From Paris Mt, Greenville SC, Javi Paricio
diumenge, de novembre 27, 2016
Fall
Love this time of the year when the chromatic scale turns to reds, yellows, oranges ....
From Paris Mt, Greenville SC, Javi Paricio
From Paris Mt, Greenville SC, Javi Paricio
Motivació
Per un temps de tardor a on cal ser prudent perquè no fa fred, però 14°C és una temperatura perfecte per agafar un bon refredat.
MTB, MTB, MTB.
També podem quedar-nos a casa com ahir esperar pausadament el migdia de demà, oi? :-)
dissabte, de novembre 26, 2016
Preparava :-)
Les properes intervencions al blog dels nous equipaments, i sincerament els equips vells actuals que han de donar pas a aquests nous han de ser nombrosos perquè són moltes les novetats que hi ha per presentar.
Cauran les Fury de Mavic de la Reina, cauran també diferents mallots de Pearl Izumi, com els pirates de tardor i estiu, el casc Cratoni de la Betty, en el meu cas el casc també, com els mallots d'estiu Pearl Izumi, els pirates Assos, el de tardor ja ha caigut, el més dens, i el menys dens també, han d'entrar encara així dos pirates, un casc, també un culot d'hivern per fred i prou, d'aquest darrer un per cada un, crec que d'entrada no faltaria res més.
Però d'entrada amb els equipaments arribats fins avui ja comporta d'una filera ben llarga d'imatges per compartir al blog, i de temps per gaudir dels detalls de cada un d'aquests.
Us els vaig presentar com a candidats, i és a on sóc, valorant quan encara no he rodat amb els Alp-X 2in1, costa decidir-se per una versió tan diferent de culot, oi?
Quin detall, el de la bossa posterior, quin detall, els meus Alp-X 2in1 no tenen aquests detalls :-)
MTB, MTB, MTB.
Aprofitant les oportunitats cercant els equipaments que em falten venen cap a casa un culot llarg de pluja, i uns peucs també de pluja. No estaven a la llista de pendents, no creia que els necessités, ara sí, es veu que sí, perquè ha sigut veure'ls, i decidir que havien de venir cap a casa.
També venen uns peucs pel fred per la Reina, necessaris, i que tampoc estaven a la llista.
Comentava:-)
Així que donada l'oportunitat, el proper estiu també podré gaudir d'aquests colors perquè m'he decidit a fer venir aquesta combinació de color ara amb l'Alp-X Pro, del que ja us en vaig fer cinc cèntims fa res fent venir el PRO en color vermell, blanc i negre per fer equip amb el culot Alp-X 2in1 negre i vermell.
MTB, MTB, MTB.
Estic preparant les cròniques dels darrers nous equipaments arribats a casa :-)
divendres, de novembre 25, 2016
dijous, de novembre 24, 2016
dimecres, de novembre 23, 2016
Tempestes dins la nit :-)
Tan intensa que en començar a pujar per Santa Mònica creia que m'havia equivocat de camí, com sona, com sona.
Tres aspectes em van confondre, en primer terme la força de la pluja, vull dir que la cortina d'aigua era tan intensa que em costava de veure més enllà dels primers metres, agafada de la mà d'aquesta pluja una lleugera boira baixa, i en darrer terme que la pista estreta i revirada del primer tram dels Tintoreres ha desaparagut, ara és una pista per on hi passarien perfectament dos 4x4 de costat sobradament, aquesta destroça de l'antic camí segueix pel Tintorer llarg, i ara per ara no pel curt, sort encara perquè conservem un breu tram encantat. De fet ja hi havia trams amples pujant des de Santa Mònica, i tant, però és que ara tot el tram és així.
Res perdura en la seva totalitat, ni en el pensament més obert dins de l'estret ampla de banda de la prudència, cert, cert, però al pensament les imatges virtuals que aquest crea són en si mateixes o poden ser millors dit motors de les millors sensacions, avui sense anar més lluny evocar els instants viscuts ahir sota una tempesta clàssica de tardor, llampecs, trons, pluja, vent, mil fulles navegant, mil fulles volant totes elles de costat amb la nostra navegació, amb el nostre Vol, fa que ampliar concretant detalls a aquesta aportació sigui quasi un únic propòsit, escrivia després de la breu crònica a la meva agenda de treball diari, introduir un breu text pel sentiment que em desperta de la coincidència entre Fades i cavallers sota la pluja més intensa i a l'hora carinyosa dels darrers anys, i aquí estic portant a terme aquest propòsit amb l'origen reposant a l'epicentre de la pensada.
Una baixada lenta i perillosa per aquesta desconeguda vella pista, a on un saulò descompactat pel pas de les màquines, i la posterior pluja torrencial va fer que la baixada fos germana d'un pas navegant per un torrent, i no d'un corriol, també va ser així la pujada a on rodar pel sender transformat sobtadament en un torrent emocionat em portava a rememorar els millors banys entre Vols.
Un cop baixant per la pista de ciment de l'hípica no veia per on seguia aquesta perquè un tel d'aigua i fulles d'uns centímetres tapava el terra, i feia invisible per on havia de circular. Per aquest motiu per la manca de visibilitat vaig decidir mirar d'evitar de circular entre cotxes, evitant de passar pel Passeig dels Anglesos, ni tampoc per la riera de Caldetes quan vaig direcció a la pista de terra de Milans, pujant per les voreres del carrer del Regadiu, i tant, coincidint aquesta decisió amb la marxa de la tempesta, que bé, que bé, que bé.
Arribada en la foscor al Mirador, dutxa totalment equipat al peu del Mirador, aprofitant que rentava amb aquesta la bike, per mirar d'enretirar abans d'entrar a la rentadora de l'equipament el sauló enganxat a aquest. Després la logística va ser laboriosa, molt, ara passades les hores tot aquest equipament ja reposa a punt per la propera aventura, excepte les Giro Privateer que miren de recuperar-se lentament del bany, així tant la jaqueta de Gore l'Alp-X GT, com els guants curts i els mitjons també Alp-X, com el culot Power curt, com la tèrmica d'estiu de màniga curta de Gore, com els camals Sportful, i la gorra Spok tots guardats ja a lloc esperant impacients per un possible proper Vol de ser com ahir de primavera si parlem de temperatures, perquè 17°C a les cinc tocades del matí al 22 de novembre així ho indiquen, i avui de ser el Vol així rodaré si el pronòstic es compleix, veurem, veurem.
Amb llums sempre a mitja potència, amb eines, amb aigua, sense beure, sí consumida part d'aquesta en marxa per mirar de netejar el mòbil totalment vestit de saulò, per poder fer les fotos al darrer tram del Vol, un cop però la pluja ja no estava per a mi, abans fer-ho no em va ser impossible.
Sense incidències, sense coincidències, fora dels majestuosos gripaus fixats amb les potetes davanteres estirades i kes posteriors flexionades sempre contra corrent dels torrents, o en el seu defecte a les pistes ara fetes torrents per la pluja, sense menjar durant el Vol, sense gana durant aquest, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage.
Ara esperant al proper Vol, des del Mirador, amb un Drac que em mira i no sé si em demana aventura o prudència, o les dues coses a la vegada, el pronòstic divertit ho és, un bany de tardor no sé si serà, clar que yes?
MTB, MTB, MTB.
Tots els equipaments nous ja són a casa, i per tant tindrem un nombre d'aportacions important d'ara fins acabar aquest mes de novembre, crec, crec.
dimarts, de novembre 22, 2016
Morning Ride with Bob and Betty
I've spent most of the past two years off the bike due to work commitments, but now I am finally rediscovering the sport I love during my holidays. I'm also living in a new part of Aus, on the Sapphire Coast in far south NSW. I'm loving it here and am constantly surprised by how much it reminds me of the Mediterranean. I think it is the climate and the rocky coastline. Honestly, today there were moments when I felt like I was riding the Finale Ligure course, or that the town I was dropping into was one of those quaint villages I visited in Catalonia last year.
The ride today had a very specific purpose: explore the dirt trails to the Pueblo (or Pub) de Tathra. I see this as a high priority as I will need to know the best routes for taking my Catalan SS buddies into town when they visit, and who knows, that might be tomorrow?
I checked a few maps, examined the Strava segments through the National Park, and took off on my trusty steed. First stop was Games Bay, a secluded beach that I had been to once before. From there it was uncharted territory until I linked into the MTB trails on the south side of town.
I knew the trails into Games Bay were fine, it was the climb back out the other side that worried me. Sure enough, it was a classic hike-a-bike with steps and rocks up the trail. As I teetered on rocks and kept an eye out for snakes I realised the oversights in my ride. I had worn my Sidi Dragons, which aren't much chop walking around town, let alone clambering through the bush. I'd also neglected to spray myself with insect repellant, which meant I was easy prey for the myriad of bitey bugs in the Australian bush. Oh well, too far in now, I had to plough on ahead.
This little critter is what we call a "tick", they burrow into your skin, feed on your blood and pump toxins into your body. I'm not kidding - No es broma! This is not another Drop Bear myth. But don't panic, if you use the right insect repellent you won't have a problem.
While the trail was a challenge, it was doable, and it landed me out on to some magnificent sections of coastline. I can't wait to show it all to B&B!! Eventually I found my way back onto rideable sections of track and finally onto the fire roads that link into the MTB trails I already know. The temperature was by now in the mid to high 20s and I was in need of bottle refills. I smashed through the single track and popped out into town to buy some ice cold drinks at the supermarket and take a breather admiring the view.
Then, with the sun still gaining influence on the day, I set out to return by the fire road option to Games Bay. I also discovered a new section of single track on the way :-)
The fire road has seen little traffic and kept me on my toes with the swift decent over loose rocks and fallen timber. However, it didn't quite link into the road I was hoping, so I found myself walking back down the last section of stairs to Games Bay.
Once back on the other side though, I was in familiar territory again. My only pause was for one of our dragon friends the Goanna. Once this young Goanna (only 80-100cm long) had waddled off the trail I was home free.
Looking back at the stats for the ride, it's the furthest I've ridden in well over 12 months, and the elevation gain was certainly more akin to the riding in the Mediterranean! So now I think it is time for a siesta. Time to dream up the next adventure. Perhaps it will be SSWC 2017 in NZ with Betty and Bob?
Rideon!
dilluns, de novembre 21, 2016
Sorpreses :-)
Sense Vol avui, jornada de descans, sí, però no de pensades, motivades per l'emoció dels propers equipaments, segur que el mot més encertat seria interrogants i no emoció que també, perquè les talles de Gore per la Reina les desconec, perquè l'Alp-X 2in1 el culot m'intriga força el seu funcionament, tot i que les opinions dels usuaris i revistes especialitzades confirmen que després de rodar-hi no surt cap més culot, renoi, renoi, renoi.
Ara un segon culot el Power 2in1 és el més proper a ser un nou candidat, i les opinions tornen a ser molt bones, fins i tot millors que les de l'Alp-X :-)
Ara un cop l'Alp-X 2ib1 ja és a casa la sensació un cop posat és rara, la imatge sobretot, el sobre pantaló és d'un material molt fi, sense cos, de caiguda desordenada, cert que jo sóc de licra, i segur que amb el pas dels dies això canviarà, però avui la percepció és de disfressa :-)
Ja en posaré la crònica properament, ara gaudint de l'aportació darrera de la Bec.
MTB, MTB, MTB.
Lady
A casa des del 2015 hi ha aturat un mallot d'estiu Gore per estrenar, concretament el Xenon, concretament perquè porta dues bosses posteriors i no tres, queda clar que Pear Izumi pesa molt, sí, però no per marca, que també, segur, si no per la seva elevada funcionalitat. De cara al proper estiu però els posarem tots dos en marxa, tant el Xenon com el Power, per rodar i prou, crec, crec, tot i així els dos mallots Gore no tindran masses oportunitats perquè els mallots Pearl Izumi són nombrosos a casa, i tenen la posició ara per ara guanyada, motivat per unes badanes per a mi properes a la perfecció si parlem de les Pro, i molt bones si fem referència a les Elite, i uns mallots a on el tallatge, el material amb que estan fabricats, la funcionalitat de les bosses posteriors, la comoditat de les mànigues, dels colls, de la cremallera frontal, de la faldilla sota bosses posteriors, de l'ajust al cos, de la sensació d'inexistència del teixit en contacte amb el cos a elevades temperatures, fa que quan vas a sortir ens decidim, bé jo ja no, la Betty es decideix per sortir equipada amb Pearl Izumi, així que veurem a on anem a parar amb les noves arribades dels equipaments de Gore Bike Wear :-)
Un altre punt que afavoreix Pearl Izumi a casa vers a d'altres marques són les talles estables del primer, fins avui jo sóc sempre S i S/M, i quan demano aquesta talla, una de les dues vull dir, el tallatge any darrera any es manté invariable, també a totes les gammes, no em passa així amb d'altres marques, a on segons la temporada passo de S a L, sense anar més lluny hi ha mallots Alp-X que porto una S i d'altres mallots Alp-X que si no és una L no hi entro, aquest punt dificulta molt poder decidir-te a canviar de marca, un altre exemple, la jaqueta Gore per la Reina, la Phantom l'he demanat amb una talla superior a la que porta actualment la Betty també de Gore, un cop a casa la talla 34 que porta actualment la Reina és idèntica a la 36 que va arribar ahir, com? vaig demanar una talla més gràcies a les opinions de les usuaries a la valoració del producte. El mateix em passa amb les Oxygen, tot i que aquesta vegada no l'he encertat, jo de mallots i jaquetes porto S de Gore amb la Fusion, amb l'Alp-X, amb la Xenon, fins i tot amb els mallots Alo-X WS germans de l'Oxygen, amb aquesta darrera hauria de portar una L, una L! perquè tot i haver demanat per prudència una talla més és a dir una M aquesta em va justíssima, a les opinions dels usuaris de la gamma Oxygen aquests indicaven que calia decidir-se per una talla superior vers la normal que utilitzis amb Gore, el fet és que el mallot de màniga llarga hauria d'haver-lo demanat en la talla L, a la M i entro com si fos un frankfurt :-)
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de novembre 20, 2016
Phantom W
WS, i mànigues desmuntables, veurem com es defensa amb les mànigues muntades quan entri el fred intens, i com funciona amb i sense elles pujant per Garolera, oi?
Els meus mallots Alp-X també WS, i amb el mateix sistema per desmuntar les mànigues és el millor equipament que tinc a data d'avui, sense ser un germà sí un cosí germà perquè no és una jaqueta si no un mallot, però crec que fins i tot ara a punt d'entrar a l'hivern la Phantom serà un encert, i que jugarà molt bé el seu paper de protegir a la Reina del fred, i un cop pujant cap a Santa Fe desmuntant les mànigues si cal permetrà de fer una bona pujada equilibrada tèrmicament, aquesta és la intenció.
MTB, MTB, MTB.
3.0
Venen cap a casa, i tant, un equip de dos, necessaris per complementar els equipaments de la Reina ara mateix en aquest de trànsit de la tardor a l'hivern.
Jo porto els Power d'estiu, i el número de la seva prestació és un 10. No van com les Pro de Pearl Izumi, cert però funcionen també molt i molt bé, i la qualitat de construcció per a mi és fins a data d'avui del nivell de les millors propostes.
L'origen de les badanes són Assos, com sona, la construcció, el tallatge és Assos, i el funcionament per el nostre ús, ho diré, com a mínim a casa igual que Assos, com a mínim. Dic pel nostre ús perquè nosaltres avui per avui no fem carretera, i Assos principalment ve i va per carretera, fet que desvirtua les meves opinions si pensem en clau carretera. Els meus culots Assos ara ja són vells, però d'entrada el primer equipament que marca el tempo de la resta a casa és el culot, cada casa és un Món, cert, cert, a partir d'aquí, de disposar del millor culot anem seleccionant la resta.
Assos el dia que entri seriosament, no com fins ara, al Món del MTB segur que ho farà per la porta gran, segur, qualitat la tenen, sí, però posar-se al nivell de Gore i Pearl Izumi, acceptar que d'avui per demà pugui ser, seria afirmar que Gore i Pearl Izumi fins avui estaven perden el temps, i no és el cas, en cap cas, en cap cas.
Jo estic passant d'Assos a Gore quan parlem de culots 3/4 i mallots paravents de màniga llarga de tardor hivern, el què no sé encara és si passaré de Pearl Izumi a Gore quan parlem de mallots i culots d'estiu, sí que dins de l'hivern, i també dins de l'actual tardor ja utilitzo majoritàriament Gore, mitjons Gore Alp-X , tèrmica Gore, guants Gore Alp-X, mallots Gore Alp-X WS. I tinc el ferm propòsit de reactivar les dues jaquetes de Gore les Xenon AS 2.0 WS, i tant.
Pearl Izumi però serà de ser, el Rei dels nostres equipaments de les properes 24 hores de ser pel què fa a culot, amb el prodigiós Pro, avui per avui amb els mitjons Elite, el mallot podria ser l'Elite també de Pearl Izumi que dorm des del 2015, per tant pesar pesa i molt a casa aquesta marca, però Gore s'està fent un lloc dins en primer terme dels meus equipaments, després veurem a on arriba quan parlem dels equipaments de la Betty, a on avui per avui Gore únicament intervé quan fa fred.
El fet és que la qualitat de construcció de Gore és molt bona, les prestacions quan parlem d'ús també són molt bones, i en darrer terme si tens clar què necessites és una marca que me la puc permetre, no així Assos que d'uns anys cap aquí ha quedat lluny d'on puc arribar jo. Pesa també que els d'Assos no tenen una proposta sòlida per a MTB, a diferència de Gore i Pearl Izumi.
Amb l'arribada del fred fins avui manava encara quan fem referència a equipaments de la Reina, Pearl Izumi amb la Pro 180 si parlem d'equipaments de tardor, i la Gennaio de Mavic per a jornades de fred extrem, culots Gennaio de Mavic, i Endura, no recordo el model d'aquest darrer, va entrar Gore fa res amb la jaqueta Xenon 2.0 AS WS, i ara vindrà una nova jaqueta que serà motiu d'una presentació al blog.
La jaqueta Phantom, i els culots 3/4 Power tota una novetat de Gore a casa que tindran l'oportunitat de marcar el ritme de les aventures de les properes setmanes a dalt de la bike. A veure si es donen les circumstàncies per fer-ho, i ens allunyem de les imatges que proposen els fabricants, i passem a compartir al blog la dels equipaments en viu des del Mirador.
Les 6
Les hores de Vol avui, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Just que no en faig dotze, volia fer tres Dracs un cop arribat a casa, la prudència m'ha indicat que avui no era el dia, bé el dia sí, però he de seguir millorant la quantitat i la qualitat dels Vols.
La propera intervenció serà d'equipaments, de més novetats, moltes.
dissabte, de novembre 19, 2016
Les 5
Les hores de Vol d'avui, sense pauses, sense aturades, amb bones sensacions, i possiblement el darrer dia per rodar amb el culot curt :-)
MTB, MTB, MTB.
Demà cita de grans Vols?
divendres, de novembre 18, 2016
Les 3, les 4
A les 4 de la matinada gaudia d'un bon cafè mentre tornava a obrir porta a comprar més equipaments i que havia tancat fa tot just dos dies, i l'he obert per fer venir dos nous equipaments per reforçar els que ja tinc per la fredor i pel fred, un nou mallot Gore WS per a mi per la propera primavera, aquesta mateixa tardor, inici i final d'hivern, no funcionarà bé per sota dels 3-4°C, però sí per sobre, i en segon terme ve una nova jaqueta d'hivern també WS per la Reina, que podrà utilitzar com jo per a la propera primavera, amb o sense mànigues, durant aquesta tardor, i aquesta sí que funcionarà durant tot l'hivern, gestionant això sí adequadament les diferents tèrmiques a combinar amb aquest nous equipaments.
Després del segon cafè han caigut les 5, les 6, les 7, i les 8, mentre sonaven aquestes vuit al campanar de SV coincidia que jo posava punt i final a un Vol que ha començat a moures a les tres de la matinada, per finalment començar a rodar l'aventura ja tocades les 5 :-)
13°C estables la tempearatura durant el Vol, 49' vers els 47' d'ahir el temps que m'ha requerit per fer el coll i el cap del Drac, rodant aeròbicament sempre, per fer-ho anava equipat per finals de la tardor, amb el culot llarg Endura, força fatigat aquest, amb mitjons gruixuts d'hivern fent equip amb les Giro Privateer R, amb una tèrmica sense mànigues de Rapha, que està a punt de caducar com el culot, amb el mallot Gore Bike Wear Alp-X WS, amb els guants Alp-X WS de canell llarg per les dues llargues baixades, i els de canell curt sense WS per les dues llargues pujades i per les planeres seguint la via del tren des de Mataró fins a Caldetes, amb el protector de cara, amb el casc Cratoni Terron que com la tèrmica Rapha també té els dies comptats, el Terron a sobre de la vella gorra Spok, amb les antigues ulleres M-Frame transparents d'Oakley.
Una Lluna generosa, com el Vol, com les pensades, com els somnis a portar a terme :-)
Aquest equipament per aquesta temperatura de 13°C ha funcionat bé, ahir al migdia sense anar més lluny el mallot l'Alp-X WS va acabar funcionant sense mànigues, tot i compartir un aire fred que millorava la combustió del meu motor amb els 20°C perfectes per gaudir del Vol, avui a les cinc tocades de la matinada a 13°C l'equipament molt i molt bé, un xic de fred als peus, sí, un fred suau que quasi que diria també que era necessari per rodar bé.
Amb aigua al bidó de 500 ml. per beure un quart d'aquest, menjar cap, amb llums en funcionament sempre, a mitja potència baixant al darrer tram del Tintorer curt, amb eines, amb càmara se recanvi de 26", amb la bomba de mà ben agafada del King Cage, sense incidències, amb una coincidència a la darrera hora, un freerider que s'ho passava d'allò més bé pedalant.
Sense Sol al meu pas per la platja aquesta matinada, aquest ha arribat mentre jo pujava per Milans, no abans. Fades imposant el seu darrer silenci de foscor, cavallers arribant a comprendre que la foscor sempre, sempre, sempre donarà pas a la llum quan sigui sense voler, quan sigui únicament sense voler.
Pensava en les Falgueres Màgiques, en la seva Poció Màgica, OMG.
Ara a esperar a demà, avui la volta ha sigut més llarga, molt suau el tram que he fet de més, sí, però difícil de portar a terme a dos quarts de set del matí, a on el cap em diu, tornem cap a casa, i el cor m'indica que seguirem pedalan lluny d'aquesta una bona estona més, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
D'aquests darrers equipaments que he de decidit de fer venir aquesta matinada entre dos bons cafès, ja els compartirem al blog, després però de compartir els pendents que tenim a data d'avui, i tant.
dijous, de novembre 17, 2016
Pas del Destructor de Murs :-)
Dins del Drac, dins del Drac.
Moltes pensades dins del Drac, entre la mirada atenta del Destructor Independent, i el silenci de Fades i cavallers :-)
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)