Corones i prínceps

Més interessant reflexionar sobre el significat de les corones que envolten els prínceps de la llum i la foscor, que no pas cercar-les.

Cercar la segona corona ha comportat ser a dalt de la Bike sense interrupcions ara ja des de fa dotze jornades, descansant cada dilluns sí, però descansar està dins del rodar sense interrupcions, podríeu aguantar un genet de Drac que cada matinada marxa a cercar una corona construïda de blocs de granit i Destructors de Murs, on a dins de les seves parets hi descansen les Fades de la foscor?

Sí, ja ho sé, no ens entendríem, sí ho sé, el dia a dia, aquell que implica estar sempre pendent de tot el que ve després, i mai pel què està passant en present, és el què mana cada instant, aleshores per què no cercar cada matinada la corona de les Fades de la foscor?

Us puc assegurar, afirmar que és molt més real que l'instant per venir, molt més real. 

Rodar cada matinada, hores abans d'aquesta cada dia, fins i tot tornar a casa abans de la sortida del sol, abans de l'arribada de la llum, sense els cavallers, sense els cavallers, envoltats, protegits des de fa setmanes per la corona construïda pels Destructors de Murs de blocs de granit, 

té una component molt gratificant, segur, si no, no podria portar una sèrie millor fins i tot que la de juliol a les prèvies de la WEMBO d'Austràlia, cal pensar les notables diferències de clima entre les dues estacions. Les prèvies a la SSWC del 2011 a Irlanda ens va marcar el com no es pot perdre una temporada de fred a dalt dels nostres Dracs, certament, certament.

El fet de tornar a ser a casa, entrar per la porta de casa després d'envoltar el Montalt, després de coronar la seva base entre els enormes blocs de granit, fer-ho i ser a casa abans de l'entrada definitiva de la llum, és un instant màgic. 

Fer-ho agafat de la mà de les Falgueres Màgiques del Montalt, no té masses possibilitats de poder ser comparat amb d'altres pedalades, i si el què vius són Vols de Drac, aleshores ets lluny de tot i de res. L'arribada de la Nau Insígnia, de ser, marcarà el punt i a part del què encara per diferents motius envolta equivocadament l'espai de Dracs. 

I imposarà el precipici necessari per a mantenir de forma definitiva la distància prudent per a poder garantir els Vols de Drac entre la mirada atenta dels cavallers de la llum, entre la mirada càlida de les Fades de la foscor, i vigilant sempre dels ulls negres dels nostres Dracs, de ser, de ser la Nau Insígnia.

I de no portar-la a terme finalment, aleshores, aleshores una nova etapa serà la que tornaré a començar, certament, perquè els centenars d'hores per construir-la no em deixaran al lloc d'origen, en cas de no ser, i per tant també implicarà un gran Vol, de ben segur, de ben segur.

Han passat anys des de, més gran, més vell, més intens, més reflexiu, avui entre Falgueres, entre l'instant màgic del retorn sense la presència de la llum, el fred de la foscor ha sigut el meu protector per la seva no presència, equipat de rigorós hivern, amb la tèrmica sintètica sense mànigues i la Gore nova, únicament a la riera d'Arenys de Munt he notat abans de tornar a escalar, un xic de fredor als dits de les mans. 

Una caiguda avui inesperada escalant per un nou corriol mentre perseguia entrar al Remei, en patir un desequilibri xocant contra un matoll que m'ha fet despertar de cop, marca el canvi de to, no a negatiu, caure sol, vull dir, sol, sense estridències, té el seu punt interessant, molt, puc afirmar que té un instant intens, el Vol dins del Vol, i més si no té una conseqüència de lesió ni immediata, ni posterior amb el pas de les hores. 

A una temperatura d'inici de 7,5°C a les 6 ben tocades del matí a la riera de Llavaneres, amb una mínima sempre superior a 3°C cap a les vuit del matí a trenc d'alba, el to del Vol és aquest amb majúscules, omg, omg, omg. 

Emocionat per l'arribada del convidat, per la diada de demà de l'enllaç Bec&Phil, pels Vols de Drac pel Montalt.

Sense incidències remarcables, sense cap coincidència, sense beure aigua, sense menjar, amb els llums Powerled, i Cateye, tota la setmana, amb totes les eines i recanvis. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara esperant a demà, mtb, mtb, mtb, sense intermitències pel què fa a ganes de cercar entre els meus pensaments més amagats per entendre mentre sóc dins del Vol, quina és la clau que obrirà definitivament la porta d'accés que ha de permetre l'arribada, de ser, de la Nau Insígnia. 

El meu pensament gira concentrat ara sí ara també sobre aquests tres aspectes, la Nau Insígnia, la primera corona, i la segona corona, que són el portal a Creadors, a on cada un dels Single Speed del planeta podrà acollir-se a gaudir de les prestacions preparades detall a detall per a perdurar amb el pas dels anys, sempre més enllà de la meva de la meva longevitat més optimista, clar que yes, clar que yes, clar que yes.

Motor en marxa

No motors, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, pensant detingudament en la Nau Insígnia, en la forma, en com engranarà amb les corones, omg, omg, omg. 

Bec&Phil esteu especialment avui, a la matinada de divendres molt presents a les nostres converses, més encara. Un bon tram al que entrareu tot seguit, dels millors. De fet a la imatge ja l'esteu tots dos mirant, certament, certament. 

Clar que yes. 

Descansant a un dia ja del 11, del 12, del 2013.

Per a veure si demà tornaré a gaudir d'una nova aventura de MTB.

El pronòstic del temps, bo, similar al d'avui, mtb, mtb, mtb.

Pastilles de fre Shimano XTR,  un suport IS-PM/160 mm. venint cap a casa, i també uns guants de Gore Alp-X 2.0 Solf Shell Windstopper, aquests darrers després de veure que han passat uns deu anys des de l'arribada dels darrers meus guants Gore, i avui tenia fred als dits, bé un cop a casa aquests han perdut la protecció contra el vent. Els propers seran amb Gore Tex, que ara ja era la primera opció, pel fet que tinc el pantaló, jaquetes, i botes, preparats per a la pluja, però els guants  Gore Tex, hauran d'esperar, primer els Solfshell Windstopper, perquè són els que utilitzo cada dia que surto a les jornades a partir de la tardor, fent equip amb els guants d'estiu, aquest darrers per si finalment no fa tan fred passats els primers minuts a dalt de la Bike.

Fa anys que no seguia un tram tan coherent en la presa de decisions pel què fa bikes, a recanvis, i equipaments de Bike, crec. Vull dir, jo ara feria venir unes Giró Code, un jog de rodes específiques Single Speed, primer Hope, després les definitives, també una segona jaqueta Fusion de Gore, un quart pantaló d'hivern, uns nous vidres per les M-Frame, mitjons varis, equipaments Pearl Izumi d'estiu, els nous jocs de llums per a les properes 24 hores, nous models de pneumàtics per a les dues 29er, el nou projecte de Bike  26" equipat amb una Fox 80 mm. 2014, també aniria per dos casc Ionos, dos Pneumo, guants POC  d'estiu XC, unes Giro Terraduro, bé seria una llista llarga, perquè a aquest punt no estem ni a la primera línia de les 1.000?

Són tantes les propostes que certament estic sobrepassat, de fet vaig néixer en aquest estat, per  sort el concepte no m'ho puc permetre va ser una gran descobriment, clar que yes. 

La realitat, pastilles de fre XTR, l'adaptador de fre, els guants, i res més ara mateix, d'aquí a uns minuts segurament tindrem més novetats, o no, o no.

Ara pensant en la propera de matinada de Bike, de ser, aquí ja no hi ha qui dormi, l'emoció, certament, certament. 

Demà la segona Gore marcarà, de ser, el ritme, no la Fusion, perquè fins i tot he passat un xic de calor avui, la resta com cada dia, la tèrmica demà sintètica, no Merino, veus, aquesta darrera avui miraré de fer un pas endavant, en necessito dues més, una sense mànigues, i una segona amb mànigues.

També necessito gorres noves, les Cielo i les King ja són totes fora de casa, i les Campagnolo van en la mateixa direcció, de fet totes aquestes de cadar-ne cap, van totes fora.

Estic fent tram cap als 160 mm. I cap a un segon pas, però convidat no pensava el mateix, i per tant ho deixaré reposar una mica més, no molt més, perquè cada dia a dalt de la Bike hi penso.

Des del Mirador del Drac, una espera sensacional aquesta de veure en primer terme l'arribada de la matinada, i uns minuts després les sensacions de Vol o no Vol, ahir una dia curiós 11 del 12 del 2013.

Tot el Montalt

És la segona corona, omg, omg, omg.

Ahir no vaig pujar fins a poder compartir el lloc de descans de bona part dels blocs de granit i els seus corresponents Destructors de Murs, miraré de cercar la imatge.

La imatge del mes?

Vaig decidir fer tota la volta al Montalt, no d'una menera programada, si no ja us ho hauria exposat a les dues darreres aportacions. I un cop he sigut al ben mig de la volta he pensat, la volta al Montalt, la volta al Montalt.

Molt de temps rodant pel Maresme, i com sempre em costa veure el què tinc més proper, un fet que sempre m'inquieta, certament, certament. T'atures uns instants al ben mig del Montalt, i tot agafa el seu millor to, el seu millor color.

Un punt interessant des del dia 4 d'octubre el dipòsit de la VW resta ple, com sona, com sona. 

Una sortida de MTB a on la temperatura va ser la meva amiga, el temps els meu aliat, i la fortuna la meva tercera mà, pel fet què poder ser entre aquests instants ara sí ara també, tram darrera tram darrera de casa, és això, fortuna. 

Avui la sortida tenia una component diferent, a les dues de la matinada encara no havia aclucat els ulls, neguitós, emocionat per l'arribada del nostre convidat, aquest matí però a  les cinc ben tocades ja els tenia ben oberts, i uns minuts després ja rodava amb el meu Drac, avui no era un Vol, curiós, però per fer un Vol necessito descansar bé.

Repetir part del tram d'ahir, i baixar avui fins a tocar la riera de Caldetes, una bona pensada, certament, avui curiosament 5°C per sota d'ahir, ahir a la riera de Llavaneres 13,5°C , avui 8,5°C.

Ara mentre penso en el les dues darreres aventures la sensació és molt bona, ens a n'anem de pet a divendres, i de descansar avui segur que tindré un bon cap de setmana de MTB. 

Ahir el convidat ens va donar molta calidesa, i moltes més ganes encara de sortir a pedalar, i de fet de no ser per la festa del Single Speed d'ahir al vespre, avui no sé si hauria sortit, el fet és que la sortida ha sigut un bon present per avui, mtb, mtb, mtb. 

La Vicious va molt bé, millor encara, va molt i molt bé.

Crec que les imatges dels dos darrers dies són un punt i seguit amb les de demà, i això encara és més motivador per poder pensar que a les properes hores tornaré a ser-hi.

Els dos dies d'hivern, 100% equipat pel fred, sempre amb guants d'hivern, ahir amb la Gore nova, avui amb la Fusion. 

Des del peu del Montalt costa no aturar-se ara sí ara també quan deixes de mirar el sender, i mires a L'horitzó. 

Incidències, cap, coincidències, cap, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes. 

Ara a esperar a demà a la matinada, Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Avui no he vist sortir el sol, pel fet que abans que aquest fes acte de presència jo ja era un altre cop a casa, curiós, però hauré d'esbrinar què vol dir, quin significat té que les sortides ja estiguin entre la franja de la negra nit, i a les prèvies de la sortida del sol, vull dir, amb les Fades de la foscor, i sense els cavallers de la llum. 

MTB, MTB, MTB. 

MTBx3

Single Speed Day.

De ser

Serà una bona matinada de Single Speed.

Millor promòstic que  ahir, mtb, mtb, mtb. 

Més ganes encara que ahir, de sortir a fer un bon Vol.

Millor dia Single Speed que ahir, avui tenim el convidat. 

Aventura de ser, a primera hora d'un dimecres a les prèvies a una festa del Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

El segon

Intent de fer zona Montalt demà?

Ho miraré, ho miraré, avui no hi he anat, i les sensacions de fred interessant han sigut protagonistes, demà tindria de ser, aventura entre Destructors de Murs, veurem, veurem.

El pronòstic del temps no és dolent, en cap cas, però si bé avui a quarts de sis del matí tot rodava a casa, hauré de veure si el descans de dilluns encara fa el seu efecte demà de matinada, mtb, mtb, mtb.

Avui he gaudit de ser al centre de la segona corona, avui ha sigut un bon dia, certament, certament, demà anem a consolidar aquesta per un cop, de ser, tinguem la Nau Insígnia a punt, les dues corones començaran a girar, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

La Vicious a punt, l'equipament d'hivern esperant, demà portaré tèrmica com avui sense mànigues, però aquest proper cop de Merino. 

MTB, MTB, MTB. 

Josep els USA, són això, molt USA. Demà de ser, la teva pedalada pel Vallès de matinada ho deixem força estona al forn, dies de MTB. 

Fusió a la segona corona

No sé si l'he vist, no per l'efecte de les Falgueres Màgiques, crec, hi he coincidit a les escales de Sant Martí de Mata.

Però per lo breu que ha sigut, jo diria que no han tingut temps de trabucar la seva poció màgica als meus pensaments.

Avui el Montalt no ha sigut el protagonista, sí la zona per sota de Can Bruguera direcció a les Cinc Sènies, de fet un cop fet el Tintorer curt en lloc de tornar pel llarg he anat direcció a Can Bruguera.  

Per després a mig camí decantar-me cap a Sant Martí de Mata (XI) des de la capella fins la carretera de Llavaneres he fet una variant nova per a mi. 

Un cop a les Cinc Sènies el fred ha fet acte de presència amb un mot, el d'intensitat, he passat mitja hora de fred a les mans, equipat 100% d'hivern, i un xic de sensació de fredor als peus, i fred intens a les mans, després escalant per Milans del Bosch aquest ha anat minvant però la sensació era de no gaudir massa d'aquestes sensacions conegudes a les mans, certament, certament. 

La sortida d'avui ha marcat el to de tot plegat, pel fet de la intensitat del dia a dia, sense pauses, pausada, que ha fet que la seqüència de les imatges fos tan intensa que puc esmentar per on he passat, perquè ho sé, però he rodat en pilot automàtic, com sona, com sona. 

Crec que aquest rodar en posició de desconexió ha vingut per un fet determinant, des del canvi direcció cap a Sant Martí el meu Drac m'ha aterrat al centre de la segona corona. 

Al centre de la segona corona,  omg, omg, omg. A partir d'aquí res a tornat a ser el mateix, i l'enyorança de ser entre els blocs de granit del Montalt és ara la pila principal, per on mentre hi rodaré tot agafarà el seu millor sentit, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Coincidències, cap, incidències cap, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, temperatures entre els 7°C fins a tocar de la segona hora, i passada aquesta just per sota dels 5°C a la zona de les Cinc Sènies i fins ben passada la riera de Caldetes. 

Ara a esperar a demà, perquè si el pensament del fred d'avui pesa, demà descansaré, i si pesa més què, rodant per dalt, a la zona del Montalt, sense baixar a la platja, pensant que d'aquesta manera evitaré les baixes temeperatures, aleshores demà repetiré aventura, mtb, mtb, mtb. 

Matinada entre corones

Sonen les 6 al campanar, mtb, mtb, mtb.

Veurem, la temperatura de 4°C, indica que no és a on fa més fred, bé, per a mi ja és un test interessant per la meva nova jaqueta Gore, certament, certament. 

De ser la sortida avui, tindrem aventura divertida, trenc d'alba, per tant podré cercar la segona corona, les dents de blocs de granit i els seus Destructors de Murs, els nostres, i, sí, sí, les Fades de la foscor, de ser, protagonistes aquesta matinada del primer tram, del primer tram, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Després de l'activitat

De la darrera setmana, avui descans, no per seguir cap pla, en cap cas, sí per seguir amb les bones sensacions a dalt de la bike. 

Quina jornada de bike ahir més intensa,  compromesa també, molt, per les pensades, banyades totes de bones sensacions.

Hi ha dies per a tot, avui seria un dia Cap de Creus, no un dia Santa Fe, ara em ve al cap l'aventura de la nocturna a l'estiu, amb el gelat a Cadaqués, omg, omg, omg.

Estudiant una ruta de dos dies, no per ara mateix, sí per d'aquí a unes setmanes, de fet podrien ser tres dies, tenim un present de dues pernoctacions, o sigui que caldrà utilitzar-les, fa un any que ho tenim, i ara sembla una bona oportunitat, març el moment?

Avui la sensació a primera hora, era de molt fred, ara mentre cau el sol, també, sort que dins dels pronòstics hi havia el de descansar, podria ser de dos dies aquest, i no passaria res, certament, certament, o no, i demà serà un dia divertit.

Demà de ser, miraré de fer una part del clàssic d'hivern, dic una part perquè veig impossible no fer Montalt, estic necessitat d'anar-hi, i això faig, poques coses podem tenir que volem, aquesta és una excepció, cal aprofitar-la, cal gaudir-ne. 

De fet aprendre sobre aquest aspecte, clau per comprendre el dia a dia com es presenta vestit de normalitat, mentre a sota d'aquest equipament gris hi ha un unívers d'aventures per explorar. Obrir els ulls i fer-ne de la normalitat una aventura, clau per a gaudir d'allò més. A mi m'emociona explorar cada racó conegut del Montalt, mentre no hi vaig augmenten sense adonar-me'n les ganes de repetir passats aquests dies, anar a rodar pel Montalt, des de casa, des de Llavaneres, des de la Creu de Rupit, des d'Arenys, no és important.

Pensava avui que si el municipi de Catalunya segons els estudis més malmès per la construcció indiscriminada de cases és el de Sant Vicenç del Montalt, i encara puc sortir pedalant des de casa i tocar sorra a menys de cinquanta metres, sóc prou afortunat, de fet és un criteri practicat a casa i no pels qui en fan un dogma de fe, no diré curiós, és un fet massa freqüent com per no veure que ja és norma.

Sortir de casa i en segons gaudir de bons trams de MTB, els primers certament exigents, té el seu valor en or, la tornada de trobar petits presents pels meus que descansen a un bon lloc, moneda de canvi de dies intermitents, una necessitat que puc fer realitat des de que visc a SV.  Un dia ho compartirem més extensament, però com deia en Josep avui, quan ens coneguem més. 

Cau el sol, els cavallers entre els pics protectors de la corona deixen marxar la llum, des de la segona corona, les Fades deixen entrar la foscor, des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed.

Passades les hores

L'aventura de mtb, ha sigut la protagonista amb majúscules.

Avui els corriols no han sigut majoria, sí les pistes, sí el planer, si bé he fet bones escalades, la major part del temps he fet planer, concretament des de casa fins a Canayamars sempre gaudint del fet d'evitar cap tram exigent. Després la pujada a la Creu de Rupit sí que ha vingut agafada de la mà d'urna pujada sostinguda però molt agradable de fer.

Ara feia quasi un any que no atacava aquesta zona, de fet fa uns anys amb el grup del notari fèiem aquests trams venint del Far.

Curiosa la vida, les voltes que aquesta dóna, tan que el cor se m'encongeix, omg, omg, omg.

La zona per on rodo està plena de persones collint pinyes, a cada racó, fins i tot a metres de casa al bosc del davant no paren de venir, vivim moments difícils, i com els visc jo a vegades em fa pensar que hauria de fer diferent. Vull dir que no em fa sentir bé coincidir amb aquestes situacions anant jo en bike, preferiria collir també pinyes, pel fet que són tan diferents els mons que el meu no té massa raó de ser. Els dos són reals, certament, però sé que el nostre no té raó de ser si hi ha persones, tantes persones necessitades de fer aquests arriscada feina sense descans.

Els trams avui des de la Creu fins a casa sense secrets, no he anat direcció La Ferradura, tampoc cap a la casa dels Fabregas, per mirar de no sumar metres de desnivell, hi seguint aquesta pauta he fet camí direcció Santa Mònica, des de dalt he desfet el camí invers a la sortida clàssica a casa de les matinades de l'hivern, de manera que aquest cop sense passar per l'hípica passada una hora ben tocada des del pas del punt més alt de Tintorer curt, ja era a casa.

Avui cap ensurt a dalt de la bike, no així amb un grup de motoristes que a la riera d'Argentona  baixaven per les  dues bandes i axò m'ha obligat a sortir del sender, i esperar a que passessin, curiós, però repetitiu darrerament.

Aquesta tarda després de dinar a les cinc tocades, he reviscut les sensacions de fatiga de les èpoques de les sortides amb en Xavier, i en Miki, d'això ja fa molts anys, però com he dormit fins ara, profundament, mtb, mtb, mtb.

Avui sense ser trenc d'alba, sense ser de nit he vist quelcom fora d'escala, certament, certament, des de la sortida amb pluja en la foscor, per l'efecte de les gotes de pluja amb el meu. Powerled que no veia res similar.

Una aturada sortint de Dosrius com la del dia que us faig referència  mentre pujava al Montalt ha portat a ser a instants de molta intensitat, de percepcions quasi infinites pel què fa a la velocitat dels aconteixements, tant que penses, no puc seguir pas el ritme amb que es produeixen les seqüències dels esdeveniments en el temps. Sé que no hauria de ser als quaranta-nou anys, si bé és veritat que conceptualment no, en el dia a dia no, globalment sí, aquesta és la percepció, i és curiosa, molt. Segurament l'entrada a aquest tram és inevitable, i no és un retrocés, en cap cas, sí un tram un xic més solitari, a on segueixes el guió establert, ineludible, a on hi ets com hi has de ser, mires de comprendre, res més, perquè fer no és el meu moment, em queda clar, sí observar i això miro de seguir, i costa, millor dit t'obliga a reflexionar-hi ara sí ara també, sense cercar-ho, l'instant ve sol, sense demanar entrada, sense concessions de cap tipus, també marxa sense més, i millor així perquè molt em temo comprendre que passa quan no marxa, quan es queda amb tu.

Tornant cap a Santa Mònica des de la Creu he fet un tram de corriol accidentat, molt malmès per les pluges, però que pels trams sense l'escalfor de la llum, en contrast als que sense més sí en volen la presència d'aquesta, generen en mi bones percepcions de frescor dins del meu equipament, i a on experimentes una sensació refrescant, molt bona, a on tot agafa el seu millor to, i els pensaments més grisos queden enrere, obrint-se una altre cop totes les finestres sense excepció, sense cap excepció.

Escric aquestes lletres i de cop una ventada entre les portes obertes de bat a bat em diu que demà costarà respectar el dia de descans, ho sé, ho sé, perquè ara mateix, la necessitat de sortir a rodar és proporcional a la de la satisfacció de compartir al Blog les cròniques de les sortides, i per tant el què us deia, costarà de no sortir a fer el Vol demà, certament, certament. 

El trenc d'alba mana molt, i de ser demà la sortida perseguir aquest instant la primera fita del dia, de no ser, bé es correspondria amb la necessitat de fer-ho bé i descansar.

Equipat 100% d'hivern a 17°C a la riera de Llavaneres cap a les onze, crec recordar, 20°C a Dosrius, a on ja anava amb els guants d'estiu, i sense la cara protegida, però l'aire era glaçat, curiós, per sobre dels 15°C, i una sensació a les zones de Canayamars, Creu de Rupit, Santa Mònica, la riera de Llavaneres, i a carrers de casa, a on semblava que estés més proper als 5°C. També deu manar que l'arribada a casa era a les quatre ben tocades, i segur que les temperatures des de la Creu han anat baixant de manera considerable amb la caiguda del sol, segur, segur.

Coincidències, cap, aigua, menys d'un quart de bidó, menjar, cap, eines, totes.

He de ficar líquid NoTubes als Maxxis, aquest matí el del darrera estava força desinflat, 60 manxades i tot al seu lloc, però ja és un indicador clar que cal fer aquest manteniment.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.