Quines ganes de passar-ho bé, de ser-hi, de compartir, mtb, mtb, mtb.
Quin matí de bike, quin començament de cap de setmana, veure com pedalen, i com gaudeixen de cada tram del Montalt, ja et fa directament pensar en la propera.
Dies de MTB.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trinxes.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Trinxes.. Mostrar tots els missatges
dissabte, de gener 05, 2013
Fàcil i senzill
Perquè una aventura sigui això cal que els protagonistes en tinguin moltes ganes, i certament amb el Trinxes l'aventura sempre està garantida.
Quines ganes de passar-ho bé, de ser-hi, de compartir, mtb, mtb, mtb.
Quin matí de bike, quin començament de cap de setmana, veure com pedalen, i com gaudeixen de cada tram del Montalt, ja et fa directament pensar en la propera.
Dies de MTB.
Quines ganes de passar-ho bé, de ser-hi, de compartir, mtb, mtb, mtb.
Quin matí de bike, quin començament de cap de setmana, veure com pedalen, i com gaudeixen de cada tram del Montalt, ja et fa directament pensar en la propera.
Dies de MTB.
OMG
TRINXES-TRINXES-TRINXES.
Són les set del matí, ara ja quasi les vuit, mtb, mtb, mtb.
D'aquí a minuts, tindrem els Trinxes a SV.
Dies de MTB.
Són les set del matí, ara ja quasi les vuit, mtb, mtb, mtb.
D'aquí a minuts, tindrem els Trinxes a SV.
Dies de MTB.
dimecres, de gener 02, 2013
dissabte, de novembre 17, 2012
Quan la llum s'imposa
A les cinc tocades del matí la llum serà la propera guanyadora.
Escric això a primera hora, per a mi les cinc tocades de la matinada, quan he sentit tocar el primer quart des del campanar, és primera hora.
El primer cafè fa molta estona que ja ha caigut, i el segon anirà agafat de la mà dels cereals i el plàtan.
Esmorzar, gran instant de la jornada previ a una sensacional, a la que pot ser una sensacional jornada de MTB.
Avui dia Trinxes, i tant que sí.
Demà encara no ho tinc decidit.
Però avui, després d'una setmana de molt de MTB, crec que puc dir sense dubtes que tindrem una magnífica jornada de MTB.
MTB, MTB, MTB.
Escric això a primera hora, per a mi les cinc tocades de la matinada, quan he sentit tocar el primer quart des del campanar, és primera hora.
El primer cafè fa molta estona que ja ha caigut, i el segon anirà agafat de la mà dels cereals i el plàtan.
Esmorzar, gran instant de la jornada previ a una sensacional, a la que pot ser una sensacional jornada de MTB.
Avui dia Trinxes, i tant que sí.
Demà encara no ho tinc decidit.
Però avui, després d'una setmana de molt de MTB, crec que puc dir sense dubtes que tindrem una magnífica jornada de MTB.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’octubre 28, 2012
Un dia per reflexionar
I tant que sí.
Un dia des de primera hora, fins a quarts de quatre de la tarda sempre de festival en festival.
MTB, MTB, MTB.
Una sortida la dels Trinxes banyada d'amabilitat, a on cada minut que passa les atencions en són la tònica.
Quin respecte i quina curiositat pel Single Speed. Fins i tot els més allunyats per concepte de la nostra apassionada disciplina han gaudit de rodar puntualment amb la Vicious.
Avui un dia entre bikers dels Vallès Oriental, a on la coincidència a l'esmorzar amb l'Oriol és la nota més destacada del dia.
Bé cada detall dels Trinxes són notes destacades, el fet de ser part integrant de la foto del grup dels Trinxes, tots uniformats i nosaltres excepcionalment avui equipats de Freedoms, ha marcat ja l'inici de la jornada.
I ja no et dic els comentaris reiteratius al mallot de Freedom, afalagadors tots i cada un d'ells.
Un dia, el primer dia de fred intens, per a mi iniciar els primers metres a 2,5 graus de temperatura és un inici extrem.
No m'agrada gens passar fred, gens.
Però tinc adoració pels Trinxes.
Un grup amb un esperit de germanor que fa que en ser amb ells et sentis bé, i això el fet què un grup de persones et facin sentir bé és un gran valor sempre.
Hi ha dies per a tot, certament. I avui era un dia a on el fred ha donat pas a una companyia molt agradable.
Però és que la ruta, de no més de 20 Km ha sigut, LA RUTA.
Uns corriols de 10/10.
Unes baixades sensacionals.
Unes pujades infernals.
I un esmorzar a mitja aventura de forquilla i ganivet entre mig dels corriols que ha rematat la magnífica jornada de MTB.
Què més podem demanar?
Seguir pedalant, i això hem fet, i encara hem gaudit més, i més, i més.
Després de la ruta, els ingredients finals, inquietuts, noves propostes per a les properes sortides, i un fins la propera sentit.
Equipat amb pirates d'estiu, la resta 100% d'estiu, amb manegots i la Lite.
Menjar, mireu les imatges, beure, aigua, cola, i vi.
Incidències, cap.
Coincidències, moltíssimes, més encara.
Molts bikers, molts, moltes, moltes, moltes bikes.
Un dia des de primera hora, fins a quarts de quatre de la tarda sempre de festival en festival.
MTB, MTB, MTB.
Una sortida la dels Trinxes banyada d'amabilitat, a on cada minut que passa les atencions en són la tònica.
Quin respecte i quina curiositat pel Single Speed. Fins i tot els més allunyats per concepte de la nostra apassionada disciplina han gaudit de rodar puntualment amb la Vicious.
Avui un dia entre bikers dels Vallès Oriental, a on la coincidència a l'esmorzar amb l'Oriol és la nota més destacada del dia.
Bé cada detall dels Trinxes són notes destacades, el fet de ser part integrant de la foto del grup dels Trinxes, tots uniformats i nosaltres excepcionalment avui equipats de Freedoms, ha marcat ja l'inici de la jornada.
I ja no et dic els comentaris reiteratius al mallot de Freedom, afalagadors tots i cada un d'ells.
Un dia, el primer dia de fred intens, per a mi iniciar els primers metres a 2,5 graus de temperatura és un inici extrem.
No m'agrada gens passar fred, gens.
Però tinc adoració pels Trinxes.
Un grup amb un esperit de germanor que fa que en ser amb ells et sentis bé, i això el fet què un grup de persones et facin sentir bé és un gran valor sempre.
Hi ha dies per a tot, certament. I avui era un dia a on el fred ha donat pas a una companyia molt agradable.
Però és que la ruta, de no més de 20 Km ha sigut, LA RUTA.
Uns corriols de 10/10.
Unes baixades sensacionals.
Unes pujades infernals.
I un esmorzar a mitja aventura de forquilla i ganivet entre mig dels corriols que ha rematat la magnífica jornada de MTB.
Què més podem demanar?
Seguir pedalant, i això hem fet, i encara hem gaudit més, i més, i més.
Després de la ruta, els ingredients finals, inquietuts, noves propostes per a les properes sortides, i un fins la propera sentit.
Equipat amb pirates d'estiu, la resta 100% d'estiu, amb manegots i la Lite.
Menjar, mireu les imatges, beure, aigua, cola, i vi.
Incidències, cap.
Coincidències, moltíssimes, més encara.
Molts bikers, molts, moltes, moltes, moltes bikes.
I si no era xocolata
Aquest sí.
MTB, MTB, MTB.
Cal reposar forces que demà a primera hora, si tot va com ha d'anar, bike.
MTB, MTB, MTB.
Cal reposar forces que demà a primera hora, si tot va com ha d'anar, bike.
Avui, d'aquí a una estona
Dia Trixes.
Anem a pedalar amb els Trinxes.
Excepcionalment, perquè no ho hem fet mai, anirem de Freedoms.
MTB, MTB, MTB.
Anem a pedalar amb els Trinxes.
Excepcionalment, perquè no ho hem fet mai, anirem de Freedoms.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de desembre 11, 2011
Un xic per sota dels cinquanta.
I tot seguit penso, "són pocs, molt pocs", i renoi m'adono que a part de ser els quilòmetres de la sortida d'avui, també és una xifra a on jo hi sóc proper pel què fa a anys, mtb, mtb, mtb.
PAS-PEL Montalt, NO-PAS, certament, i ja portem així setze anys.
Una sortida corriolera, molt, com la d'ahir, però avui des del primer quilòmetre.
A on després d'una setmana a on seguir el fil del treball ha sigut un plaer, i sortir dia sí, dia no, un segon plaer que suma al primer, i deixa per resoldre el tercer, el tercer plaer.
Hem pedalat fins les dues molt tocades, entre senders de pam, de dos pams, de tres pams, i hem coincidit amb els "bici-voladores" baixant pel Montalt, i entre tots, però tots, equipats WC, com sona, que elegants, quina elegància.
No és Mèxic, no és Mèxic, mtb, mtb, mtb.
Corriols de somni, certament, els primers, els segons direcció a Arenys de Munt, de doble i triple somni, fins però fins, tipus Paris-Mountain del Xavi, a on i no han estat menys si no més, hi hem estat l'hora tocada.
No és Versalles, no és Versalles.
Després el dinar, i d'aquí una segona hora molt tocada pels mateixos senders, propers vull dir, no "repés", per d'aquí tornar per la platja, no escalant per Coll de Pollastre com ahir.
Per després baixar directes a casa, aquest cop una tornada planera, plena de projectes, de perspectives, mtb, mtb, mtb.
El què veig us agradarà, perquè únicament suma, i són les què venen, propostes de compartir, de passar bones estones a dalt de la bike, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Eines, totes, no esmento l'esprai d'escuma, o sí, ja no ho sé.
Menjar, hamburguesa, amb "tomate-tomate", enciam i ceba, aigua, zero, cafè, un, cervesa Modelo 335 ml, mitja. I Xavi no és la foto de La Toscana de fa uns anys ja, però quasi, i ja ho veus al costat de casa, però això hi tornarem, hi tornarem.
Incidències, cap, però cap.
Ahir una millora que no us vaig esmentar, pneumàtics a la pressió que els BO, els millors, els del dijous, en diuen "NO-AIRE", doncs això a una pressió per sota dels 15 psi, tant les Monorail de 26" de la Betty, com les Ardent de lagranevasio, i tant que sí, i quina millora, Déu meu quina millora. Més segurs i per tant més ràpids baixant, jugant, seguint les instruccions d'en Mateu, jugant als llocs fàcils sempre, per a millorar la conducció, la seguretat de conducció a les zones més tècniques.
Avui moltes converses dels gironins, vull dir dels bikers de Salt i rodalies, renoi, renoi, renoi. Ep, sempre bones, i tant que sí, vull dir les d'avui, és broma, totes, totes són bones, o millors, mtb, mtb, mtb. Però "el tomate-tomate", ha estat d'allò més emocionant, i tant que sí, i tant que sí.
Equipats amb un MIX tardor-estiu. "No fred, no patiment".
PAS-PEL Montalt, NO-PAS, certament, i ja portem així setze anys.
Una sortida corriolera, molt, com la d'ahir, però avui des del primer quilòmetre.
A on després d'una setmana a on seguir el fil del treball ha sigut un plaer, i sortir dia sí, dia no, un segon plaer que suma al primer, i deixa per resoldre el tercer, el tercer plaer.
Hem pedalat fins les dues molt tocades, entre senders de pam, de dos pams, de tres pams, i hem coincidit amb els "bici-voladores" baixant pel Montalt, i entre tots, però tots, equipats WC, com sona, que elegants, quina elegància.
No és Mèxic, no és Mèxic, mtb, mtb, mtb.
Corriols de somni, certament, els primers, els segons direcció a Arenys de Munt, de doble i triple somni, fins però fins, tipus Paris-Mountain del Xavi, a on i no han estat menys si no més, hi hem estat l'hora tocada.
No és Versalles, no és Versalles.
Després el dinar, i d'aquí una segona hora molt tocada pels mateixos senders, propers vull dir, no "repés", per d'aquí tornar per la platja, no escalant per Coll de Pollastre com ahir.
Per després baixar directes a casa, aquest cop una tornada planera, plena de projectes, de perspectives, mtb, mtb, mtb.
El què veig us agradarà, perquè únicament suma, i són les què venen, propostes de compartir, de passar bones estones a dalt de la bike, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Eines, totes, no esmento l'esprai d'escuma, o sí, ja no ho sé.
Menjar, hamburguesa, amb "tomate-tomate", enciam i ceba, aigua, zero, cafè, un, cervesa Modelo 335 ml, mitja. I Xavi no és la foto de La Toscana de fa uns anys ja, però quasi, i ja ho veus al costat de casa, però això hi tornarem, hi tornarem.
Incidències, cap, però cap.
Ahir una millora que no us vaig esmentar, pneumàtics a la pressió que els BO, els millors, els del dijous, en diuen "NO-AIRE", doncs això a una pressió per sota dels 15 psi, tant les Monorail de 26" de la Betty, com les Ardent de lagranevasio, i tant que sí, i quina millora, Déu meu quina millora. Més segurs i per tant més ràpids baixant, jugant, seguint les instruccions d'en Mateu, jugant als llocs fàcils sempre, per a millorar la conducció, la seguretat de conducció a les zones més tècniques.
Avui moltes converses dels gironins, vull dir dels bikers de Salt i rodalies, renoi, renoi, renoi. Ep, sempre bones, i tant que sí, vull dir les d'avui, és broma, totes, totes són bones, o millors, mtb, mtb, mtb. Però "el tomate-tomate", ha estat d'allò més emocionant, i tant que sí, i tant que sí.
Equipats amb un MIX tardor-estiu. "No fred, no patiment".
dimarts, de novembre 22, 2011
Nous senders.
Passades unes hores, poques, directes al Montalt, d'aquí directes a Arenys de Munt passant per Coll de Pollastre.
I ha estat un grata sorpresa descobrir nous corriols, i tant que sí, senders que si ens decidim amb els Trinxes, podrien ser lloc de pas a la seva propera visita.
Però l'objectiu no és aquest, sí corriolejar entre aquest circuit que vull definir darrera de casa, i que properament crec que podré augmentar la seva durada, vull, que no és poder, arribar a les tres hores tocades, no com a circuit de cada dia, sí per la visita dels Trinxes, i tant que sí.
Per aquest motiu avui he parlat amb el President dels Xurribikers, de fet portem anys parlant, ara però concentrada la conversa en el circuit de darrera de casa, per aconseguir aquestes dues hores ben tocades de corriols.
És sensacional poder fer-ho, impressionant que jo tingui aquesta iniciativa ficada al cap, és que tinc clar que hem de seguir el camí d'en Xavi al Paris-Mountain, però al darrera de casa, sense cotxe, vull dir, posar-me l'equipament de gala, ara tots els que tinc ho són, i seguidament posar-me a pedalar per un recorregut predefinit, això sí, un recorregut com el d'en xavi Paricio que sigui sensacional, divertit, tècnic, però del meu nivell, just a la fusta per a poder fer-lo a dalt de la bike, i el més important que tots els bikers del poble tinguin clar quin és aquest, i ara per ara sense sentit de gir, cercant coincidir per després de fer-ho fer-la petar, i tant que sí.
De dues hores tocades perquè el vull pel mig dia entre setmana, que jo diria que és quan la majoria de bikers que treballem al poble ho tenim bé. No més de dues hores perquè la idea és que des de la una fins a les quatre aprox. cada biker ajusti aquestes dues hores de bike com ho cregui convenient. Però crec que això serà l'inici de quelcom molt interessant.
El què pot venir després, és formar grups de treball de manteniment i perquè no, de recuperació de vells senders del mateix Montalt, aquesta segona funció, de fet els Xurribikers ja la fan, i tant que sí, únicament aquesta iniciativa podria ser una ajuda més, a la gran labor que ells ja fan des de fa una pila d'anys.
És a on sóc, mtb, mtb, mtb.
Equipats d'estiu, la Betty amb manegots, jo d'estiu 100% fins a començar a baixar a on m'he ficat a dins de l'Heritage.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Incidències cap.
Quilòmetres, propers als quaranta, desnivell propers als mil metres positius.
Aigua, 500 ml. menjar fruits secs, i una xocolata blanca amb cereals de 600 Kcal. per 100 g. que pesava i que ens hem cruspit amb moltes ganes, vull dir els 200 g. i tant.
MTB, MTB, MTB.
I ha estat un grata sorpresa descobrir nous corriols, i tant que sí, senders que si ens decidim amb els Trinxes, podrien ser lloc de pas a la seva propera visita.
Però l'objectiu no és aquest, sí corriolejar entre aquest circuit que vull definir darrera de casa, i que properament crec que podré augmentar la seva durada, vull, que no és poder, arribar a les tres hores tocades, no com a circuit de cada dia, sí per la visita dels Trinxes, i tant que sí.
Per aquest motiu avui he parlat amb el President dels Xurribikers, de fet portem anys parlant, ara però concentrada la conversa en el circuit de darrera de casa, per aconseguir aquestes dues hores ben tocades de corriols.
És sensacional poder fer-ho, impressionant que jo tingui aquesta iniciativa ficada al cap, és que tinc clar que hem de seguir el camí d'en Xavi al Paris-Mountain, però al darrera de casa, sense cotxe, vull dir, posar-me l'equipament de gala, ara tots els que tinc ho són, i seguidament posar-me a pedalar per un recorregut predefinit, això sí, un recorregut com el d'en xavi Paricio que sigui sensacional, divertit, tècnic, però del meu nivell, just a la fusta per a poder fer-lo a dalt de la bike, i el més important que tots els bikers del poble tinguin clar quin és aquest, i ara per ara sense sentit de gir, cercant coincidir per després de fer-ho fer-la petar, i tant que sí.
De dues hores tocades perquè el vull pel mig dia entre setmana, que jo diria que és quan la majoria de bikers que treballem al poble ho tenim bé. No més de dues hores perquè la idea és que des de la una fins a les quatre aprox. cada biker ajusti aquestes dues hores de bike com ho cregui convenient. Però crec que això serà l'inici de quelcom molt interessant.
El què pot venir després, és formar grups de treball de manteniment i perquè no, de recuperació de vells senders del mateix Montalt, aquesta segona funció, de fet els Xurribikers ja la fan, i tant que sí, únicament aquesta iniciativa podria ser una ajuda més, a la gran labor que ells ja fan des de fa una pila d'anys.
És a on sóc, mtb, mtb, mtb.
Equipats d'estiu, la Betty amb manegots, jo d'estiu 100% fins a començar a baixar a on m'he ficat a dins de l'Heritage.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Incidències cap.
Quilòmetres, propers als quaranta, desnivell propers als mil metres positius.
Aigua, 500 ml. menjar fruits secs, i una xocolata blanca amb cereals de 600 Kcal. per 100 g. que pesava i que ens hem cruspit amb moltes ganes, vull dir els 200 g. i tant.
MTB, MTB, MTB.
divendres, de novembre 11, 2011
Consolidant.
És el què va ser ahir, mirar de consolidar per una banda part dels corriols per la corriolada amb els Trinxes, i per una altra de millorar la nostra tècnica entre senders.
Una escalada molt exigent entre corriols costeruts que fa dies que baixo, una corriolada divertida, i una baixada ràpida de tornada cap a casa per pistes amb l'arribada de la nit.
MTB, MTB, MTB.
Equipats 100% d'estiu.
Aigua 0 ml. menjar, cap.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Llums cap.
Caigudes cap, i a la propera crònica ja veurem perquè ho esmento.
Entre que les bikes van molt bé, el terreny sensacional, i les converses de bikes ara sí ara també fa que sortir sigui una experiència molt i molt divertida, mtb, mtb, mtb.
Demà, o sigui avui repetim a BO? Bé ja puc dir-ho ara, sí i ja posaré la crònica demà.
Una escalada molt exigent entre corriols costeruts que fa dies que baixo, una corriolada divertida, i una baixada ràpida de tornada cap a casa per pistes amb l'arribada de la nit.
MTB, MTB, MTB.
Equipats 100% d'estiu.
Aigua 0 ml. menjar, cap.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Llums cap.
Caigudes cap, i a la propera crònica ja veurem perquè ho esmento.
Entre que les bikes van molt bé, el terreny sensacional, i les converses de bikes ara sí ara també fa que sortir sigui una experiència molt i molt divertida, mtb, mtb, mtb.
Demà, o sigui avui repetim a BO? Bé ja puc dir-ho ara, sí i ja posaré la crònica demà.
dimecres, de novembre 09, 2011
Two hours.
És el temps de bike de cada sortida dels darrers dies, seré més exacte, entre moltes la d'ahir.
Va molt bé sortir a pedalar, en aquest cas a les prèvies a l'hora de dinar, i més si tens Consell a la tarda.
I de fet així va ser, una descompressió com la d'ahir a dalt de la bike i tot, després de rodar aquest 120 minuts entre senders, a excepció d'una pala vertical imprevista, té el color que ha de tenir, o millor dit, no sé quin color ha de tenir, a mi m'agrada el que jo estic veient, que no ha de coincidir amb cap color que agradi a d'altres bikers, i tant que no, per això estem bé, perquè tenim el nostre color, i que aquest el podem canviar demà, sí, però mentre en parlem, si no el color és el què ja tenim, mtb, mtb, mtb.
Entre ahir i avui dies de moltes decisions, però moltes, bike de 29er Single Speed, forquilla de 29", transmissió de 29" Single Speed, moltes i de tots els àmbits, i tant que sí. I això fa que tot camini de manera senzilla, planera i molt il.lusionant, sempre però aquesta il.lusió agafada de la ma d'una marcada estabilitat, de fet tota aquesta il.lusió pivota sobre un pilar, el de l'estabilitat.
Ho dic perquè des de que sé que el corriol que em porta fins al poble no està lliure d'un cert conflicte de pas, encara que lleuger, encara que no hem de passar-ho malament, ara no gaudeixo en, en primer terme pensar que hi he de passar, quan fa uns dies pensava, "que bé que m'ho passaré" i després tota la sortida estic pensant, "mira que si per anar en bike tinc un conflicte", per un cop hi sóc pensar, "que s'acabi, que s'acabi", així no puc pas sortir a pedalar per un corriol, per sesancional que sigui, com és el cas.
La decisió presa quina és, "fora corriol", per què no diu que no vol que hi passin?
Així que en cerquem un altre, perquè també és veritat que no anem sobrats de corriols, tampoc mancats, però aquest que semblava un bon corriol, i que tot i que el pas es va fer de manera consentida, ara no és un bon pas, tampoc un bon corriol, i els que l'han obert, ara ja no són "fantàstics" si no que són "uns netejadors de corriols possiblement conflictius", és a dir fer un "reset" i oblidem aquest pas, així de fàcil, així de senzill, i no cal mirar més lluny, cal tenir-ho present, i no invertir un segon un cop n'has tret les conclusions pertinents sobre el perquè de tot plegat, i tant que no.
Una sortida memorable, no perquè gaudís de la sortida, que no va ser en cap cas, sí per la claredat que m'ha aportat una sortida com la d'ahir, perquè així avui quan ens enfilem a les bikes un altre cop ja podré gaudir des del primer minut, perquè no estaré pensant en el què ahir em va fer que no gaudís de la sortida, i això, el fet de poder, de mirar d'evitar situacions d'angoixa no té preu, o millor dit si que el té, i és molt elevat.
Vull dir que millor invertir el temps en pensar com evitar d'haver-la de passar, l'angoixa vull dir, que no pas prioritzar "el fer per fer", el sortir vull dir, i haver de patir pensant en el corriol, exactament com al conflicte del Montalt, a on no em fa sentir gens bé pensar amb el pas tancat, però encara és pitjor passar pel pas en aquestes circumstàncies.
Una pedalada, curiosa, sorprenent, per la seva duresa extrema passada la primera mitja hora, per després d'escalar per una pendent que no repetiré properament, poder corriolejar ara sí ara també darrera de casa, i un cop superats els 90 minuts, començar una baixada entre senders de somni, el darrer però aquest que siguent de somni, hauria d'afegir "mal" somni.
Una arribada a casa pausada, a on a l'hora de dinar i després al despatx penses, "això ho he de fer més sovint del que ja ho faig", no vull dir el fet de dinar i treballar al despatx, que això ja ho fem cada dia, si no el fet de sortir a pedalar aquestes dues hores, perquè tot agafa una altre dimensió, no fent referencia a importància, sí a un to molt pausat, segur que massa, però ja està bé, oi?
MTB, MTB, MTB.
Decididament la Vicious no frena.
Decididament he d'anar equipat 100% d'estiu, he sortit amb mallot de màniga llarga i sense passar molta, molta calor, no anava bé del tot, avui aniré 100% d'estiu.
Decididament la clau multi funció ha d'anar fora de les bosses del darrera del mallot, no sé molt bé a on, però fora.
Decididament, em cal perseverar amb aquest corriols, i tant que sí, la data de l'arribada dels Trinxes és llunyana, per això cal perseverar ara.
Va molt bé sortir a pedalar, en aquest cas a les prèvies a l'hora de dinar, i més si tens Consell a la tarda.
I de fet així va ser, una descompressió com la d'ahir a dalt de la bike i tot, després de rodar aquest 120 minuts entre senders, a excepció d'una pala vertical imprevista, té el color que ha de tenir, o millor dit, no sé quin color ha de tenir, a mi m'agrada el que jo estic veient, que no ha de coincidir amb cap color que agradi a d'altres bikers, i tant que no, per això estem bé, perquè tenim el nostre color, i que aquest el podem canviar demà, sí, però mentre en parlem, si no el color és el què ja tenim, mtb, mtb, mtb.
Entre ahir i avui dies de moltes decisions, però moltes, bike de 29er Single Speed, forquilla de 29", transmissió de 29" Single Speed, moltes i de tots els àmbits, i tant que sí. I això fa que tot camini de manera senzilla, planera i molt il.lusionant, sempre però aquesta il.lusió agafada de la ma d'una marcada estabilitat, de fet tota aquesta il.lusió pivota sobre un pilar, el de l'estabilitat.
Ho dic perquè des de que sé que el corriol que em porta fins al poble no està lliure d'un cert conflicte de pas, encara que lleuger, encara que no hem de passar-ho malament, ara no gaudeixo en, en primer terme pensar que hi he de passar, quan fa uns dies pensava, "que bé que m'ho passaré" i després tota la sortida estic pensant, "mira que si per anar en bike tinc un conflicte", per un cop hi sóc pensar, "que s'acabi, que s'acabi", així no puc pas sortir a pedalar per un corriol, per sesancional que sigui, com és el cas.
La decisió presa quina és, "fora corriol", per què no diu que no vol que hi passin?
Així que en cerquem un altre, perquè també és veritat que no anem sobrats de corriols, tampoc mancats, però aquest que semblava un bon corriol, i que tot i que el pas es va fer de manera consentida, ara no és un bon pas, tampoc un bon corriol, i els que l'han obert, ara ja no són "fantàstics" si no que són "uns netejadors de corriols possiblement conflictius", és a dir fer un "reset" i oblidem aquest pas, així de fàcil, així de senzill, i no cal mirar més lluny, cal tenir-ho present, i no invertir un segon un cop n'has tret les conclusions pertinents sobre el perquè de tot plegat, i tant que no.
Una sortida memorable, no perquè gaudís de la sortida, que no va ser en cap cas, sí per la claredat que m'ha aportat una sortida com la d'ahir, perquè així avui quan ens enfilem a les bikes un altre cop ja podré gaudir des del primer minut, perquè no estaré pensant en el què ahir em va fer que no gaudís de la sortida, i això, el fet de poder, de mirar d'evitar situacions d'angoixa no té preu, o millor dit si que el té, i és molt elevat.
Vull dir que millor invertir el temps en pensar com evitar d'haver-la de passar, l'angoixa vull dir, que no pas prioritzar "el fer per fer", el sortir vull dir, i haver de patir pensant en el corriol, exactament com al conflicte del Montalt, a on no em fa sentir gens bé pensar amb el pas tancat, però encara és pitjor passar pel pas en aquestes circumstàncies.
Una pedalada, curiosa, sorprenent, per la seva duresa extrema passada la primera mitja hora, per després d'escalar per una pendent que no repetiré properament, poder corriolejar ara sí ara també darrera de casa, i un cop superats els 90 minuts, començar una baixada entre senders de somni, el darrer però aquest que siguent de somni, hauria d'afegir "mal" somni.
Una arribada a casa pausada, a on a l'hora de dinar i després al despatx penses, "això ho he de fer més sovint del que ja ho faig", no vull dir el fet de dinar i treballar al despatx, que això ja ho fem cada dia, si no el fet de sortir a pedalar aquestes dues hores, perquè tot agafa una altre dimensió, no fent referencia a importància, sí a un to molt pausat, segur que massa, però ja està bé, oi?
MTB, MTB, MTB.
Decididament la Vicious no frena.
Decididament he d'anar equipat 100% d'estiu, he sortit amb mallot de màniga llarga i sense passar molta, molta calor, no anava bé del tot, avui aniré 100% d'estiu.
Decididament la clau multi funció ha d'anar fora de les bosses del darrera del mallot, no sé molt bé a on, però fora.
Decididament, em cal perseverar amb aquest corriols, i tant que sí, la data de l'arribada dels Trinxes és llunyana, per això cal perseverar ara.
dilluns, de novembre 07, 2011
New Day-Big Day.
És que amb l'arribada de la tardor, no de l'hivern, les sortides agafen un ritme frenètic, no mentre sortim, si no les vegades que sortim, de fet, jo estic sortint més que la Betty, però això no vol dir que ella surti poc, si no que surt una mica menys que jo.
La darrera sortida de dissabte, entre pluges, amb un terreny perfecte per a rodar.
Avui he sabut que el corriol que estem fent, el darrer no és prudent que hi anem amb més bikers, sí si hi passem amb prudència nosaltres dos.
Així que caldrà cercar un pas alternatiu a aquest, demà si les pluges no són aclaparadores com les d'avui o ahir, sortiré a cercar aquesta alternativa, i tant que sí, les ganes hi són, moltes oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Ara estem propers a les dues hores, puc aconseguir sense allunyar-me de casa fer les quatre hores, però no sense posar-hi una component trencadora pel que fa referència al desnivell, que ja vaig exposar que s'apropa als 700 m. positius per cada vint quilòmetres, això són molts metres acumulats, perquè per a seixanta quilòmetres són 2.100 m. +, vull dir que penso que anirem a fer uns quaranta quilòmetres molts tocats, i pel tipus de dent de serra del recorregut no seran fàcils d'assolir, la imtge de sobre no ho aconsegueix transmetre però la pendent és considerable, just al límit pel 32x20 de l'ARC.
Bé, seguiré el pla previst, primer fer ara sí ara també cada corriol, cada possibilitat, per a cada sortida anar enllaçant progressivament cada tram de sender sense passar per pistes, aquesta és la intenció, i fins ara ha anat prou bé, mtb, mtb, mtb.
dimarts, de novembre 01, 2011
Tardor del 2011.
És el que és, el què estic visquen aquests dies festius, perquè en Josep em va proposar de fer pont ahir, i jo de manera sistemàtica vaig acceptar la proposta gratament, vaig pensar, "ens anirà bé a l'equip descansar uns dies", és un equip reduït sí, però potent, cal poder desconnectar, i tant que sí.
En Josep volia fer una sortida llarga amb la seva ASR-SL, jo no.
Cada dia d'aquest llarg cap de setmana he sortit, sempre pels voltants de casa, fins i tot ahir que l'objectiu era anar fins a Sant Celoni a buscar els panellets a casa de la mare, vaig decidir al punt més alt a on ja havia de caure cap al Vallès, de refer part del camí i anar lentament tornant cap a casa, això sempre corriolejant sender darrera sender.
Avui dos trams nous, els dos molt propers al Montalt, i a on el fet de ser-hi, aquests dos trams, et permet de voltar encara més per a una mateixa zona sense repetir corriols.
El dia, curiós, no feia calor, el sol ha sortit ara sí, ara no, ara també, també de sol, també de pluja, lleugera però pluja, i m'ha anat bé, perquè entre el sol, la pluja, el no fred, el no calor, he pogut valorar i molt les bones sensacions de rodar amb aquestes condicions meteorològiques pròpies de l'estació a on som, "La Tardor", que per a mi, amb la primavera són les dues estacions preferides, seguides a poca distància per l'estiu i l'hivern, o l'hivern i l'estiu, per a mi al mateix lloc de preferències, mtb, mtb, mtb.
No m'hauria de morir sense poder compartir una visió de somni com aquesta, vull ser propietat d'elles, de la meva persona, perquè aquestes em tenen conquerit, elles i les fades de la nit, mtb, mtb, mtb.
La bike no frena del davant, sí del darrera, la bike va literalment perfecta, tot i no frenar, el conjunt és de 10/10.
Dies de MTB, MTB, MTB.
El darrer tram de corriol únic, net ara sí, em dóna les millors sensacions, a on penses, "demà he de tornar", i de fet ja fa uns dies que repetixo vol de Drac per les mateixes carenes i senders, mtb, mtb, mtb
Corriol d'aquells que per a mi és impossible un cop ja a casa deixar de pensar, "que bé que m'ho he passat".
Curiosa troballa la que he fet als darrers metres molt proper a casa.
MTB, MTB, MTB.
En Josep volia fer una sortida llarga amb la seva ASR-SL, jo no.
Cada dia d'aquest llarg cap de setmana he sortit, sempre pels voltants de casa, fins i tot ahir que l'objectiu era anar fins a Sant Celoni a buscar els panellets a casa de la mare, vaig decidir al punt més alt a on ja havia de caure cap al Vallès, de refer part del camí i anar lentament tornant cap a casa, això sempre corriolejant sender darrera sender.
Avui dos trams nous, els dos molt propers al Montalt, i a on el fet de ser-hi, aquests dos trams, et permet de voltar encara més per a una mateixa zona sense repetir corriols.
El dia, curiós, no feia calor, el sol ha sortit ara sí, ara no, ara també, també de sol, també de pluja, lleugera però pluja, i m'ha anat bé, perquè entre el sol, la pluja, el no fred, el no calor, he pogut valorar i molt les bones sensacions de rodar amb aquestes condicions meteorològiques pròpies de l'estació a on som, "La Tardor", que per a mi, amb la primavera són les dues estacions preferides, seguides a poca distància per l'estiu i l'hivern, o l'hivern i l'estiu, per a mi al mateix lloc de preferències, mtb, mtb, mtb.
No m'hauria de morir sense poder compartir una visió de somni com aquesta, vull ser propietat d'elles, de la meva persona, perquè aquestes em tenen conquerit, elles i les fades de la nit, mtb, mtb, mtb.
La bike no frena del davant, sí del darrera, la bike va literalment perfecta, tot i no frenar, el conjunt és de 10/10.
Dies de MTB, MTB, MTB.
El darrer tram de corriol únic, net ara sí, em dóna les millors sensacions, a on penses, "demà he de tornar", i de fet ja fa uns dies que repetixo vol de Drac per les mateixes carenes i senders, mtb, mtb, mtb
Corriol d'aquells que per a mi és impossible un cop ja a casa deixar de pensar, "que bé que m'ho he passat".
Curiosa troballa la que he fet als darrers metres molt proper a casa.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’octubre 31, 2011
Fent camí, mtb, mtb, mtb.
Del darrera de casa. Ara cada dia em surten més quilòmetres.
Ara ja estic a la vintena, que està d'allò més bé, i tant, sense augmentar el diàmetre que ara mateix no supera els quatre quilòmetres, senzillament sensacional.
Avui he descobert una nova joia de corriol que enllaça amb el darrer descobriment, i que fa que cinc-cents metres de carretera no siguin ja l'itinerari necessari per poder entrar al corriol descobert a la darrera sortida.
Entre torres, "somnis i sorpreses", perquè per a mi la troballa d'un nou corriol de pam és el què en puc dir, definir, com a "sensacional".
Entre conflictes del Montalt, a on hi ets però no saps molt bé el què caldria fer, sí que no és manera d'anar per poder rodar tranquil.
No hi ha bona intensió, hi ha desig de fer mal, molt mal. Molts els sentiments ferits, i per aquest motiu moltes les ferides obertes.
Això sí, he cercat i tinc a la ma la part bona de tot plegat, corriols de pam per on rodar i rodar a pocs metres de darrera de casa, això sí amb desnivell Guilleries, cada vint quilòmetres més de set-cents metres de desnivell, i no hi ha possibilitat de fer-ho menys costerut, a diferència de Les Guilleries però, a casa si vols pots rodar sempre a sobre de la bike, dic si vols perquè hi ha alternatives més tècniques obertes pels especialistes del trial, i tant que sí. Amb corriols com els de la imatge, tot queda a un segon pla.
Arribada de les cireres d'arboç, que amb les pluges han minat el terreny, color, color i més color per a una tardor encisadora.
El darrer sender que he descobert avui comença a un lloc a on hi passo des de fa anys i mai m'he fixat que hi havia l'entrada d'aquesta petita joia de sender, i des de fa tres que de ben segur va ser restaurat pels Xurribikers. Curiós que com el primer de fa dos dies, tampoc hi passen bikers, i aquest darrer també presenta un estat semi abandonat, bé hi passaré ara sí, ara també, per mi no quedarà, i tant que no.
MTB, MTB, MTB.
Avui he fet un test curiós, fa dies que la roda del darrera llisca a les baixades de manera alarmant, he anat modificant pressions de l'Ardent, però ara aquesta jo diria que és la que ha de ser, 18 psi, per mirar què passava he frenat únicament amb el del davant , i la meva sorpresa és que el fre davanter no va, per això actuo tant sobre el del darrera, el recorregut de la maneta del davanter ha augmentat lleugerement, hauré de repetir el purgat i veure si el motiu d'aquesta baixada de rendiment és perque ha agafat aire, si amb això no millora passaré a discs de 180 mm. ho dic en plural perquè posaré els dos frens a aquest diàmetre de disc, he de buidar com sigui els dos dipòsit dels avantbraços.
Ara ja estic a la vintena, que està d'allò més bé, i tant, sense augmentar el diàmetre que ara mateix no supera els quatre quilòmetres, senzillament sensacional.
Avui he descobert una nova joia de corriol que enllaça amb el darrer descobriment, i que fa que cinc-cents metres de carretera no siguin ja l'itinerari necessari per poder entrar al corriol descobert a la darrera sortida.
Entre torres, "somnis i sorpreses", perquè per a mi la troballa d'un nou corriol de pam és el què en puc dir, definir, com a "sensacional".
Entre conflictes del Montalt, a on hi ets però no saps molt bé el què caldria fer, sí que no és manera d'anar per poder rodar tranquil.
No hi ha bona intensió, hi ha desig de fer mal, molt mal. Molts els sentiments ferits, i per aquest motiu moltes les ferides obertes.
Això sí, he cercat i tinc a la ma la part bona de tot plegat, corriols de pam per on rodar i rodar a pocs metres de darrera de casa, això sí amb desnivell Guilleries, cada vint quilòmetres més de set-cents metres de desnivell, i no hi ha possibilitat de fer-ho menys costerut, a diferència de Les Guilleries però, a casa si vols pots rodar sempre a sobre de la bike, dic si vols perquè hi ha alternatives més tècniques obertes pels especialistes del trial, i tant que sí. Amb corriols com els de la imatge, tot queda a un segon pla.
Arribada de les cireres d'arboç, que amb les pluges han minat el terreny, color, color i més color per a una tardor encisadora.
El darrer sender que he descobert avui comença a un lloc a on hi passo des de fa anys i mai m'he fixat que hi havia l'entrada d'aquesta petita joia de sender, i des de fa tres que de ben segur va ser restaurat pels Xurribikers. Curiós que com el primer de fa dos dies, tampoc hi passen bikers, i aquest darrer també presenta un estat semi abandonat, bé hi passaré ara sí, ara també, per mi no quedarà, i tant que no.
MTB, MTB, MTB.
Avui he fet un test curiós, fa dies que la roda del darrera llisca a les baixades de manera alarmant, he anat modificant pressions de l'Ardent, però ara aquesta jo diria que és la que ha de ser, 18 psi, per mirar què passava he frenat únicament amb el del davant , i la meva sorpresa és que el fre davanter no va, per això actuo tant sobre el del darrera, el recorregut de la maneta del davanter ha augmentat lleugerement, hauré de repetir el purgat i veure si el motiu d'aquesta baixada de rendiment és perque ha agafat aire, si amb això no millora passaré a discs de 180 mm. ho dic en plural perquè posaré els dos frens a aquest diàmetre de disc, he de buidar com sigui els dos dipòsit dels avantbraços.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)