Una jornada com aquesta comença pel pensament de que en primer terme tenim el temps per fer-la, que és una obvietat però que no per això deixa de ser menys important, i tant que no.
Penso quan parlem en Colorado i lagranevasio a parlar amb en Narcís de BO, però també la prudència em diu que dilluns pot ser un dels dies de més feina a BO, i que no vull ser motiu de dubtes massa importants, així que ho deixo córrer.
Aquesta conversa, la de fer una Cerdanya primer passa per un Roses-Cadaqués, després per un Cabrerès, i finalment arrenca el vol a La Cerdanya.
A la nit abans, em costa dormir, molt, moltes les sensacions que fa que la jornada agafi un to de vol de Drac de molta alçada, sé perquè penso així, moltes les percepcions, no diré noves, no, ja fa anys que caminem, mai masses, mai, però sí molts, i entre aquests quan detectes que les etapes són, tremoles perquè una etapa és això un temps que queda darrera obrint la porta a la que en serà una de nova, i aquest fet, fa que la perspectiva de les coses sigui realment dual, reptadora i també d'un cert temor.
La coincidència amb en Colorado fa por, perquè ho és pels extrems, no per proximitat, però és una fórmula que ens funciona.
Des de l'instant que coincidim a la VW de primera hora, fins al darrer moment que ens separem per tornar cap a casa, les converses són, i tant, sempre de bikes, bikes, i més bikes.
Un primer esmorzar, i tant, que dóna pas a l'inici de l'aventura i que comença amb una pujada asfàltica, a on el pensament coincident entre aquests dos genets,
"tres RSL de carretera, a aquí sí, i tant que sí", no autos, no sorolls no presses, sí silenci, sí somriures, sí somnis de converses de bikes, bikes i més bikes.
El camí, al camí hi feia una mica de fred.
"2951".
La temperatura als primers minuts, -1,5ºC, però la sensació mentre ajustem les bikes, no és de fred intens, sí de que tindrem una jornada 2M (mítica-mística).
La Ibis Mojo HD requereix de que el SAG torni, la MootoX de substituir el conjunt de la Moots per la tija-seient de la meva Vicious, i els pedals Shimano de la MootoX pels Crank Brothers de la The Motivator. Després d'això decideixo pel què fa referència a l'equipament, deixar la jaqueta d'hivern i ficar-me a dins de l'Assos Intermediate, els pantalons, botes, tèrmica, i
"gorret", 100% d'hivern.
Mare meva quina calor, quina calor, un sol protector de Dracs no deixa que la sang d'aquests es refredi, i tant que no, i directament ens hem de mirar, i riure, anem com dos ànecs, xops de calor, riem, riem, i riem. En Colorado portava una manta tèrmica per jaqueta.
Ens agrada el MTB, no sé si més o menys, quina importància té, gaudim i per tant mentre això passa res és important, o sí, i ja està bé que tot sigui així.
En Colorado fa molts anys que la volta per La Cerdanya, molts, i per cada racó per on passem té mil anècdotes per explicar, jo des de les travesses amb en Joan de fa més de vint anys que no tinc històries Cerdanya pròpiament, i això fa que les imatges associades a bike d'aquest petit paradís sempre van agafades de la mà d'
en Colorado.
Les seves visions, les seves sensacions, els seus pensaments d'instants de bikes, quan coincidim a un entorn com La Cerdanya, fa que la dimensió sigui realment interessant.
Perquè no oblidem que som interessants, res més, millor dit si quelcom som, com a molt, és lleugerament interessants, i amb això poc podem esperar, per no dir que res esperem, però el que sí que puc dir és que dins d'una esfera, un món, dins d'un món moltes anècdotes emotives, càlides, divertides.
I dins d'aquestes una visió plena de sensacions entranyables que no tenen cap d'elles nom ni cognoms, però que per elles és pel què val la pena i molt enfilar-se a dalt de la bike, i si podem a La Cerdanya, millor que millor.
Una olor, la de la ventada, la d'un lliscar per l'equipament, la de les olors impulsades pel vent, que què vull ser de gran? un perfum lliscant per una ventada d'hivern, i com que això fins a fer el darrer pas, no podrà ser, millor lliscar entre senders amb els nostres Dracs, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.
Les possibles, els possibles, els probables, les probables, són, i per tant fixar-se a un racó d'aquest espai, insistir amb que cal ser-hi, no deixar que el moviment et deixi, que t'impulsi a fer, a moure't quan el què vols és gaudir d'on ets, fa que la percepció de l'instant sigui interessant, i això dins d'un espai de pensaments és per a mi com a mínim curiós, per no dir captivador.
Crec que la Moots MootoX Single Speed Custom Design ja deixa clar com va pedalant per La Cerdanya, i si no és així, és que pot no ser la bike, la meva segur que sí, amb el permís de la meva Vicious, un dia, un dia, quan hi pensi, podríem posar MootoX vs The Motivator, no avui però.
MTB, MTB, MTB.
Una escalada memorable, una sessió de fotos de res important, sí de genets de Drac, volant, mirant els vols, els dels darrers anys, a on ser-hi és important si tens clar amb qui vols ser-hi.
Veia a en Colorado fent fotos i pensava,
"renoi, ja fa una pila d'anys que en Colorado és Cerdanya, com tot el temps passa, i ens deixa a tots enrere, ens porta per camins diferents, no ens deixa compartir sense marcar que res és etern, però entre tot nosaltres som aquí, a La Cerdanya, fent el què fem sempre, gaudir de les millors escalades, de les millors baixades".
Per un moment que no va ser un instant perquè encara ara estic així, tot resta aturat, aturat sense moviment, o quasi, ho dic perquè dins d'aquest
"el no pas del temps".
Haver de recordar té el seu punt, Xavi on ets, La Cerdanya et reclama, nosaltres també, pedalant però.
Un dia proper tornaré, tornarem, però si no tot això que tenim, mtb, mtb, mtb.
I Love Colorado.
MTB, MTB, MTB.
.jpg)
