Oh Yeaaaaaah :-)

Vol SOLO.

MTB, MTB, MTB.

Infinit

Una llista llarga, certament de tasques a fer.

Ara tot  punt, mtb, mtb, mtb. 

I he tingut sorpreses, un comanda perduda de Chain, que finalment ha arribat a casa, OMG. Ara ja tinc la clau Torx per poder canviar les pastilles de fre dels R1, vull dir la clau per poder-la portar mentre volem.

El què us deia de Can Brabo. Un festival, un festival, la imatge així ho indica, clar que yes.

Molta feina, i tota molt agraïda, i tant que sí.

I plena de color, omg, omg, omg.

i de dolç, dolç, dolç.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, esperant, emocionats, molt, propers al proper SOLO.

Bikes a punt

I més coses, i més coses de les bikes.

De les dues, pastilles de fre, de les dues cadenes.

De la Vicious fins i tot repàs de l'EBB, no girava per poder tensar la cadena nova, OMG.

Ara a esperar que el soroll no torni, tocar l'EBB, té aquest risc. 

Aquesta revisió de les dues bikes m'ha requerit de tres hores. 

Caldrà veure si sortim en bike, la Betty no té bones sensacions avui, nervis pel proper SOLO? Una mica de tot diria jo, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, dinats, esperant el moment, de ser, de ser.

Les bikes però a punt, esperant també, i a on de donar-se el Vol podrem veure si els canvis han sigut satisfactoris.

MTB, MTB, MTB. 

Part de la llista

De detalls per a poder gaudir del proper tram. 

El motiu del problema, una sonda que sempre indica 60°C que comporta que quan la programes perquè refredi ho congela tot en llegir la sonda que està sempre a 60°C. La solució, anul.lar la sonda i el digital de la imatge,  i en el seu defecte instal.lar un termostat. 

Dit i fet.

Ara ja tindrem bombons freds, ja tindrem fruita en bon estat de fer molta calor. Hi ha dies per a tot, per Finale tindrem la Waeco refredant els nostres pensaments. 

Hem fet més coses, i tant, i tant, i ara d'aquí a una estona, les dues bikes primer passaran pel túnel de vent, i després ara sí ja definitivament veuran com els darrers detalls consoliden, com el líquid NoTubes segellant, les pastillles de fre de la Vicious, les cadenes de les dues bikes, i ja estaran a punt per iniciar les nostres properes 24 hores SOLO Single Speed rígides, que bé, que bé, que bé.

Impacient, molt impacient per entrar al circuit de Finale, no per rodar-hi a les prèvies, no, perquè les sensacions abans de la cursa no són importants per a mi,  com tampoc ho són les d'aquestes darreres setmanes, per ser a la segona volta i veure què haurà implicat fer Dracs de trenta quilòmetres aquest darrers set mesos quan hem de correr a un circuit de nou quilòmetres.

Emocionat quan penso en la June carregada amb el que ara són preparatius, i a l'hora de marxar seran fets, i més si penso en l'anada, omg, omg, omg.  

Ara capficat perquè el tema cadenes, implica modicar la posició del EBB de la Vicious, i modificar el centrat del fre posterior de la Spot Brand, també pel tema segellant que implica trebalallar un altre cop sobre les pressions dels pneumàtics, jo no aconsegueixo estabilitzar aquest apartat, sí ja ho sé, hauria, hauria, però és a on sóc, i Finale no perdona. 

MTB, MTB, MTB. 

Navegant

Encara no veiem el port, OMG.

Hi som, hi som propers, i el respecte s'imposa a la raó dels darrers mesos a dalt de la bike, pel fet que una condició indispensable és això, ser-hi, això no la fa estratègica, decisiva, en cap cas, en cap cas, Canberra així ens ho va recordar, omg, omg, omg. 

Per tant, tenim un objectiu, personal, intransferible, ni tan sols al Blog, són molts els pensaments d'aquesta Reina i aquest genet que tampoc ens hem dit entre nosaltres dos. Perquè un cop hi ets els pensaments volta darrera volta són els teus, únicament, i ja va bé que sigui així perquè un SOLO a unes 24 hores té aquesta temàtica.

Un entre molts que també, sí que us el puc comentar, passar-ho molt i molt bé mentre rodem al circuit de Finale, clar que yes.

Ahir vàrem aprofitar la reunió dels Trinxes a Vallromanes per sortir a pedalar al vespre. Va ser una experiència inoblidable, entre poques perquè durant en minuts vàrem passar de les bones sensacions, a les pitjors, i un altre cop a les millors, ja no a les bones no, si no a les millors. Mentre érem a la reunió teníem les bikes a la vista, a uns cinc metres d'on érem nosaltres, a la plaça de darrera del Casal, ens separava una finestra que es podia obrir ràpidament, entre segons mentre estava molt atent a la conversa que es mantenia, anava mirant les bikes, de cop la Betty va dir, les bikes, les bikes, no hi són, en segons estàvem a fora, no saltant per la finestra, si no sortint pel cantó oposat al lloc de les bikes, en Nico i en Vicenç cap a la dreta per barrar el pas per baix, la Betty i jo per dalt, un cop a la plaça uns breus minuts després, dos, tres, no ho sé, entre crits de desesperació, les dues bikes lligades amb el seu candau entre les dues tornaven a ser al seu lloc, com sona, com sona. 

No és important què va passar, si que va ser un test inoblidable, tornàvem a tenir les nostres dues bikes, la sensació no la puc exposar amb el realisme que tocaria, sí que us puc dir que mirarem de mai més deixar les bikes, per més properes que estiguin, per més a la vista que estiguin fora d'un lloc segur. Jo les vigilava, sí, inclús estava recolzat semi dret a la finestra, i no vaig veure res, la Betty sí, ella va veure que algú les agafava.

De no haver sigut un ensurt i res més avui no hi hauria repte 24 hores SOLO, sembla que no pugui ser, quina fragilitat, a on tot i sabent que és així, com ens ha impactat aquesta breu però intenssíssima experiència, mare meva, mare meva, mare meva. 

No ens podem permetre ara un canvi de bikes, bé de fet, no ens l'hem pogut permetre mai, però de no haver-nos saltat les proporcions, no tindríem bikes avui, de fet després de l'experiència d'ahir t'adones que de tenir-les a no tenir-les hi va un fil molt prim. No és qüestió de pensar-hi, ara sí ara també, no, en cap cas, únicament de filar més prim i no separar-nos de les bikes del nostre costat, fàcil.

Després de confirmar poder disposar de la carpa Trinxa, passada una bona estona, ja dins de la mitja nit, tornada cap a casa, i tant que sí, i tant que sí, relaxats, contents, teníem les bikes, mai van estar en perill real durant aquells breus minuts, únicament que nosaltres no ho sabíem, per tant ahir, i ara, la sensació és de quina sort que hem tingut, quina sort.

Una tornada millor que l'anada, molt millor, pel que fa a sensacions, no a menjar, perquè anant va ser generosa la ruta, i tant, i tant, la tornada va anar molt bé per lleugers, per àgils, i passada la primera hora molt adormits per un dia durant la jornada, intens, per un vespre diferent pel tema que us exposo de les bikes, punts que han fet, a les tres d'aquesta matinada encara estàvem aturats pensant en l'expereriència de les bikes, que avui no hi hagués Vol de Drac a primera hora.

Coincidències, cap, incidències, les esmentades, eines, totes, menjar, el de la imatge més llaminadures a la matinada, aigua, 500 ml. llums Cateye-Powerled a mínima sempre, per la boira i la humitat sense ulleres a alguns trams. 20ºC anant a les set molt tocades, a la riera de Llavaneres, 15ºC a la riera d'Argentona a les dues de la matinada, 18ºC una estona després a la riera de Llavaneres.

Ara des del Mirador del Drac, prepararant cada detall del proper SOLO, quina emoció, quina sensació més gratificant, perseguint les ****, veurem, veurem, hi ha detalls però que ja funcionen, tenim Waeco un altre cop, 24 mesos després, però la tenim, i per tant tindrem festival al Box català. 

Sense pretencions, sense aspiracions, amb molta feina feta, sí, però siguent concients que no som PRO's i per tant no tenim cap possibilitat fora que aquests fallin, de ser aquest el cas, que segur que no, nosaltres mirarem de ser-hi per aprofitar aquesta oportunitat que ara veiem impossible.

MTB, MTB, MTB. 

A pams

Vull dir, pneumàtic vell canviat.

Caixa de pedalier vella fora, la XT, ara la XTR que ja tenia, perquè d'haver-la de comprar seria sub-Deore. 

Ara pastilles de fre i cadena, el proper pas.

Encara no entenc com tres jocs de pastilles de fre Shimano es poden aconseguir a 10€/unit. ports inclosos des d'Alemanya.

Les pastilles de fre dels R1, ara ja sí, Kool-Stop, a 16€/unit. sinteritzades, com? a ports pagats del mateix lloc que les Shimano.

Ara un clau específica pels frens R1, per poder fer el canvi de les pastiles de fre, per si de cas, de fet ja en tinc una, enorme però, bé per casa, no per portar a sobre, en tinc una segona incorporada a una bateria de claus Torx, i també necessito segellant NoTubes de pneumàtics, aquest el proper pas, aquest darrer de 900 ml. aquest cop. 90 ml. per roda que incorporaré al darrer monent a tres dies de marxar a destí 24H.

Des del Mirador del Drac, a dijous, camí de coincidir amb les Fades de la foscor a la nit, OMG. 

És a dir, pedals nous, pneumàtics nous, caixa pedalier nova, pastilles de fre noves, líquid segellant NoTubes, cinta manillar nova, i cadena nova a dues setmanes, un xic per sota del proper SOLO, tots els consumibles més freqüents nous. Ep, no per res més que estaven al límit, límit, límit, i si bé he arriscat fins a Canberra, teníem a en Phil, sense, pesen més el temor dels canvis que el risc del límit del desgats. Cal pensar que sense mecànic cada canvi a les bikes comporta un risc a casa, i aquest fet ens fa decantar pel risc de components propers al desgasts, abans que entrar en el tram reparacions. Però ara estem al límit, per tant tot nou, i dues setmanes per rodar-ho tot.

Les dues bikes no requeriran de tots aquests canvis, sí de quasi tots, el quasi és a excepció de la cinta de manillar a on la Longboard per la component romàntica del color turquesa seguirà a les 24H, la resta tot nou.

MTB, MTB, MTB.