http://www.bikerumor.com/2011/03/16/for-the-all-you-sportsmen-out-there-dual-purpose-polo-mallet-holster-also-holds-a-sixer/
Ara ja podem fer Les Guilleries 2011.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 12, 2011
Fet.
http://www.bikerumor.com/2011/03/16/for-the-all-you-sportsmen-out-there-dual-purpose-polo-mallet-holster-also-holds-a-sixer/
Ara ja podem fer Les Guilleries 2011.
MTB, MTB, MTB.
NAHBS 2011 – DeSalvo’s 29er, City Cruiser, Cyclocross and Road Bikes.
http://www.bikerumor.com/category/commuter/page/2/
La Pereira a Graus no la podíem salvar oi que no Colorado?
Aquesta De Salvo definitivament sí, la podem, volem, poc i podem fer, més que rendir elogis a una joia com aquesta.
Amb una marca com aquesta tens una clara posició favorable, no he de triar entre cap, "les vull totes, totes les que fan".
MTB, MTB, MTB.
Rapha Cap.
http://www.highsnobiety.com/news/2008/09/08/rapha-bycicle-film-festival-cap/
Cercant-la, sembla que hauria de ser fàcil, en cap cas, fácil per a mi no hi ha res.
Com amb les MX401W, res a casa és d'ara per ara, oi que no?
Opcions a venir amb mi, no moltes, en tinc tres de seleccionades, quina o quines han de ser, he de veure a les properes hores la manera d'evitar de no haver de repetir aquest pas d'aquí a unes setmanes, o sí.
MTB, MTB, MTB.
Tot i que les darreres accions, M230c, MX401W, com les MX140 de Chain a l'hivern, és una aventura sensacional poder seleccionar sense presses, sense pauses o amb elles, entre aquests elements de somni per a mi.
Ventana "El Rey".
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7939789&postcount=467
No sé molt bé com funciona la Ventana doble i 29", sí la Lefty, aquesta bike junt amb la Moots doble al seu dia, són sempre candidates a ser entre les bikes de casa.
Una marca un projecte de somnis.
La propera és a punt d'entrar, fent camí, certament. Domani chi lo sa, novetats, novetats i més novetats.
MTB, MTB, MTB.
Ellsworth, the best?
Per què no?
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/61523/cat/3/page/5
Amb propostes com aquestes, esmentat està, ja ho sé, però no hi ha fronteres, 26", 29", Ellsworth, mtb, mtb, mtb.
Avui com ahir descans, descans i més descans, demà dia de reactivació de la setmana de mtb actiu, o no, perquè passiva no hem parat.
Trucades interessants del món del mtb, converses interessants, emocionants, on cada hora que passa penses, "som dins d'un món, petit sí, no diré local,no, però qüasi, que roda lent molt lent, mentre tot passa ràpid, per poder sentir-nos afortunats. Anem a on anem som afortunats".
Fa dies que no obro una bona cervesa del Montseny amb l'obridor de la meva Vicious, hauré, haurem, no?
MTB, MTB, MTB.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/61523/cat/3/page/5
Amb propostes com aquestes, esmentat està, ja ho sé, però no hi ha fronteres, 26", 29", Ellsworth, mtb, mtb, mtb.
Avui com ahir descans, descans i més descans, demà dia de reactivació de la setmana de mtb actiu, o no, perquè passiva no hem parat.
Trucades interessants del món del mtb, converses interessants, emocionants, on cada hora que passa penses, "som dins d'un món, petit sí, no diré local,no, però qüasi, que roda lent molt lent, mentre tot passa ràpid, per poder sentir-nos afortunats. Anem a on anem som afortunats".
Fa dies que no obro una bona cervesa del Montseny amb l'obridor de la meva Vicious, hauré, haurem, no?
MTB, MTB, MTB.
The Great Escape Helmets
Visiting Chain Reaction Cycles today I found the perfect helmets for Team The Great Escape MTB
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=60388
http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=60388
Chain OFF-ON.
ChainReactionCycles has encountered a temporary problem, and have been notified of the problem. Please Try Again If you continue to have problems, contact us by telephone or Email us |
Biker Guilleries.
Fa unes hores parlava amb un expert de les Guilleries.
La meva sensació és de no estar al firmament ciclista, pel fet de que el meu nivell de forma, si fa o no fa sempre és el mateix, si milloro potència perdo en resistència, i a l'inrevés. En cap cas de manera preocupant, però comparativament amb bikers de nivell, aquests darrers tenen uns pics de forma formidables que jo no tinc.
Mentre parlàvem ahir vaig esmentar que jo no tinc nivell de cursa perquè cal per tenir aquest, de participar a curses ara sí ara també, i jo vaig afirmar que "jo únicament participo a tres curses en tot l'any", en dir-ho em vaig adonar i així ho vaig manifestar, que ni a tres curses participo jo cada any, sóc a una o a dues en funció de si hi ha Guilleries o en el cas d'aquest any tan atípic, de si n'hi ha i de si jo hi participo, si és que no, únicament participaria normalment al Roc d'Azur, fet aquest que em condiciona i molt ja no a a poder esforçar-me a millorar, que sí que ho faig, si no pel fet de que no tinc referències del meu estat vers a d'altres bikers.
I a les curses els temps que posen de tall de pas, va en funció del nivell del gruix d'aquest bikers que són presents sempre a les curses, poder rodar amb ells és tenir el nivell per gaudir d'una bona participació, aquest és el kit per a mi per a poder ser-hi i gaudir mentre hi ets.
El camí que segueixo jo és de mirar cada any de millorar sobre aspectes que després de cada participació aïllada veig que són motiu en cas de corregir d'una important evolució per a mi pel que fa referència al rendiment a sobre de la bike.
Després de les 24Ore, alerta que ja són del 2009, vull dir antigues, mirar de perdre pes molt lentament, mirar de millorar l'elasticitat dels grups muscular i mantenir, no augmentar, amb la mateixa freqüència les aventures de bike, és el que persegueixo de fer tots aquests darrers mesos. Cal tenir present que d'això ja fa dos anys, sembla que fos ahir, és que va ser una experiència magnífica, sensacional, èpica, singular, plural, què més puc dir, bé sí que si més no avui per avui Ligure seguirà a on és, això segur, i nosaltres a on som, bé no és cert, però no serà a Finale. Serà però no a Finale-Ligure.
Perdre pes, el primer punt de la llista, és un fet i un calvari etern, sóc a la frontera per entrar a l'escenari on crec que tindré encara millors sensacions que les d'aquest cap de setmana, el segon punt el de mantenir les sortides del 2009 no m'ha estat possible, ara però aquestes darreres setmanes, amb l'arribada d'una mica més de llum, tinc l'oportunitat de tornar a rodar amb la freqüència del 2009.
Aspectes com l'alimentació del dia a dia, i a sobre de la bike, claus també, i que he mirat de seguir millorant i que van directament lligats a la pèrdua de pes.
Un punt és diferent, molt diferent, la bike que tinc ara, rígida, 29" i SS, no estava a la llista. És un fet corroborat als darrers mesos, no sé si consolidat, un Colorado perseverant podria fer-me canviar de ruta, però avui no és així, ni crec que d'aquí a principis de maig. Aquesta component no és dins dels plans de millora del meu rendiment a sobre de la bike però sí que m'està ajudant a aconseguir millorar en aquest equilibri potència/resistència-pes.
Aquest element nou, pel tipus de bike i les seves més que evidents limitacions, i la disminució de les sortides en bike, dos punts que són les incògnites per concretar a on sóc a nivell de rendiment a sobre de la bike per afrontar les poques fites que tinc per aquest 2011.
Una afirmació sí que d'entrada la puc fer, si no faig Guilleries sí que participaré a més d'una cursa. Si faig Guilleries com a mínim seré present a tres, i quines tres.
MTB, MTB, MTB.
La meva sensació és de no estar al firmament ciclista, pel fet de que el meu nivell de forma, si fa o no fa sempre és el mateix, si milloro potència perdo en resistència, i a l'inrevés. En cap cas de manera preocupant, però comparativament amb bikers de nivell, aquests darrers tenen uns pics de forma formidables que jo no tinc.
Mentre parlàvem ahir vaig esmentar que jo no tinc nivell de cursa perquè cal per tenir aquest, de participar a curses ara sí ara també, i jo vaig afirmar que "jo únicament participo a tres curses en tot l'any", en dir-ho em vaig adonar i així ho vaig manifestar, que ni a tres curses participo jo cada any, sóc a una o a dues en funció de si hi ha Guilleries o en el cas d'aquest any tan atípic, de si n'hi ha i de si jo hi participo, si és que no, únicament participaria normalment al Roc d'Azur, fet aquest que em condiciona i molt ja no a a poder esforçar-me a millorar, que sí que ho faig, si no pel fet de que no tinc referències del meu estat vers a d'altres bikers.
I a les curses els temps que posen de tall de pas, va en funció del nivell del gruix d'aquest bikers que són presents sempre a les curses, poder rodar amb ells és tenir el nivell per gaudir d'una bona participació, aquest és el kit per a mi per a poder ser-hi i gaudir mentre hi ets.
El camí que segueixo jo és de mirar cada any de millorar sobre aspectes que després de cada participació aïllada veig que són motiu en cas de corregir d'una important evolució per a mi pel que fa referència al rendiment a sobre de la bike.
Després de les 24Ore, alerta que ja són del 2009, vull dir antigues, mirar de perdre pes molt lentament, mirar de millorar l'elasticitat dels grups muscular i mantenir, no augmentar, amb la mateixa freqüència les aventures de bike, és el que persegueixo de fer tots aquests darrers mesos. Cal tenir present que d'això ja fa dos anys, sembla que fos ahir, és que va ser una experiència magnífica, sensacional, èpica, singular, plural, què més puc dir, bé sí que si més no avui per avui Ligure seguirà a on és, això segur, i nosaltres a on som, bé no és cert, però no serà a Finale. Serà però no a Finale-Ligure.
Perdre pes, el primer punt de la llista, és un fet i un calvari etern, sóc a la frontera per entrar a l'escenari on crec que tindré encara millors sensacions que les d'aquest cap de setmana, el segon punt el de mantenir les sortides del 2009 no m'ha estat possible, ara però aquestes darreres setmanes, amb l'arribada d'una mica més de llum, tinc l'oportunitat de tornar a rodar amb la freqüència del 2009.
Aspectes com l'alimentació del dia a dia, i a sobre de la bike, claus també, i que he mirat de seguir millorant i que van directament lligats a la pèrdua de pes.
Un punt és diferent, molt diferent, la bike que tinc ara, rígida, 29" i SS, no estava a la llista. És un fet corroborat als darrers mesos, no sé si consolidat, un Colorado perseverant podria fer-me canviar de ruta, però avui no és així, ni crec que d'aquí a principis de maig. Aquesta component no és dins dels plans de millora del meu rendiment a sobre de la bike però sí que m'està ajudant a aconseguir millorar en aquest equilibri potència/resistència-pes.
Aquest element nou, pel tipus de bike i les seves més que evidents limitacions, i la disminució de les sortides en bike, dos punts que són les incògnites per concretar a on sóc a nivell de rendiment a sobre de la bike per afrontar les poques fites que tinc per aquest 2011.
Una afirmació sí que d'entrada la puc fer, si no faig Guilleries sí que participaré a més d'una cursa. Si faig Guilleries com a mínim seré present a tres, i quines tres.
MTB, MTB, MTB.
Lake MX401W Women's.
Aquestes ja venen cap a casa.
Sigui quin sigui el camí, ben calçats sempre.
Fa molts mesos que tenim les canyes posades per pescar aquesta joia, fa tant temps que les mirem que ahir a la nit cercant aquest model, veig que ja no es fa.
Ara a esperar i que el camí sigui millor que el dels plats i pinyons, que a data d'avui no en tenim cap noticia.
MTB, MTB, MTB.
Fa molta calor.
Cal cercar noves-velles solucions.
http://www.walzcaps.com/
Als 13 ja en portava una, ara podria tornar-hi, 34 anys després està prou bé, oi.
MTB, MTB, MTB.
Va ser una de les conclusions d'aquests dos dies escalant ara sí ara també per darrera de casa, i no tan darrera.
http://www.walzcaps.com/
Als 13 ja en portava una, ara podria tornar-hi, 34 anys després està prou bé, oi.
MTB, MTB, MTB.
Va ser una de les conclusions d'aquests dos dies escalant ara sí ara també per darrera de casa, i no tan darrera.
dilluns, d’abril 11, 2011
"The Mystery of Graus"
No he comentat la imatge del mes.
De fet l'entorn de Graus, Graus té un punt de misteri que em deixa intranquil, certament.
MTB, MTB, MTB.
De fet l'entorn de Graus, Graus té un punt de misteri que em deixa intranquil, certament.
MTB, MTB, MTB.
Two days.
Al primer dia, un inici interessant, pel fet de que quan fa dies que no fas una seqüència seguida de llargues quilometrades actues com si anessis a fer una sortida clàssica d'una matinal, és a dir entrant sempre que cal a ritmes alts de pulsació, perquè tens clar a on vas i que al mig dia seràs a casa.
Amb aquest criteri, ja escalàvem Santa Mònica i la pujada del Mut, com si d'aquí a un parell d'hores com a molt tornéssim a ser a casa.
La realitat era molt diferent, encara recordo no fa molt, o sí, fent la Garolera, on un grup de ciclistes que veníen d'Arbúcies després de preguntar-nos d'on veníem, veníem de casa, érem a La Garolera, anàvem a Sant Marçal, d'aquí a Les Illes, Coll Formic, Pla de la Calma, Pantà de Vallforners, La Roca, Mataró i cap a casa, després de dir això, ens va dir, "a veure qui arriba abans a Santa Fe", la meva mirada ho va dir tot, no si de considerats el món n'és ple i aquest cop la consideració havia de venir de nosaltres mateixos, Corró des de casa no és lluny, o molt lluny, però per a nosaltres tampoc està al costat de casa.
Coronant per sota del Santuari del Corredor, direcció a Cardedeu, la coincidència amb d'altres ciclistes va ser molt menor que vinguent de Can Bruguera, i d'aquí fins a Corró, menys encara.
Corró 2011, una festa del MTB més exigent, quina manera de córrer, de posar el cos al límit, una crono de menys de 15' que marca a on és tothom que la fa, perquè no tothom la fa, entre elles la mundialista fèmines del CCC polonès Maja WLOSZCZOWSKA que li va treure a la tercera classificada crec recordar haver llegit 4'.
Però el més important, ser-hi pel fet de que anar-hi ens ha soposat gaudir d'una sortida que per metres no supera els 100 Km. que està més que bé.
El dia perfecte per pedalar, calor sí, però no molta mentre pedalàvem, sí molta però molta a Corró al mig dia. Res que una bona cervesa no reparés puntualment, no hauríem però va ser.
I després del primer dia ve el segon sempre, a sobre de la bike aquest cop, directes cap a Sant Elies.
Parada obligada al Pont Trencat.
A aquí ja escalant les pales de Sant Elies, una certa calor, no molta, fredor a les zones obagues, i una tempesta al Turó que posava els pels de punta.
La Betty sempre al seu ritme, imposat per un criteri de mantenir la pulsació sempre molt per sota de la línia vermella de treball.
Ser al quilòmetre cinquanta a quarts de set de la tarda, direcció oposada a casa, implica rodar pel que vindrà.
La tempesta de les de veritat, allunyant-se de nosaltres però per la seva força sempre present.
D'aquí al cel, perquè coronar les darreres pendents amb aquest escenari de sol a ponent i tempesta a llevant va ser molt emocionant, quins trons a l'horitzó darrera del Turó, quin sol a l'horitzó de mar.
A cada gir pensava, "he de córrer per poder immortalitzar el moment", i vinga pujar i pujar i pujar.
Finalment Sant Elies, ara feia anys que no hi posàvem peu, crec que anys, si no anys, molts i molts mesos.
La tempesta, el vent i un cel negre, un sol batallador al fons, ens marcava que la tornada cap a casa havia de ser ràpida i directa, i així va ser.
De quarts de set a tres quarts de nou les nou, el temps de tornada a casa, directes, sense aturades, pedalant a ritme suau ara sí ara també.
Dos dies de MTB.
On hem millorat i molt temes per a la cita de primers de maig. Alimentació, ritme, posta a punt de la SS, equipament, punts tots ells parlats i parlats i parlats quilòmetre darrera quilòmetre.
La Vicious, la cadena nova de 7-8v, en pla fa un soroll puntual com si tingués un passador obert, no el té, o no el veig, però el soroll molt sonor, molt lleig, però molt. El tub de fre davanter no té un bon recorregut i fa mal a la vista quan pedales dret-petat muntanya a munt, però ja no fa fading, el fre del darrera torna a vibrar, menys que abans però perseverant, el pulsòmetre no pot anar posat a la potència, pel fet de que pedalo tanta estona dret que no veig mai la pulsació, i necessito veure-la ara sí ara també per mirar de controlar el ritme, caldrà posar-lo al manillar i que tingui un punt d'inclinació important, perquè com el porto mirar la pulsació ara implica una sobrecàrrega de la lumbar notable. Els punys Easy Grip fatal, amb la suor dels darrers dies giren sobre si mateixos, punt i final a una breu història.
L'equipament, la cremallera del jersei, Colorado tu saps de què parlem, s'ha de poder obrir fins a baix, o a pocs centímetres de baix, com anava ahir era un forn, com anava abans d'ahir perfecte.
El jersei Assos blanc és a on ha de ser, entre els que traboquen les paraules, lluny de casa.
L'alimentació caminant d'allò més bé, plàtans, maduixes naturals "confitades", dàtils estratosfèrics que es fonen a la boca, taronges gustossísimes i fruits secs, la base del combustible perfecte per a aquestes sortides, barretes energètiques i "gominoles" esborrades de la llista. No dic res del Powergel perquè fa mesos que no en prenen cap. Per veure aigua, aigua i més aigua, sals no podrà ser, si més no en cursa, ni per sota del 8% de concentració, sí ja ho sé, hauria de ser però cada cos és un món, i jo no les digereixo gens bé.
Dos vistes a l'Andreu per a recuperar la planta del peu dret, que quan baixo de la bike em fa un dolor intens just al punt de contacte amb la cala del pedal, i també per mirar de millorar el to muscular, també per agafar el gel fred pel quilòmetre setanta, si és que tinc el privilegi, de primer ser a la sortida i la fortuna de poder arribar dignament al quilòmetre setanta abans de les quatre de la tarda, hora límit de pas a aquest punt segons la Llei Permanyer per aquesta edició del 2011.
Dos dies de MTB, dues jornades que són la continuació del que fa un any tocat va començar, MTB, MTB, MTB.
Amb aquest criteri, ja escalàvem Santa Mònica i la pujada del Mut, com si d'aquí a un parell d'hores com a molt tornéssim a ser a casa.
La realitat era molt diferent, encara recordo no fa molt, o sí, fent la Garolera, on un grup de ciclistes que veníen d'Arbúcies després de preguntar-nos d'on veníem, veníem de casa, érem a La Garolera, anàvem a Sant Marçal, d'aquí a Les Illes, Coll Formic, Pla de la Calma, Pantà de Vallforners, La Roca, Mataró i cap a casa, després de dir això, ens va dir, "a veure qui arriba abans a Santa Fe", la meva mirada ho va dir tot, no si de considerats el món n'és ple i aquest cop la consideració havia de venir de nosaltres mateixos, Corró des de casa no és lluny, o molt lluny, però per a nosaltres tampoc està al costat de casa.
Coronant per sota del Santuari del Corredor, direcció a Cardedeu, la coincidència amb d'altres ciclistes va ser molt menor que vinguent de Can Bruguera, i d'aquí fins a Corró, menys encara.
Corró 2011, una festa del MTB més exigent, quina manera de córrer, de posar el cos al límit, una crono de menys de 15' que marca a on és tothom que la fa, perquè no tothom la fa, entre elles la mundialista fèmines del CCC polonès Maja WLOSZCZOWSKA que li va treure a la tercera classificada crec recordar haver llegit 4'.
Però el més important, ser-hi pel fet de que anar-hi ens ha soposat gaudir d'una sortida que per metres no supera els 100 Km. que està més que bé.
El dia perfecte per pedalar, calor sí, però no molta mentre pedalàvem, sí molta però molta a Corró al mig dia. Res que una bona cervesa no reparés puntualment, no hauríem però va ser.
I després del primer dia ve el segon sempre, a sobre de la bike aquest cop, directes cap a Sant Elies.
Parada obligada al Pont Trencat.
A aquí ja escalant les pales de Sant Elies, una certa calor, no molta, fredor a les zones obagues, i una tempesta al Turó que posava els pels de punta.
La Betty sempre al seu ritme, imposat per un criteri de mantenir la pulsació sempre molt per sota de la línia vermella de treball.
Ser al quilòmetre cinquanta a quarts de set de la tarda, direcció oposada a casa, implica rodar pel que vindrà.
La tempesta de les de veritat, allunyant-se de nosaltres però per la seva força sempre present.
D'aquí al cel, perquè coronar les darreres pendents amb aquest escenari de sol a ponent i tempesta a llevant va ser molt emocionant, quins trons a l'horitzó darrera del Turó, quin sol a l'horitzó de mar.
A cada gir pensava, "he de córrer per poder immortalitzar el moment", i vinga pujar i pujar i pujar.
Finalment Sant Elies, ara feia anys que no hi posàvem peu, crec que anys, si no anys, molts i molts mesos.
La tempesta, el vent i un cel negre, un sol batallador al fons, ens marcava que la tornada cap a casa havia de ser ràpida i directa, i així va ser.
De quarts de set a tres quarts de nou les nou, el temps de tornada a casa, directes, sense aturades, pedalant a ritme suau ara sí ara també.
Dos dies de MTB.
On hem millorat i molt temes per a la cita de primers de maig. Alimentació, ritme, posta a punt de la SS, equipament, punts tots ells parlats i parlats i parlats quilòmetre darrera quilòmetre.
La Vicious, la cadena nova de 7-8v, en pla fa un soroll puntual com si tingués un passador obert, no el té, o no el veig, però el soroll molt sonor, molt lleig, però molt. El tub de fre davanter no té un bon recorregut i fa mal a la vista quan pedales dret-petat muntanya a munt, però ja no fa fading, el fre del darrera torna a vibrar, menys que abans però perseverant, el pulsòmetre no pot anar posat a la potència, pel fet de que pedalo tanta estona dret que no veig mai la pulsació, i necessito veure-la ara sí ara també per mirar de controlar el ritme, caldrà posar-lo al manillar i que tingui un punt d'inclinació important, perquè com el porto mirar la pulsació ara implica una sobrecàrrega de la lumbar notable. Els punys Easy Grip fatal, amb la suor dels darrers dies giren sobre si mateixos, punt i final a una breu història.
L'equipament, la cremallera del jersei, Colorado tu saps de què parlem, s'ha de poder obrir fins a baix, o a pocs centímetres de baix, com anava ahir era un forn, com anava abans d'ahir perfecte.
El jersei Assos blanc és a on ha de ser, entre els que traboquen les paraules, lluny de casa.
L'alimentació caminant d'allò més bé, plàtans, maduixes naturals "confitades", dàtils estratosfèrics que es fonen a la boca, taronges gustossísimes i fruits secs, la base del combustible perfecte per a aquestes sortides, barretes energètiques i "gominoles" esborrades de la llista. No dic res del Powergel perquè fa mesos que no en prenen cap. Per veure aigua, aigua i més aigua, sals no podrà ser, si més no en cursa, ni per sota del 8% de concentració, sí ja ho sé, hauria de ser però cada cos és un món, i jo no les digereixo gens bé.
Dos vistes a l'Andreu per a recuperar la planta del peu dret, que quan baixo de la bike em fa un dolor intens just al punt de contacte amb la cala del pedal, i també per mirar de millorar el to muscular, també per agafar el gel fred pel quilòmetre setanta, si és que tinc el privilegi, de primer ser a la sortida i la fortuna de poder arribar dignament al quilòmetre setanta abans de les quatre de la tarda, hora límit de pas a aquest punt segons la Llei Permanyer per aquesta edició del 2011.
Dos dies de MTB, dues jornades que són la continuació del que fa un any tocat va començar, MTB, MTB, MTB.
Realitats de les meves Guilleries.
Els 100 Km. Camins de les Guilleries del sr. Permanyer i tot el seu equip, m'inspiren un respecta tal, que sempre penso i pensaré sempre que mai hauré fet prou per estar preparat a cada edició on he participat, i mentre pensi així tindré una petita oportunitat, com a mínim de ser a la graella de sortida.
Sé dels comentaris cruels i puntualment esfereïdors dels organitzadors vers als bikers que abandonen per fatiga, o dels participants que tenen el cotxe a punt al quilòmetre 50 i decideixen posar peu.
Comparteixo la decisió d'alguns d'aquests participants en posar peu i abandonar, aquest any amb la SS podria ser el meu, per què no? sóc conscient de les meves limitacions anant amb una doble i 2x9.
Per aquest fet, aleshores he de pensar que una 29", rígida i per rematar SS, tindrà la seva prole d'adeptes hilariencs, si els que apreciava com a amics m'han dit el que m'han dit de mi i de la meva estimada Vicious, que no poden dir qui no en sap res de mi i la meva SS?
Però per a mi és com jugar a casa del Vic siguent del Tordera, vull dir que en certa manera juguem a casa. Sense conèixer personalment a cap dels components que organitzen Les Guilleries, puc des d'aquí professar el meu apreci per a cada un d'ells, pel seu esforç en mantenir una cursa tan prestigiosa i de tant significat, com ho és el de de ser valorada per la seva extrema duresa entre els bikers més durs de la comarca i més enllà.
Jo no sóc un d'ells, però si més no, tinc l'honor de que hi sóc entre ells. Ser a la sortida a Les Guilleries no garanteix res, torres més altes han caigut, jo vull mirar de ser-hi i mirar de fer un bon paper, és a dir acabar al darrer lloc amb la meva SS dignament, que per a mi és poder fer un somriure a cada punt a on coincideixi amb la Betty no aspiro a més.
He estat a les darreres tres edicions, això no em garanteix res ni tan sols ser a la sortida de la propera edició 2011.
La Tramunbike, no ho sé David, en parlem, no sóc massa decidit jo. Però tot és parlar-ne i fer bullir l'olla.
MTB, MTB, MTB.
Sobre temes en aquest cas una afirmació que no venen al cas, però que avui em ve de gust exposar:
Sé dels comentaris cruels i puntualment esfereïdors dels organitzadors vers als bikers que abandonen per fatiga, o dels participants que tenen el cotxe a punt al quilòmetre 50 i decideixen posar peu.
Comparteixo la decisió d'alguns d'aquests participants en posar peu i abandonar, aquest any amb la SS podria ser el meu, per què no? sóc conscient de les meves limitacions anant amb una doble i 2x9.
Per aquest fet, aleshores he de pensar que una 29", rígida i per rematar SS, tindrà la seva prole d'adeptes hilariencs, si els que apreciava com a amics m'han dit el que m'han dit de mi i de la meva estimada Vicious, que no poden dir qui no en sap res de mi i la meva SS?
Però per a mi és com jugar a casa del Vic siguent del Tordera, vull dir que en certa manera juguem a casa. Sense conèixer personalment a cap dels components que organitzen Les Guilleries, puc des d'aquí professar el meu apreci per a cada un d'ells, pel seu esforç en mantenir una cursa tan prestigiosa i de tant significat, com ho és el de de ser valorada per la seva extrema duresa entre els bikers més durs de la comarca i més enllà.
Jo no sóc un d'ells, però si més no, tinc l'honor de que hi sóc entre ells. Ser a la sortida a Les Guilleries no garanteix res, torres més altes han caigut, jo vull mirar de ser-hi i mirar de fer un bon paper, és a dir acabar al darrer lloc amb la meva SS dignament, que per a mi és poder fer un somriure a cada punt a on coincideixi amb la Betty no aspiro a més.
He estat a les darreres tres edicions, això no em garanteix res ni tan sols ser a la sortida de la propera edició 2011.
La Tramunbike, no ho sé David, en parlem, no sóc massa decidit jo. Però tot és parlar-ne i fer bullir l'olla.
MTB, MTB, MTB.
Sobre temes en aquest cas una afirmació que no venen al cas, però que avui em ve de gust exposar:
"Fer em costa, o no, però si decideixo no fer sempre té el seu motiu justificat per a mi i el meu entorn més proper, altra cosa que aquests motius els exposi, que no vol dir que no els tingui. Un silenci en el meu cas no és una acceptació, és un silenci, res més".
diumenge, d’abril 10, 2011
Dos dies, una aventura.
Just per sota dels 200 Km.
Just per sota dels 4.000 m. +.
Així sí que anem bé, i anirem millor.
Crònica, d'aquí a unes hores. Ara dutxa i mirar de recuperar un xic les formes, tot i que ara mateix no tinc cap sensació que no sigui bona.
MTB, MTB, MTB.
Just per sota dels 4.000 m. +.
Així sí que anem bé, i anirem millor.
Crònica, d'aquí a unes hores. Ara dutxa i mirar de recuperar un xic les formes, tot i que ara mateix no tinc cap sensació que no sigui bona.
MTB, MTB, MTB.
Competitius, no, combatius, sí.
Seguim ruta, per què no?
Un dia calurós, sensacional per rodar, pel fet que no crec que als propers dies tinguem aquest clima tan favorable.
Tindré doble motiu per a la propera intervenció, doble crònica.
MTB, MTB, MTB.
Un dia calurós, sensacional per rodar, pel fet que no crec que als propers dies tinguem aquest clima tan favorable.
Tindré doble motiu per a la propera intervenció, doble crònica.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’abril 09, 2011
Champions.
Avui seguint ruta cap a la preparació òptima, on prima aquest equilibri entre potència i resistència, anirem a coincidir amb l'escenari PRO.
La Vicious del Roc ha canviat i molt, pneumàtics la millora més important, frens, ara 180-160, pastilles d'aquests, seient, bossa porta-càmera, protector de plat, i manquen les darreres per arribar.
La Betty no té clar que en Bob estigui enfilat a la via per a poder afrontar la propera fita amb la SS, jo com a la darrera edició més que tranquil, no sé perquè o sí, possiblement 24 mesos després, poder sortir amb un dorsal per sota del 70, crec recordar el 62 o el 63, és per a mi, si sóc a graella de sortida d'aquesta edició 2011, que encara no ho sé, un honor, un veritable reconeixement a un esforç dels darrers anys per poder afrontar reptes per a mi molt enriquidors, abans, mentre i passats els mesos d'haver-ho fet o si es dóna el cas, únicament intentat, perquè sempre cal tenir present la possibilitat de l'abandonament, i no és en cap cas una derrota, sí un cop sec que m'ha permetre afrontar la propera més ben preparat, sigui quina sigui la propera fita.
Vull dir que a la darrera edició, per les condicions climatològiques, per com ens ensenyava les dents al punt de la sortida, ser-hi i com hi vaig ser, decidit, molt tranquil, on als primers quilòmetres a diferència de les anteriors edicions no anava a la darrera posició.
Fet que fa que a aquesta edició dos anys després pensi, "és a on som, i si hi he de ser, serà", i no tinc massa ànims per anar més enllà, bé ànims els tinc "quasi" infinits, i el "quasi" no és un accident és una realitat des de l'agost del 2010, però com tot cal fer camí, quasi tot queda enrere, quasi, no tot, en cap cas, oi que no?
Avui dia 100% de MTB.
Ja prepararé la crònica, avui o demà depenent de quan finalitzi aquesta, que encara no ho tinc clar, com sona, així de planer, així de senzill.
Ahir i tremolo en escriure-ho vaig fer les inscripcions més importants de tota la meva història sobre les dues rodes. Únicament ens quedarà 24 Hours of Moab per superar el pas fet a les darreres hores. Un dia proper, lluny del nostre país petit, sempre pensant que som originaris d'un petit grup mil.lenari, i on en pensar-hi sé que siguem a on siguem, sempre serem d'una terra on sumem, sumem i sumem, terra de creadors, d'emperadors, de conqueridors de somnis fets realitat.
Possada la primera pedra per fer realitat el proper somni de MTB.
La propera després d'aquesta ja és Moab, 24 Hours of Moab, amb una nota a destacar, "al Moab jo també vindré" esmenta en Josep esmorzant ahir, com sona i ho diu tranquil.lament, moltes coses han canviat, sí, per millorar sempre, moltes coses, una Yeti ASR-SL 2003 ja fa dies que roda, hi aquesta i el seu genet serà al Moab per participar en parelles si en Xavi Paricio li concedeix aquest desig. Quatre genets, en tindrem un cinquè a categoria Team o SOLO amb SS?
Què dic, aquest cinquè SS, únicament vindrà a fer SOLO, o no vindrà, ell és així, únic, genuí, irrepetible com cada un de nosaltres, genets de Drac.
Històries de MTB, fites de somnis per creador d'aquests.
Marçal Font des del Mirador del Drac, a punt d'enlairar una altre cop el vol. Una mirada entre genet i Drac, un somriure, seguidament un vol.
MTB, MTB, MTB.
La Vicious del Roc ha canviat i molt, pneumàtics la millora més important, frens, ara 180-160, pastilles d'aquests, seient, bossa porta-càmera, protector de plat, i manquen les darreres per arribar.
La Betty no té clar que en Bob estigui enfilat a la via per a poder afrontar la propera fita amb la SS, jo com a la darrera edició més que tranquil, no sé perquè o sí, possiblement 24 mesos després, poder sortir amb un dorsal per sota del 70, crec recordar el 62 o el 63, és per a mi, si sóc a graella de sortida d'aquesta edició 2011, que encara no ho sé, un honor, un veritable reconeixement a un esforç dels darrers anys per poder afrontar reptes per a mi molt enriquidors, abans, mentre i passats els mesos d'haver-ho fet o si es dóna el cas, únicament intentat, perquè sempre cal tenir present la possibilitat de l'abandonament, i no és en cap cas una derrota, sí un cop sec que m'ha permetre afrontar la propera més ben preparat, sigui quina sigui la propera fita.
Vull dir que a la darrera edició, per les condicions climatològiques, per com ens ensenyava les dents al punt de la sortida, ser-hi i com hi vaig ser, decidit, molt tranquil, on als primers quilòmetres a diferència de les anteriors edicions no anava a la darrera posició.
Fet que fa que a aquesta edició dos anys després pensi, "és a on som, i si hi he de ser, serà", i no tinc massa ànims per anar més enllà, bé ànims els tinc "quasi" infinits, i el "quasi" no és un accident és una realitat des de l'agost del 2010, però com tot cal fer camí, quasi tot queda enrere, quasi, no tot, en cap cas, oi que no?
Avui dia 100% de MTB.
Ja prepararé la crònica, avui o demà depenent de quan finalitzi aquesta, que encara no ho tinc clar, com sona, així de planer, així de senzill.
Ahir i tremolo en escriure-ho vaig fer les inscripcions més importants de tota la meva història sobre les dues rodes. Únicament ens quedarà 24 Hours of Moab per superar el pas fet a les darreres hores. Un dia proper, lluny del nostre país petit, sempre pensant que som originaris d'un petit grup mil.lenari, i on en pensar-hi sé que siguem a on siguem, sempre serem d'una terra on sumem, sumem i sumem, terra de creadors, d'emperadors, de conqueridors de somnis fets realitat.
Possada la primera pedra per fer realitat el proper somni de MTB.
La propera després d'aquesta ja és Moab, 24 Hours of Moab, amb una nota a destacar, "al Moab jo també vindré" esmenta en Josep esmorzant ahir, com sona i ho diu tranquil.lament, moltes coses han canviat, sí, per millorar sempre, moltes coses, una Yeti ASR-SL 2003 ja fa dies que roda, hi aquesta i el seu genet serà al Moab per participar en parelles si en Xavi Paricio li concedeix aquest desig. Quatre genets, en tindrem un cinquè a categoria Team o SOLO amb SS?
Què dic, aquest cinquè SS, únicament vindrà a fer SOLO, o no vindrà, ell és així, únic, genuí, irrepetible com cada un de nosaltres, genets de Drac.
Històries de MTB, fites de somnis per creador d'aquests.
Marçal Font des del Mirador del Drac, a punt d'enlairar una altre cop el vol. Una mirada entre genet i Drac, un somriure, seguidament un vol.
MTB, MTB, MTB.
divendres, d’abril 08, 2011
Expectations to BiciOci.
Sempre que tinc un compromís fora de casa per sortir en bike els nervis i el pensament d'aventura propera fa que preparar-ho tot sigui molt emocionant.
Ahir a part de la jornada de MTB, hi havia en l'aire, expectatives, perquè darrera de cada corriol, a cada gir hi ha un doll de noves aventures a explorar, de ben segur, i poder gaudir d'elles és sempre molt i molt emocionant.
Aquest cop la Vicious s'ha presentat en societat entre les bikes del BiciOci, sense cap revisió prèvia.
Exactament com va entrar a casa després de la Vallromanes-Montserrat és com ha arribat a les portes de BiciOci de Salt. Les seves companyes de ruta han vingut literalment "impecables".
La nota a destacar d'ahir va ser sis bikers amb sis 29", un grup 100% 29", podrem esmentar moltes anècdotes d'ahir la principal és aquesta, 29".
No resumiré que BiciOci=29", no seria fidel a una realitat d'avui, però de seguir en aquest camí, juntament amb les Pivot de 26" compartint escenari, el corriol on són enfilats avui BiciOci, de demà jo diria que és clarament el de les rodes grosses de 29".
Com a afirmació d'aquesta tendència, avui a la sortida de 6/6, de sis bikes, sis 29".
Niners i Vicious.
Com sona, tres rígides, i tres HT, d'aquestes, dues amb SS.
Colorado per a la teva satisfacció.
Forquilles de cromo, i de carboni.
Corriols, corriols i més corriols. Fets a un ritme assumible, tot i que per a mi exigent.
De fet mai he rodat per Girona sense passar força estona de la meva línia vermella. Avui a Salt no ha estat una excepció, però sí que tot i rodar a un bon ritme, sempre m'he sentit per anar fent.
Com més llarga és la sortida millor són les meves sensacions, mtb, mtb, mtb.
Moltes alternatives de corriols per fer, pujadors exigents, on posar peu ha estat sempre un ara sí, ara també, i baixadors perfectes pel meu nivell, al límit per sentir-me d'allò més bé en superar cada tram.
Aquests bikers del nord, quin ritme que tenen sempre.
El terreny senzillament perfecte, on sortir-hi a rodar és un gaudir a cop de cada metre de corriol.
Per la meva part he d'adaptar-me als Maxxis Ardent per anar agafant més seguretat a les baixades més obertes, on la velocitat prima.
En Narcís un guia d'excepció.
Posta a punt de cada bike, zero sorolls, 100% eficients en aconseguir que cada una de les bikes rodi en les millors condicions, feia anys que no anava amb un grup de bikes d'aquest nivell d'equipament.
Aquest és el segell de futur del BiciOci, qualitat de servei, qualitat amb les propostes de tipus de Bici per gaudir al màxim dels moment d'Oci, amb les propostes d'Oci per gaudir al màxim amb tot el que fa relació al món de la Bici.
Després de pedalar, un bon dinar. Amb converses de bikes, bikes i més bikes. Un moment aquest que va ser per a mi, com ho diria, seré prudent, "diferent".
Una sortida breu, intensa pel ritme, també per les sensacions reviscudes, pels llocs també tot i que de ben segur em són coneguts però que ahir seguint la roda sempre, no vaig poder gaudir de l'entorn.
De fet les darreres vegades que hi he rodat, d'això ja fa més d'un any ben bo, 2009, als primers dies tampoc veia res més que la roda de la bike que seguia.
Dies de MTB, de posta a punt de la Vicious i del seu genet. Cal perseverar, per a poder agafar el millor to per a les properes cites de mtb, que crec poder afirmar que seran exigents de veritat.
1h45', 25 Km. el desnivell positiu indica 400 m. jo tinc la sensació d'haver fet el doble o més.
Aigua, un bidó de 750 ml. barretes de 200 Kcal. cap.
Equipat d'estiu, excepte els pirates.
Eines les de sempre, amb càmera de 29", i sense esprai d'escuma.
Ahir com a Montserrat, i des de fa dies que no era així, sense llums, sortida de dia i arribada de dia.
I avui al matí la Vicious segueix a dalt de la VW sense passar per la revisió quotidiana de després d'una sortida.
Després d'unes hores de la sortida pels corriols de Salt, "Territori-BiciOci" són les paraules de cloenda d'aquesta crònica que em venen al cap.
MTB, MTB, MTB.
El caràcter i el to dels bikers sortint amb les seves respectives bikes, normalment és molt agradable, ahir no va ser una excepció i vaig passar una bona tarda de MTB a Salt de la ma de BiciOci.
Aquesta matinada intent d'inscripció per la que ha de ser la cita de l'any desbancant àmpliament per importància a la resta de propòsits que tenim, un error informàtic ha evitat de consolidar aquest propòsit. Avui ho tornarem a intentar.
Colorado ets a punt d'entrar a territori mític. De fet tu sempre hi ets, aquesta vegada la diferència és que hi anirem plegats.
Ahir a part de la jornada de MTB, hi havia en l'aire, expectatives, perquè darrera de cada corriol, a cada gir hi ha un doll de noves aventures a explorar, de ben segur, i poder gaudir d'elles és sempre molt i molt emocionant.
Aquest cop la Vicious s'ha presentat en societat entre les bikes del BiciOci, sense cap revisió prèvia.
Exactament com va entrar a casa després de la Vallromanes-Montserrat és com ha arribat a les portes de BiciOci de Salt. Les seves companyes de ruta han vingut literalment "impecables".
La nota a destacar d'ahir va ser sis bikers amb sis 29", un grup 100% 29", podrem esmentar moltes anècdotes d'ahir la principal és aquesta, 29".
No resumiré que BiciOci=29", no seria fidel a una realitat d'avui, però de seguir en aquest camí, juntament amb les Pivot de 26" compartint escenari, el corriol on són enfilats avui BiciOci, de demà jo diria que és clarament el de les rodes grosses de 29".
Com a afirmació d'aquesta tendència, avui a la sortida de 6/6, de sis bikes, sis 29".
Niners i Vicious.
Com sona, tres rígides, i tres HT, d'aquestes, dues amb SS.
Colorado per a la teva satisfacció.
Forquilles de cromo, i de carboni.
Corriols, corriols i més corriols. Fets a un ritme assumible, tot i que per a mi exigent.
De fet mai he rodat per Girona sense passar força estona de la meva línia vermella. Avui a Salt no ha estat una excepció, però sí que tot i rodar a un bon ritme, sempre m'he sentit per anar fent.
Com més llarga és la sortida millor són les meves sensacions, mtb, mtb, mtb.
Moltes alternatives de corriols per fer, pujadors exigents, on posar peu ha estat sempre un ara sí, ara també, i baixadors perfectes pel meu nivell, al límit per sentir-me d'allò més bé en superar cada tram.
Aquests bikers del nord, quin ritme que tenen sempre.
El terreny senzillament perfecte, on sortir-hi a rodar és un gaudir a cop de cada metre de corriol.
Per la meva part he d'adaptar-me als Maxxis Ardent per anar agafant més seguretat a les baixades més obertes, on la velocitat prima.
En Narcís un guia d'excepció.
Posta a punt de cada bike, zero sorolls, 100% eficients en aconseguir que cada una de les bikes rodi en les millors condicions, feia anys que no anava amb un grup de bikes d'aquest nivell d'equipament.
Aquest és el segell de futur del BiciOci, qualitat de servei, qualitat amb les propostes de tipus de Bici per gaudir al màxim dels moment d'Oci, amb les propostes d'Oci per gaudir al màxim amb tot el que fa relació al món de la Bici.
Després de pedalar, un bon dinar. Amb converses de bikes, bikes i més bikes. Un moment aquest que va ser per a mi, com ho diria, seré prudent, "diferent".
Una sortida breu, intensa pel ritme, també per les sensacions reviscudes, pels llocs també tot i que de ben segur em són coneguts però que ahir seguint la roda sempre, no vaig poder gaudir de l'entorn.
De fet les darreres vegades que hi he rodat, d'això ja fa més d'un any ben bo, 2009, als primers dies tampoc veia res més que la roda de la bike que seguia.
Dies de MTB, de posta a punt de la Vicious i del seu genet. Cal perseverar, per a poder agafar el millor to per a les properes cites de mtb, que crec poder afirmar que seran exigents de veritat.
1h45', 25 Km. el desnivell positiu indica 400 m. jo tinc la sensació d'haver fet el doble o més.
Aigua, un bidó de 750 ml. barretes de 200 Kcal. cap.
Equipat d'estiu, excepte els pirates.
Eines les de sempre, amb càmera de 29", i sense esprai d'escuma.
Ahir com a Montserrat, i des de fa dies que no era així, sense llums, sortida de dia i arribada de dia.
I avui al matí la Vicious segueix a dalt de la VW sense passar per la revisió quotidiana de després d'una sortida.
Després d'unes hores de la sortida pels corriols de Salt, "Territori-BiciOci" són les paraules de cloenda d'aquesta crònica que em venen al cap.
MTB, MTB, MTB.
El caràcter i el to dels bikers sortint amb les seves respectives bikes, normalment és molt agradable, ahir no va ser una excepció i vaig passar una bona tarda de MTB a Salt de la ma de BiciOci.
Aquesta matinada intent d'inscripció per la que ha de ser la cita de l'any desbancant àmpliament per importància a la resta de propòsits que tenim, un error informàtic ha evitat de consolidar aquest propòsit. Avui ho tornarem a intentar.
Colorado ets a punt d'entrar a territori mític. De fet tu sempre hi ets, aquesta vegada la diferència és que hi anirem plegats.
Jones Spaceframe-I9Pink.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=62889&cat=
I9, Bonne, disc Hope, Jones Sapaceframe, bé i un preu pel conjunt important.
Un univers aquest a on he entrat ple de peces úniques, en aquest cas construïda per Merlin seguint les especificacions tècniques del sr. Jeff Jones.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’abril 07, 2011
BICIOCI - Ireland
Service that does you, your country and bike shops proud. Service that I will remember and appreciate.
Thank you for everything you done for me on my visit to Catalunya. Now I am looking more and more at 29er's.
Thank you for everything you done for me on my visit to Catalunya. Now I am looking more and more at 29er's.
Niner builds special-edition Air 9 to benefit IMBA
What a nice Frame. I would proudly ride this bike showing the IMBA name and colours.
IMBA if you are reading this and want to give one of the bikes to a rider, I will take one please ;-)
IMBA if you are reading this and want to give one of the bikes to a rider, I will take one please ;-)
Niner and paint specialist Spectrum have teamed up for a limited-edition run of custom finished carbon fiber Air 9 29er hardtail framesets to benefit mountain bike trail advocacy group IMBA (International Mountain Bike Association). 
The detailed paintwork features a topographic map theme reminiscent of other IMBA benefit bikes along with the organization's "Speak, Build, Respect, Ride, Join" motto emblazoned along the top tube.
Though Niner have yet to release a complete image of the bike – preferring to trickle pictures to the public via its Facebook page – a few teaser images and a list of collaborators suggest it'll be quite the sought-after machine.
Niner and Spectrum will produce – appropriately – just nine of these custom framesets in total but one will get extra-special treatment. Niner has also joined forces with some of its closest component partners to produce a single complete bike that will include Stan's NoTubes tubeless aluminum wheels, SRAM running gear and brakes, a Thomson stem and seatpost, and Niner's own carbon bar. Topping the seatpost is a fi'zi:k saddle, the wheels will be wrapped with Continental rubber, and Ergon will finish off the ends of the bars with its own ergonomic grips.
Niner PR spokesperson Carla Hukee says interested parties will have two opportunities to get their hands on one of the limited-edition framesets but just one shot at the complete bike. Sea Otter Classic attendees who sign up or renew their IMBA membership at the event will be entered into drawing for the bike while the other eight chassis will be auctioned off afterward with all proceeds going to IMBA.
dimecres, d’abril 06, 2011
100x17.
100 Km i 1.700 m. + són les xifres de la sortida planera Vallromanes-Montserrat.
Quin somriure darrera somriure, entre bikers, entre bikes, mtb, mtb, mtb.
Unes xifres perfectes per acumular quilòmetres i no sobre càrregues, tot i que ara ja és hora d'aplicar un x4 durant quinze dies, això o d'aqui a 25 dies serà literalment un calvari.
Demà inici d'aquest tram amb un primer tret de sortida?
MTB, MTB, MTB.
Quin somriure darrera somriure, entre bikers, entre bikes, mtb, mtb, mtb.
Unes xifres perfectes per acumular quilòmetres i no sobre càrregues, tot i que ara ja és hora d'aplicar un x4 durant quinze dies, això o d'aqui a 25 dies serà literalment un calvari.
Demà inici d'aquest tram amb un primer tret de sortida?
MTB, MTB, MTB.
Titus 29".
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=62473&cat=
Aquesta bike és o podria ser perfectament la meva bike.
La Eleven, per a mi un somni fa uns anys avui també.
Bikes que hi penso i he de dir que fa anys que penso quin tros de bike, mtb, mtb, mtb.
Avui dèiem amb en Colorado que darrerament es venen unes bikes "tremendes", i seguidament he vist aquesta, "tremenda!!!". Ara però ja no en 26" si no en 29".
En aquest cas la component de ser una Titus com la Eleven de fa uns anys que teníem al nostra abast fa que per a mi, aquesta 29" tingui tot el seu sentit, 850$, són avui 600€ més ports i aranzels, un preu interessant, per dir quelcom prudent.
El fet de que està construït amb titani i carboni, la fa molt especial, també però generadora de dubtes sobre el seu estat, caldria imatges de detall.
MTB, MTB, MTB.
Salt.
Demà dia biker, he de ser al mig dia a la porta del BiciOci.
L'argument senzill, un recanvi d'en Colorado que he de recollir, el podria recollir ell, però el transfons és més interessant, mirar de millorar la posta a punt amb tot argument que ajudi a pedalar per estar preparat pel repte que tinc de primers de maig.
Al final tot dependrà de si estic anant o no en la millor direcció per afrontar el que per a mi és el repte de l'any 2011.
Un dia divertit serà demà.
Dues SS, entre corriols de Girona.
Després de la sortida un bon arròs a la cassola, què més podem demanar.
Bé sí que Ibis confirmi a la seva pàgina el que podria ser el seu nou fitxatge.
MTB, MTB, MTB.
L'argument senzill, un recanvi d'en Colorado que he de recollir, el podria recollir ell, però el transfons és més interessant, mirar de millorar la posta a punt amb tot argument que ajudi a pedalar per estar preparat pel repte que tinc de primers de maig.
Al final tot dependrà de si estic anant o no en la millor direcció per afrontar el que per a mi és el repte de l'any 2011.
Un dia divertit serà demà.
Dues SS, entre corriols de Girona.
Després de la sortida un bon arròs a la cassola, què més podem demanar.
Bé sí que Ibis confirmi a la seva pàgina el que podria ser el seu nou fitxatge.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 05, 2011
Ànima de MTB: BiciOci.
La setmana passada l'anada a BiciOci no va ser una jornada més de MTB, va ser "la jornada".
Jo diria que interessant, molt interessant.
L'esperit que es respira a BiciOci és l'essència de l'assistència que per a la meva bike la vull viure cada dia que porto la meva Vicious The Motivator SS a un establiment especialitzat.
El que vull dir és que aquest establiment, BiciOci, fa el seu propi camí, decidit, un establiment que ha pres decisions sempre, i on aquestes els ha portat a una evolució del seu model de gestió que ofereix un servei metòdic, eficient, exigent en si mateixos i on el primer objectiu és establir com a base de negoci la prestació d'un servei que puc valorar com a excel·lent, que tingui com a contraprestació una retribució d'aquest servei per a la botiga interessant.
Si aquest és el teu punt de vista, és a dir "rebre un bon servei a canvi d'una retribució justa i proporcional a aquest bon servei", ja pots portar la teva bike a aquest establiment.
Un professional, per a mi és aquell especialista que analitza el què exposa el client i objectivament hi mira de posar remei amb l'experiència acumulada de molts anys de solucionar situacions similars d'altres clients.
En Narcís, un "especialista" del seu sector, on cada dia, cada hora, cada segon està realitzant la seva tasca a BiciOci, una tasca que consisteix en reparar i posar a punt cada una de les bikes que van a BiciOci i d'atendre si cal temes de la part no únicament del taller si no també de la botiga. I com en David, sempre proposant aventures per compartir amb la bike.
Un establiment on la primera premissa és escoltar què vol el client i on la resposta és la persecució de la satisfacció plena a aquesta demanda del client.
BiciOci té el millor recorregut per fer, depenen únicament d'ells mateixos, que és un absolut privilegi guanyat a pols, sí. Anys de perseverar i perseverar en una direcció fa que ara pugui ser l'entrada a un molt bon moment per a ells, sí, sí, un molt bon moment. El moment fa que el servei avui sigui el factor que desequilibra a favor d'ells on decidir portar la bike, per reparar, per revisar o per millorar.
Un factor que els diferència, BiciOci no és una botiga de bikes únicament, és a dir una botiga on hi pots anar a buscar una marca de bikes, que també, el valor estratègic d'aquest establiment és el tàndem format pel Narcís i en David, són l'ànima d'aquest magnífic projecte.
Dos especialistes, dos professionals.
Per a poder mantenir aquell nivell de servei cal una bona predisposició des de que obres la persiana a primera hora fins que la baixes a darrera hora, les imatges, l'anterior i la de sota són els màxims exponents del que és una botiga com BiciOci.
Si entens aquestes dues seqüències ja pots anar a casa seva, que serà en traspassar el seu portal, automàticament casa teva.
En David, més decantat a la part de botiga, però que també ataca qüestions de taller, sempre disposat com en Narcís a fer, fer i fer, també sempre disposat a proposar aventures interessants per gaudir de la bike.
Nosaltres haviem abandonat el servei especialitzat, ara amb unes prestacions d'aquest nivell hem tornat a obrir la porta a la possibilitat descartada rotundament abans d'entrar per la porta d'aquest establiment ubicat a Salt.
BiciOci, ha de fer un petit recorregut per arribar a l'excel·lència màxima, estan al nivell de servei de Chain Reaction, sí, sí, al mateix nivell, testejats han estat per The Great Escape MTB, i de 10 propostes exposades, han posat remei sempre en menys de 24 hores a totes i cada una de les situacions.
Formula R1, un dia, Goodridge, unes hores, el soroll de la Vicious, un matí, per posar tres exemples.
En aquest sentit, avui amb aquest nivell de servei els hi val per estar en posició Champions.
Vers Chain, són similars, eficiència no eficàcia puntual. Els primers uns monstres per la seva dimensió i model d'organització, BiciOci, uns monstres en seleccionar les seves línies de provisió de components que els hi permet ser molt bons amb els seus compromisos amb els seus clients.
Vers Cyclefit, BciOci està uns punts per sota, pel fet de que aquest darrer està definint de fa uns mesos diria jo, un canvi lent però constant i decidit, pel que fa referència a diferenciació clara de la seva proposta de tipus de servei respecte de la resta d'establiments del sector.
Però és que, entenem amb qui estic comparant? Són dos establiments, Chain Reaction i Cyclefit, referents al món amb les seves propostes personals de servei.
BiciOci té el peu posat al marc de la porta d'entrada per accedir directes a un lloc al podi, no té importància si és el primer, o el segon, o el tercer, ser entre aquests llocs, entre ells, és penso jo, un clar indicatiu del nivell de servei que està oferint aquest petit equip format per en Narcís i en David.
En aquest sentit Cyclefit fa anys que hi són i que són un referent internacional, BiciOci si segueix en aquesta línia serà un referent del mateix nivell també, diferent de Cyclefit però, com ha de ser.
Una única premissa no imprescindible, és interessant per anar a BiciOci si ets de fora, trucar i concretar dia i hora aproximada per anar-hi, la resta queda 100% a les seves mans.
Jo diria que interessant, molt interessant.
L'esperit que es respira a BiciOci és l'essència de l'assistència que per a la meva bike la vull viure cada dia que porto la meva Vicious The Motivator SS a un establiment especialitzat.
El que vull dir és que aquest establiment, BiciOci, fa el seu propi camí, decidit, un establiment que ha pres decisions sempre, i on aquestes els ha portat a una evolució del seu model de gestió que ofereix un servei metòdic, eficient, exigent en si mateixos i on el primer objectiu és establir com a base de negoci la prestació d'un servei que puc valorar com a excel·lent, que tingui com a contraprestació una retribució d'aquest servei per a la botiga interessant.
Si aquest és el teu punt de vista, és a dir "rebre un bon servei a canvi d'una retribució justa i proporcional a aquest bon servei", ja pots portar la teva bike a aquest establiment.
Un professional, per a mi és aquell especialista que analitza el què exposa el client i objectivament hi mira de posar remei amb l'experiència acumulada de molts anys de solucionar situacions similars d'altres clients.
En Narcís, un "especialista" del seu sector, on cada dia, cada hora, cada segon està realitzant la seva tasca a BiciOci, una tasca que consisteix en reparar i posar a punt cada una de les bikes que van a BiciOci i d'atendre si cal temes de la part no únicament del taller si no també de la botiga. I com en David, sempre proposant aventures per compartir amb la bike.
La base de la relació entre el biker i l'establiment especialitzat és un tu guanyes-jo guanyo. A BiciOci és dóna aquest equilibri.
Tota relació comercial s'allunya de la seva viabilitat com menys proporcionals siguin aquest dos pilars. A BiciOci aquesta relació és proporcionada.
Avui a BiciOci la prestació que ofereix mereix des del meu punt de vista una de les notes més altes del panorama de les dues rodes.
Un establiment on la primera premissa és escoltar què vol el client i on la resposta és la persecució de la satisfacció plena a aquesta demanda del client.
BiciOci té el millor recorregut per fer, depenen únicament d'ells mateixos, que és un absolut privilegi guanyat a pols, sí. Anys de perseverar i perseverar en una direcció fa que ara pugui ser l'entrada a un molt bon moment per a ells, sí, sí, un molt bon moment. El moment fa que el servei avui sigui el factor que desequilibra a favor d'ells on decidir portar la bike, per reparar, per revisar o per millorar.
Un factor que els diferència, BiciOci no és una botiga de bikes únicament, és a dir una botiga on hi pots anar a buscar una marca de bikes, que també, el valor estratègic d'aquest establiment és el tàndem format pel Narcís i en David, són l'ànima d'aquest magnífic projecte.
Dos especialistes, dos professionals.
Per a poder mantenir aquell nivell de servei cal una bona predisposició des de que obres la persiana a primera hora fins que la baixes a darrera hora, les imatges, l'anterior i la de sota són els màxims exponents del que és una botiga com BiciOci.
Si entens aquestes dues seqüències ja pots anar a casa seva, que serà en traspassar el seu portal, automàticament casa teva.
En David, més decantat a la part de botiga, però que també ataca qüestions de taller, sempre disposat com en Narcís a fer, fer i fer, també sempre disposat a proposar aventures interessants per gaudir de la bike.
Des d'aquest espai tinc el plaer de valorar a data d'avui juntament amb Chain Reaction Cycles, com sona, i Cyclefit de Londres, com un dels projectes més interessants del sector de les dues rodes.
Nosaltres haviem abandonat el servei especialitzat, ara amb unes prestacions d'aquest nivell hem tornat a obrir la porta a la possibilitat descartada rotundament abans d'entrar per la porta d'aquest establiment ubicat a Salt.
BiciOci, ha de fer un petit recorregut per arribar a l'excel·lència màxima, estan al nivell de servei de Chain Reaction, sí, sí, al mateix nivell, testejats han estat per The Great Escape MTB, i de 10 propostes exposades, han posat remei sempre en menys de 24 hores a totes i cada una de les situacions.
Formula R1, un dia, Goodridge, unes hores, el soroll de la Vicious, un matí, per posar tres exemples.
En aquest sentit, avui amb aquest nivell de servei els hi val per estar en posició Champions.
Vers Chain, són similars, eficiència no eficàcia puntual. Els primers uns monstres per la seva dimensió i model d'organització, BiciOci, uns monstres en seleccionar les seves línies de provisió de components que els hi permet ser molt bons amb els seus compromisos amb els seus clients.
Vers Cyclefit, BciOci està uns punts per sota, pel fet de que aquest darrer està definint de fa uns mesos diria jo, un canvi lent però constant i decidit, pel que fa referència a diferenciació clara de la seva proposta de tipus de servei respecte de la resta d'establiments del sector.
Però és que, entenem amb qui estic comparant? Són dos establiments, Chain Reaction i Cyclefit, referents al món amb les seves propostes personals de servei.
BiciOci té el peu posat al marc de la porta d'entrada per accedir directes a un lloc al podi, no té importància si és el primer, o el segon, o el tercer, ser entre aquests llocs, entre ells, és penso jo, un clar indicatiu del nivell de servei que està oferint aquest petit equip format per en Narcís i en David.
En aquest sentit Cyclefit fa anys que hi són i que són un referent internacional, BiciOci si segueix en aquesta línia serà un referent del mateix nivell també, diferent de Cyclefit però, com ha de ser.
Una única premissa no imprescindible, és interessant per anar a BiciOci si ets de fora, trucar i concretar dia i hora aproximada per anar-hi, la resta queda 100% a les seves mans.
BiciOci senzillament molt més que una botiga de bikes.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)