Al campanar de SV, i per una motivació tipus SSEC 2013 el Mirador del Drac respira des de fa uns dies molta activitat, i des dels darrers dos hiper activitat.
És curiós fins i tot podria deixar de pedalar, podríem, però quan el Mirador respira amb intensitat genet i Reina viuen una mini revolució, que bé, que bé, que bé.
Tot costa molt, a tothom que pica pedra li costa tot molt, serà que ha de ser així, una mica com el Vol d'ara fa dos dies a on anava a per un Drac, un Vol breu, i va acabar la jornada amb una aventura que per una pensada de prudència no va caçar una doble èpica, OMG.
Cada època et dóna les seves oportunitats, et dóna molts presents, ni molt menys tots agradables, però entre tots ells també hi ha grans oportunitats, sí, a casa les menys agradables les defugim, vull dir de buscar-les, les que venen poc hi podem fer, és cert, també ho és que dins d'una eficiència alta hi ha sempre presencià d'instants que no voldries mai, com molt bé diu la Reina, si fas, passen coses.
El Vol de dissabte va ser genial, voltes de quaranta quilòmetres, Dracs de dimensió important, normalment són de trenta, de vint-i-vuit concretament, els primers minuts la intenció era de fer-ne un, passats aquests primers instants el salt a perseguir en primer terme dos Dracs majors, i un de menor va ser immediat.
Fer voltes al Drac ens facilita molt la nostra preparació, pel fet de no haver de fer aturades imprevistes per menjar, per no patir per les bikes a cada aturada, et vas aturant a casa, beus, menges, i tornes a iniciar el Vol, té també un punt a vencer, quan ets a casa després d'una llarga volta la temptació de no seguir pica amb molta força a la porta, i aquest és un factor important a superar.
Jo dissabte no vaig saber quin era el meu darrer Drac fins a minuts de ser a casa, uns vint abans d'arribar mentre pujava per Milans vaig decidir que havia de ser prudent i deixar per a una pròxima ocasió la doble èpica, el motiu era senzill, com ho és que a voltes de 1.000 metres positius, cinc Dracs no donen 6.000 metres, sí ja ho sé és evident, no però quan portes moltes ascensions dins d'una mateixa jornada, també va pesar que la caigua de les temperatures a partir de les set del vespre agafat de la mà d'aquest càlcul del desnivell, per fer doble èpica havia de fer dos Dracs més, i això implicava de posar punt i final a la sortida a les quatre de la matinada, i perdre per haver de descansar, la jornada de diumenge, i aquest darrer punt no me'l podia permetre, no per fer bike, si no per les millores a fer al Mirador del Drac.
Quina necessitat la de gaudir de la Poció Màgica de les Falgueres. No van aconseguir fer el seu efecte fins la segona volta, com sona, com sona. De mentre no ho feien les qüestions sobre la segona Corona de Granit va ser molt presents, mai massa, mai massa.
Així, el fet de no aconseguir la doble èpica pel què fa a desnivell em va comportar aturar-me a les portes de fer la quinta volta.
Sense la protecció del Destructor Independent tot costaria molt més.
La Vicious va requerir a la segona volta de netejar la cadena, motivat per aquest pensament inicial de fer un Drac, res més. Menjar, per esmorzar dues taronges, i cereals amb llet i cafè, per dinar doble ració d'arròs blanc amb tonyina, i un bon plat de patates bullides que es fonien a la boca, i mig rodó de pa del Condis que vaig comprar lligant la Vicious amb un cadenat a una estructura de marbre i veient sempre la bike mentre agafava el pa, per beure quatre gots de cola, al vespre una poma i tres mandarines, a la darrera volta vaig menjar un platan en marxa passant pel Passeig dels Anglesos.
Sense incidències remarcables, sense coincidències, amb les eines, amb la manxa, beure, tres bidons de 500 ml. llums a partir de la quarta volta, Powerled-Cateye, sempre a mínims per no portar carregada la bateria, equipat ja de primavera, calçat Giro Privateer sense les punteres Mavic, mitjons d'estiu, pirates i jaqueta Assos, F1 i Intermediate, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, guants Hirzl, gorra Spok, i a partir del quilòmetre 130 protector de cara i coll pujant pel Tintorer curt, i guants Alp-X de canell curt de Gore. El mar prudent sempre, i sempre rodant entre els catorze i els vint graus, això sí un aire fred, fred, fred, tant que d'haver decidit fer la quinta volta m'hauria d'haver equipat d'hivern 100%, per una caiguda important de les temperatures, de fet a la quarta volta tenia els peus molt freds, per aquest motiu vaig posar-me el protector de cara i coll i vaig fer el canvi de guants. També a part d'equipar-me d'hivern per fer la quinta volta hauria d'haver canviat la bateria del Powerled, i en darrer terme hauria d'haver fet una aturada per fer gaudir d'un bon sopar de pasta.
Ara content de l'aventura de dissabte, esperant a la propera que és a punt de començar, omg, omg, omg.
Des del Mirador del Drac iniciant una nova setmana, clar que yes!
MTB, MTB, MTB.
