció estructural, vull dir que a la imatge que veiem aquest fa la funció de pilar pel passacables.


Aquest aspecte, el de la fixació del peu via el cable Boa, entre la protecció exterior i el guant, així com la protecció de la part frontal amb la tira de protecció addicional agafada amb el Velcro, fa que la bota doni la sensació de ser molt funcional.


El material que fa de guant exterior, deixa de ser quan arribem a la zona del turmell.




 Impecable el taló.


Remarco la diferència de material a un punt crític de la bota.

 A aquí es veu el doble cos o doble estructura de la bota.


Un cop tenses el cable Boa tot passa a ser un sol conjunt.



Però mentre podem veure la doble estructura, com és la carcassa exterior en primer terme i el guant de neoprè en segon terme.



 Miraré de posar detall de les botes Shimano MW80. Per  a mi amb les Northwave alternatives més que interessants a les Lake.

He de dir però que he provat a Chain Reaction les Northwave i mira que aquestes són còmodes, però pel meu peu, que no sé com és, són més còmodes les Lake.

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/mw80-shoes-33646

Vídeo Shimano MW80.

http://www.youtube.com/watch?v=A1ROjv-YiyA

Equivalència de talles útils, un 44 de SIDI és un 43-43,5 de Lake ( no hi ha però 43,5 amb Lake, seria), un 44 de Shimano > al 2009 és un 43 de Lake, alerta que per sota del 2009 de Shimano no ho sé. Ho dic perquè les Shimano del 2006, un 43 d'aquestes era un 44 de SIDI.

Ara al final després d'hores de preparar la crònica,  he cercat per Lake MX140 i és possible que el test de "bikeradar" sigui aquest?

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/mx140-shoes-36968

O aquesta altra opció:

http://www.bikeradar.com/gear/category/clothing/shoes/product/mxz302-shoes-33647

MTB, MTB, MTB.

dimarts, de desembre 28, 2010

Go Pro HD Helmet Hero

Well I decided it was about time I recorded some of the trails I ride. After a long think about what camera to go for I decided on the Go Pro HD Helmet Hero. The footage from the redbull rampage helped decide. Not that I will be riding like that.

The Camera, leads, mounts, straps and battery
The camera display stand showing the camera in the waterproof case.
I bought the chest harness as an added accessory.
Whats in the box
1 HD HERO Camera (5 megapixel)
1 Rechargeable 1100 mAh Lithium-Ion Battery
1 Waterproof Quick-Release Housing (180’/60 m)
1 Headlamp-Style Head Strap
1 Vented Helmet Strap
2 Curved, 3M™ Adhesive Mounts
2 Flat, 3M Adhesive Mounts
1 Three-Way Pivoting Side Arm Assembly
2 Quick-Release Buckles
1 USB Cable
1 Component Video (HDTV) Cable
1 Composite Video + Audio Out Cable
Warranty: One Year

Footage to follow..........

O.K. I just couldnt wait until tomorrow. Here is some in house footage. Just as well MRG isnt at home ;-)

dilluns, de desembre 27, 2010

Quan la nit espera al dia.

O les fades de la nit als cavallers de la llum.

És matinada, o encara no, però d'aquí a una hora sí.

Avui, el que per a tots serà demà, no és un dia més, sí un bon dia.

De fet cada pas del dia a la nit, és un gran pas, cada tram després d'aquest és un somni portat a terme.

Avui he volat amb el meu Drac, he gaudit de poder compartir entre els meus pensaments de moltes i diverses sensacions, entre elles una que valoro i molt, la de poder ser-hi.

I dic sensacions perquè el ser-hi, el poder volar entre espais no és un fet comú, sí pensar que ho és, no la realitat en fer-ho.

He de tornar a fer els camins d'Olzinelles, els de Collformic, el fred ara n'ha fet pilar entre pilars, però tinc un bon equipament d'hivern,  dels millors per  a mirar d'afrontar una zona que entre revolts sinuosos té la clau que pot obrir el sender entre els senders.

No vull veure com les fades veuen arribar als cavallers de la llum, no ho vull veure, és un moment únic, miraré de tancar els ulls i això sí, pensaré en com ha de ser aquest instant, on la foscor obra un primer sender a la llum.

És a on sóc jo, cercant el vol que ha de ser porta de creadors. Però el vol té una única porta, amb una única clau i aquesta és la que jo vull.


 MTB, MTB, MTB.