Més visites al Sol :-)

Avui inici del Vol al migdia, a 19°C a la riera de Llavaneres a quarts d'una. 

Un dia transitat direcció al Santuari del Corredor, molt, mare meva, per sort després la meva ruta no ha coincidit amb quasi ningú, de fet des que he sortit de Sant Celoni després d'una aturada breu i he aprofitat per dinar arròs blanc amb pasta, una porció de truita, i dos mini gelats, una cola per beure, ja fins arribar a casa cinc hores després sempre sense coincidències.

Quina temperatura que feia avui, a les vuit tocades del vespre a tocar de Calella a 11°C, està prou bé, jo anava equipat d'hivern, calçat però d'estiu amb les Giro Privater i punteres Mavic, guants fins les set del vespre amb els Alp-X de canell curt de Gore, i després amb els Alp-X de canell llarg, a aquesta hora també hi he afegit un segon protector de cara i coll, la resta d'equipament, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, tèrmica de màniga curta de Gore, jaquena Xenon AS de la mateixa marca, i gorra Spok.

He menjat dos panets a Blanes amb un Kinder, i llaminadures al pas per Sant Pol de Mar. Beure, aigua del bidó de 500 ml. El Kinder perquè no tenien xocolata. Les llaminadures avui un petit error inevitable però per les circumstàncies, no volia passar gana i al forn de pa estava ple de gent comprant i tampoc no ho tenia bé per deixar la bike, sí, sí, ple a tocar de les vuit del vespre, a la botiga de llaninadures me l'han vigilat ells mentre jo comprava :-)

Un cop a casa, OMG. Un sopar propi d'una sortida com la d'ahir, una sortida fantàstica, emotiva, el pas per SC, la ruta direcció a Hostalric, l'arribada a Blanes, sense fred aquest cop, i el sopar de somni, feia dies de la darrera truita, OMG.

La bike torna a portar la tija retrassada de titani, i el SLR ara ja modestament restaurat. Un  dia us exposaré com ha anat la reconstrucció del SLR, que em nego a abandonar després de crec recordar deu anys de ser a casa. M'agrada mantenir el seient sigui quina sigui la bike, ara però mentre el meu Drac ho decideixi així, no hi ha canvi, de bike vull dir.

Sense eines, amb llums Cateye-Powerlet a partir de les cinc tocads de la tarda. A una hora de l'inici del Vol terres blancs, que emocionant, omg, omg, omg, sota un sol de molta calidesa rodant per un terra que no desglassarà fins a tocar de la primavera. 

Que bé que va la Vicious, i tant, i tant. Avui he tingut una pensada interessant amb el tema rodes. Si decideixo fer ja us ho exposaré, i tant, i tant. Té un punt feble, els aros, per això no us ho exposo encara perquè jo vull aros Mavic UST. 

Avui moltes hores sol a dalt de la bike, des de tocar del migdia a tocar de les nou del vespre, moltes menys que les de demà, de ser, de ser. Moltes pensades, del dia dia, de bike, de la Nau Insígnia les que més, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speep. Mirant de recuperar el temps, els dies aturat per la prudència vers a mirar d'evitar possibles redredats. 

MTB, MTB, MTB. 

Per demà em caldrà definir bé, ruta i en segon terme l'equipament. 

El gorret  Assos hauria de poder venir, mentre seguim els Fars a la nit. 

Perquè com avui seria la jornada però amb un inici sense Sol, de ser, de ser. 

Repassant el texte d'aquesta aportació, ara ja matinada de diumenge no hi haurà Vol a trenc d'alba, veurem, veurem, quina ruta tindré avui, de ser, de ser.

Matí no trenc d'alba

El pronòstic per avui magnífic, i tant, i tant, avui de ser el Vol serà amb el Sol, no amb la Lluna que tindrà la seva possibilitat de donar-se les circumstàncies.

MTB, MTB, MTB.

Esperant l'arribada del Rei.

Sol amic

A on primer per la seqüència podria pensar que la càrrega de quilòmetres és massa alta, podria ser, ara per ara però va funcionant.

Un migdia breu de MTB, crec que no recordo sortides inferiors a les dues hores, fa anys que no coincideixo a Vols per sota d'aquests 120', però una jornada del dia a dia molt interessant ens porta a aquest espai de Vols més breu, puntual crec, pel fet que fa mesos que pedalo a aquest interval del migdia i sempre ha superat les dues hores.

Sense anar més lluny la sortida del trenc d'alba d'ahir va ser de les més llargues que he fet, per tant queda compensat, i tant que sí, de fet sense sortir, un dia, o una setmana, o un mes també estaria tot compensat, pel fet de que quan piques pedres cada dia, si no, no, com deia l'àvia al cel sigui, qui fa tot el què pot no està obligat a més :-)

Ahir al migdia equipat d'hivern, però calçat amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i els guants Hirzl, la resta d'hivern, la jaqueta Xenon AS de Gore, tèrmica sense mànigues Newline crec recordar, culot Echappée de Mavic, mitjons Endura d'hivern, protector de cara i coll, i gorra Spok. Anava un xic massa abrigat a alguns trams, però en conjunt un 10. Darrera a la bossa de la Xenon hi portava el segon joc de guants, aquest cop Alp-X curts de canells de Gore, i també una tanca de seguretat, per poder comprar el pa a la Repsol abans de tornar cap a casa a tocar de les tres del migdia, pel fet de no venir la Betty, i per tant tot i sempre tenir la Vicious a la vista evidentment l'he de lligar a una estructura de ferro que dificulti que se l'emportin, tot i així segueixo creient que no és una bona pensada, la bike no s'ha de deixar mai sola, surts en bike, rodes, i tornes a casa, i un cop has sortit fes altres coses, perquè el risc és massa alt de fer-ho deixant la bike exposada a que no hi sigui passats uns minuts. 

Sense incidències, ni coincidències, sense eines, amb llums sense funcionar, beure, aigua, mig bidó de 500 ml. menjar, dues llaminadures aprofitant l'aturada a la Repsol. 

No vaig esmentara ahir que la visió del mar durant la sortida d'abans del trenc d'alba era de ser a una bassa d'oli, OMG, feia tants dies que les onades picaven contra les roques amb tanta força que semblava impossible tanta pau, tan silenci a un espai que portava tants dies enfadat, aquest fet i una Lluna encesa marcant la seva estora de llum a aquest mar em fa pensar que era la Lluna qui el va tranquilitzar segur, segur, quina llum que emetia la Lluna, OMG, sense cavallers, i, sense cavallers.

Una tornada ràpida, no pel ritme, si no per decidir no fer més voltes, i a on un bon dinar va premiar una jornada complerta de bike, fins i tot puc afirmar de MTB.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, ara a la matinada de dissabte un bon moment per compartir un bon cafè. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Més visites a la Lluna :-)

Quin Vol aquesta matinada, amb la Lluna, sense cavallers, quin silenci, OMG.

Ja fa anys de moltes coses d'aquest espai, d'aventures, les Reines absolutes, de molt males vingudes, sempre per poques que siguin són masses, i mai ben rebudes, mai, vull dir les faltes de persones estimades mai es poden gestionar bé, mai estem preparats. 

Dec una visita al camí romà a Cadaqués, OMG. No és un deute físic, fa dies que esmento Cap de Creus, que esmento Llançà, serà, serà, i tant que sí, i tant que sí. La persona per ser-hi amb mi avui en Joan, un dia, un dia, que rememorarà el pas del temps, també de la darrera aventura junts a Cadaquès.

Dies de molt Single Speed, mtb, mtb, mtb, avui quin conpartir el buit de ka segons corona de granit. Cal tornar al Montalt entre Falgueres Màgiques, necessito més Poció Màgica. 

Ahir va ser un dia de posar la màquina a ritme, i de fet ho era perquè va ser així, en tot, en tot, en el dia a dia, OMG, en els Vols, mirant de tornar a sortides de dos i no d'una. Ahir va ser així, avui també, i tant, i tant que sí.

La veritat és que ara he de fer un esforç per recordar pas  a pas, Vol a Vol l'aventura d'aquesta matinada, a on ha sonat el despertador a les 5 i no hi ha hagut cap reacció, res, però noi a un quart menys cinc de sis ha sigut immediat, i vint minuts després, ja pedalava havent fet abans dos bons cafès, i menjat tres mandarines del mercat dels dijous a SV.  Puc dir què a tres quarts de sis de la matinada a la riera de Llaveneres estàvem a 8ºC, però la sensació era de més fred, sí, però sense la fredor, no sé massa bé què vull, què vol dir. 

Aquesta matinada com aquell que no diu res, he fet un Drac, i quan estava fent camí cap al Passeig dels Anglesos m'he dit, toca visita a Mataró, així ho he pensat i així ho he fet, el ritme darrerament és un xic més alegre, i he pogut arribar tot i fer més volta, a l'hora de sempre, o quasi, o quasi.

Un equipament de gala sí, quan ve la Fusion AS la resta de jaquetes queden sempre en segon terme, la Fusion és molta Fusion, curiosa aquesta jaqueta a on a temperatures inferiors a les d'ahir i la tèrmica  que portava avui de màniga llarga per a fredor a la barrera dels 0ºC era excesiva, avui una sintètica de mànica curta hauria sigut la selecció ideal, no ha anat malament, en cap cas, però la pujada a Santa Mònica, i al Tintorer curt tampoc, però no sé el motiu, però baixant per Llavaneres he hagut de parar al forn de pa a comprar dos panets de viena, quina gana que tenia, OMG. I el sopar d'ahir va ser important, el descans a tocar de les cins hores, per un dia no passa res, i tant que no, segur perquè tindrem crònica del migdia d'avui oh yeaaaaaah!

La bike molt bé, les rodes, les rodes, com m'agradaria un joc de rodes voladores, tot no pot ser. 

Cap incidència, cap coincidència, aigua, el bidó sencer, eines, cap, sense manxa, llums Cateye-Powerled sempre en marxa.

He cercat sempre la claror, i li ha costat arribar.

De fet el Sol no l'he divisat mai a dalt del meu Drac, sí un cop a casa.

Ara a perseguir la crònica d'aquest migdia, MTB, MTB, MTB.

Lluna amiga

Perquè a la qüestió de com veurem la Nau a la nit, tot i ser a l'horitzó, ja està clar, si hi ha Lluna la veurem.

Avui, aquesta nit ha quedat clar, un Vol prudent, no breu a tocar de les tres hores crec recordar, a on una temperatura de 9°C a la riera de Llavaneres amb una sensació puntualment inferior ha marcat el to, tot i així la sensació les dues primeres hores bona, després la darrera un xic de fredor als peus, veurem, veurem.

Pensava allargar el Vol de la nit a tocar de la mitjanit però ha primat la prudència i així possibilitar el Vol de demà de matinada, que ara ho veig difícil, no com aquesta tarda que veia amb bons ulls sortir aquest vespre.

Equipat 100% d'hiver, tèrmica màniga llarga Pearl Izumi,  jaqueta Alp-X GT AS, guants Alp-X de canell llarg també de Gore, doble protector de cara-coll, i gorret Assos a la primera hora, després un protector, i gorra Spok, culot Echappée de Mavic, mitjons Inverse HM Tr@il, botes Lake MX140.

Sense incidències, sense coincidències, sensa menjar, beure, poc però he begut, amb llums sempre, els Cateye-Sigma Powerled, sense eines, amb manxa.  

L'equipament bé, diferent, pel fet que mentre rodava he arribat a la conclusió que la jaqueta Alp-X GT AS, tot i ser Active Shell no podrà sortir com una més de les jaquetes, pel fet què que per les seves característiques sortir escursa notablement les seves propietats d'impermeabilitat. Si l'ús és com ahir, bé únicament degrado aquestes propietats de protegir-me de la pluja, i no aporta res, perquè la jaqueta té com a principal funció aquesta impermeabilitat en condicions extremes, no té com a funció abrigar, ni ser una joia de la no condensació, que no condensa, no diré el contrari, però una jaqueta de gama mitja gestiona igual o millor fins i tot, la condensació, això sí l'Alp-X és Waterproof, una altra particularitat és que tot i ser AS, és que en rodar la jaqueta fa un soroll de la flexió-fricció constant del material. El dia que la pluja sigui la protagonista ja parlarem del comportament d'aquesta jaqueta, crec :-) ho dic perquè poden passar dies, tot i que diumenge el pronòstic és de pluja.

Els nous guants Alp-X de canell llarg de Gore, bé, van bé, de la sortida d'ahir em fan mal les mans, i tant, ho provoca el fet de ser ara un xic rígids, ja passarà, els he comparat amb els seus germans vells, d'ús, no de temps, i els darrers semblen dues talles més grans. Per mirar que l'ajustador del canell no deixi de fer la seva feina he decidit ajustar un posició un xic oberta perquè la jaqueta la part del canell hi entri bé tot i ajustat, per evitat la maniobra ara sí ara també d'obri i tancar l'ajustador, llamado popularmente Velcro :-)

Ahir quin Vol sota un cel estrellat, també sota una Lluna força brillant, he de pensar que amb la seva llum intensa contestava la meva pregunta de divisar la Nau de nit des del cel amb el meu Drac, i va quedar clar, la veurem, la veurem.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Arriscat però temptador :-)

Avui o demà de matinada, dos moments de Vol a on la fredor, no diré fred, tenen el seu moment, normal, hivern, normal, genet i Drac amb ganes de Vol, però i sempre hi ha un però, veurem a on som d'aquí a una hora, mtb, mtb, mtb.

De mentre pensant-les totes, les del dia a dia, les del Vols, que amb l'arribada de la Nau Insígnia tindran el seu punt de coincidència i a partir d'aquí de ser ja no hi haurà separació, OMG.

Són dies de MTB, divendres tindrem reparació del canell de la Reina a SC, i per tant tindrem Festival de poder ser, una agenda ajustada però oberta sempre a compartir, a la Fonda de SC, oh yeaaaaah!

Després una incògnita el què respirarà la Reina, caldrà estar molt atents a quan i com inicia els Vols, el genet amb interrogants sí, pel fet de dubtar dels Vols abans del trenc d'alba, i tant, i tant, no sé si per fredor, si per un equipament que no fa prou bé la seva funció, no ho sé, o senzillament per la sensació que tinc, que tot camina, i camina molt bé.

Avui veient el Blog, aquest espai de The Great Escape MTB he decidit, hem decidit aprofitant l'ocasió de tornant genet i Drac del Vol d'aquest migdia fer una breu festa a l'hora del cafè, clar que yes!

Des del Mirador del Drac estones d'espera, sensacionals, per l'emoció de veure quin serà el proper tram a dalt del Drac, i quin serà en primer terme el moment de posar-se l'equipament de gala i sortir a gaudir d'una nova aventura. Curiositat per entendre com veurem la Nau Insígnia a l'horitzó a les nits més fosques a on la lluna no ens ajudarà, i a on sense cavallers no tindrem guia de retorn per aterrar al pont de la Nau. 

MTB, MTB, MTB.

Calidesa propera

Entre Falgueres Màgiques, omg, omg, omg.

La Nau Insígnia defineix el perquè de tot plegat, de fet el dia a dia ve marcat per ella, i de quina manera, OMG. Podria dir també, que ella ve marcada pel nostre dia a dia, sí, i seguidament he de recordar què fa la segona Corona de Granit buida d'essència, perquè la Nau aterra sobre les dues Corones de Granit, després ja sempre navegarà sobre d'elles, amb elles. El Destructor Independent em seguia metre a metre avui, pel pas del Destructors he vist la seva ombra protegir el meu pas, OMG. 

No anàvem a per un Montalt, en cap cas, sí que és veritat que la qüestió de la segona Corona de Granit surt reiteradament, sí, però també ho és que no anàvem a per un Montalt, però les obres a la pista de l'hípica han provocat que si volíem evitar de caminar el Vol de tornada després dels Tintorers es dirigís de pet a la part més densa del Montalt. 

I per tant el bany de Poció Màgica ha sigut sensacional, i tant, i tant, ara però no sé perquè encara ho tinc tot més present, les preguntes, perquè les respostes venen vestides totes de silenci, ple de calidesa, sí, però silenci, OMG.

L'anada, un clàssic, Drac dins del Drac, tornant el tema ja ha agafat un to diferent, perquè anant les màquines estaven aturades i m'han deixat passar, la tornada després de fer els dos Tintorers requeria de molta conversa, i la decisió ha sigut enfilar per la cara més fosca del Montalt, això sí, a un ritme prudent, i pensant-la per decidir un nou Drac, per si definitivament queda descartada l'anada per l'hípica, no ho sé, no ho sé, aquest Drac per bondadós, ens ha donat moltes satisfaccions arreu del Món, un canvi però si no el decidim nosaltres podria ser acceptat de bon grat, veurem, veurem.

Per aquest motiu avui hem decidit cercar d'altres alterantives, i hi són, sí, però decisiu veure què passa aquesta nit, està bé però que en ser un altre cop a casa el pensament rodava de cara a organitzar-me a partir de les vuit del vespre per repetir Vol, no recorregut, no, però sí Vol, oh yeaaaah! I no és important si hi haurà Vol, sí que el pensament navegui en aquesta direcció, per les bones sensacions que porten agafades de la mà aquestes pensades. 

Sense eines, sense menjar, amb aigua, sense beure, sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, cercant com us comentava un Drac alternatiu, de poder ser, de poder ser, i de ser necessari, que encara no ho sé. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Avui han anat arribant comandes d'equipaments, els guants Alp-X de Gore 2.0 SO de canell llarg pel genet, i la primera tèrmica d'un grup de quatre que estan en camí d'un total de sis que vindran, aquesta Pearl Izumi de màniga curta sintètica ja ha rodat avui, estava a punt de sortir quan ha arribat al Mirador del Drac, sortia amb la de màniga curta de Merino d'Endura, i he fet automàticament el canvi, fent conjunt avui amb la jaqueta Intermediate d'Assos, a 17ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les dues del migdia, la resta de l'equipament, guants Hirzl, un segon joc de recanvi a una de les tres bosses de l'Assos, protector de cara i coll, gorra Spok, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer amb puntera Mavic, i la sensació la primera mitja hora era de certa calor, després com que no he baixat fins al Passeig dels Anglesos, hauria pogut passar fred resseguint la riera de Llavaneres, però enfilant cap al Montalt per la cara més d'esquena al sol l'equipament ha funcionat molt bé, que bé, que bé, que bé. D'haver-hi un segon Vol avui els guants Alp-X nous tindran la seva primera experiència a dalt d'un Drac, els he deixat separats dels Alp-X que ho fan des de fa mesos, no vull que deixi de ser sorpresa, oi que no? De  ser el Vol, l'equipament de gala serà, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga, segurament la jaqueta la Furion Cross AS, crec, crec, dubto si fer sortir la GT AS, l'Alp-X pel fet de ser AS, protector de coll i cara doble, i gorret Assos, darrera no podré portar recanvi de guants, ni la gorra Spok si la seleccionada és la Fusion, sí si és l'Alp-X. 

MTB, MTB, MTB. 

Cau el Sol, cauen els cavallers, i cauen els cavallers :-)

Dic això i la imatge és la de Llançà, a la sortida dels Trinxes, la nit abans, la de la tornada a SV, OMG, OMG, OMG. 

Fredor distant

Com sona, com sona, què fa que les matinades d'aquest incici d'hivern siguin distants per el genet, i les del darrer fossin properes? 

No ho sé, no ho sé, és coincident que ho escric i es desperta una sensació adormida des de fa uns dies, la dels Vols de matinada, millor dit les d'abans del trenc d'alba.

No vol dir que automàticament tinguem Vols de Drac dins del Drac, en cap cas, però és un indici del què està per venir, això sí que ho puc esmentar amb certa seguretat. 

Podria ser que aquests no es reiniciessin fins que no entengui perquè hi ha dues corones de granit i no una, vull dir si a una de les dues els cavallers hi resten ara sempre, què o qui hi havia a la segona corona de granit, per què els cavellers estan tan però tan tranquils, sí que recordo que la corona de granit dels cavellers desprenia aventura, la segona corona de granit desprenia emoció, la de la propera arribada de la Nau Insíginia, ara també, també notes l'arribada inminent de la Nau, sí però la percepció és diferent, molt diferent, millor no ho sé, diferent. 

Ho tinc clar, crec, cada vegada que la intensitat de la qüestió que fa referència a la segona corona sigui important he de tornar al Montalt, a cercar la Poció Màgica de les Falgueres Màgiques, i així sempre mentre les Falgueres siguin Màgiques pel genet. 

Des del Mirador del Drac, ahir un dia d'expansió dels Vols Transcontinentals, també del Vell Continent, de fet aquests darrers no seran nombrosos, caldria definir però per a mi a on comença la franja del nombrós, cert, cert, no és important, de ser, ja aniran caient al Blog, i per tant podrem compartir cada un dels Vols dels Dracs, ara que hi penso, ja no, ja no, els Dracs ja són a destí, com sona, com sona, per tant aquest any ara per ara compartirem tots els Vols al Blog, però no els compartirem tots amb els nostres Dracs. Una nova proposta, la de Dracs a destí, OMG.

Tot i així, vull dir tot i que tindrem Vols de Drac sense els nostres Dracs, els Dracs que ens esperen a destí seran germans dels nostres, fins i tot puc dir els germans grans, perquè poc a poc però sense aturades, a cada Far serà així, de poder, els Dracs sempre que no siguin Vols Freedoms, és a dir també de la Nau Insígnia però únicament perseguint part del mandat d'aquesta, a on ser-hi ja serà en si l'objectiu, com a Verona, com a Cogne, a aquests de poder ser seran Vols de Drac, sí, però amb els Dracs a destí en origen, mtb, mtb, mtb. Però escric germans grans pel fet que són Dracs nascuts dins de les profunditats del HM, o no, o no, però sí, però sí, omg, omg, omg.

M'adono de quantes iniciatives roden de costat, sé, no per una certesa única, sí per uns fets cronològics en veure els centenars, per ser prudent, d'intervencions a The Great Escape MTB, que hi falten cent vegades el volum d'aportacions fetes, sí, sí, al Blog hi cauen una centeava part de cada una de les voltes que s'estan fent, i no per no voler compartir, si no per dos motius entre molts, un perquè no m'adono que podria aportar-les, sí, però em frena el fet de no saber com fer-ho, per no transgredir, que no dic ara que no ho faci, transgredir,  però diguem que amb les aportacions fetes l'objectiu cerca compartir, compartir, i compartir, no transgredir. 

Sí ja ho sé incomoda la transparència de les aportacions, no hi ha racons foscos, el dia a dia a fora del Mirador és ple de cantonades sense llum, a on el cartell de sentit de direcció indica en aquesta direcció a on el buit és el proper tram, entenc que les persones que comparteixen aquest espai cada dia viuen en aquest tram que defineixo comú, no ho afirmo, únicament ho intueixo, el Blog però no és aquest tram, i en cap cas tampoc n'és aliè, per això ho puc mirar d'exposar, però aquest espai té una voluntat inequívoca, una manera clara d'exposar-se, senzilla, planera, com ho és que la visió des del Drac, volant amb el genet, no a l'inrevés, sense Drac no hi ha Vol, mirant a l'horitzó i gaudint de la visió de la Nau Insígnia, no té obstacles al mig, quan sembla que hi podrien ser, l'història del Blog, i d'altres espais a on hem aterrat, ha reaccionat sempre mantenint aquesta transparència, no vull definir, el Blog és transparent, no, seria agoserat definir transparent, que ho fem així no vol dir aconseguir 100% que sigui així, segur que no, però si la intenció és aquesta i ho aconseguim en un percentatge important aquest aspecte és el què fa pivotar aquest espai. El segon motiu per el que no cauen totes les voltes fetes de pensades de MTB és perquè tot i que la roda no roda ràpida, la d'aquestes pensades, però siguent lenta no para de rodar, o aquesta és la manera en que ho visc jo, i per tant tot siguent pausat té un to de rodar coincident amb aquest, però dubto si realment és així, OMG, i crec que tinc motiu de dubtar pel fet que miro enrere i les aventures són tantes, aquesta és la meva sensació, que mirant les aportacions al Blog en trobo moltes a faltar, no sé quines, és veritat, però moltes. 

Ja no et dic res si parlem de materials, vull dir equipaments, components, no tant bikes, és veritat, des de que som a espai Single Speed, hem derivat molt a components molts específics, a conceptes molt a l'espera de components molt concrets que han o be de venir, o bé de millorar per poder venir a casa, i quadres de bike, hi ha tres o quatre noms, sempre repetitius, a on al final tots comencen per S o per V, i per tant ja estem bé a on som. Equipaments, OMG, no acabaríem mai, certament, certament, i crec que sense ser exposats obertament, sí que crec vaig exposant prudentment les noves arribades.

MTB, MTB, MTB. 

Lentament la primavera és va acostant a casa, ho escric hi penso, i més claror, i més claror, i seguidament la segona corona de granit em ve al cap :-), de repetir-se aquest pensament el Montalt tornarà a ser el protagonista, i els seus tres nous corriols també, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, dies de MTB, de Single Speed, que és el mateix, oh yeaaaah!

Poció Màgica

És el tram, a on em caldrà i tant que sí, repetir zona Montalt i deixar que les Falgueres Màgiques tornin a decidir. 

Ja fa setmanes, crec, perquè certament no ho recordo, vull dir del meu pas per Olzinelles, curiós perquè sí que tinc clar que fa poc he tornat a rodar pel Montalt, però part de la història de la Nau Insígnia ha quedat en la foscor, la llum no hi pot fer res per fer-hi arribar la seva claror, i la poció màgica no permet al genet poder recordar. 

La imatge ho té escrit, el què el genet no pot recordar, sí que sé que darrera de la Vicious hi ha una font, la Font Roja, lloc secret per l'estiu poder-hi beure. 

MTB, MTB, MTB. 

De cara a la propera setmana, podria ser que fins i tot aquesta, anessin arribant els darrers equipaments pendents de la propera primavera-estiu, també part dels d'hivern, perquè tèrmiques i guants Gore d'hivern tindran la seva oportunitat segons com a minuts d'haver arribat a SV. 

Més cavallers :-)

I tant, i tant, els pilars de granit són estructures difícils de moure, s'hi estan des de sempre pel què fa a nosaltres, a casa, generacions i generacions hem passat pel seu costat, i que em consti és la primera vegada que la visió queda enregistrada, com a aventura ara a The Great Escape MTB, com a hemeroteca de la Nau Insígnia de ser, de ser. 

Feia una aportació en forma de comentari a la darrera intervenció de la Bec a on des de SV esmentàvem el què esmentàvem, OMG, OMG, OMG.

Avui, ara fa una estona miràvem enrere, i OMG, miràvem endavant, i OMG. Diferent és quan miro a la mitja hora propera, a on el títol és per no entrar de ple a un tram que les Falgueres Màgiques han decidit aturar, i prou, aturar, per tant el què queda és, més cavallers :-)

MTB, MTB, MTB. 

Cavallers

Els cavallers tenen sempre a la seva mà la llum, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB.

Reis

Els UK rei d'una de les aventures que tindrem, OMG. 

La resta de programa ja l'aniré proposant al Blog.

MTB, MTB, MTB. 

Ara emocionat, molt, i tant, tenir com a normalitat Vols per tot el Món què més puc demanar? 

Dies de Single Speed, OMG.

Fat Free ... because not all fat is bad :)

Thanks to our friend of Rocky Mountain Bicycles ....

Fat Free: Fat Bike Freeriding on a Blizzard from Rocky Mountain Bicycles on Vimeo.

From SC, Javi Paricio

Avui, diferent

Hi ha tantes novetats, tan normals, tan diferents, omg, omg, omg.

Avui dins del Drac he coincidit amb un biker, fent el Tintorer curt, he mirat de seguir la seva roda des de Llavaneres, i sort que ha disminuit el ritme perquè el ritme per a mi era molt exigent :-)

Renoi, renoi, renoi, com pedala tothom, i evidentment la coincidència d'avui també. 

Una sortida genial, dins d'una aventura clàssica del Drac, fora d'ell, també, també, i tant, i tant. 

Equipat d'hivern, amb guants d'estiu Hirzl, calçat Giro Privateer amb punteres Mavic. Darrera a la bossa de la Xenon AS i portava els guants de recanvi Alp-X avui de canell curt, i la manxa. 

El biker amb el que he coincidit anava impecable, però ho tornaré a dir, impecable. Més proper a tardor, la jornada d'avui era càlida, 17,5°C a la farmàcia de Llavaneres cap al migdia, pirates, i calçat d'estiu sense punteres, guants també d'estiu. Anava impecable. 

El seu equip més per la jornada d'avui que el meu, sí, hi ha bikers molt preparats a tot arreu del Món i tant, i a Mataró també. 

Bones converses de bike, de MTB, de geareds, de Single Speed també, de carretera, totes divertides, molt interessants, tant que de tenir previst tornar a quarts de tres, he tornat a quarts de cinc, OMG.

Sense eines, amb aigua, i consumint aquest cop sí aigua, sense menjar, sense incidències. Sense eines, amb llums, apagats sempre.

MTB, MTB, MTB. 

Ara ja fins demà, omg, que de poder ser tindrà Vol de Drac, a un ritme més pausat, i tant, i tant. 

Montalt Forever?

No ho sé, no ho sé, feia dies que no anava al Montalt, i menys tan sensibilitzat a ser-hi, tenia necessitat de rodar pels corriols de darrera de casa. 

Fer-ho té riscos, senders tallats definitivament pels propietaris, pales verticals, caçadors, fa que el Drac proper al Montalt però evitant entrar-hi sigui el protagonista únic dels Vols des de fa uns mesos, tants que sumem quasi dos anys, OMG.

Ahir però cercava les Falgueres Màgiques, cercava espais a on elles fossin les protagonistes absolutes, i va funcionar, tantes van fer el seu efecte, i per tant el Vol pel Montalt tindrà crònica però no precisa, perquè no en recordo els detalls, necessitava aquesta sensació, oh yeaaaaaah!

Si no vols pols, doncs això, sí ja ho sé a vegades és impossible evitar de fer, i dins d'aquestes ocasions tot i veure que pots arribar a cometre errors segueixes dins del mateix tram, perquè no ho pots evitar, he de dir que m'agrada la sensació, sí, sí, ser falible és un privilegi, més la sensació de ser-ne conscient que no pas la d'errar, certament, però ara hi penso i tinc una molt bona sensació, la millor fins i tot diria jo, de? no ho sé exactament, no ho recordo, Olzinelles, de les seves filles, de les Falgueres Màgiques d'Olzinelles els hi deuré l'instan màgic d'aquest matí, de fet aquesta crònica i l'anterior tenen el seu to màgic, sense soroll, sense estridències, en silenci, ho escric i crec recordar quelcom fent referència a unes corones, recordo als cavallers, la llum, bé tot tornarà al seu lloc, he de pensar, he de pensar. 

Ahir tornar a rodar pel Montalt va tenir tres punts ben definits, millor dit ara ho escric i em ve al cap un quart punt, com puja el Montalt, OMG, el segon, no hi he de tornar fins passat uns dies perquè quedaria esmicolat, el tercer lligat al segon punt és que si ha d'anar intermitentment, el quart, darrer, i el més important, hi ha tres corriols nous, molt treballats, tots tres sensacionals, omg, omg, omg. 

Els pensaments abans de coincidir amb el bany màgic de les Falgueres, intensos, els de després, relaxants, sí, sí, escalant pales verticals i la sensació, la de ser als banys termals de Caldes, que per cert no recordo haver-ne gaudit mai. 

Sense eines, únicament una clau per regular el conjunt de la nova-vella tija i seient, per un petit test de millora, així com de la bossa de recanvis del porta bidó King Cage, amb manxa, sense menjar, sense beure, amb aigua, sense coincidències, sense incidències, equipat d'hivern, però calçat d'estiu amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i guants Hirzl. 

Únicament amb llums a corriols farcits dels tirs dels caçadors, com sona, com sona, evitant de creuar les noves tanques totes tallades ara sí ara també, les que no, segueixen com sempre però. 

Des del Mirador del Drac, esperant, ara toca un bon esmorzar, els dos primers cafès ja han caigut, i després de donar-se les circumstàncies hi haurà Vol de Drac, no sé si al Drac, sí que miraré de no repetir Montalt, per evitar la seva intensitat, de tot, de pendents, i de pensaments entre les Falgueres Màgiques. 

Ahir una final de Vol entre la llum dels cavallers, i, entre la llum dels cavallers i un final proper del to de les festes d'aquestes dates, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Funcionals

El què hem aconseguit aquests darrers anys, certament, certament. Aconseguir ser proper a les bones sensacions ja és sensacional, gaudir en primer pla d'elles, ser-ne fins i tot protagonistes diria que no és lluny de l'haver arribat.

La sortida de fa dos dies no la vaig cronificar, vull dir no la vaig aportar al Blog seguidament després de fer-la, per dos fets, el primer perquè hi ha la intervenció d'en Xavi de la Ventana, i aportacions com aquestes els molt gratificant mantenir-les a primera plana de The Great Escape MTB, i més quan un cop Ventana porti la primera Fat al Blog, el futur no sé si proper en portarà dues més, des d'Irlanda, consolidat a Cogne que tinc un petit projecte proper al d'en Xavi, normal, ell té una Ibis Green, jo una d'Orange, tenia, i la vàrem comprar a minuts de diferència, sense haver coincidit, sense haver parlat mai mentre decidíem el mateix, després vàrem coincidir al post Ibis Mojo Carbon també a minuts d'haver-lo iniciat, i el vàrem tancar junts, com també vàrem fer junts la darrera sortida Ibis Mojo Carbon abans de la seva marxa als USA. El segon fet podria ser, el primer és, el segon no ho sé del cert però crec que ve motivat per l'aparició d'una molètstia al canell de la Reina que ha comportat d'aturar els Vols de cop, entenen que cal visita al fisio immediata, millor parar en sec pocs dies que anar arriscant a entrar a un túnel molt llarg. 

La sortida va ser pausada, molt, de fet fem els mateixos quilòmetres en pla que escalant, vull dir fem el què fem anem entre els tretze i els catorze quilòmetres cada hora, tant li fa si escalem pales verticals com si fem ruta a peu de platja, quan han passat dues hores sempre portem entre 26 i 28 quilòmetres. 

L'equipament un clàssic poc a poc a casa, d'hivern, i aquest cop amb tèrmiques sintètiques de màniga llarga Endura, fent equip amb les Xenon AS de Gore, guants, els Hirzl sempre, tot i que portàvem segon el joc d'hiver de recanvi, els Alp-X llargs de canell de Gore, però és que al migdia la temperatura era de 20°C a la riera de Llavaneres, OMG, després però aquesta mateixa temperatura no superava els 10°C, sí, sí, passades dues tres hores la temperatura havia baixat deu graus. 

Menjàvem unes galetes salades amb xocolata, per beure, molt poca aigua, sense eines, però portàvem la de la Betty, i la clau Torx específica pel torniol dels ferodes dels R1 que va ser necessari utilitzar per fer un canvi anant direcció al Masnou. Coincidències, cap, amb llums la darrera hora crec recordar, Cateye-Powerled a mínims, a aquest sortida la Reina portava la bateria dels Ay Up, és a dir, anava amb el Powerled i la seva corresponent bateria, i també els Ay Up i la seva bateria, de fet aquests darrers els porta des de l'anada a Fort William, vull dir que fa mesos que roda amb Cateye i Ay Up a l'hora, però amb els segons no hi porta la bateria, a aquesta sortida sí, sense fer-la treballar. De fet aquest ha sigut un gran pas, una gran millora, poder ubicar bé la bateria del segon joc de llums, perquè determina que podrà rodar en cursa definitivament sense haver de recarregar bateries. 

Anant direcció al Masnou la Betty ja tenia molèsties al canell, i passant per Premià el dolor era ja intens, fet que ens va indicar que havíem de fer camí cap a casa i deixar per una altra ocasió fer distàncies més llargues, curiós, la tornada coicidint amb la caiguda del sol i un vent fred va volatilitzar el dolor del canell, i per tant ens va permetre de si bé sí tornar cap a casa, no fer-ho directament i anar aprofitant de fer volta seguint trams planers.

Una sortida avís a on ara la prioritat de la Reina és recuperar-se d'aquest imprevist propi de la nostra disciplina, una advertència severa, també lleugera, des de Fort William que no ha parat d'enllaçar petites aturades, ara una de nova, fer-ho el més bé possible, i seguir la ruta a dalt del Drac fins hores de la propera aventura 24 hores SOLO, l'objectiu, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac preparant la crònica del Vol d'ahir, aquest cop darrera de casa al Montalt.