Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, de febrer 10, 2015

A una hora

A una hora tocada de ser d'iniciar el Vol, mtb, mtb, mtb


Aquesta matinada com ahir en sortir a fer la foto de rigor el vent no era fred, no fa des de fa dos dies de matinada el fred de les jornades anteriors, després curiós al migdia l'aire el notem més fred tot i unes temperatures notablement més altes que de bon matí. 

Les bikes a punt pel Vol del migdia, espero de sortir com ahir un problema mecànic tinguem l'oportunitat també de salvar la situació en minuts, he de pensar però que no tindrem cap incidència a les prèvies.

Ara dins del dia a dia que requereix de força concentració, més que de fer, certament, certament, el fer per fer dins d'aquest dia, és una creu que ens toca observar, per no dir esborrar del nostre entorn, ens passa a tots, no diré que no, si és sense cost, o un de molt modest aleshores per què no? i si en té finalment és una decisió de cada persona que cal respectar, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, esperant, OMG

MTB, MTB, MTB.

dilluns, de febrer 09, 2015

De migdia, sí


De matinada ara per ara no, avui no, demà per què no?

Començo pels equipaments, avui d'hivern, però calçats d'estiu amb Giro i Pearl Izumi amb punteres Mavic, i guants la Betty ha acabat sense per escalar de la calor que tenia, i jo sempre amb els Alp-X de Gore de canell curt.

Les bikes, renoi, renoi, per la darrera sortida entre WEMBO's les bikes van arribar necessitades d'una neteja a fons, i dit i fet, jo ahir les vaig deixar sense fang, sense sauló, just faltava abans de sortir aquest matí de netejar específicament la transmissió i tornar a rodar. Sorpresa, la caixa de pedalier de la Spot Brand estava gripada, a minuts de sortir i la biela es resistia a girar, fet que ha implicat de substituir la caixa, i un altre cop dit i fet, com que la bike estava neta ha sigut fàcil, això sí he necessitat de mitja hora ben bona. 

De fet a les prèvies de la sortida de dissabte o divendres ja vaig canviar ferodes de la Longboard, i als primers quilòmetres anava un pel massa justa, vull dir que el ferode tocava per excés el disc.

Ara però un cop ajustada la caixa al conjunt de bieles XTR tot pintava bé, no cal cridar al mal temps, aquest ja ve sol.

Hem inciat el Vol una hora després, amb aigua sense beure, a 15ºC a la riera de Llavaneres a les dues tocades, sí, sí, a 15ºC però com ve siguent norma amb un aire gelat, però que per aquesta temperatura es comportava com un refrigerant amic escalant cap a Santa Mònica. 

Un Destructor, l'Independent, l'únic que ens segueix a tot arreu per on rodem, la resta de Destructors entre les Corones de Granit, protegint els cavallers de la llum, protegint la segona corona, un xic inclinada ara, no la dels cavallers, aquesta es manté rígida, estable, sòlida, sentir-se envoltat per la solidesa de l'Independent una manera de poder sortir tranquils, emocionats, oh yeaaaaaah!


Avui el primer dia que els 20, 21 ja no eren un fre notable, fre sí, notable ja no, ja no, i per tant avui el primer dia que el Tintorer curt acceptava les noves versions de Drac, OMG, gran millora aquesta que ens ha exigit força i ho seguirà fent però que ens ha d'ajudar a millorar el nostre ritme de cursa, de funcionar, de funcionar, perquè encara hi hem de fer més quilòmetres per a poder confirmar la millora. Per consolidar aquest punt estem preparant la primera tanda de cinc Dracs i de ser ja saltarem a set. No podem esperar molt, perquè la de cinc de l'any passat crec recordar que ja va ser també per febrer.

Sense incidènies, sense coincidències, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, sense veure avui el mar, de lluny sí però sense poder opinar del seu estat d'ànim.


Una baixada pel Tintorer llarg seguint la Reina i gaudint del motiu que l'ha portat a ser Campiona del Món de la seva disciplina 24 hores SOLO, omg, omg, omg, una baixada perfecte, una escalada al seu tram final de 10/10, dibuixant cada metre durant el descens, i traçant a la perfecció cada pas durant la pujada, pedalant així tindrem bones notícies, millors ja no, no pot obtenir un millor resultat que el què ja té, cert, però podem consolidar, i tant que sí, i tant que sí.

Amb un Vol d'aquesta construcció, per les prèvies, per la reparació de darrera hora per poder sortir, a minuts d'iniciar la ruta, pel repte de rodar amb els nous pinyons de menys dents, amb uns equipaments de gala que ara amb el fred són joies per a nosaltres perquè ajuden a en minuts ser a dalt de la bike, i avui era un dia per posar peu, per no sortir. Tenim un temps ajustat per sortir al migdia, per un dia a dia responsable, no per una exigència obligada, sí per una necessitat de fer un dia a dia de rigor, com ho és també assolir aquesta millora a dalt dels Dracs, sense ells tot aniria sí, amb ells no únicament va, senzillament tot passa a ser una aventura que ni en somnis podríem haver imaginat. Tinc pendent la crònica del Mundial aconseguit per la Reina a Fort William a les 24 hores SOLO en la categoria Single Speed, el dia que la compartim, la crònica ajudarà encara més a comprendre la nostra convicció, la nostra determinació en tot el què fem.

Des del Mirador del Drac avui després de setmanes en posició de REPÒS, avui el constructor ha consolidat els que podrien ser els darrers detalls de la Nau, OMG, OMG, OMG.

Esperant ara la jornada de demà, intrigat per la percepció que tindrem a les prèvies del Vol, content d'haver decidit reparar i sortir amb els Dracs.

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de febrer 07, 2015

Lliçó 2: No fer cas de la lliçó 1

El cas és que avui per un segon diumenge consecutiu limitat de temps, el de demà, avui havíem de sortir o sí o sí, i deixar per demà l'experiència d'ahir amb el fred extrem, OMG.


Hem sortit equipats 120/100 d'hivern, un Sol manava sí, nosaltres però hem esperat el migdia per prudència per una jornada d'ahir que ens deia que  el pla d'avui era que a casa s'està molt bé, afortunadament no hem escoltat la sensació i sí les ganes de Vol.

Directes cap a Canet, passant per Caldetes, per Arenys de Munt, dins del primer tram el gorret Assos i el segon protector de cara i coll han donat pas a la gorra Spok, teníem un xic de calor, equips que han tornat més els guants Gore Alp-X de canell llarg baixant del Corredor, i aquesta calor ha marcat el temps fins a Mataró, passant abans per Arenys de Mar, Caldetes per segon cop i en darrer terme per Llavaneres. 


Un cop a la capital del Maresme una aturada breu per menjar dues barretes de pa i unes llaminadures que hem comprat, i que mentre ens ho menjàvem ens ha tornat l'instant fred d'ahir, OMG, decidits hem fet camí cap a la riera d'Argentona per escalar cap a Can Bruguera cercant entrar en calor, i ens ha anat bé, mentre ens dirigíem cap al coll per darrera ens ha vingut un avió, i tant un home WEMBO és sempre un avió a reacció a dalt de la bike, per la coincidència hem anat fent ruta junts fins arribar al Santuari del Corredor, ja arribats a aquest punt amb la presència de neu, sense Sol, sota una breu i lleugeríssima pluja, que a mesura que han anat passant els minuts ha anat imposant-se, i tant, i tant.


Uns minuts després hem deixat de rodar tres bikers WEMBO quedant la Reina i genet seguint ruta ara ja sota una pluja divertida, pel fet que rodant per la neu i el sauló ara transformat en fang ja anàvem força divertits d'aspecte i a mesura que la pluja ha anat marcant el seu ritme nosaltres hem anat agafant fred, tampoc ajudava que una baixada des del Corredor fins a tocar de la platja sense Sol, amb pluja a ple mes de febrer amb una Candelera somrient implica passar molt fred.


Per sort SV requereix d'escalar de valent vint minuts, i això ens ha permès recuperar els meus peus i les mans de la Betty.

Curiosament a la riera de Llavaneres la temperatura era alta, 10°C a les set tocades del vespre, sense les meves eines, amb aigua, he begut tot el bidó de 500 ml. amb llums, en marxa la darrera hora, sense incidències, amb una sensacional coincidència, un home WEMBO, OMG, el mar avui seguia com ahir, menys enfadat. 

Des del Mirador del Drac dies de molt fred, de força Single Speed, ara esperant a demà, no necessàriament el Vol, o sí, o sí.

MTB, MTB, MTB. 

WI :-)

Joies, aquestes boixes són des de SV, joies.


Decidir que aquestes siguin les boixes de la The Motivator sempre queda per a properes ocasions, perquè si bé vull unes rodes que quedin a distància de les més conegudes, la Vicious no és una bike per a components eficients i prou, no per res, si no per mirar de seguir un criteri, no un d'establert, si no un que tingui com a fil conductor la singular proposta d'aquesta versió de The Motivator de Vicious Cycles, en aquest cas el què marca el to és, barrocs i sense una càrrega emocional negativa pel què fa al pes del conjunt complert de les rodes, aquest límit de pes estaria rondant els 1.600 grams fins i tot 1.650, però tenint present que els aros no serien els NoTubes, de poder evitar-ho, no per res, si no per evitar de fer-me mal a les mans a cada canvi de pneumàtics. Fins i tot he de dir que voltant pel Món a dins del circuit de 24 hores com t'ho fas si has de canviar un pneumàtic? jo amb les humils rodes XT UST puc voltar pel Món de manera autònoma, pel què fa a la Spot Brand amb les rodes amb aros NoTubes Crest hem de portar una bike sencera de recanvi o portar un segon joc de rodes de recanvi, i aquest no és un fer pràctic, sí és veritat jo rodo amb un conjunt de 1.800 grams, la Betty amb un conjunt de 1.450 grams, una proposta a 1.600 grams amb aros UST seria una proposta molt i molt bona, he de pensar que les millors rodes de 26 a casa UST ronden aquest pes. 

Radiar de nou les boixes DT de la Reina amb radis DT Aerolite i aros Mavic UST el proper pas, no crec que això sigui però abans de les dues cites d'aquest any, per tant el proper canvi de pneumàtics l'hauré de programar molt bé, tot i que ho escric i veient les dates separades entre elles, entre les dues cites de 24 hores separades per mesos, dos canvis de conjunts de pneumàtics no me'ls treu ningú, i amb aquest aros jo no podria seguir pedalant després de fer el canvi de pneumàtics, la darrera i única vegada que vaig fer el canvi a la Spot Brand em vaig desgraciar un dit de la mà, i no va ser una lesió menor, bé veurem, llegint el què escric crec que aquesta modificació serà la propera a fer, i no passats aquests dos esdeveniments de 24 hores. 

Em dóna inseguretat pensar que no podem afrontar un problema de pneumàtics amb la Longboard dins de la cursa i tampoc a cap sortida sigui quina sigui, perquè no podem ni posar una càmera. A Fort William vàrem haver de correr amb dues bikes, i aquesta proposta limita el radi d'acció de les aventures, no podem agafar un Vol amb tres bosses de viatge, no les podríem arrossegar pels aeroports. De fet la Reina ja no porta mai càmera de recanvi, perquè arrossegar un recanvi que no pots utilitzar, no té cap sentit. En cursa porta les dues bombones d'aire comprimit i al Box hi ha uns esprais d'escuma segellant, fora d'això res més, pel què fa a poder reparar un pneumàtic.


Fa temps que la pensem, ara per unes rodes de la Vicious demanant el canvi a crits, per uns aros castigats i un nucli fatigat, un altre cop aquest tema torna a estar a sobre de la taula. Si vull passar a una boixa específica Single Speed també és moment de seguir amb una aros funcionals com els de les meves rodes XT, els de la imatge són amb diferència els meus millors amics.


Nosaltres rodem en 29" però no perquè ens funcionin millor que les 26", que ara passats els anys des de l'arribada de la Vicious no ho crec, no crec que funcioni millor aquesta roda més gran, que no ho sé, que no sé si va millor o pitjor, nosaltres rodem en 29" per un esperit de gaudir de noves propostes, de productes que ens facin sentir bé quan hi rodem, les 29" van millor llegia fa uns anys, no molts, ara llegeixo les 27,5" són la resposta a les deficiències de les 29", parlem únicament del comportament de les rodes, de res més, aleshores si fa cins anys que aquesta festa va únicament de rodes, és lògic que com a consumidor centri els meus esforços a mirar de millorar únicament aquest aspecte oi?  De fet seguint aquest esperit les Fat ara són les noves propostes a casa, omg, omg, omg

Actualment fora de les Fat no hi ha cap nova proposta que m'interessi des de la sortida de les 29" pel què fa a millores tècniques d'altres components de la bike, semblava que un cop mort el fenòmen novetat de les rodes de 29", els fabricants es centrarien a evolucionar les bikes de 29" en conjunt, doncs no, ara toca la roda 27,5", i per tant tornem ajornar l'evolució de les bikes de MTB, això ens ha ajudat a casa a seguir tranquils pel què fa a canvi de bikes, perquè jo no veig res que em digui res de res fora de propostes clàssiques com pot ser una Superlight de 29", no per rodar-hi si no únicament per fer companyia a la meva millor bike, la Superlight de 26", i perquè seria taronja, sí, sí, taronja, ja seria hora, per què, bé és un tema íntim que comparteixo amb bikers del passat recent, OMG, OMG, OMG. 

M'apassiona gaudir del què em funciona, com també gaudeixo molt mirant de millorar el què considero des del meu punt de vista que podria funcionar millor. De fet aquest fer ha condicionat el meu dia a dia ja no únicament de bike, vull dir de fet el temps m'ha acabat encarrilant a fer en el dia a dia el que el mercat considera que sé fer millor, fins i tot podria dir no sé si és el què sé fer millor, però sí que és el què el dia a dia em demana que aporti. 

Ahir després de la sortida vaig decidir fer venir més equipaments de bike, venen més guants Hirzl, i més mallots Mavic, aquest cop HC. De fet guants ja en tinc crec recordar que tres de la casa Hirzl, sempre, sempre, sempre llargs, els curts queden per un futur Engin, fent referència a l'aportació que vaig fer darrerament, dic recordar perquè estic rodant ara a l'hivern amb un sol joc d'aquests, la resta tal com van arribar els vaig guardar directament a la caixa dels meus equipaments d'estiu, un cop han funcionat prou bé, millor dit molt i molt bé, he aprofitat per fer-ne venir dos jocs més cap a casa, únicament per a mi perquè no quedaven talles per la Reina, el mallot, senzill el criteri de selecció, la construcció de la gama HC de Mavic em dóna la mateixa excelent sensació que la de gama Elite i PRO de Pearl Izumi, són propostes per a mi fora d'escala, i per tant aquest mallot farà parella amb el culot que ja tinc també HC i amb el que ja he rodat aquest darrer estiu. Les games Infinity i Helium de Mavic són per a mi també referents, també he de dir que a on hi ha una proposta Pear Izumi Elite i PRO, o Gore, l'Alp-X, l'Oxygen, o Xenon, no hi ha cabuda per a res més és veritat, però per una selecció erronea en el color dels culots d'estiu, ara estic condicionat pel què fa a colors dels mallots, o negres o negres blanc vermells, sí ja ho sé, qüestió de gustos, i de conceptes singulars, em condiciona molt la personalitat de la Vicious, de fet el vermell no hauria de ser, però per a mi la bike, el Món de la bike va lligada a aquest color, jo no puc pensar en clau MTB sense un equipament ple de fang o de pols que no sigui negre o vermell, jo ja sóc lluny de poder canviar aquest defectes del meu disc dur.

Ara hauria de decidir si fer venir la boixa del darrera DT 240 SS, crec que ja no es fabrica el model que volem nosaltres que utilitza radis convencionals, i de no poder ser aquesta ja no seria la boixa, de fet jo preferiria unes Phil Wood però aquesta no pot ser perquè va amb pinyó roscat, i per tant no tindria opció de pinyons superiors crec recordar de més de 22 dents.

Una tercera opció és no dependre de ningú i fer venir unes DT180 convencionals muntades amb aros Crest de NoTubes, però siguent una excelent proposta de pes i qualitat de gir de la boixa seguiríem apostant per uns aros que ja us he comentat el què. O també podria optar per unes rodes amb boixes XTR i aros MavIc UST, de fet aquesta darrera opció té moltes possibilitats, la boixa XTR sola, no la de les rodes de fàbrica, per a mi la boixa XTR té una component significativa retro-pro, no busqueu aquest concepte a la red, perquè és el meu concepte, RETRO PRO :-)

Des del Mirador del Drac ara, avui diumenge, com el darrer dia de descans d'aventura de MTB. 

La meva FAT de ser serà RETRO PRO, i tant, i tant, tinc clar el constructor, tinc clar el color, tinc clar les rodes, tinc clar la forquilla, tinc clar els components, fins i tot tinc dues propostes de constructors, no per ara, no per ara, ara és el moment FAT XP i la seva Ventana El Gordo, oh yeaaaaah!

divendres, de febrer 06, 2015

Lliçó 1: Febrer :-)

I sempre, sempre he de fer un silenci sobre les intencions de fer Vols durant el febrer,  en aquest cas, per sort he anat proposant la primavera com a escenari per a poder explosionar, sort, sort, perquè avui el febrer ens ha deixat clar a on som, a l'estació del fred intens, OMG.


Brillava el Sol intermitentment durant el matí, per diferents compromisos avui el Vol de poder ser hauria de començar dues hores després, i finalitzar just a tocar de les dues hores, fet que comportaria no dinar, fent un salt directament a l'hora de sopar pel què fa a menjar, si no, no hi havia Vol, per aconseguir sortir en bike avui la Reina ha fet setanta quilòmetres amb la June per poder assolir el dia a dia amb normalitat i ser a SV pel Vol, jo no, jo havia de fer el dia a dia i fer el cafè de rigor des de SV, res més, i esperar tranquilament l'arribada de la Reina, aquest era el pla, i aquest ha sigut el tram que hem fet.


El Sol manava a l'instant de l'inici del Vol, tot i així l'aire pronosticava que el Vol mentre tinguéssim Sol no seria res més que un conegut, amic segur que no avui, i ha sigut així, i tant, però podia haver-hi un però, mentre el Sol manés tot aniria bé, i així estava siguent però el vent ha imposat un mur de núvols al Rei, i renoi, renoi, quin festival que hem tingut, sort que la durada del Vol era de dues hores i prou, perquè de ser ahir crec recordar que el Vol va ser de de quatre hores, de ser ahir no sé pas a on seríem avui, pedalant segur que no, però avui la barrera de les dues hores de duració de la sortida ha sigut una decisió encertada pel fet que la darrera mitja hora ha sigut de l'imperi del fred, no del Sol, i això ha marcat la resta que queda de la setmana perquè demà la ruta de deu hores d'entrada queda per un altre tram de temperatures més favorable. 

Escalem bé, tot i els cogs de 20 i 21, sí, però renoi la prudència s'imposa, i el Vol d'avui ens ha posat a lloc, OMG. Portàvem els equips de gala d'hivern, i amb aquest fred sense el Sol hem durat cinc minuts, amb la caiguda del Sol els nostres ànims infinits de Vol han passat a ser finits :-(

Per aquest motiu anem a ser respectuosos, no sé si febrer vindrà de la mà no diré dels millors Vols, no, però crec que hauran de ser Vols dels més prudents, mare meva quina lliçó la d'avui, en minuts de diferència de rodar amb i sense Sol hem quedat servits, de rodar gaudint a rodar desorientats.

Sense incidències, sense coincidències, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, amb aigua, sense ni mirar-la, sense menjar, amb manxa, amb un mar menys enfadat que ahir. 


Des del Mirador del Drac dies de Single Speed dins d'un espai de glaçades, de neu, de vent, i d'un Sol car de veure de manera continuada.

MTB, MTB, MTB.

JJ Travel

Perquè sigui o no l'opció, aquest petit constructor, no para de proposar, OMG.


MTB, MTB, MTB.

http://blog.jonesbikes.com/wp-content/uploads/2014/09/JonesPlus_blog2_ride4_packing.jpg

Veig la imatge i sense pensar més penso en la propera ruta ara superats ja els deu anys del darrer cop que la vàrem fer, creuar els Pirineus un altre cop, omg, omg, omg

Segueix l'oportunitat

I tant, i tant, pintava bé de matinada si volies rodar rondant els 0ºC, les basses glaçades encara ara a SV, OMG, i pinta millor encara ara a tocar del migdia.


Tenim un pla, que requereix de cert sacrifici, ens perdrem un bon dinar en bona companyia, però tindrem un premi, de ser, Vol seguint el Drac amb els Dracs, de poder ser perquè si he de decidir ara tot i fer un bon dia perseguiria el dinar no el Drac, però segur que d'aquí a una estona, no breu, el Vol serà el Rei he de pensar, he de pensar.

MTB, MTB, MTB.

Mentre ahir el vespre mirava les millores a fer venir per a Dracs i genets, em vaig cansar, fatigat de cercar les millors propostes, és que n'han vingut tantes des d'octubre 2014 fins ara febrer 2015, que tinc una mica de saturació, deixar passar no sé si els dies, sí les hores, i veurem que em diu la lògica de la paciència, clar que yes! :-)

dijous, de febrer 05, 2015

Un present pel Blog


Conceptes de casa, mtb, mtb, mtb

http://www.engincycles.com/bicycles/all-road-bicycles#pic-15

No seria aquesta la bike, sí la base, per què no? 

Fent temps, i tant, i tant

Perquè aquest migdia hem rascat una hora ben tocada al dia a dia, i l'hem sumat al Vol del dia a dia, i mare meva quin Vol, quin rodar i rodar sense esforç, pel fet de rodar, pel fet de gaudir a dalt dels nostres Dracs, sota un clima inestable pel què fa a un Sol intermitent, però portador de calidesa, molta calidesa, i a on genet i Reina han rodat quatre hores entre el mar i la muntanya, el mar, el mar, avui estava molt enfadat, OMG.

Equipats de rigorós hivern, passada una hora ens hem tret el gorret Assos, el segon protector de cara, els guants de Gore Alp-X de canell llarg, i hem passat a gorra Spok, i guants Hirzl, la resta 110/100 d'hivern, fins i tot la tèrmica era anti tancs de màniga llarga i per a temperatures sota zero.

Hem rodat sota un Sol que volia que hi fossim, i unes onades que no, aquestes les hem hagut d'evitar després de l'estació de Llavaneres, emocionant, no tenien perill, sí conseqüències per mirar de no quedar xops, omg, omg, omg, fet que hauria implicat de tornar cap a casa tot seguit, i no dues hores més tard com finalment hem fet.


Una anada de SV a Canet brillant, corriols de tres pams, a on el sauló ràpid  ara és una pasta densa que comporta un  rodar lent, molt lent, accentuat ara encara més pels cogs nous. 


Passats els primers quaranta minuts els cogs ja ens són amics, molt, mai massa, i passat aquest temps hem volat durant l'hora següent, fins a Canet concretament, després no, perquè un vent intens ha decidit tapar el Sol quasi tota una hora sencera, i anar-nos a la contra, els Dracs han superat, les onades, el vent, i ens han portat sender darrera sender gaudint com mai, i no és fàcil que això passi perquè a cada Vol tenim molt bones sensacions.


Li ha costat a la Reina la tornada de Canet a Mataró, i per posar-hi remei, una breu aturada de minuts per comprar pa i xocolata a Mataró ha sigut l'antídot a la fatiga per gana, per res més. Després hem volat, literalment, volíem un salt, ja el tenim, ara mantenir de poder fins a la propera estació, sense cap mena de dubte la definitiva, OMG.

Parlàvem avui mentre rodàvem de la llista de necessitats pel proper repte, i per tant pel dia a dia de preparació per arribar-hi amb la millor preparació, i decididament a part dels recanvis que ja venen de camí perseguint unes petites millores dels Dracs, farem un segon pas per tancar més temes mirant de donar possibilitats a California 2015.

Sense incidències, sense coincidències, sense les meves eines, amb manxa, amb aigua, sense beure, menjar l'esmentat, amb llums sense utilizar-los, amb una sensació de fred molt intensa, molt, gelada, però curiosament a tocar de les quatre a 14ºC a la riera de Llavaneres.

Des del Mirador del Drac dies de molt fred, dies de molt Single Speed, i de poder de respectar-nos tot una mica anem curts avui, ahir, curts el gener, de quilòmetres, però estem senzillament esperant a explosionar, i de ser, i de ser, serà amb diferència el millor any a dalt dels nostres Dracs, per una determinació contundent que respiren els nostres cors, els nostres pensaments, OMG.


Avui no hi havia qui aturés el VOL, OMG, unes ganes de sortir en bike imparables, portàvem dos dies aturats veient la pluja, el vent, la neu intermitent, no dic el fred perquè aquest sol no hauria sigut motiu d'aturada, i un cop s'ha quedat aquest darrer sense neu i pluja, i venint agafat de la mà del Rei el Sol, no hem pogut fer res més que arrancar el Vol, que bé, que bé que ens ho hem passat, anem molt i molt bé.

Ara impacients per l'arribada de les millores pels Dracs, normal, normal, ens ajudaran molt sobre petits detalls que cal anar millorant, les bikes ja són ara molt ràpides, còmodes fins i tot diria jo a ritmes alts, però les millorarem, més ràpides encara i més còmodes, oh yeaaaaah! :-)

La Vicious, a aquest Drac se li ha girat molta feina, necessita una redefinició de components, veurem, veurem, pensant-la detingudament, perquè els canvis no són amics a casa, de cap manera, i de ser, doncs això pensant-la.

MTB, MTB, MTB. 

Fent temps per la pizza, clar que yes! :-)

Dracs, cavallers de la llum, Destructors de Murs, les Corones de Granit, demà de poder el Drac serà el Rei, i els nostres Dracs els seus convidats, l'Independent, el Destructor Independent ens hi conduirà, entre Falgueres Màgiques, entre trams de somni fets realitats, OMG, OMG, OMG. 

Surt el Sol, tornen els Vols


MTB, MTB, MTB.

Deia la Reina ahir mentre jo ja havia publicat ahir, la darrera sortida fins la marxa d'aquest temps, deia la reina, demà sortida? i jo pensava, impossible, doncs això aquest temps si més no ara, sembla haver decidit marxar a un altre lloc, i per tant nosaltres de seguir al migdia aquesta tendència tindrem Vol, i de poder, de coincidir, tindrem neu durant la ruta, omg, omg, omg

CXR Ultimate de Mavic

No diré per MTB, en cap cas, però sí per la idea de protegir el mecanisme d'ajust de la sabatilla, perquè si bé he de dir que problemes no en genera, sí que penso molts cops a zones a on just passa l'amplada dels pedals de la bike, i a on per posar un exemple les meves Sidi Dragon 2 hi deixaven part de la seva pell i part del mecanisme de tensió d'ajust, i per aquest motiu per poder millorar aquest aspecte crec que ha d'arribar al MTB, en aquest cas a les Fury, segurament amb un material més resistent i transpirable també. De fet ara que hi penso les meves Bont van tardar una setmana a esmicolar el mecanisme d'ajust al primer pas estret sense anar més lluny, com m'agraden les meves Bont, ara retirades per la impossibilitat de fer-hi més de dues hores, no sé si seria així de no haver arribat les Giro Privateer a casa, segurament pensaria, és el què hi ha, i seguiria amb les Bont. 



MTB, MTB, MTB. 

http://www.mavic.us/footwear-road-cxr-ultimate

dimecres, de febrer 04, 2015

Va ser fa 48 hores

I la sensació va ser molt bona, i tant, un Drac breu amb els dos Dracs, entre una sensació curiosa per ser una sortida limitada pel temps, sí, però sobrats per la duració que vàrem decidir fer a dalt dels Dracs.


Curiós havíem de ser a una hora concreta a la capital del Vallès Oriental per qüestions que tindran una durada d'anys i per tant les visites a la meva primera casa seran i seran amb el pas del temps, i tant, i tant, i tant, el què us esmentava, una hora concreta, i va anar de minuts, molt pocs, vull dir que haven de fer moltes i diverses tasques abans de marxar cap a Granollers, la capacitat que tenim els humans per ajustar els temps, sempre em deixa aturat.

Una sortida equipats d'hivern, però amb guants Hirzl, una sortida a on anàvem un altre cop equipats idèntics, com sona, com sona.

La temperatura a tocar de les dues per sota dels 10°C crec recordar a la riera de Llavaneres, sense les meves eines, sense menjar, amb aigua sense beure, sense incidències, sense coincidències, amb llums sense funcionar. 

Ara sí, esperant una climatologia un xic més favorable, a on tot i que disposem dels equipaments, esperarem, o això pensem ara.

MTB, MTB, MTB. 

La darrera sortida

Fins la marxa d'aquest temps tan estimat però també difícil per a nosaltres, fent referència a unes temperatures divertides, a un vent intens, a una pluja lligada a instants breus de neu, OMG.

Els quilòmetres fets dels darrers mesos, el darrer també ens deixen fer com decidim fer, que bé, i per tant restem aturats, no únicament de bike, no, des de fa uns mesos tot els ritmes miren de tornar-se a posar a lloc, poc a poc, sense velocitat, sense pauses, sense aturades, amb elles dues també, a les pauses i a les aturades hi ha molta calma, i molta pau. 


Mentre,  no perdem el temps, gaudir de les aturades dels Vols un privilegi doble, per una banda perquè ens permet descansar, i en segon terme perquè ens fan agafar unes ganes immenses de tornar a sortir, omg, omg, omg

També així disposo de més temps per cercar els recanvis, els components que necessitem pels Vols diaris i pels agrupats dins de l'excepcionalitat, clar que yes!

Des del Mirador del Drac després d'una jornada intensa, dins d'espais Single Speed, sense Vols sí, sense deixar de pensar-hi també, són moltes les aventures viscudes, moltes les que podem arribar a gaudir, de poder ser, de poder ser.

MTB, MTB, MTB.

Did I say I'm excited ? ... El Gordo is coming !!!! another pic

OK, now we are on this point I'm jut waiting on the UPS/Fedex truck to show up ... that's one of the last pictures I received from Richard Bikes, the only piece will not be on the final assembly is the Surly cranck ... I will explain another day why, and this will be replaced by a Sram X1 1000 GX100 175mm 32T.


Some details, while we wait for the "El Gordo" to arrive:

Rims: Bontrager Jackalope UST 26x83mm
Hubs: Bontrager Jackalope
Spokes and Nipples: Bontrager Jackalope
Tires: 45North Husker Du UST (120TPI)

Yes, we go UST for the first time, and non a converted set, an original and designed UST ... did I say I'm excited? :)

From Greenville SC, Javi Paricio

dimarts, de febrer 03, 2015

Perseguint els somnis

I tant, i tant, a cada pedalada, a cada gir del cog single speed hi ha la persecució de fer realitat els somnis.


Una aventura la de dissabte que perseguia aconseguir els 150 Km. Per l'estació, la de l'hivern ens motiva aconseguir quilòmetres per sobre dels 150 amb el repte de la manca de ganes de matinar, bé no és exactament així, si no per mirar d'evitar el fred intens, i amb aquesta condició, cuidar-nos del fred, dissabte no va ser una excepció, i la sortida va començar a les deu del matí. 


Podrà semblar que no és una hora que pugui anar lligada a un inici d'aventura de grans distàncies, a mi també m'ho sembla, però la realitat és que a nosaltres aquest inici no ens implica res diferent, vull dir que si perseguim com aquest dissabte 150 Km. sigui quina sigui l'hora d'inici hi anem, és mentre pedalem, passades les primeres cinc o sis hores que ens preguntem quines poSSibilitats tenim per fer els quilòmetres,  a aquest punt no pesa l'objectiu, vull dir no ens importa si anem o no a per l'objectiu, curiós, si no veure si l'arribada a casa serà abans o després de la mitjanit, res més.

El tema mitjanit surt els caps de setmana d'hivern, i surt el dissabte no el diumenge, pel fet que si és dissabte tenim pla d'aventura grossa per diumenge i per tant aquesta, la grossa ha de ser diumenge. Aquest cap de setmana però diumenge era dilluns pel què fa a bike, és a dir dia de descans de bike i per tant la grossa tocava dissabte. 

Les dues bikes, l'equipament dels bikers, que aquests dos aspectes estiguin propers al nostra concepte singular de perfecció són claus per poder rodar, rodar i rodar.

Ara tant la Spot Brand com la Vicious estan a pocs quilòmetres de rebre millores, d'aquestes ja us en parlaré a una propera intervenció. Mentre no les porto a terme però, van totes dues bikes molt i molt bé, mai massa, és cert, sempre persegueixo evitant riscos de perdre funcionalitats, millorar el comportament dels dos Dracs.

Dissabte la Reina entrava a territori 21, cog de 21 dents, i l'objectiu per finalitzar el mes eren assolir els 150-200 quilòmetres a una sola jornada. El canvi de pinyó però no té a veure amb els quilòmetres, sí a un petit salt de preparació que perseguim per aquest 2015. Podria considerar erroneament que aquest canvi de pinyó és una de les millores de les prestacions dels dos Dracs. Pel què fa aquest punt, el cog de cara al proper mes els USA seran els protagonistes. 


Equipats d'hivern, amb tèrmiques de Merino d'Endura de màniga curta fent equip amb les jaquetes Xenon AS, guants Hirzl, amb els Alp-X de canell llarg de Gore a la bossa del darrera de la jaqueta Gore, i que jo vaig utilitzar passades les primeres sis hores, culots Mavic Gennaio i Endura, mitjons SSIT de Verona i Inverse HM tr@il, botes Shimano les 81 i les Lake les 140, protector de cara i coll, gorres Spok, no portàvem ni segon protector de cara i coll ni els gorrets Assos. Un equipament magnífic, lleuger de cintura a cap, i dens de cintura a peus, i per aquest motiu iniciant la ruta teníem la sensació de portar poca tèrmica, després passades les primeres hores sobrava una mica tot per l'aparició definitiva del Sol, després no ens va sobrar ni faltar res, anàvem perfectes per a unes temperatures entre els 14°C i els 7°C amb sensació sempre uns quatre graus per sota d'aquestes. 


El Montseny, el Montseny, el Montseny, OMG, OMG, OMG.


Genialitats, és genial rodar sense limitacions, vull dir, despertar-te sense pensar en res mes que en l'aventura que estàs a punt de viure, inciar-la sense espectatives, senzillament pel to del moment, pel rodar rodó de cada instant previ a l'inici del Vol, genialitats, certament genialitats.


Si una característica marca la jornada sense cap mena de dubte són dos punts determinants.


El primer la llum i la foscor, el mix d'aquest dos elements va ser el protagonista absolut de la jornada, uns instants breus, uns instants màgics, omg, omg, omg


El segon la determinació de canvi de ruta, la de decidir deixar de banda els 200 quilòmetres i aconseguir lluny de la mitjanit els 150, molt bona reflexió de la Reina després de la caiguda del Rei, el Sol, i l'arribada prou càlida de la Reina, la Lluna. 


Una primera aturada a Blanes, per menjar quelcom, bàsicament panets de Viena, una segona aturada a SC per dinar una amanida i pa del Caprabo, i també un gelat de xocolata, una tercera i darrera aturada a Vallromanes a on una galleda de llet i cafè amb galetes va marcar l'alimentació en ruta, per dinar la beguga una cola. Durant la ruta uns 750 ml. d'aigua.


Incidències, els ferodes del darrera de la Spotbrand que va requerir d'un canvi, coincidències, cap, eines, sense les meves, manxa, sí, llums Cateye i Powerled a partir de l'hora set.

Ara avui, dimarts des de la matinada, mentre escrivia la crònica de dissabte, el pronòstic per avui és de prudència, pel fred i per la pluja prevista pel migdia, tot i que aquí a SV la pluja ja manava a la què és el meu inici dels Vols de matinada, mana aquests propers dies la prudència, per poder entrar a la propera estació amb molta però molta intensitat, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac, ara a punt per entrar a la roda del dia a dia.

MTB, MTB, MTB. 

dilluns, de febrer 02, 2015

Gear calculator http://www.gear-calculator.com/#

Uso esta web de vez en cuando para calcular los ratios.
http://www.gear-calculator.com/#

Actualmente uso esta configuración de 32 x 18 en una bici 650b rígida de peso 8.8kg. Mi peso seríá 57.5kg y no sé del resto entre botellín, camelbk, comida, ropa.  Puedo subir casi todo, incluso mas rápido que la mayoría, pero me quedan dudas porque cuando son muchas horas en el sillín, ya sí que se me hace bastante duro.
Aún tengo reciente mi última salida de 186 km y 12 horas hace 2 semanas.  Los repechos largos  (+10 minutos) me mataban cuando ya llevaba más de 7 horas de bici. Sobre todo porque se me cansaban los brazos de tirar antes que las piernas, algo increíble! Y tenía que tirar levantado con brazos estirados, entonces se me cargaba debajo de la espalda; rápido me sentaba 2 ó 3 pedaladas, me empezaba a quedar clavado, vuelta a tirar de pie a cámara lenta, otra vez los brazos vacíos,,,En esa subida iba gritando y dándome ánimos yo solo porque sabía que podía subirla sin echar el pie. Y lo conseguí. Bien, al final del día había otra subida mucho más dura que ya la había marcado como de subir andando, pero que tal vez  fresco la podría subir.

Bien, después de este párrafo mis dudas se centran sobre todo en que voy a ir a los Alpes a competir y me da rabia hacer una carrera en la que si voy en single speed voy a andar empujando en todas las 4 subidas bastante rato. Además, esas bajadas diabólicasa velocoidad requieren mejor de una suspensión. Así que ya lo he decidido, para la Sellaronda Hero y la MB race las voy a hacer con gears y suspensión pasando a 10.2kg

Supongo que para una carrera de 24 horas tendría que aligerar ese 32 x 18 con algo más suave...me gustaría probar...Finale Ligure 2016 en single speed, huele bien, sería posible?

32 x 18 comparado a 32 x 11-36



All City nature boy single speed cyclocross bike

Bici single speed de cyclocross. La uso para ir al trabajo y a veces por algunas pistas ci clabes. Aún no ha salido propiamente al monte, ya que necesito cambiar el plato de 42 por uno más pequeño y todos mis esfuerzos estuvieron enfocados en la mountain bike. Muy contento con ella. Esto es un caballa de puro acero indestructible jejej





Horizontal dropouts

Cable free top tube



diumenge, de febrer 01, 2015

Cafè des de la capital

Cafeinat aquest cop, no el tenen descafeinat.


MTB, MTB, MTB. 


Quina aventura la d'ahir, OMG. 

8 tocades

8h02' és quan el Sol vindrà avui.


Xavi ahir mentre rodàvem de deu del matí a onze de la nit vas ser a moltes estones protagonista, sí, i a moments molt concrets no paràvem de veure la teva Ventana, el color, el color, el color ens hi feia pensar.


MTB, MTB, MTB.


Prepararé la crònica d'ahir, que serà llarga, llarga, llarga,