Menys inquiet.

Quin vol de Drac més intens, ritme bo, baix, tampoc molt, prudent, ple de bones sensacions, pensant en rodar, rodar i rodar.



Avui, test pre-Roc.


Rodar lleuger, per sender, per corriol, amb poc desnivell, per sota dels 700 m, +, per sobre dels 35 Km., dues hores i quart, per sobre dels 18 Km/h..


Primer direcció Santa Margarida, per un cop al peu de la pujada a Sant Elies tornar cap a Sant Celoni i directes cap a Olzinelles.


Aquest primer tram, direcció a Santa Margarida no pintava massa bé, per la més que possible pluja.



Però un cop a Santa Margarida, el retorn ha estat direcció a un millor temps, amb moltes clarianes.


Amb l'arribada de la nit, i no portava llums, la foscor dels núvols ha enfosquit en primer temps el cel, per en un segon terme donar pas a la nit més fosca.


Direcció a Olzinelles m'he creuat amb un grup de PRO's, molt però que molt PRO's, i ho dic seriosament, un grup molt però que molt ràpid.


Quines bones sensacions, quins trams més agraïts, quin anar i tornar més emocionant.


Equipat d'estiu.

Eines, les de sempre, aigua, un bidó de 750 ml., menjar, cap.

Incidències, cap, la que hi ha ja tinc clar què fer.

Avui he descobert a Olzinelles, un corriol de pam, curt, sí, però tècnic, tècnic, amb una baixada final tremenda, que he fet amb certa seguretat.

Avui ha estat un dia intens, molt intens.


MTB, MTB, MTB.

Inquiet.

Per repetir la sortida d'ahir, evitant però de fer cap pendent matadora.

Tinc pensat fer el mateix tram d'inici, per variar la resta de corriols de tornada cap a casa.

Passaré per la que gràcies a la crisi, ara podria ser "la casa", però que no serà, perquè ja estic bé on estic, però té uns detalls aquesta on jo no visc, que estaria més que bé, i un paller on els Dracs de casa passarien encara millor nit.

Serà emocionant.

Bones converses amb en Colorado, "quelcom està passant, o millor dit, podria passar", que tindria el seu punt d'emoció. D'emoció diferent també és cert, però emoció, de ben segur.

Són aquestes darreres converses amb en Colorado, maques si són per passar-ho bé i no deixar-hi la pell, en cap cas. És a dir si fem exactament, si ho fem exactament com hem parlat, si no, NO.

MTB, MTB, MTB.

Belfast MTB!!!

Finally some km traveled!! The weather has not been great very wet. The mountain is like a sponge. Some trails under water and very hard pedaling through the boggy sections.

Already my shoes look like they have been through a tough winter. Winter has not started yet the mountain is already suffering.

Legs and bike get covered in mud. Still I enjoy the biking. The weather makes already traveled trails new. The trail feels like a different place. The pedal strokes are different to when it is dry. I feel like a rocking horse as I ride trying to find grip and get the bike through the bog.

The weather when riding has been good and has not rained as I ride. The view over Belfast is a good one. The last light from an unfamiliar sun.

The sunset how it should be viewed. On a MTB!!!

The path above has been installed to make the Mountain more accessible in all weather. The ground gets very wet but these plastic paths stay above the water and makes some of the ride easier.

These paths allow the mountain heather to grow. The holes in the path let the grass and heather through so it blends into the mountain looking more natural.

Saturday night fever on a Mountain above Belfast!

The terrain is sometimes hard to pedal across because the grass and heather is quite long in places.

The hole in the mountain. A quarry on the side of the hill shows years of mining stone for roads around the country. Below another view of Belfast in its last day light.

Bones sensacions

Després de tres dies sense fer-ho, ahir la Vicious i la Yeti van sortir a rodar plegades.

Màquines diferents, un mateix objectiu.

Amb un cel amenaçador, negre, negre vàrem sortir, contents, feliços de poder compartir estones pedalant, encara que el clima ens volgués aturar.

Lagranevasio va decidir fer ruta cap a la zona on semblava que hi havia més claror, i a més coincidia amb la més planera, però en poca estona, aquella claror es va convertir en foscor, que va donar pas a unes petites gotes, que va fer que arribéssim al nostre punt d'origen no xops però sí molls.

En un vist i no vist, 15km amb un grau de desnivell quasi inexistent exceptuant un últim tram d'un torrent que era dret com una paret. Just una hora per creuar rieres, trepitjar fang, pedalar corriol va, corriol ve, i tot amb un gran somriure al rostre. Molt bones sensacions!

Avui, més.

Falten vint-i-nou dies!

A present for you?

Looks like this bike remind me about some people living in "El Maresme"....why?

http://video.mpora.com/watch/TP6hB8z4r/

From SC, Xavi Paricio

Ibis Mojo 29 Interbike 2010 ¿?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=488194

MTB.

Miraré de repetir avui, la sortida que divendres passat volia fer.

Miraré de no haver de utilitzar els llums a mínima potència avui.

Tot a punt per passar una bona vesprada de bike, entre genets, entre Dracs, entre un entorn que imposa silenci per ser el lloc per a fer un bon vol de Drac.

MTB, MTB, MTB.

ROC D'AZUR 2010: Compte enrera!

D'aquí just un mes estarem pedalant pel departament de Var, del país veí, intentant poder completar dignament el Roc Marathon. Ens esperen més de 83km, oficialment en són 83 però finalment sempre ens apropem als 90 i als 3.000 metres de desnivell positiu, i hi ha dies que tinc la sensació que el més calent és a l'aigüera.

Des de l'any passat, que a casa ja hi donem voltes, el Roc d'Azur està tancant un cicle, i no per res, sinó que per dates coincideix amb altres esdeveniments que no ens volem perdre, i de fet, enguany serà la cinquena participació, i tot i que l'emoció és la mateixa que el primer dia hi ha moments que penses que ja en tens prou, de fet, per aquest motiu vàrem decidir que aquest any només correríem el Roc Marathon de divendres i que l'emblemàtic Roc d'AZUR del diumenge, el deixàvem perdre, i crec que per la nostra seguretat i per no arribar al límit del desgast en un dels moviments bikers més importants d'Europa, ja hem fet bé.

L'objectiu d'aquest any, a hores d'ara, el mateix que l'any passat, fer la meva pròpia cursa, passar-m'ho bé i no prendre mal, amb la incògnita de com li anirà a lagranevasio la seva experiència 29" SS, potser aquest any fins tot puc coincidir amb el nostre bon company francès, ens consta que s'està preparant a consciència, estaria bé fer alguns quilòmetres acompanyada, tot i que entre 3.000 participants en torns de sortides de 500 bikers, us ben asseguro que sola, poca estona.

Les últimes sortides en bike, estan donant bons resultats, i molt bones sensacions, ahir finalment la pluja no va aparèixer i vaig poder rodar 20km i 500metres d'ascensió per pista de la Serralada Litoral, i vaig tenir molt bones sensacions, de ritme i de lleugeresa de cames, que després de la ruta del divendres i la del dissabte és una bona sorpresa.

Ahir, i seguint la dinàmica de fer-ho dos cops per setmana, vaig sortir amb la Yeti ARC, de fet, lagranevasio m'ha tarat tan bé la forquilla que em costa trobar diferències de comportament entre la Yeti ARC i la Yeti ASR-SL mai m'havia trobat tan segura amb la bike rígida, és precisa pujant i un llamp baixant, tant és així, que m'havia plantejat el fet de, per acomiadar el que crec serà la última participació en uns anys del Roc Marathon, pedalar amb la mateixa bike que vaig fer-ho en la primera participació, la Yeti ARC, però això ho aniré estudiant, doncs el terreny Roc és força castigador, i les dues ocasions que he anat amb doble, no m'ha anat gens malament.

Avui torna a lluir el sol, acumularem quilòmetres, de ben segur, avui per terres del Montseny, que després de la pluja el terreny deu estar de somni.

Yeti ARC o ASR-SL?

L'ARC feta 29"?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?p=7297459#post7297459

Bona pasta.

És el que es necessita per fer grans coses.

Què són grans coses?, definim "grans coses", són les que en fer-les et generen molt bones sensacions, les millors sensacions.

Sense bona pasta però ja et pots oblidar de poder fer res que duri més enllà del que tarda a caure el dia per donar pas a la nit.

És així de senzill, així de fàcil.

Sembla un bufar i fer ampolles, però res més lluny de la realitat.

Per ser de bona pasta no "cal" anar una amb el lliri a la ma, no, t'ha d'agradar, apassionar anar-hi, sí, sí, tal com sona, i no t'ha de molestar en cap cas que et caiguin els anells, ni tampoc ha de ser cap problema fer el ridícul més extrem.

Renoi, direm, quines condicions més poc adequades, quin poc glamour, "amb el lliri a la ma, preparats per equivocar-nos sempre i especialment dotats per ser ridiculitzats".

És per això que som tan pocs a aquests espais "dels de la bona pasta, dels de les bones sensacions", perquè no va lligat amb el que "sembla" que ha de ser.

Però "el que sembla que ha de ser" es desmunta ràpidament, pel fet de que tots anem a caure al mateix lloc, uns uns metres més enllà, d'altres més propers, però caurem tots. I això si ho tens ben present, el fet de que no tenim un temps infinit, de que aquest temps té un rellotge que s'atura i si ho fa ja no va res, és el que hauria de fer que tots anéssim una mica amb el tres trets que he esmentat.

Curts amb elogis, silenciosos quan caldria tot el contrari, aparentment ignorants quan passen coses importants i decidits i valents quan s'ha d'humil.liar o parodiar, i molt però que molt desconfiats, aquest darrer tret jo diria que és el principal. Tots, són els trets antagònics a poder gaudir de bones sensacions, a ser de bona pasta.

Un vol de Drac, és ser, i ser no és un tret més, és el que marca la diferència.

Bones sensacions, fem, absència de bones sensacions, no fem, així de senzill, així de complexe al mateix temps.

Bona pasta=bones sensacions.

MTB, MTB, MTB.

Options.

http://www.facebook.com/photo.php?pid=3218712&id=47995824077&l=fe6a20a147&ref=fbx_album


http://www.silverfish-uk.com/articles.php?articleshow=1066

No Niner, no.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=341544&page=21

Això, que no.

No.

És que no he posat fi al descans.

http://picasaweb.google.com/mybikeride/Eurobike2010?fgl=true&pli=1#

New Frontiers

New Frontiers,

Yesterday I was feeling on the way I'm sure most of the old conquerors did some times. Alone on my bike, riding to discover areas I never ride with my Tarmac ready to discover New Frontiers.

The decision was made last Saturday, in front of my computer, when doing a review of different options for the Sunday ride, I came to one conclusion, it's time to start riding more and more on the Tarmac. All the circuits I am used to ride around home, are well know, but not long enough, unless I want to start repeating laps. So I decided to draw on a map something different, trying to extend the ride enough to spend 4 to 5 hours.

Summer is really close to his end, and temperatures are more and more inviting me to ride, so the weather was a good allied yesterday. Temperatures around 75 F were the best on the last days, and even at the end of the day I was riding on a nice and hot 85, nothing close to the 100 F just had some days ago.

The route I decided was starting on my typical circuits, from my home in Creek Shoals, going west on Roper Mountain, Pelham Rd, then north on North Pleasantburg, to close the first section riding up on Paris Mountain Rd, till the State Park. From the State Park, going back to Greenville Down Town, using mostly the circuit next week US Pro Cycling will use for the race, with North Main as a nice road to enjoy with the continuos "bumps"...or how I try to translate "toboganes". From Greenville Down Town, riding south east till Mauldin, close to the Donaldson area and really close to the circuit US Pro Cycling will use for the Crono Race. Once in Mauldin, north east to ride back on my typical circuits till I was back at home. Total a little bit more than 50 Miles.

When I started, the weather was fresh, but a nice sun was calling for an increase on the temps, so I fill my bottles with enough ice to have water fresh all way long. Riding west on Roper Mountain, with the nice typical south houses, was really an experience, as I was just going on a rithm I feel comfortable. The miles were passing fast, in 30 minutes I was already on the intersection with the 14th, 15 minutes later on Pelham Rd, and after the first hour, I was just at the end of North Pleasantburg, ready to start the climb on Paris Mountain Rd.

I never tried to climb those roads with the Tarmac, so my body was a mix of feeling strong, but at the same time without the confidence of what would happen. Some minutes later, I just realize this was not my MTB, so there was no small gears, and I was thinking on Lagranevasio with the 29" SS...with the feeling my legs were going to explode at any moment. But the first section to climb Paris Mountain is not that hard, and after some minutes I arrived to the ramps with less percentage, so the worst was gone for some minutes.

Just as side comment, this road is close to George Hincapie's home. I was close to go in and made an interview...maybe another time, why not?

Small relax time, road going down for some minutes, just waiting for the State Park. Once there, and due to internal problems...I had a Lagranevasio moment in Cerdanya...I had to stop on the park "rest rooms", problem solved, and keep going. In less than 10 minutes I was in front of "the wall", the last ramps on the road inside Paris Mountain State Park, those last ramps are really hard, I can't let you know percentage, but for sure between 10 - 15 %, it's just 1,2 milles, but they are really hard. I was already riding on my smallest combination, and at the end of a small section, the road is going up again to win the last meters, my body was feeling without forces, but I was thinking why I can't do it?...so last effort, and some minutes later I was on the top, with my legs close to be dead, and thinking in Betty blog entry related to her rides with the 29".

There is no bar there, so I stopped to drink some water and eat one of my three granola bars, once I was finish, I pick my iPhone to do some of the ones I included here...hope you will enjoy.

Going back to Greenville, temperature was increasing, but as I decided to ride on an aerobic rythm, I was feeling good. North Main is a great experience, going down and up, on one of the oldest areas of the city, with houses made you feel you are on the Civil War. With the great sky-grapers at the end, with a nice view of the city....awesome!

My route was planned with an stop on Carolina Triathlon, but unusual, the shop was closed...so I just fill my water bottle in a Mexican Restaurant is in front of the shop, nice people....Miguel fill both with water and ice...and with a question, do you want some TEQUILA ? Some relax, and my second granola bar, five minutes later I was riding back to Mauldin, using Laurens Rd as main direction. When I decided to use that road, I was not sure if due to the traffic I will feel comfortable, but the best thing is that as on Sunday most of the people is leaving the city, the ride was nice, and this road is going down softly, so my speed was increasing, even I started to have some miles on my legs.

Another stop in Mauldin, more drink, last granola bar, and then back north east to my home, on my usual roads, the smallest ones, which I really prefer to the big ones going to Paris Mountain. This section is a continuous going up, nothing impossible, nothing you can really feel, but there is no relax till the end. Legs were good, I was feeling flying on the Tarmac, so I decided to increase speed on the last section, and I did, after more than 4 hours on the bike, I was back at home.

A nice day, finished with a nice talk across the ocean. New Frontiers...

From SC, Xavi Paricio

Fi del descans passiu?

No sé si serà així, però ara en aquests instants, crec que avui tornaré a ser a dalt de la Vicious.

Miraré de no fer pujades del 25-30% i sí, tobogans i corriols suaus que siguin emocionats de recorrer amb el meu Drac.

Un Drac que funciona bé, molt bé, amb unes petites millores a fer, és cert, i que no cal repetir quines són. Avui però no serà el dia d'aquestes millores, demà podria ser, avui no.

El darrer tram invers de part de la tornada de la sortida del Montseny, podria ser perfecte, seguir el riu pot estar més que bé, ho podré afirmar si surto.

He de dir que Sant Elies em crida, però resistiré, serà fàcil, té unes pujades properes a les pendents que he dit que no vull fer avui, així que no aniré a Sant Elies avui, demà o demà passat no ho sé.

Porto la maleta d'eines i útils varis per poder fer un bon manteniment a la SS.

Transmissió, i pastilles de fre ben nets, drap humit per repassar el que hauria d'haver fet ahir després de sortir, "más vale tarde que nunca".

Cal tenir present que vaig amb un quadre i forquilla d'acer, fet que implica que l'aigua a pressió ha ser possible ha de quedar lluny de la meva Vicious, per això el drap humit.

Equipament, d'estiu, 100% d'estiu.

La màquina de fer fotos, a punt.

Les bateries dels llums carregades, per si la sortida dóna pas a una aventura de les extremes, mai se sap.

Les eines i recanvis varis que porto a sobre a cada ruta, totes dins de la petita caixa transparent.

Aigua natural, seria millor un xic freda, però serà natural, a punt, sortiré amb un sol bidó per limitar segons quin pensament de ruta.

Fi del descans passiu?.

Quan la terra tremola.

Avui sortida pel Montseny.

Tres bikes, Yeti ASR-SL, Moots Rigormootis i Vicious The Motivator SS.


Les tres molt diferents, amb un comportament dinàmic diferent, amb un rodar diferent.


Les tres però han estat tres Dracs que han passat una bona jornada de MTB, inici de la sortida, quarts de nou del matí, fi de la sortida a quarts de set de la tarda.


He de dir que si ahir va ser la més exigent des de que vaig amb la SS, va ser-ho perquè era ahir, i ahir no veia el que m'esperava avui.


Senzillament, terrorífic.


És el que ha estat avui, aquesta escalada de 30 Km.

Les sensacions no han estat mai bones avui, fins el punt de deixar de gaudir pedalant a dalt de la bike, pendents inferiors a les d'ahir del 30%, avui del 26%, però de molta més durada han fet que de gaudir passés a agonitzar.


Pulsació bona, sensacions per no oblidar i poder treure conclusions, el descans passiu d'ahir que no vaig fer, el faré demà, i posaré encara més atenció al relaxament muscular.


Quilòmetres, per sota de seixanta, desnivell per sota dels 1.700 m. +, pendent màxima 26%.


Eines les d'ahir, les mateixes, aigua, dos bidons de 750 ml. una clara de 750 ml. cinc coles, un cafè amb llet. Menjar, dos entrepans, un de fuet i formatge i un d'hamburgesa, i un gelat de xocolata.


Incidències, la vibració dels frens avui insoportable.

Cal posar remei als frens, als punys que giren i al pinyó o plat, així no veig com ser al Roc d'aquí a unes setmanes.


Per demà tinc una proposta dels homes del Montseny, però tot i ser magnífica, hauré de descansar. Que bé poder escriure això, perquè vol dir que estic sortint, i venint d'on vinc, és sensacional.


Hores de converses i converses de bikes, 29", 26", 1x9, 1x10, SS, converses totes infinites, emocionants, gràcies Colorado.





MTB, MTB, MTB.

Aquesta jornada està dedicada a tots els genets que van ser a la sortida del Montseny, a aquella jornada on una Heckler muntada per baixar de veritat va fer una escalada de seixanta quilòmetres com si fos una XC, a aquella baixada de Sant Marçal a Les Illes, a la pujada a Coll Formic, al famós pollastre del dinar, a la millor baixada fins a Sant Celoni, gràcies a tots per compartir aquella inoblidable aventura.