És matinada, o encara no, però d'aquí a una hora sí.
Avui, el que per a tots serà demà, no és un dia més, sí un bon dia.
De fet cada pas del dia a la nit, és un gran pas, cada tram després d'aquest és un somni portat a terme.
Avui he volat amb el meu Drac, he gaudit de poder compartir entre els meus pensaments de moltes i diverses sensacions, entre elles una que valoro i molt, la de poder ser-hi.
I dic sensacions perquè el ser-hi, el poder volar entre espais no és un fet comú, sí pensar que ho és, no la realitat en fer-ho.
He de tornar a fer els camins d'Olzinelles, els de Collformic, el fred ara n'ha fet pilar entre pilars, però tinc un bon equipament d'hivern, dels millors per a mirar d'afrontar una zona que entre revolts sinuosos té la clau que pot obrir el sender entre els senders.
No vull veure com les fades veuen arribar als cavallers de la llum, no ho vull veure, és un moment únic, miraré de tancar els ulls i això sí, pensaré en com ha de ser aquest instant, on la foscor obra un primer sender a la llum.
És a on sóc jo, cercant el vol que ha de ser porta de creadors. Però el vol té una única porta, amb una única clau i aquesta és la que jo vull.
MTB, MTB, MTB.
