És que li va agradar molt, a mi també, tant?, no tant no.
Una bike per mirar-la al detall, perquè el detall més important va trencar, i tant.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’agost 28, 2011
SSWC 2011: La bike d'en Colorado.
És que li va agradar molt, a mi també, tant?, no tant no.
Una bike per mirar-la al detall, perquè el detall més important va trencar, i tant.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Bronto MTB Co.
Poc hi puc pas afegir, senzillament úniques.
Diferents colors.
Quina més maca.
Aquesta per a mi.
Aquests bikers venen de lluny, i tant, i tenen un blog crec recordar.
Singulars.
La primera King integrada que veig.
El color, el gran detall d'aquesta aventura del 2011.
Que m'agrada aquest bike i aquest color.
MTB, MTB, MTB.
Diferents colors.
Quina més maca.
Aquesta per a mi.
Aquests bikers venen de lluny, i tant, i tenen un blog crec recordar.
Singulars.
La primera King integrada que veig.
El color, el gran detall d'aquesta aventura del 2011.
Que m'agrada aquest bike i aquest color.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: VW.
Si hem d'anar-hi no en parlem més hi anem, com, ja és una història diferent, i en funció d'aquesta decisió tot agafa un to diferent.
Un impacte de petites dimensions, però en definitiva, un impacte.
Renoi, renoi, renoi, mtb, mtb, mtb.
Un impacte de petites dimensions, però en definitiva, un impacte.
Renoi, renoi, renoi, mtb, mtb, mtb.
SSWC 2011: RING-RING.
Les marietes no han rodat a la SSWC 2011, és un fet, també ho és que moltes bikes en portaven, no de marietes, no però sí de similars.
La noia volava a dalt de la bike, i tant.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Raresa de titani.
Vinga ja podem pensar, "què és això?", si ja ho sé, però és, i qui la portava és qui la fabrica.
Punteres curioses, diferents, molt denses, sí és veritat.
Detall de la puntera.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Veritables campions del MTB.
Com a les 24 Ore de Finale, amb les Kona, a la SSWC 2011 hi ha sempre bikers que et trenquen els esquemes, ni T6 ni res similar, així de planer, així de senzill, mtb, mtb, mtb.
SSWC 2011: Moments SS, senzillesa feta bellesa.
Una lliço que cal que no oblidi, la que he après a aquesta priemera edició per a mi de la SSWC 2011 com és que, "el mot senzillesa és sinòmim de bellesa", mtb, mtb, mtb.
Una bike entre moltes que ja us aniré exposant a aquest espai, i tant que sí.
Una normalitat visual per a mi, però que en directe em fa reflexionar, no sé si molt.
Però aquesta bike com l'On One i les Kona, de les Monstercross, senzillament precioses, precioses, precioses.
MTB, MTB, MTB.
Una bike entre moltes que ja us aniré exposant a aquest espai, i tant que sí.
Una normalitat visual per a mi, però que en directe em fa reflexionar, no sé si molt.
Però aquesta bike com l'On One i les Kona, de les Monstercross, senzillament precioses, precioses, precioses.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: Moment SS, moments Spaceframe?
Sempre cal començar bé, oi que sí?
La Betty, i en Jeff Jones, crec que fa uns dies vaig exposar que podria haver-hi aquesta possibilitat.
La presa de contacte, la primera.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, d’agost 27, 2011
Part I de VII, Catalunya a la SSWC 2011 Ireland.
Avui ja som WC, com sona, ja som SSWC.
Ara quan ens llevem demá al matí ja som mundialistes, i tant. Per a moltes persones un detall més, per a nosaltres també, però un detall molt i molt gran, i tant.
Hi ha dies per a tot, també és veritat, però el dia d'avui serà un dia gravat amb lletres d'or, pel fet de que tres catalans i un irlandès hem participat a la República d'Irlanda a la SSWC, un dia especial, sincerament, molt especial.
Com em comentava el meu amic "dolç", per la seva feina ho dic, "les sensacions", és el que és important, i tant, i aquestes després de córrer, la SSWC 2011, són les millors, podria escriure sobre molts aspectes, que també ho faré, però avui si quelcom us puc exposar és que les sensacions a diferència de les Guilleries 2011, que van ser, però que les de molta intensitat varen venir passats els mesos, a aquí a la SSWC, les sensacions ja són avui.
Som persones dins d'una societat, som part d'aquesta, i ser SSWC ens dóna un esperit molt, i molt, i molt especial, no hi podem fer res.
En Colorado, fa referència a això, la Betty també, i jo ja ho tenia clar abans de fer-la, ahir pensava, "demà després de la SSWC em sentiré molt bé, l'acabi o no l'acabi".
Són aquí les deu de la nit, hem sopat, hem fet un vol curt pel poble, però la conversa sempre ha estat envoltada d'un, "que bé, que bé, que bé".
He tingut un pensament intens a la zona més feréstega de la cursa, però molt i molt intens, dues imatges m'han vingut al cap, a la zona més encisadora, a on les M-Frame amb el vidre d'Iridi m'han dit, "alerta que aquí no t'ajudaré", pel fet de que era de nit a ple dia.
També he pensat que la JJ no serà, en cap cas, fer la bike de la Betty són tres mesos, i no per fer-la personalitzada, si no d'estricte serie, i no podem ni treure els passacables dels canvis, així que no serà, en cap cas.
Una cursa de quaranta quilòmetres és una cursa diferent per a nosaltres, per sota dels cent quilòmetres està clar que no hi pintem res, però avui això no ha estat així.
A la cursa he intercanviat posicions una dotzena de vegades amb en Jeff Jones, no sé com ho veiu, entre Spaceframe, entre Black Sheeps, entre Independents Fabrications, entre Surlys, entre Bronto, entre molts bikes de diferents pasos, jo me les he tingut tota la cursa amb el company del Jeff Jones, i un biker de New Zealand, pujant sempre jo més ràpid que ells, baixant ells molt més ràpids que jo.
De fet tota la cursa ha estat així per a mi, escalant, "aquest cop escalant he volat, i baixant he fet el que he pogut".
Una cursa a un terreny tan diferent que avui he seguit pensant que em queda molt camí per fer i no sé si tant temps per fer-lo, perquè no sé si és possible millorar notablement quna la diferència entre fer-ho bé ai aon sóc jo és assumible, perquè millorant i prou no anirem enlloc.
Demà continuaré des de l'Irlanda del Nord, crec que aquesta crònica ha de tenir dues parts, la d'ara, en calent i la de demà, i tant que sí.
Estarà bé perquè a partir de res podré posar moltes imatges, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Ara quan ens llevem demá al matí ja som mundialistes, i tant. Per a moltes persones un detall més, per a nosaltres també, però un detall molt i molt gran, i tant.
Hi ha dies per a tot, també és veritat, però el dia d'avui serà un dia gravat amb lletres d'or, pel fet de que tres catalans i un irlandès hem participat a la República d'Irlanda a la SSWC, un dia especial, sincerament, molt especial.
Com em comentava el meu amic "dolç", per la seva feina ho dic, "les sensacions", és el que és important, i tant, i aquestes després de córrer, la SSWC 2011, són les millors, podria escriure sobre molts aspectes, que també ho faré, però avui si quelcom us puc exposar és que les sensacions a diferència de les Guilleries 2011, que van ser, però que les de molta intensitat varen venir passats els mesos, a aquí a la SSWC, les sensacions ja són avui.
Som persones dins d'una societat, som part d'aquesta, i ser SSWC ens dóna un esperit molt, i molt, i molt especial, no hi podem fer res.
En Colorado, fa referència a això, la Betty també, i jo ja ho tenia clar abans de fer-la, ahir pensava, "demà després de la SSWC em sentiré molt bé, l'acabi o no l'acabi".
Són aquí les deu de la nit, hem sopat, hem fet un vol curt pel poble, però la conversa sempre ha estat envoltada d'un, "que bé, que bé, que bé".
He tingut un pensament intens a la zona més feréstega de la cursa, però molt i molt intens, dues imatges m'han vingut al cap, a la zona més encisadora, a on les M-Frame amb el vidre d'Iridi m'han dit, "alerta que aquí no t'ajudaré", pel fet de que era de nit a ple dia.
També he pensat que la JJ no serà, en cap cas, fer la bike de la Betty són tres mesos, i no per fer-la personalitzada, si no d'estricte serie, i no podem ni treure els passacables dels canvis, així que no serà, en cap cas.
Una cursa de quaranta quilòmetres és una cursa diferent per a nosaltres, per sota dels cent quilòmetres està clar que no hi pintem res, però avui això no ha estat així.
A la cursa he intercanviat posicions una dotzena de vegades amb en Jeff Jones, no sé com ho veiu, entre Spaceframe, entre Black Sheeps, entre Independents Fabrications, entre Surlys, entre Bronto, entre molts bikes de diferents pasos, jo me les he tingut tota la cursa amb el company del Jeff Jones, i un biker de New Zealand, pujant sempre jo més ràpid que ells, baixant ells molt més ràpids que jo.
De fet tota la cursa ha estat així per a mi, escalant, "aquest cop escalant he volat, i baixant he fet el que he pogut".
Una cursa a un terreny tan diferent que avui he seguit pensant que em queda molt camí per fer i no sé si tant temps per fer-lo, perquè no sé si és possible millorar notablement quna la diferència entre fer-ho bé ai aon sóc jo és assumible, perquè millorant i prou no anirem enlloc.
Demà continuaré des de l'Irlanda del Nord, crec que aquesta crònica ha de tenir dues parts, la d'ara, en calent i la de demà, i tant que sí.
Estarà bé perquè a partir de res podré posar moltes imatges, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
SSWC 2011: CAMPIONS !!!!
Avancare una mica d'informacio, i es que ara entec que dificil es la feina del corresponsal, canviant d'hotels, amb connexions que no sempre funcionen, havent d'explicar allo que veu, i allo que no veu, no sempre amb les millors condicions per fer-ho.
Com ja ha dit en Marcal, els corriols no son res del que tenim a Catalunya, estrets de pam, humits, dins de boscos gegants....vaja, gairabe com a South Carolina !!!! Entenc la dificultat, o no, d'adaptar-se a un entorn tant diferent, jo encara tinc al cap la meva primera baixada per Paris Mountain....al video no deixo d'al.lucinar i al final dic...aixo es MTB !!!!
En Colorado esta al top 10 de moment, Marcal tambe molt ben classificat pero mes enrera. La Betty si tot va com va pot fer entre les 5 primeres....Deu meu !!!!, i en Michael, "la incognita", per la manca d'experiència amb SS.
NOOOO, es broma, no tinc ni idea de les seves posicions, pero sabeu, JA SON CAMPIONS !!!!
Xavi Paricio, un altre cop encara NO desde SC
Com ja ha dit en Marcal, els corriols no son res del que tenim a Catalunya, estrets de pam, humits, dins de boscos gegants....vaja, gairabe com a South Carolina !!!! Entenc la dificultat, o no, d'adaptar-se a un entorn tant diferent, jo encara tinc al cap la meva primera baixada per Paris Mountain....al video no deixo d'al.lucinar i al final dic...aixo es MTB !!!!
En Colorado esta al top 10 de moment, Marcal tambe molt ben classificat pero mes enrera. La Betty si tot va com va pot fer entre les 5 primeres....Deu meu !!!!, i en Michael, "la incognita", per la manca d'experiència amb SS.
NOOOO, es broma, no tinc ni idea de les seves posicions, pero sabeu, JA SON CAMPIONS !!!!
Xavi Paricio, un altre cop encara NO desde SC
El color la nota de la jornada: Part VI de la primera aventura.
Ahir una jornada memorable.
Mentre anàvem cap a la República d'Irlanda aquesta ha estat la nota predominant, la del color, mtb, mtb.
Una anada ràpida, unes quatre hores llargues, però que per l'emoció m'ha semblat que eren menys de dues hores, i tant que sí.
Anem parant, el proper nouvingut marca el ritme de les aturades a les arees de servei.
Dies de mtb, dies de mtb, dies de mtb, més dies de mtb.
He de dir, amics meus, amics meus, amics meus que fantàstic que és el mtb, i tant que sí, i tant que sí, i tant que sí. Es pot ser més feliç, i tant que sí, es pot gaudir més i tant que sí, es pot fer tot molt millor, i tant que sí, però tot i així, que fantàstic que és aquest esport, quina manera de passar-ho bé "a dalt de las bike, quina manera de rodar i rodar per un escenari, el de la SS WC 2011".
Després d'arribar a Kilfinane, el primer que hem fet és cercar la Niner amb la que correra en Michael, renoi quins components que porta la bike. Parlem amb el noi que ha muntat la bike del Michael, comentem quin pinyó hem de portar, i el resultat és que tot seguit canviem pinyons, la Betty passa a un 16, en Colorado a un 20, i jo a un 19. Ens canviem, i amb un biker Germany, sortim directes a fer el circuit, i tant que sí.
A partir d'aquí us he de dir que he descobert una Irlanda nova, tene n uns corriols que no tenim a casa, sempre penses, "quina sort que tenim de ser d'on som", ara penso i tant que sí, "quina sort que tenim i que bé poder venir a Irlanda i participar a aquest sensacional circuit de la SS WC 2011", no diré som uns privilegiats, que també, si afortunats, i decididament agosarats, perquè ser a Kilfinane, a un petit racó com aquest a aquest espai més propi dels boscos més densos de la Cerdanya sembla que no pugui ser, però és.
El circuit comença bé, amb en Jeff Jones, quedem amb ell que parlarem després. Al cap d'uns segons, ja rodem pel paradís del MTB, corriols de pam perfectament perfilats, sense "stones", sense arrels, sense zones de risc, però això sí sense cap recte, sempre revolts i més revolts, i més revolts. Fem un tram tant dens d'arbres que el dia passa a ser la nit, miro al cel, cerco la lluna, però no hi és, és de dia, no hi ha més, som aquí, a la SS WC 2011, i tant que sí.
Al quilòmetre divuit en Colorado decideix canviar la ruta, sortir del circuit, i improvizar, ens perdem durant dues hores ben bones, i fem uns quaranta quilòmetres, quin fred, per sota dels nou graus, i amb un amic menys el Germany ens retira el saludo, i tant que sí, no ho entenc, ens ho hem passat d'allò més bé, ell no, ens té fins i tot por.
Amics meus, ara mateix quan escric aquestes lletres, falta poc pel tir de sortida de la SS WC 2011, renoi, renoi, renoi.
Després, després de participar-hi, la Vicious serà una bike SS WC, jo ja no us dic res, i tant que no.
Per cert no hi ha cap bike que no sigui digne de mirar, bikes vingudes de tot el món, de cada racó conegut, i no tant conegut, impecables Niners del 2012, Jeff Jones, IF, bé un popurri de noms mítics amb unes construccions jo diria que impecables.
DEsprés de la WC, us posaré la crònica, ara no diré que no, però jo diria que per dintre, "plorem d'emoció", i per fora, "l'emoció és màxima", hi ha una tensió interessant a l'ambient, perquè plou, com sona, i al mateix temps ara mateix, surt el sol.
Ho tenim tot a punt, tot a punt per córrer el nostre primer SS WC.
Fins d'aquí a una estona.
MTB, MTB, MTB.
No us poso més imatges, tarden molt a descarregar, ja miraré de posar-les després.
Fins ara!!!
Mentre anàvem cap a la República d'Irlanda aquesta ha estat la nota predominant, la del color, mtb, mtb.
Una anada ràpida, unes quatre hores llargues, però que per l'emoció m'ha semblat que eren menys de dues hores, i tant que sí.
Anem parant, el proper nouvingut marca el ritme de les aturades a les arees de servei.
Dies de mtb, dies de mtb, dies de mtb, més dies de mtb.
He de dir, amics meus, amics meus, amics meus que fantàstic que és el mtb, i tant que sí, i tant que sí, i tant que sí. Es pot ser més feliç, i tant que sí, es pot gaudir més i tant que sí, es pot fer tot molt millor, i tant que sí, però tot i així, que fantàstic que és aquest esport, quina manera de passar-ho bé "a dalt de las bike, quina manera de rodar i rodar per un escenari, el de la SS WC 2011".
Després d'arribar a Kilfinane, el primer que hem fet és cercar la Niner amb la que correra en Michael, renoi quins components que porta la bike. Parlem amb el noi que ha muntat la bike del Michael, comentem quin pinyó hem de portar, i el resultat és que tot seguit canviem pinyons, la Betty passa a un 16, en Colorado a un 20, i jo a un 19. Ens canviem, i amb un biker Germany, sortim directes a fer el circuit, i tant que sí.
A partir d'aquí us he de dir que he descobert una Irlanda nova, tene n uns corriols que no tenim a casa, sempre penses, "quina sort que tenim de ser d'on som", ara penso i tant que sí, "quina sort que tenim i que bé poder venir a Irlanda i participar a aquest sensacional circuit de la SS WC 2011", no diré som uns privilegiats, que també, si afortunats, i decididament agosarats, perquè ser a Kilfinane, a un petit racó com aquest a aquest espai més propi dels boscos més densos de la Cerdanya sembla que no pugui ser, però és.
El circuit comença bé, amb en Jeff Jones, quedem amb ell que parlarem després. Al cap d'uns segons, ja rodem pel paradís del MTB, corriols de pam perfectament perfilats, sense "stones", sense arrels, sense zones de risc, però això sí sense cap recte, sempre revolts i més revolts, i més revolts. Fem un tram tant dens d'arbres que el dia passa a ser la nit, miro al cel, cerco la lluna, però no hi és, és de dia, no hi ha més, som aquí, a la SS WC 2011, i tant que sí.
Al quilòmetre divuit en Colorado decideix canviar la ruta, sortir del circuit, i improvizar, ens perdem durant dues hores ben bones, i fem uns quaranta quilòmetres, quin fred, per sota dels nou graus, i amb un amic menys el Germany ens retira el saludo, i tant que sí, no ho entenc, ens ho hem passat d'allò més bé, ell no, ens té fins i tot por.
Amics meus, ara mateix quan escric aquestes lletres, falta poc pel tir de sortida de la SS WC 2011, renoi, renoi, renoi.
Després, després de participar-hi, la Vicious serà una bike SS WC, jo ja no us dic res, i tant que no.
Per cert no hi ha cap bike que no sigui digne de mirar, bikes vingudes de tot el món, de cada racó conegut, i no tant conegut, impecables Niners del 2012, Jeff Jones, IF, bé un popurri de noms mítics amb unes construccions jo diria que impecables.
DEsprés de la WC, us posaré la crònica, ara no diré que no, però jo diria que per dintre, "plorem d'emoció", i per fora, "l'emoció és màxima", hi ha una tensió interessant a l'ambient, perquè plou, com sona, i al mateix temps ara mateix, surt el sol.
Ho tenim tot a punt, tot a punt per córrer el nostre primer SS WC.
Fins d'aquí a una estona.
MTB, MTB, MTB.
No us poso més imatges, tarden molt a descarregar, ja miraré de posar-les després.
Fins ara!!!
No tenim ni idea de pedalar: Part V de la primera aventura.
Avui no hem matinat, en cap cas.
A diferència de casa, a aquí pots començar a sortir quan ja plou, és que crec que sempre plou, per això ho fan així, i així ha estat.
Els murs entre barris catòlics i protestants són intimidadors, "dues nacions un sol pais, mala tela al teler Xavi", com a casa però més bèstia.
Hem rodat per zones de parcs properes a Belfast, fins a escalar per darrera de Belfast i quedar exactament a sobre. Les vistes són, què més et puc dir, veus tres quarts de la circumferència de l'illa, el cel tèrbol, la visió la d'aquest país literalment espoliat pels d'UK, "la meteo" com el seu futur, "incert", i tant, fred, pluja, fang, moltes però moltes "stones", més encara, i una vegetació sinònim d'una nació oprimida, que indica que hi haurà guerra, molta guerra, molt de temps fins que sigui tota la illa una Irlanda sola i independent.
Per en Josep Maria, ell després de rodar amb la SS, rígida i 29er, em va dir, "no sé anar amb bike", avui nosaltres hem experimentat que no tenim ni idea d'anar amb bike, terreny ple d'arrels, pedres, fang, baixades tècniques, no en tenim ni idea de rodar per un terreny amb aquestes característiques, la sensació era de "com pot ser?".
Però la part positiva és que passades les hores hi anàvem, i com hi anàvem, i tant que sí. A punt per a Ballyhoura.
Es respira, per com està organitzat tot què això passarà, aquesta gent és dura com la pedra, i van en màniga curta ara mateix amb pluja, inclús ara mateix al carrer hi ha menuts jugant al carrer vestits d'estiu, i no para d'escurnejar intermitentment.
En arribar a casa hem rentat les bikes amb una màquina específica per fer-ho que té el Michael, les bikes ara ja carregades a dalt de la VW T6 que hem llogat per anar a la SSWC Ireland 2011, és 5 places, amb la fila del darrera separada per a carregar les bikes.
Hem pedalat força, en David s'ha banyat quan ha relliscat al mig d'un riu a al zona més feréstega de la sortida, hi ha molts aiguamolls, zones verdes de més de bosc, arbres més propis de Robin Hood, i tant, i curiosament de mosquits que bé.
Si visquéssim aquí hauríem d'anar amb una bike semi-rígid amb 160 mm. i barra 36 mm. i tant, és perfecta per aquest terreny i tipus de circuit.
A on anem demà diu que està infestat de diminuts mosquits, diu que la visió d'aquests és tal que es veuen com un núvol, i que patirem unes picades diminutes, segueixo que anem a comprar al super.
Hem anat a comprar al super, el que més m'ha copsat, el color de les coses, intens, molt intens.
Hem carregat de tot per aquests propers tres dies, fruits secs, no salats, una bossa sencera de plàtan deshidratat, i no sé quants detalls més de la llarga llista que ha fet la Betty i la Marga, i que nosaltres en Michael, en David i jo també em mirat de que encara fos més llarga, i tant que sí, l'equivalent a dos-cents dòlars USA.
Quina inversió amb infraestructures públiques que ha fet aquest govern avalat pels de GB, bé així estan endeutats i depenents totalment d'UK.
Avui han obert la nova botiga a Belfast els senyors de Chain Reaction, i tant que sí!!!
No hi anirem, a la botiga, demà marxem cap a la República d'Irlanda a les 9 del matí, i tenim unes 250 milles fins a Ballyhoura, avui hi havia el concurs entre Canada, Sudàfrica i Israel per acollir el SS WC 2012, i a la nit estem tots convidats a barbacoa i cervesa.
Un cop a Ballyhoura estarem a un B&B, i anirem a munt i avall amb la T6.
La cursa serà a les 3 de la tarda de dissabte.
Anem a sopar, segueixo després. Tinc moltes fotos i en David n'ha fet de sensacionals!!!
Com hem sopat, renoi, renoi, renoi, aquí mengen de veritat. Un sopar per a mi 5 estrelles.
Ja sopats.
En Michael em diu que la seu de la SS WC del 2012 l'ha guanyat Sudàfrica, si hi volem anar haurem d'anar-hi i si no quedarem a l'espera de qui guanya per ser la seu del 2013.
Tot i així nosaltres al 2012, aquest cop sí volem 24 Hour of Moab 2012.
En Michael està molt content, la seva germana viu a Sudàfrica, podem organitzar coses, i tant que sí.
Demà sortim, és a dir avui al matí, cap el que serà per a nosaltres ja l'entrada definitiva a la SS WC Ireland 2011.
Els vidres Oakley nous que he comprat a Chain, sí és veritat més de 70 euros fa pensar, "potser hauria d'haver canviat les M-Frame per un model més actual d'Oakley", però avui a les zones més fosques, el Gold Iridium funciona i de quina manera, anirà bé amb el conjunt de llums Karma-Powerled a les nocturnes de casa?, els portaré a la SS WC?
Les M-Frame, per a mi avui encara les millors ulleres que he portat a data d'avui.
Hem pedalat, i ens hem testat a fons intermitentment, anem bé, podríem anar millor sí, però hem fet el què cal fer per ser-hi, i tant, mtb, mtb, mtb.
Escalant una pared.
M'ha agafat per aquí, aquest cartell m'emociona.
Un clàssic a casa, shoes!!!.
Imatge del Michael de la Vicious.
Shayla, The Dog.
MTB, MTB, MTB.
A diferència de casa, a aquí pots començar a sortir quan ja plou, és que crec que sempre plou, per això ho fan així, i així ha estat.
Els murs entre barris catòlics i protestants són intimidadors, "dues nacions un sol pais, mala tela al teler Xavi", com a casa però més bèstia.
Hem rodat per zones de parcs properes a Belfast, fins a escalar per darrera de Belfast i quedar exactament a sobre. Les vistes són, què més et puc dir, veus tres quarts de la circumferència de l'illa, el cel tèrbol, la visió la d'aquest país literalment espoliat pels d'UK, "la meteo" com el seu futur, "incert", i tant, fred, pluja, fang, moltes però moltes "stones", més encara, i una vegetació sinònim d'una nació oprimida, que indica que hi haurà guerra, molta guerra, molt de temps fins que sigui tota la illa una Irlanda sola i independent.
Per en Josep Maria, ell després de rodar amb la SS, rígida i 29er, em va dir, "no sé anar amb bike", avui nosaltres hem experimentat que no tenim ni idea d'anar amb bike, terreny ple d'arrels, pedres, fang, baixades tècniques, no en tenim ni idea de rodar per un terreny amb aquestes característiques, la sensació era de "com pot ser?".
Però la part positiva és que passades les hores hi anàvem, i com hi anàvem, i tant que sí. A punt per a Ballyhoura.
Es respira, per com està organitzat tot què això passarà, aquesta gent és dura com la pedra, i van en màniga curta ara mateix amb pluja, inclús ara mateix al carrer hi ha menuts jugant al carrer vestits d'estiu, i no para d'escurnejar intermitentment.
En arribar a casa hem rentat les bikes amb una màquina específica per fer-ho que té el Michael, les bikes ara ja carregades a dalt de la VW T6 que hem llogat per anar a la SSWC Ireland 2011, és 5 places, amb la fila del darrera separada per a carregar les bikes.
Hem pedalat força, en David s'ha banyat quan ha relliscat al mig d'un riu a al zona més feréstega de la sortida, hi ha molts aiguamolls, zones verdes de més de bosc, arbres més propis de Robin Hood, i tant, i curiosament de mosquits que bé.
Si visquéssim aquí hauríem d'anar amb una bike semi-rígid amb 160 mm. i barra 36 mm. i tant, és perfecta per aquest terreny i tipus de circuit.
A on anem demà diu que està infestat de diminuts mosquits, diu que la visió d'aquests és tal que es veuen com un núvol, i que patirem unes picades diminutes, segueixo que anem a comprar al super.
Hem anat a comprar al super, el que més m'ha copsat, el color de les coses, intens, molt intens.
Hem carregat de tot per aquests propers tres dies, fruits secs, no salats, una bossa sencera de plàtan deshidratat, i no sé quants detalls més de la llarga llista que ha fet la Betty i la Marga, i que nosaltres en Michael, en David i jo també em mirat de que encara fos més llarga, i tant que sí, l'equivalent a dos-cents dòlars USA.
Quina inversió amb infraestructures públiques que ha fet aquest govern avalat pels de GB, bé així estan endeutats i depenents totalment d'UK.
Avui han obert la nova botiga a Belfast els senyors de Chain Reaction, i tant que sí!!!
No hi anirem, a la botiga, demà marxem cap a la República d'Irlanda a les 9 del matí, i tenim unes 250 milles fins a Ballyhoura, avui hi havia el concurs entre Canada, Sudàfrica i Israel per acollir el SS WC 2012, i a la nit estem tots convidats a barbacoa i cervesa.
Un cop a Ballyhoura estarem a un B&B, i anirem a munt i avall amb la T6.
La cursa serà a les 3 de la tarda de dissabte.
Anem a sopar, segueixo després. Tinc moltes fotos i en David n'ha fet de sensacionals!!!
Com hem sopat, renoi, renoi, renoi, aquí mengen de veritat. Un sopar per a mi 5 estrelles.
Ja sopats.
En Michael em diu que la seu de la SS WC del 2012 l'ha guanyat Sudàfrica, si hi volem anar haurem d'anar-hi i si no quedarem a l'espera de qui guanya per ser la seu del 2013.
Tot i així nosaltres al 2012, aquest cop sí volem 24 Hour of Moab 2012.
En Michael està molt content, la seva germana viu a Sudàfrica, podem organitzar coses, i tant que sí.
Demà sortim, és a dir avui al matí, cap el que serà per a nosaltres ja l'entrada definitiva a la SS WC Ireland 2011.
Els vidres Oakley nous que he comprat a Chain, sí és veritat més de 70 euros fa pensar, "potser hauria d'haver canviat les M-Frame per un model més actual d'Oakley", però avui a les zones més fosques, el Gold Iridium funciona i de quina manera, anirà bé amb el conjunt de llums Karma-Powerled a les nocturnes de casa?, els portaré a la SS WC?
Les M-Frame, per a mi avui encara les millors ulleres que he portat a data d'avui.
Hem pedalat, i ens hem testat a fons intermitentment, anem bé, podríem anar millor sí, però hem fet el què cal fer per ser-hi, i tant, mtb, mtb, mtb.
Escalant una pared.
M'ha agafat per aquí, aquest cartell m'emociona.
Un clàssic a casa, shoes!!!.
Imatge del Michael de la Vicious.
Shayla, The Dog.
MTB, MTB, MTB.
dijous, d’agost 25, 2011
NOOO es una cronica de CHAIN REACTION CYCLES
A vegades hem sento un cronista afortunat, a vegades servidor deixaria tirada la feina per anar a buscar aventures similars, a vegades hem pregunto "que he fet malament"....i perque tot aixo? perque aquestes paraules? doncs ben clar, perque avui, en comptes de ser "per feina" a Alemanya (si, si torno a estar al Vell Continent) m'agradaria estar amb altres genets, molt aventurers, que portaran la nostra senyera per terres del Nord.
I es que parlant amb en Marcal, no parava de donar-me detalls del que estaven fent, i jo havia de tenir les dents ben apretades per no mossegar-me d'enveja...punyeteros !!!!
Prenent paraules seves, pasare a explicar-vos la visita a ... CHAIN REACTION ... si, si, de nou amb els amics Irlandesos, que es evident que van fer una bona feina ja fa ara uns mesos, doncs els nostres genets ja son de nou alla.
Quina aventura, que dir, be, res mes que transmetre el que m'han mig explicat, que han mirat de millorar alguns aspectes del seu equipament, dues jaquetes Light Lite, en la línia d'on Marcal es a data d'avui, i un jersei també en aquest mateix sentit.
Diuen que s'ho han passat be al vol, i jo m'ho crec, que no han parat de parlar de bikes, bikes i més bikes, com no podia ser de cap més manera...extrany oi? La que pot ser la propera bike, les properes bikes de can Marcal i Betty quedaran si no passa res de nou decidides a la conversa que mantindran ... en persona ... amb en Jeff Jones, si, com sona, amb en Jeff Jones.
Si ho han de fer es fa bé, i si no millor esperar i dirigrir-nos a la segona aventura, això sí un cop finalitzada la primera, i per terres mes properes a on jo soc ara...Eurobike?
I que tal la visita a Chain?...doncs el tema no ha anat tant be com a la darrera vegada, de 30 referències n'han fallat 15, d'aquestes 15, 6 per errors d'estoc la resta per errors diversos d'ells, increible, la màquina, el portavions que al juny podia estar en perfecte funcionament, avui a l'agost el resultat és que "va, res més, en cap cas va bé, no m'ho puc creure"...textualment.
I es que parlant amb en Marcal, no parava de donar-me detalls del que estaven fent, i jo havia de tenir les dents ben apretades per no mossegar-me d'enveja...punyeteros !!!!
Prenent paraules seves, pasare a explicar-vos la visita a ... CHAIN REACTION ... si, si, de nou amb els amics Irlandesos, que es evident que van fer una bona feina ja fa ara uns mesos, doncs els nostres genets ja son de nou alla.
Quina aventura, que dir, be, res mes que transmetre el que m'han mig explicat, que han mirat de millorar alguns aspectes del seu equipament, dues jaquetes Light Lite, en la línia d'on Marcal es a data d'avui, i un jersei també en aquest mateix sentit.
Diuen que s'ho han passat be al vol, i jo m'ho crec, que no han parat de parlar de bikes, bikes i més bikes, com no podia ser de cap més manera...extrany oi? La que pot ser la propera bike, les properes bikes de can Marcal i Betty quedaran si no passa res de nou decidides a la conversa que mantindran ... en persona ... amb en Jeff Jones, si, com sona, amb en Jeff Jones.
Si ho han de fer es fa bé, i si no millor esperar i dirigrir-nos a la segona aventura, això sí un cop finalitzada la primera, i per terres mes properes a on jo soc ara...Eurobike?
I que tal la visita a Chain?...doncs el tema no ha anat tant be com a la darrera vegada, de 30 referències n'han fallat 15, d'aquestes 15, 6 per errors d'estoc la resta per errors diversos d'ells, increible, la màquina, el portavions que al juny podia estar en perfecte funcionament, avui a l'agost el resultat és que "va, res més, en cap cas va bé, no m'ho puc creure"...textualment.
I encara que sembli que no, el millor es que malgrat aquesta cronica, el que vull no es parlar de CHAIN REACTION....de debo :)
Xavi Parcio, aquest cop NO desde SC !!!!
Pedalant entre pluges: Part IV de la primera aventura.
Avui pedalant, ara sí, ara també, una jornada mullada, espurnejava ara sí, ara no, i ara cap a les sis de la tarda a Catalunya, aquí hem passat fred.
En Colorado deia mentre rodàvem, "porto tres countries passant fred", demà en portarà quatre, i tant, perquè canviem de country, com sona.
Una jornada pedalant sempre és una bona jornada.
MTB, MTB, MTB.
Quaranta quilòmetres tocats.
Equipats d'estiu amb "jaquetilla", la Betty també manegots.
Menjar, mig entrepà de formatge, aigua, zero ml. quina fredor, vint graus per sota dels 36ºC de casa, i un cafè cafeinat.
Llums cap, a ple dia, sense sol, però, tampoc hem vist la lluna, estaran enfadats amb nosaltres?
Incidències amb les bikes cap.
Una jornada rodant a molts quilòmetres de distància de casa, i tant.
En Colorado deia mentre rodàvem, "porto tres countries passant fred", demà en portarà quatre, i tant, perquè canviem de country, com sona.
Una jornada pedalant sempre és una bona jornada.
MTB, MTB, MTB.
Quaranta quilòmetres tocats.
Equipats d'estiu amb "jaquetilla", la Betty també manegots.
Menjar, mig entrepà de formatge, aigua, zero ml. quina fredor, vint graus per sota dels 36ºC de casa, i un cafè cafeinat.
Llums cap, a ple dia, sense sol, però, tampoc hem vist la lluna, estaran enfadats amb nosaltres?
Incidències amb les bikes cap.
Una jornada rodant a molts quilòmetres de distància de casa, i tant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)