Kilian Jornet

You all know Kilian Jornet the Mountain Runner. Here is Kilian Jornet the Cyclist ;-) It is great to see someone like Kilian enjoying other sports. He is an inspirational athlete who I follow with his video Diary's. Best of all he is Catalan.

Images taken from Kilians Facebook page.



http://www.facebook.com/kilianjornet

Existeix un lloc més maco?

Un indret "auténtic" amb gent "autèntica".

Black Sheep unicrown titanium fork 29er: Moltes gràcies Olaf.

Bé, ara ja és a casa.

Curiosa la soldadura de seguretat per evitar la sortida de la roda si l'eix s'afluixa.

Detall senzill, pràctic que evita d'haver d'utilitzar la clàssica brida de plàstic negra per poder fixar el tub de fre.

Ovelles negres al Mirador del Drac. És evident que passaran coses, ovelles negres i Dracs fan un conjunt explosiu, certament.

El que us esmento del detall de la soldadura de seguretat.

Ara podria posar una crònica, avui no podrà ser, estic massa emocionat, no per la marca, Black Sheep, està per veure a casa que aquesta marca sigui, no és important si el mercat el hi dóna el paper d'actor principal, a casa el que és important és que nosaltres els veiem fent aquest paper, que ens els creiem, i avui estem pendents d'ells, com de molts altres, i tant.

Però cercar una forquilla de titani de 470 mm. és el que m'impressiona, i tenir-la finalment ara a casa és el que em deixa aturat, i tant que sí.

Un mes "important",  per les meves mans han passat la Moots MootoX RSL, i ara la Black Sheep fork, mtb, mtb, mtb. I fa uns mesos entre moltes, o poques, les Jeff Jones, les Spaceframes, mtb, mtb, mtb.

Un pes interessant, l'havia estimat en 900 g. millor, sense ser important,  50 grams més que la DT XRR 445 no són res.

Aniré preparant lloc per poder guardar els components de la Longboard i posteriorment un cop en Colorado tingui noticies del Belt Drive, i de les rodes definitives de la Betty, això ha de ser aquesta setmana, ja podrem presentar oficialment la nova Spot Brand de la Betty.

MTB, MTB, MTB.

I del què estaré impacient, és de la presentació per part de la Betty de les seves primeres impressions un cop rodant amb ella, sobretot del comparatiu Yeti ARC Single Speed vs Spot Brand Longboard Single Speed.

Repetexio, moltes gràcies Olaf.

Una SC Tallboy...i a volar!

Suspension Therapy from nsmb.com on Vimeo.

Black Sheep unicrown titanium fork 29er. Part I bis.

Demà a primera hora la tindrem a casa.

Quina emoció.

MTB, MTB, MTB.

Tinc al Longboard impacient, mtb, mtb, mtb.

Pla de la Calma.

Avui he estat prudent, que bé.

A les 8 del matí a 4ºC no he agafat la bike per escalar fins al Brull.

A les 9 del matí  a Seva, a 0ºC.

A les 9 lleugerement tocades a ple sol al Brull, a 3ºC.

Esmorzar amb en Colorado que sí ha agafat la bike a les 8 tocades, fins al Brull.

Escalada fins a Collformic, i d'aquí al Pla de la Calma, per baixar fins a Aiguafreda, i amb la VW d'en David a dinar al Brull.

Una jornada de MTB, de converses de MTB, dia 100% de MTB, és que una jornada amb en Colorado és això, bikes, bikes i més bikes.

No poso quilòmetres, ni desnivells, no són importants, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.

Una crònica breu, que implicarà consolidar vol a Irlanda, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

Pla de la Calma.

És que és el què serà, dues Single Speed al Pla de la Calma.

Escalada clàssica, des d'Aiguafreda, baixada novedosa, o no tant, com la darrera i primera vegada.

Esmorzar al Brull, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

The Battle Of Antrim Adventure Race

Round 1 of the Causeway Coast Adventure Race Series 2011/12

Race Report:
http://acunamatadaar.blogspot.com/2011/11/battle-of-antrim-adventure-race.html

Spot Brand Longboard Single Speed.

Ara ja fa una setmana de l'arribada de la Longboard a casa, millor dit, dues.

No he decidit les rodes, no he decidit el Belt drive, vull dir quina corona, pinyó i corretja  ha de portar, no he decidit tampoc els frens. Tampoc la forquilla, aquesta darrera la decidirem un cop tinguem la Black Sheep a casa i poguem comparar amb la DT XRR 445.

Això sí, tinc molta però molta més informació que fa dues setmanes, molta més.

Ara però cal pensar cap a on hem de fer camí, eficiència per sobre de magnificència, vull dir pesos lleugers de rodes o espectacles de rodes, novetats de frens o frens conegudament eficients, és a on som.

ENVE, Chris King, DT, i9, Hope, NoTubes, Formula, Black Sheep, Moots, són els noms dels components que sonen tota aquesta setmana per tancar l'equipament de la Longboard.

Però també és veritat que pressa no en tenim cap, així que anem per on hem d'anar, valorant quines rodes, quins frens i quina relació de Belt Drive ha de portar la Longboard.

No s'eternitzarà, crec, però ni avui, ni demà, ho tindrem decidit.

Pel camí mentre consultem el tema del Belt Drive, noves propostes de bikes han arribat a casa, però aquesta ja és una altra història que serà motiu no d'una, si no de varies cròniques a les properes setmanes, mtb, mtb, mtb.

On-One Macinato Steel Track Fork.

http://on-one.co.uk/c/q/clearance-corner

Segur que pesa i molt, però m'agrada aquest concepte de bici.

MTB, MTB, MTB.

Lezine Bag.

http://www.realcyclist.com/lezyne-caddy-sack-tool-bag

Aquesta vindrà cap a casa, per poder portar "les eines de sempre sense l'esprai d'escuma" en una bossa que no sigui la clàssica de plàstic que dura poquíssim.

MTB, MTB, MTB.

Lake MX330.

http://www.hibike.com/shop/product/pf496f2ab627d49d1be8349c9843cbe18/Lake-MX-330-carbon-MTB-shoes-white-silver-2011.html#var_94641266

No tinc clar que les MX330 siguin amb aquesta construcció, si ho són no són les que han de venir cap a casa.

http://www.bike24.com/1.php?content=8;navigation=1;product=26018;page=1;menu=1000,18,58;mid=261;pgc=0

MTB, MTB, MTB.

No per res, sí perquè si són amb aquesta sola de carboni no aconsegueixo calar-me, per a mi amb les Bont, possiblement perquè ja vaig amb el temor de què si calo desenganxo la sola de goma, i això fa que aquesta acció sistemàtica de calar i descalar sigui molt feixuga, lenta, fins el punt de fer-me mal amb el pedal al relliscar el pedal amb la sola de carboni.

Curiós perquè abans de perdre les soles de goma, millor dit de veure-les penjant de la sola com si de dos alerons es tractés, sí que anava bé, no diré perfectes, però des d'aquesta caiguda dels tacs de goma  que no he aconseguit calar bé.

Dubtes, que són raonables, així que cal posar-hi remei.

Alegria: L'ànima de la festa.

Avui és un dia diferent, molt diferent, perquè ahir després de dinar va passar a ser un dia diferent.

Ara fa un temps us vaig explicar l'història de les bòbiles del meu besavi a Cuba, set crec recordar, de les filles, set,  i el fill, tots nascuts a poblacions diferent després de que els huracans cada vegada s'emportessin cada una de les bòbiles que va aixecar a set  poblacions.

Ahir una part d'aquesta història va fer un tom significatiu, perquè un net del besavi ens va dir adéu, aquest net tenia per sobre nom"el cubano".

Ens ha dit adeu, i tot i que per edat pots pensar, "bé, a tots ens arriba el nostre dia", i que no diré que  en Fernando estes fora d'aquest sender a on hi som de pas, la realitat és que en Fernando, "el cubano", era per a mi un referent pel què fa a viure la vida com una gran aventura. Sempre ple d'alegria, sempre a on ell era present,  les converses eren d'allò més animades, plenes de bones sensacions, les millors sensacions.

"El Cubano" li ha tocat aquest cop fer un gir, el darrer entre nosaltres.

Avui el dia des de primera hora té un to diferent, moltes, molts, les ocasions, els instants que tinc al cap, perquè entre "el cubano" i jo ens portem  trenta-tres anys,  i per tant jo també tinc ja moltes anècdotes dins del meu portafolis d'aquesta cursa, d'aquest estada que és el què en diem "vida".

Un dia diferent ahir, un dia ple de llum avui, serà aquesta de ben segur tan intensa per poder marcar la ruta "al cubano", cap a la que ha de ser l'aventura definitiva, segur que és per això que la llum d'avui és diferent, més intensa.

Per això el matí entre senders amb la bike tenia un to diferent, de ser-hi per ser-hi, per reflexionar de ben segur, un corriolejar entre senders del Montalt. Moltes aturades, entre corriols, és un dia per fer-les.

Passada la primera hora tocada, esmorzar sol als Tres Turons, i reinici de ruta passats un breus vint minuts, per seguir entres senders fins a sumar prop de les tres hores a sobre  de la bike.

MTB, MTB, MTB.

Demà si hi ha bike serà a la tarda, o a primera hora del matí, perquè al matí tindrem el nostre darrer adéu "al cubano".

Un persona diferent, amb una manera de viure la vida diferent, on com no em cansaré mai de repetir, de repetir-me, sempre portador sempre,  de les millos històries, les millors anècdotes, plenes de sorollosos somriures, aquests pensaments són els que sempre em venen, em vindran  al cap, quan penso amb les llargues tardes a casa de l'avia, la seva tieta,  a Granollers, assentats a un metre enrere de la taula, tots,  al voltant d'aquesta majestuosa taula d'aquell menjador de sostres alts.

Eren tardes de somni, de vetllades amb una nota predominant, la de la claror, sempre les recordo plenes de claror, tant si era de dia com si era de nit, les recordo amb la claror més intensa entrant  entre les persianes verdes,  estirades per sobre del les baranes dels balcons, és el què com avui fa que el dia tingui una claror diferent.

Un punt d'ànim em ve al cap, que en Fernando ara es reunirà passats uns pocs mesos amb el meu pare, ja eren bons amics a part de cosins germans, i ara després d'una curta separació tot tornarà al seu lloc.

Crec i sé que encara no pots ser, que sento els seus somriues, els seus comentaris amigables, entre sorolls càlids que em són familiars.

Després del pare, ara marxa amb aquest mateix vaixell en Fernado, "el cubano", una generació de lluitadors, de persones que sempre han sumat, sumat, i sumat, indiferentment del què els envoltés, alegria, alegria i més alegria, seria la paraula que el meu cap els hi assignaria, alegria per viure, per compartir. I amb aquesta sensació, amb aquest mot vull segellar el meu lligam amb aquest dos fills de cubanes, cosins germans entre ells, i nets d'indianos, mtb, mtb, mtb.

Reflexió: Propera estada.

Tinc una crònica preparada de la sortida d'avui, que ha vingut marcada per una circumstància molt diferent.

Tan diferent és que la deixo reposar i a la tarda en tornar de Girona si la veig tan emotiva i necessària com ara la publicaré.

Set bòbiles, vuit fills, les amèriques, "el cubano".

Coming soon?

Tomi Cogs.

Bé,  avui ja ha arribat un dels components, dels nombrosos que estem esperant i que avui aquesta, la llista de components pendents, si tot va com ha d'anar aquesta llista  s'incrementarà i molt, mtb, mtb, mtb.

Entenc el què entenc i la sensació es molt bona, el plat té un acabat bo a la part vista, a la no vista necessitaré l'ajuda d'en David de BO, perquè li donarem l'acabat de les bieles de BO.

http://thegreatescapemtb.blogspot.com/2011/11/tomi-cog.html

Que amb el pinyó Endless formarà el conjunt que vull que sigui el que  d'entrada em porti a les 24 Hours of Moab.

Poden passar moltes coses, vull dir moltes millores, però entre les parelles  Homebrewed Components  i Tomi-Endless està la proposta avui, menys densa contra més densa.

MTB, MTB, MTB.

Joies entre joies? i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

1x6.

Narcís, aquesta proposta també és interessant.

http://forums.mtbr.com/4959741-post10.html

Si ja vas amb 1x1, un 1x10, o un 2x10, o un 3x10, no sé si cal, i un HM Jeff Jones 1x6?

MTB, MTB, MTB.

MootoX RSL.

http://forums.mtbr.com/29er-bikes/my-moots-29er-rocketship-753020.html

MTB, MTB, MTB.

No el podem deixar enrere, certament, mtb, mtb, mtb.

CX d´una manera diferent

El retorn del segon Home Gran, del Gran Biker.

És el que ha estat per a mi el dia d'avui entre bikes, entre bikers. En Narcís ja torna a ser a casa, i per tant retornem a pedalar junts, mtb, mtb, mtb.

Pedalada amb en MQL i en Narcís de BO.

Moltes paraules podria mirar d'escriure que definissin el què ha estat avui la sortida, una crec que ho descriu bé, "memorable".

Tres bikers amb ganes de passar-ho d'allò més bé, i quan això passa si no hi ha res excepcional que ho giri cap per vall, tot esdevé "memorable".

Un dia que ha començat amb la coincidència a BO amb en Paco Guilleries, de 10/10, hi ha un home més amable, crec que no, però si hi és tant li fa, a aquest me l'emporto embolicat amb una manta cap a casa, quin doll de simpatia que desprèn aquest home, mtb, mtb, mtb.

Després cap al mig dia sortida de MTB, 100% de MTB, i tant.

Aquest el va tallar en Narcís, que descansava al ben mig del sender.

Corriols de pam, aiguamolls propis de la temporada, a on passar-hi no té secret, si emoció, i que posa una nota més a una sortida de 10/10, i a on penses, "quina joia d'esport que practiquem, i tant", i a on ser-hi és més interessant que no ser-hi, i sembla una reflexió bàsica, oi que sí?

Equipats, en Narcís 100% d'estiu, en MQL 50% d'estiu, 50% de tardor, jo 100% de tardor.

Incidències cap.

Aigua, 250 ml. Menjar, cap.

Distància per sobre dels 25 km. desnivell per sobre dels 500 m. positius.

Ara ja fins la propera que podria ser demà.

MTB, MTB, MTB.

Black: Shimano M230.

http://www.realcyclist.com/shimano-sh-m230-custom-fit-mountain-bike-shoe-mens

No en tinc referències d'aquesta pàgina, però sí de les Shimano M230, i negres per a mi de 10/10.

MTB, MTB, MTB.

Capo.

http://www.realcyclist.com/capo-riserva-jersey-long-sleeve-mens

Podria ser aquesta una nova marca a casa?

http://www.realcyclist.com/capo-modena-jersey-long-sleeve-mens

Ja fa dos anys que li vaig al darrera.

Història curta la meva amb aquesta marca, lligada a una Independent Fabrication Single Speed de titani.

MTB, MTB, MTB.

Ja us posaré crònica del perquè de Capo, i tant que sí. És que si no, entenc que veus les imatges i penses, "no té res", mtb, mtb, mtb.

Kirroughtree MTB MTB MTB

Scotland awaits the the wheels of The Great Escape MTB!!!

This XC paradise was made for 29 SS

Summer 2012?