Si bé estem fent més quilòmetres, i de més qualitat, la sensació siguent bona a dalt de la bike, ho és discretament quan penso globalment en els darrers quatre mesos. Crec que és per la intensitat en augment que estem experimentant en el nostre dia a dia cotidià que fa que seguint una pauta pel què fa a Vols la valoració d'aquesta constància sigui diferent.
Un tsunami és un tsunami, que tingui les conseqüències que tingui és un fenòmen excepcional que no és bo per a ningú, el fet és que el 2014 vàrem aconseguir evitar ser presents al pas d'aquest fenomen a quasi una dotzena de llocs, ara des de l'inici del 2015 si volem seguir evitant-los la posició que ens queda és no treure el cap del Mirador per res, i això és el què portem fent des de finals del 2014. Seria un bon exemple el d'un nadador que de nadar al mar passa a fer-ho a una piscina, amb totes les condicions necessàries per esperar prudentment per tornar al mar quan passi la tempesta del segle.
Dins d'aquest tram 2014-2015 del nostre dia a dia nosaltres seguim fent el mateix, reconstruint Naus, les que ja van prou bé mirem de fer-les més ràpides, més segures, millorant els seus estris de navegació, i això ho fem força bé. Dins d'aquest període que us esmento però hem tingut que deixar d'entrar a una filera llarga de Naus que perseveren en primer terme de sortir del port quan el tsunami ja és visible que està venint, i un segon grup de Naus que ja és dins d'aquest tsumani i que en cap cas volen entrar puntualment a port ara que encara hi són a temps. Els motius d'aquests comportaments són simples, vull dir d'aquest comportament dels patrons de les Naus, pel fet que quan ja no veuen, subjectivament, la possibilitat de poder fer surar la Nau, quan ja fa temps que el destí de la Nau no el marca el patró si no la tempesta del segle, tornar a port per reparar, per preparar millor la Nau per navegar en aquestes tempestuoses condicions ja no està a la llista de prioritat dels patrons. En aquest estadi, en aquest marc el 2014 ha enfonsat una llista interminable de Naus, les que no ho han patit aquest tràgic destí estan deixant entrar tanta aigua dins del seu casc de la Nau que la línia de flotació s'equipara a l'alçada del pont de comandament, com sona, com sona, i la pauta en aquestes condicions és, com sigui mantenir-se dins del tsunami.
Ser al Mirador veient aquesta escena germana de la darrera caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques, veure tan bones Naus, tan bons patrons arrossegats a un destí sense possibilitats fa que els nostres magnífics Vols de Drac siguent millors que els del 2013, millors que els del 2014
tinguint un to de relatiu pes, siguent en realitat dels millors actius que gaudim, que disposem, dins d'aquest temps que us exposo, dins d'aquesta breu però nítida exposició el Vol d'ahir va ser el moment per donar-li la forma a aquesta intervenció.
Equipats de primavera com dissabte en els quatre Dracs Majors, aquest cop amb la Lite a una de les bosses de darrera de la Intermediate, a 18°C a la riera de Llavaneres a quarts de dues del migdia, amb un vent fred, fred, i un mar que no deixa veure el què us exposo, sense coincidències, sense incidències, amb les meves eines, amb els llums sense funcionar, amb la manxa, sense beure portant els bidons carregats, sense menjar tot i fent aturada al Condis a minuts d'arribar al Mirador.
Des d'aquest, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.
MTB, MTB, MTB.
Avui és un gran dia pel genet i la Reina, inici del nou tram, sense quasi adornar-nos que és pels motius exposats, el pas del temps així ho corroborarà, per un fet transparent i senzill d'arxiu documental, oh yeaaaaah!
