ClàSSica

La ruta d'ahir, no per a això menys emotiva, a l'inrevés, el retorn de fa quasi una setmana de la Reina als Vols així ho indica.

Bé, no sé si serà definitiva aquesta tornada, sí que puc afirmar que el treball que està fent és el què ha obert la porta a poder iniciar la que fins fa res no vèiem en cap cas propera, ara sí, ara hem entrat a un bon tram d'inici de recuperació. 

Sessions de fisió, sessions de reforç muscular, sessions de bike breus, i com la d'ahir siguent breu també propera a deixar de ser-ho.

Teníem clar per la jornada anterior a on no vàrem coincidir en el Vol, que el fred no el volíem tenir proper, i per tant sortir ahir i tant, però mirant de gaudir de l'escalfor de l'astre rei. 14°C està prou bé crec recordar que a quarts d'una del migdia a la riera de Llavaneres, temperatura que ens avisava que quan caigués el Sol millor ser un altre cop a casa.

Tenir un pla ja és un gran què, i en aquest cas va ser definitiu, marxar de Vallromanes cap a SV a les sis de la tarda per no patir el fred intens de la seva riera, i un cop al cantó de marina poder ser a casa cap a les vuit del vespre. Pensàvem això i ho vàrem fer encara millor, perquè a tres quarts de cinc ja marxàvem un altre cop cap a casa. 

Anant però mentre pujàvem per la riera de Teià direcció a Vallromanes la gana indicava que feia massa estona, des de l'esmorzar que no menjàvem, un cop a destí dues llesques enormes de pa amb tomàquet amb botifarra blanca, formatge agafats de la mà de dos cafès de veritat i una fila llarga de galetes, un aliment perfecte pel moment, coincidint amb els darrers alès del Sol entrant per la finestra d'on estàvem gaudint de tan bons aliments. Tant vaig gaudir que després de menjar sota aquesta càlida escalfor vaig tancar els ulls uns minuts, OMG.

De tornada el pla va funcionar la primera hora ben tocada, per després a cada quilòmetre jo vaig anar agafant fredor als peus, no a les mans perquè vaig passar dels guants Alp-X curts de Gore, als llargs, el protector de cara també va entrar en funcionament, tot i aquestes ajudes vaig desistir, vàrem desistir de sumar els darrers set quilòmetres, decidint tirar pel dret cap a casa, i quedant així just per sota de la barrera dels setanta quilòmetres. Jo per la fredor als peus i la Reina per unes molèsties a aquest braç dret en plena recuperació.

Les dues bikes un 10, ara l'Inbred ja frena, ferodes nous davanters, disc vell encara, els ferodes nous del darrera necessiten també el canvi de disc, no diré urgent dependrà de si hi ha bike nova o no. La Longboard senzillament propera a la perfecció.

Els nostres equipaments de tardor, hauran de dónar pas als d'hivern intens, perquè pel pas per la riera d'Argentona vivíem el primer sota 10°C, concretament 8,5°C, per arribar a la riera de Llavaneres a tocar de les set del vespre a 9,5°C que per a nosaltres ara mateix ja ens comporta de passar a equipaments majors. Sense beure quasi aigua, durant la ruta sense menjar, amb eines, amb manxa, amb càmera, amb un mar mogudet anant, tornant no ho recordo, amb els llums en marxa a partir de la primera mitja hora, sense incidències, i sense coincidències. 

Ara avui jornada de descans a on el fred ha sigut el rei de les nostres converses, i escalfar el Mirador l'objectiu, 21°C constants una bona pensada, que bé, que bé, que bé. Demà tocaria Vol, i serà de donar-se les circumstàncies, perquè si hagué de decidir ara, el Vol seria a minuts però demà segur que no, per sort decidiran les sensacions de demà i no les d'avui condicionades aquestes per la fredor d'ahir als darrers quilòmetres.

MTB, MTB, MTB. 

MG=V

MTB, MTB, MTB.

B

MTB, MTB, MTB.

A pams

Anem a pams, perquè les cròniques no aconsegueixen anar caient al ritme de les sortides, per posar un exemple no he fet encara la de la Berga-Santpedor.

Però aquesta intervenció va del Vol d'ahir, després de ser sí que proposaré per exemple la del Vol de divendres. 

Ahir he de pensar que sense ser-ne massa conscient condicionat per la propera baixada de temperatures el Vol el vaig proposar com a Gran Vol, fet que implica d'iniciar l'aventura molt d'hora, per a mi aquesta hora veu com a primer número de l'hora el quatre, és a dir a quarts de cinc de la matinada.

Ahir el primer protagonista va ser el vent, OMG, de nit, amb un vent que sacsejava els ametllers ara sí ara també enviant un doble missatge per a mi contradictori, el primer de quedat a casa genet de Drac, el segon de córrer a sortir que quan jo marxi genet tu passaràs el teu primer dia de fredor d'aquesta tardor. 

De fet el primer consell va pesar molt, el segon però encara va pesar més :-)

A dos quarts se sis de la matinada començava l'aventura equipat de tardor amb quatre equipaments protegint la segona advertència del vent, la de la fredor, mitjons d'hivern d'Endura, guants d'hivern de Gore, els Alp-X llargs, tèrmica de màniga curta de Pearl Izumi, sí però d'hivern, i en darrer lloc el protector de cara, per a un pronòstic de mínimes de temperatura de 7°C a SV, i de 4°C a Sant Celoni, crec recordar.

La realitat, 17°C a la riera de Llavaneres a tocar de tres quarts de sis del matí, i al segon punt, a Sant Celoni i minuts abans tampoc, mentre baixava cap a Vallgorguina no feia fred, de fet el protector de cara i els guants d'hivern ja no els vaig tornar a portar el primer fins sortir a la tarda cap a casa des de SC, i els segons per baixar, és un dir, des de Can Bordoi cap a Dosrius per uns corriols que sempre pujaven, OMG, o aquesta sensació tenia jo.

Ni anant a Arbúcies, ni després d'esmorzar a Can Sitre la truita de carxofes amb un bon vi fred de la casa amb gasosa seguit de dos cafès dels de veritat, ni propers a Montsoriu tornant per uns corriols de pam fins a metres de Riells, ni un altre cop a Sant Celoni per omplir els dipòsits buits d'energia, en cap tram va fer fred, diria més,  des del primer minuts de l'aventura fins a SC abans de dinar en cap moment  vaig compartir l'advertència del vent de matinada, el resultat d'ella, el fred era inexistent. Fins i tot mitjons i tèrmica eren excesius. 

Ara bé, després de quarts de cinc de la tarda sortint de SC, i ja fins a minuts de casa un cop ja a SV no vaig treure'm els guants d'hivern que ja portava des de Can Bordoi, i el protector de cara, des de SC fins a casa va treballar sempre. 

Ja ha arribat la fredor, no afirmaré que el fred també perquè ha d'arribar el de veritat, el que ronda els 0°C. 

Els peus freds sempre als darrers vint quilòmetres, des de l'arribada a Dosrrius fins ser a SV. La fredor present des de SC fins a sortir de Mataró per les Cinc Sènies a quarts de vuit del vespre a 14°C. A partir d'aquí i ja fins a casa espai amic si parlem de la calidesa del temps. 

Des de SC abans de dinar fins a minuts de casa, sense una bona gestió de la pedalada, per la fredor? no ho sé, crec que sí perquè des de Mataró fins ja a casa vaig tornar a pedalar dins de les bones sensacions, no de cop és veritat sí cada cop millor a mesura que passaven els darrers quilòmetres. 

L'Inbred no frena, i quan ho fa no ho fa bé, ferodes davanters gastats, com també els discs el motiu d'aquest mal funcionament. Sense coincidències fora de la prevista amb l'Home del Montseny, i hores després en direccions oposades amb una YZ 250 cremant Castrol mineral de la millor qualitat al corriol de Can Bordoi a Dosrius, amb eines utilitzades d'Arbúcies a Riells per un desajust de l'u per onze, amb càmera, amb els llums Cateye-Powerled en marxa anant de SV a Vallgorguina, i tornant de Dosrius a casa, sense menjar durant la ruta tot i portant dos plàtans i una grossa xocolatina, quasi sense beure fora d'un quart de bidó d'aigua de 500 ml, amb un mar tranquil al vespre crec recordar al meu pas per Mataró. 

Un tram el de Vallgorguina direcció a Olzinelles i mentre hi passava, memorable, pel moment, de nit amb el vent sense la presència del fred extrem, vull dir pel contrast del lloc entre nit, vent i la lleugera pluja a tocar del darrer mes d'aquest 2015 i en canvi agafat de la mà mentre hi era d'unes Fades de la Foscor amigues, sempre ho són ho sé però ahir amb ganes per part d'elles d'aturar-ho tot per aconseguir consolidar el Vol, OMG, OMG, OMG.

Diria que a aquest punt el del pas proper a entrar a Olzinelles a tocar de les set del matí va ser el més emotiu si parlem de Vols, d'entre tots els que jo recordo d'aquest 2015, com sona, com sona. Dic recordo perquè les Falgueres Màgiques d'Olzinelles fan si poden la seva feina amb la seva Poció Màgica fent-me oblidar sempre que poden els Vols. 

MTB, MTB, MTB. 

Rodant entre Fades de la Foscor

Des de molt abans del trenc d'alba. Un vent que imposava, sí, un inici de Vol molt i molt emocionant. 

MTB, MTB, MTB.

Ara aturat per omplir dipòsits després dels primers exigents 80 Km. Sort que he  decidit de sortir amb les Privateer velles perquè l'Home del Montseny m'ha imposat una ruta a on hem caminat de valent, OMG.

He arribat fatigat d'aquest primer recorregut, força fatigat, veurem quines sensacions tinc al proper tram, veurem :-)

Green colors

Per les circumstàncies, clar que yes!

Esperaré a concretar la crònica del Vol d'ahir, avui a diferència de la resta de la setmana no hi ha hagut Vol. 

MTB, MTB, MTB. 

Breu

Per fer referència al Vol d'ahir, no per res en concret, sí per saltar al d'avui.

Ahir un Drac en la seva versió menor, molts motius per no fer el complert, cap de pes, llàstima que ho veig avui.

Equipat de tardor, com la jornada anterior, no com avui, també de tardor però no idèntic equipament. 

Fent molta bondat, cuidant, mirant de cuidar tots els detalls.

Ahir va ser un dia de bike de compromís, obligat per una jornada massa densa, que va proposar la conveniència de fer el Vol sí o sí, tal és d'interessant cada jornada del dia a dia que encara no he fet la gestió de la bike nova, OMG.

Sense incidències ni coincidències, sense menjar, beure, un quart de bidó d'aigua de 500 ml, amb el mar lluny, amb els llums apagats, a 23°C a les dues  tocades a la riera de Llavaneres, amb eines, manxa, i càmera de recanvi.

De cara a demà prepararé la crònica del Vol d'avui, a on no hi ha hagut Drac, sí Montalt, puc afirmar que exigent, força exigent.

De la bike nova, bé els dubtes raonables, jo vull una 26", i els astres volen que jo rodi amb una 29", OMG.

MTB, MTB, MTB.  

Neolític

Ahir el meu Drac no va fer un Drac, avui sí però aquesta intervenció va del Vol d'ahir, no d'avui.

Calor al Sol, fredor a les zones sense ell, millor dit ell sempre hi és durant els migdies el què passa és que hi ha zones a on la seva escalfor costa que m'arribi. 

De totes maneres jo anava molt ben equipat per quan la caiguda del Sol fos un fet, i això encara va fer que gaudís més de la sortida.

He de fer-ne menció, he de fer-ho, com va l'Inbred, el conjunt, OMG. També ajuda a aquest magnífic comportament el muntatge, el conjunt, també el meu millor to, i en darrer terme i molt aquesta temperatura rondant els 22-23°C que fa que i no ho puc justificar, que el meu rendiment a dalt de la bike jo en tingui la sensació de rodar de forma sensacional, no és rellevant que sigui objectiu o no, sí que aquesta percepció em fa gaudir com feia mesos que no gaudia. 

Una sortida ahir divertida, exigent també, el què menys, constant en les pendents tant de pujada com de baixada, per arribar a casa amb un oh yeaaaaaah! i un gran somriure :-))

Visita pausada a un espai de somni, de fa ja 6.000 anys, OMG.

Hi érem, hi tornarem a ser, he d'esperar que nosaltres no, o sí si ha de ser a fi de bé.

Els frens tornen a presentar un comportament rar, darrera frena massa, davant no frena. 

Ara no aniré en la línia fora de canviar els ferodes davanters a ajustar aquestes velles joies. La bike nova, la candidata marca ara les prioritats del Mirador, normal, si és l'Inbred ja quedarà aturada com la bike campiona de Finale, i si no és li tocarà seguir remant fins que una nova bike entri a casa.

Costa posar fil a l'agulla, tot pesa, segurament menys del què realment és, però ho visc de manera singular, normal perquè parlant de fer fora de casa sempre és plural, participem, fer a casa sempre és així singular, no fa falta dir res més.

Ara, ahir, avui no hem mogut fitxa, el dia a dia, les percepcions d'aquest marca sense oposició real el tram a fer, com i quan, fins i tot puc afirmar, el com no, i el quan no, més que la primera afirmació. Es tracte de valorar si aquesta decisió ve envoltada del to de l'ara no toca, i de ser aquest darrer està prou clar, millor no fer res, sempre en aquests termes millor a casa invertint el meu temps participant a The Great Escape MTB des del costat del Mirador del Drac.

Equipat de tardor com ahir, sense menjar, quasi sense beure del bidó de 500 ml. sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, amb el mar lluny de la meva ruta fora de la visió a l'horitzó rodant pel Montalt.

Ara ja fins demà, a on proposaré la crònica d'avui, del Vol d'avui i a on en fer-la ja comentaré si he tingut Vol, que jo espero que sí, i també si m'he decidit per fer venir la bike nova, o si no quina pensada tinc.

MTB, MTB, MTB. 

Aquest cop

Sí, sí que es donen totes les circumstàncies per fer venir la bike nova.

De mentre avui, Vol, SOLO, sí, entre un Drac que sembla que ha de cedir pas al nou, o no, però tot sembla indicar que sí. Demà caldrà madurar sobre aquest punt. Ja fa sis mesos o a tocar de l'adéu de la The Motivator a la ruta pel Montseny.

Equipat avui de tardor, Assos F1 pirates de culot, Intermediate de mallot, guants Hirzl, mitjons Pearl Izumi, calçat amb les Giro Privateer velles, amb la tèrmica sintètica de Gore sense mànigues, gorra Spok amb cas Cratoni Terron, ulleres Limar, amb aigua sense beure a 22°C a les dues tocades del migdia a la riera de Llavaneres, sense coincidències, amb incidències que no cauran al blog, amb llums sense funcionar, amb el mar tipus estany, molt però molt calmat.

He rodat xafadet, sense massa alegria, amb el meu Drac que sembla decidit a posar-ho difícil, fent referència a donar pas de ser a la nova bike.

Ara a hores de la darrera resposta del fabricant, de la resposta immediata a les meves preguntes, totes positives fins a l'últim detall, la veritat és que la sensació és la del primer instant de matinada del dia de Reis, OMG quina emoció. Falta que soni l'upalí és hora de llevar-se que ens posava el pare en pau descansi, omg, omg, omg. 

Els dubtes lògics a una estona de decidir què fer, són entre totes les opcions, perquè aquesta vegada puc decidir entre totes però totes les opcions disponibles, i aleshores el ventall d'opcions sembla quan arriba una proposta seriosa, sembla infinit. La realitat dura però per a mi objectiva és que la proposta que tinc a sobre de la taula des d'ahir a la tarda vespre és l'única proposta que tinc juntament amb la de Ventana del seu dia, aquests darrers d'alumini, mentre que ara em moc dins del marc de les de titani i cromo, concretament ara estic dins del flexible titani, són les dues úniques propostes amb cara i ulls.

Emocionat, molt, la possibilitat de posar fil a l'agulla a la meva nova bike, tancaria com a mínim durant un breu temps, mai es pot saber com acaben aquestes aventures, la decisió de quin ha de ser el nou Rei dels Dracs del Mirador, dubto aleshores, ho escric i dubto. No vull anar més lluny del què cal, senzillament vull que el Drac que domini l'horitzó que divisa des del seu Mirador sigui per concepte com ho era la The Motivator, com ho és la Longboard, ho escric i dubto, és cert també que la proposta actual germana de Serotta, com sona, com sona, supera totes les espectatives del Mirador de SV, de tal manera que la sensació és d'estar desbordat per l'opció en si mateixa. 

També ajuda el moment brillant que estem visquent des del Mirador que fa que aquest ventall sigui molt real, ampli d'inici, sí, estret i únic quan deixes que les opcions es posin a lloc. Haver de valorar aquesta realitat de tenir a l'abast una gran candidata, el fet de ser únicament una la candidata ho fa memorable. Seven, Ventana, KISH, Sycip, Retrotec, Eriksen, IF, Crumpton, Inglish, Victoire, Engin, Groovy, entre moltes de les candidates, i moltes d'altres que no nomeno pel fet de tenir-ne referències més que dubtoses, com Steve Potts i Moots, dues grans marques sí, però el primer per una absoluta manca de vocació de servei, i la segona per la seva convulsionada vida empresarial, venuda l'empresa reiteradament, amb el què això comporta, canviant cada dos per tres el seu model de venda, aquestes situacions fan que prefereixi que si no ha de ser un tram romàntic d'inici millor ja que no sigui, d'haver de torçar-se sempre tindrà temps, oi que sí? He de mirar d'evitar que passades les primeres set setmanes després de la primera provisió de 2.000$ que el fabricant HM deixi de contestar durant setmanes, i que passades no sé quantes setmanes més, les que siguin de més tinguem que reclamar el retorn del dipòsit incial, així com també l'altre escenari a on la bike custom demanada sigui la que el HM volia fer i no la que nosaltres hem demanat, el món HM és molt però que molt, com ho diria, diferent?

Mentre la Reina fa la seva sessió d'exercicis de recuperació de to muscualar d'aquest braç lesionat severament des de les 24 hores de Finale, mentre la veig treballant de valent, jo valoro, sense decidir encara, si donar l'OK a aquest nou Drac. De fer-ho entraré a un tram de to diferent, a on l'espera de setmanes serà la protagonista i ja no el fet d'haver de decidir una opció, que no sé què és millor, no ho sé, no en tinc l'experiència recent, i si la tinc l'he esborrat del tot, per què serà? i un lleuger però gran temor ronda aquesta darrera exposició.

MTB, MTB, MTB. 

Sempre

És molt emocionant quedar amb l'Home del Montseny. 

Ahir no va ser diferent, i per aquest motiu a tres quarts de cinc de la matinada els motors es van començar a posar en marxa. Tres quarts d'hora després ja havien caigut els dos cafès cafeinats de rigor, i un cafè amb llet amb cereals/xocolata. 

Totalment equipat de tardor, mitjons PI, amb culot també Pearl Izumi PRO, camals Castelli, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, mallot Alp-X Windstopper de la mateix casa, guants Hirzl, protector de cara aquest cop, gorra Spok, casc Cratoni Terron, i ulleres Limar, un equipament de gala per una temperatura suau de 12°C a tocar de tres quarts de sis de la matinada a la riera de Llavaneres, a 16°C a aquest mateix punt dotze hores després. 

La intenció era anar de pet a Sant Celoni, fet que no va ser perquè finalment des de  mig camí del Santuari del Corredor em vaig deixar caure fins a Vallgorguina per enfilar emocionat direcció a Olzinelles i d'aquí cap al Santuari de Sant Martí de Montnegre. Imborrables que no és cert els instants, les sensacions rodant a un molt bon ritme des de Vallgorguina fins a Sant Martí de Montnegre, l'hora, el lloc a la matinada veient l'arribada de l'astre rei al Turó de l'Home, memorable, a on mires de ser-hi gaudint de la visió, però també concentrat en la ruta per un terreny rar, humit amb un grip sospitós baixant. 

A aquest punt de la imatge, a minuts d'iniciar deu quilòmetres de baixada vertiginosa, amb aquest terreny rar, però això no va treure que va ser un tram dels que fan escola, mtb, mtb, mtb.

Un cop ja amb l'Home del Montseny tot seguit directes a esmorzar a Can Sitra d'Arbúcies, un plàtan a mig camí salvador per a mi, entre converses durant l'anada emotives, de molt contingut, i encara més mentre esmorzem truita de carxofes, vi, gasosa, i dos cafès cafeinats, l'energia requerida aquesta per enfilar després fins a ser propers a Sant Marçal. 

Una pujada animada per tot, pel ritme, per les converses, per l'entorn, aquest darrer senzillament entranyable, a on aquest cop el millor present entre colors va ser l'estora de fulles torrades sota els nostres Dracs. 

El Sot de l'Infern porta d'entrada a territori de corriols de baixada dels que fan afició, per a mi tècnicament al límit prudent, per tant molt emocionants. Fins a aquest punt amb l'Alp-X sense les mànigues des de feia unes tres hores, a partir d'aquí ja sempre fins a casa amb elles. 

Un cop a Sant Celoni, per dinar un pa amb tomàquet amb pernil salat, una cola, i per postres una caixa o quasi de bombons, com sona, com sona, per seguir ruta durant quasi cinc hores més. 

Una tornada exigent, molt amb una nota curiosa, les darreres dues hores passat Can Bruguera direcció als Tintorers venint de la riera d'Argentona, vaig haver de decidir de girar cua i baixar fins a Mataró per haver-me quedat sense llum, la bateria XL del Powerled va dir prou.

Curiosa la baixada, també rodar els darrers vint quilòmetres sense el llum davanter, molt. 

Una pujada per Milans memorable, exigent per una fatiga ara sí d'hores de bike, sí, però més encara per les nombroses emocions de la jornada de MTB, i més encara per aquesta arribada a les fosques fins a casa. 

Aigua un sol bidó de menys de 750 ml, per menjar a aquesta tornada no va ser fins a Can Bruguera que em vaig menjar una bossa sencera de cereals de xocolata amb fruites deshidratades, que he de dir que la vaig gaudir i molt mentre em menjava fins les més petites de les engrunes.

Amb eines, havent de silenciar el pedal dret, amb càmera, amb manxa, amb un mar amic al vespre, amb els llums funcionant les primeres tres hores, i les darreres tres també. 

Ara ja fins demà, perquè avui després d'una nit de recuperació, no estic per fer bike, curiós, sí però positiu també.

MTB, MTB, MTB. 

21

Sonen les nou de la nit al campanar de SV. 

Un bon Vol avui, ara a descansar i de cara a demà de ser aniré preparant la crònica. 

MTB, MTB, MTB.

go, go, go

MTB, MTB, MTB.

Sonen dos quarts de sis de la matinada al campanar de SV, tot corra des de tres quarts de cinc.

Entre Vols i esperant la contesta dels USA del què  podria ser el meu proper Drac. 

Funciona :-)

I com funciona :-)

El mallot Alp-X Winstopper de Gore ja porta dos Vols, i quins dos Vols, bé demà si Déu vol en portarà tres. 

Prepararé la presentació d'aquesta petita joia, i les dues cròniques a on ell ha sigut el protagonista absolut. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense Vols

A les matinades, sí, a on sonen les cinc del matí, les sis, les set al campanar de SV i a cap d'elles, d'aquestes hores hi va lligat cap Vol, de mentre però avui una sorpresa, a la bústia de casa hi havia comprimida la comanda amb el mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear. 

La talla una S, de mànigues bé, de cintura també, de coll també, per tant la talla és la correcta, sí, però caldrà com amb les Xenon AS també size S que recuperi el to, perquè M no pot ser, el mallot Alp-X talla M em va gran, o sigui he de fer bondat, molta o ja puc oblidar-me de portar les Slim Fit d'aquesta casa. 

Amb l'Alp-X com amb la Xenon que finalment ha donat pas al primer per ser aquest específic per a MTB, jo buscava això, "the Xenon 2.0 Softshell Jersey offers brilliant windchill defence with a soft feel, ideal layered up on chilly spring rides or a few peaceful miles at sunset or sunrise", és a on sóc.   

Ja d'entrada primera ensopegada perquè no té les tres bosses del darrera que sí té la Xenon, dues de grosses, sí però no tres, OMG. 

Gran matinada, sí, sense Vol, també, però amb l'arribada del germà de l'Intermediate d'Assos, ara de Gore, i sobre el que cauen grans expectatives, si es veuran reflexades aquestes a la realitat un cop dins dels Vols avui aquesta matinada ha anat justet que no fos, esperaré però, a què no ho sé, temor a  caure passades les setmanes a l'agost del 2014 a les prèvies a Fort William, per tant ara que estic bé he de mirar d'evitar possibilitats d'aturada forçada, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.

Prepararé la intervenció de la presentació formal del mallot Alp-X Windstopper de Gore i seguidament l'incorporaré al blog, clar que yes. 

Dues jornades

De MTB, i tant, i tant que sí.

La temperatura magnífica els dos dies per sobre dels 23°C, a un minut i a dos minuts d'un quart de quatre de la tarda a la riera de Llavaneres, per tant equipat tant ahir com avui d'estiu, clar que yes.

Ahir un Drac clàssic i avui per disposar d'un temps limitat una sortida diferent.

L'equipament d'estiu d'avui diria que peculiar, per mirar de fer sortir els culots que menys han treballat als darrers mesos. 

Per cert avui tampoc he comprat la meva nova bike, Pacenti el responsable, i tant, i tant. Sempre m'ha agradat aquesta marca, sí, i aquesta posició ve de les 27,5, ells per a mi en són responsables en part d'aquesta roda.

Veurem aquesta pensada a on em porta, tot i que a on sóc poc importa massa en si mateix, sí en el conjunt.

Rodant ahir, bé, avui més xafadet, pujant bé, baixant bé, sí però sense massa alegria a les cames, jo diria que a l'inrevés.

La bike va molt i molt bé, silenciosa, nerviosa de reaccions, directa, molt a tota insinuació de canvi de trajectòria la fa una bike molt i molt divertida.

Avui les Privateer velles com ahir les reines de la sortida, sí, agafades de la mà dels guants Hirzl, que per cert concrtament aquesta unitat està molt degradada, molt. Avui sense gorra, amb eines, amb càmera de recanvi, amb aigua, menys d'un quart de bidó cada dia, sense menjar, avui he passat una mica de calor :-) he arribat a diferència d'ahir, literalment xop, amb el mar tranquil els dos dies, des de diumenge sense el Powerled, ni la bateria XL, amb el casc recuperat Terron de Cratoni, les ulleres Limar, el mitjons Pearl Izumi, com el culot, la tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, el mallot Alp-X de Gore, amb la manxa.

Les Falgueres Màgiques del Montalt, OMG.

A veure si aconsegueixo mantenir la constància, a veure, res indica que sí, tampoc que no.

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperar a demà, a veure si hi haurà Vol, que vull pensar que sí, però pensar-ho únicament no indica normalment massa bé res.

Gran bike, gran bike

Certament, certament.

MTB, MTB, MTB. 

Avui la sensació d'haver de decidir la nova bike era intensa. 

Menjar poc

No ens en cal molt, a l'inrevés per tant poc a poc que la intenció és mirar de gaudir mentre intentem fer-ho bé, perquè he d'entendre que aquest és el tram. 

Menys paraules, menys paraules, no són la manca d'aquestes les promotores d'aquest espai, per tant a The Great Escape MTB, paraules. 

Pairem bé, i mirarem de fer una bona lletra, abans però un bon cafè d'inici de jornada, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

Comença una nova setmana, la que deixo enrere ha vingut farcida de novetats, una bona part compartides al blog, ara a aquesta que comença m'aniria bé consolidar les pendents, i digerir les que ja són al Mirador.

Tinc la bike pendent de revisar, un soroll que en principi ve de la boixa posterior hauria de ser silenciat, ho dic en condicional perquè els sorolls quan parlo de bikes normalment no deixen de ser-hi de manera ràpida i senzilla, de fet no hi ha res senzill, ajudarà si fem un segon cafè?

Memorables

Jornades memorables.

MTB, MTB, MTB.

Barrier jacket

Interessant, sí, dubto per la manca de bosses posteriors, i la Fusion que ja tinc de Gore té també aquesta característica singular.

MTB, MTB, MTB.

http://www.singletracks.com/blog/mtb-gear/review-pearl-izumi-mtb-barrier-jacket/

Berga-Santpedor

I

MTB, MTB, MTB.

Ja a casa, després del festival del Turó de l'Home, del festival de Cap de Creus, ara tocava festival XP Manresa, una aventura que ha començat a les quatre del matí, un cop a Manresa a 8°C a dos quarts de set del matí sí, però aquest cop sense passar fred, equipat de tardor com si de fer el Drac es tractés, excepte els guants Alp-X 2.0 de Gore i la tèrmica ara sí la Pearl Izumi de màniga curta més densa, i de 10/10. Portava la Lite sí, però no ha treballat avui. Una aventura que ha finalitzat fa uns minuts a SV.

Ja aniré preparant la crònica, clar que yes :-)

Inici fosc

Oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Alp-X 3.0 jersey W

Interessant sí, per ara però la darrera perquè no té butxaques darrera, com?

Com sona, uns armilla no la podrem portar, una jaqueta Lite tampoc.

Té una bossa a cada cantó això sí, a aquestes l'accés és per la part superior, és a dir un accés clàssic, i dues bosses més darrera petites amb entrada lateral amb tancament per cremallera, al lloc clàssic de les tres del darrera, no sé pas com podran ser funcionals aquestes dues bosses. Pensades per motxilla i prou?

Molt tècnica pel què fa a materials, lleugera d'aspecte, funcional vers aquest punt ho veurem al proper estiu, podria ser a la primavera fins i tot.

MTB, MTB, MTB.