Arriscat però temptador :-)

Avui o demà de matinada, dos moments de Vol a on la fredor, no diré fred, tenen el seu moment, normal, hivern, normal, genet i Drac amb ganes de Vol, però i sempre hi ha un però, veurem a on som d'aquí a una hora, mtb, mtb, mtb.

De mentre pensant-les totes, les del dia a dia, les del Vols, que amb l'arribada de la Nau Insígnia tindran el seu punt de coincidència i a partir d'aquí de ser ja no hi haurà separació, OMG.

Són dies de MTB, divendres tindrem reparació del canell de la Reina a SC, i per tant tindrem Festival de poder ser, una agenda ajustada però oberta sempre a compartir, a la Fonda de SC, oh yeaaaaah!

Després una incògnita el què respirarà la Reina, caldrà estar molt atents a quan i com inicia els Vols, el genet amb interrogants sí, pel fet de dubtar dels Vols abans del trenc d'alba, i tant, i tant, no sé si per fredor, si per un equipament que no fa prou bé la seva funció, no ho sé, o senzillament per la sensació que tinc, que tot camina, i camina molt bé.

Avui veient el Blog, aquest espai de The Great Escape MTB he decidit, hem decidit aprofitant l'ocasió de tornant genet i Drac del Vol d'aquest migdia fer una breu festa a l'hora del cafè, clar que yes!

Des del Mirador del Drac estones d'espera, sensacionals, per l'emoció de veure quin serà el proper tram a dalt del Drac, i quin serà en primer terme el moment de posar-se l'equipament de gala i sortir a gaudir d'una nova aventura. Curiositat per entendre com veurem la Nau Insígnia a l'horitzó a les nits més fosques a on la lluna no ens ajudarà, i a on sense cavallers no tindrem guia de retorn per aterrar al pont de la Nau. 

MTB, MTB, MTB.

Calidesa propera

Entre Falgueres Màgiques, omg, omg, omg.

La Nau Insígnia defineix el perquè de tot plegat, de fet el dia a dia ve marcat per ella, i de quina manera, OMG. Podria dir també, que ella ve marcada pel nostre dia a dia, sí, i seguidament he de recordar què fa la segona Corona de Granit buida d'essència, perquè la Nau aterra sobre les dues Corones de Granit, després ja sempre navegarà sobre d'elles, amb elles. El Destructor Independent em seguia metre a metre avui, pel pas del Destructors he vist la seva ombra protegir el meu pas, OMG. 

No anàvem a per un Montalt, en cap cas, sí que és veritat que la qüestió de la segona Corona de Granit surt reiteradament, sí, però també ho és que no anàvem a per un Montalt, però les obres a la pista de l'hípica han provocat que si volíem evitar de caminar el Vol de tornada després dels Tintorers es dirigís de pet a la part més densa del Montalt. 

I per tant el bany de Poció Màgica ha sigut sensacional, i tant, i tant, ara però no sé perquè encara ho tinc tot més present, les preguntes, perquè les respostes venen vestides totes de silenci, ple de calidesa, sí, però silenci, OMG.

L'anada, un clàssic, Drac dins del Drac, tornant el tema ja ha agafat un to diferent, perquè anant les màquines estaven aturades i m'han deixat passar, la tornada després de fer els dos Tintorers requeria de molta conversa, i la decisió ha sigut enfilar per la cara més fosca del Montalt, això sí, a un ritme prudent, i pensant-la per decidir un nou Drac, per si definitivament queda descartada l'anada per l'hípica, no ho sé, no ho sé, aquest Drac per bondadós, ens ha donat moltes satisfaccions arreu del Món, un canvi però si no el decidim nosaltres podria ser acceptat de bon grat, veurem, veurem.

Per aquest motiu avui hem decidit cercar d'altres alterantives, i hi són, sí, però decisiu veure què passa aquesta nit, està bé però que en ser un altre cop a casa el pensament rodava de cara a organitzar-me a partir de les vuit del vespre per repetir Vol, no recorregut, no, però sí Vol, oh yeaaaah! I no és important si hi haurà Vol, sí que el pensament navegui en aquesta direcció, per les bones sensacions que porten agafades de la mà aquestes pensades. 

Sense eines, sense menjar, amb aigua, sense beure, sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, cercant com us comentava un Drac alternatiu, de poder ser, de poder ser, i de ser necessari, que encara no ho sé. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Avui han anat arribant comandes d'equipaments, els guants Alp-X de Gore 2.0 SO de canell llarg pel genet, i la primera tèrmica d'un grup de quatre que estan en camí d'un total de sis que vindran, aquesta Pearl Izumi de màniga curta sintètica ja ha rodat avui, estava a punt de sortir quan ha arribat al Mirador del Drac, sortia amb la de màniga curta de Merino d'Endura, i he fet automàticament el canvi, fent conjunt avui amb la jaqueta Intermediate d'Assos, a 17ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les dues del migdia, la resta de l'equipament, guants Hirzl, un segon joc de recanvi a una de les tres bosses de l'Assos, protector de cara i coll, gorra Spok, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer amb puntera Mavic, i la sensació la primera mitja hora era de certa calor, després com que no he baixat fins al Passeig dels Anglesos, hauria pogut passar fred resseguint la riera de Llavaneres, però enfilant cap al Montalt per la cara més d'esquena al sol l'equipament ha funcionat molt bé, que bé, que bé, que bé. D'haver-hi un segon Vol avui els guants Alp-X nous tindran la seva primera experiència a dalt d'un Drac, els he deixat separats dels Alp-X que ho fan des de fa mesos, no vull que deixi de ser sorpresa, oi que no? De  ser el Vol, l'equipament de gala serà, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga, segurament la jaqueta la Furion Cross AS, crec, crec, dubto si fer sortir la GT AS, l'Alp-X pel fet de ser AS, protector de coll i cara doble, i gorret Assos, darrera no podré portar recanvi de guants, ni la gorra Spok si la seleccionada és la Fusion, sí si és l'Alp-X. 

MTB, MTB, MTB. 

Cau el Sol, cauen els cavallers, i cauen els cavallers :-)

Dic això i la imatge és la de Llançà, a la sortida dels Trinxes, la nit abans, la de la tornada a SV, OMG, OMG, OMG. 

Fredor distant

Com sona, com sona, què fa que les matinades d'aquest incici d'hivern siguin distants per el genet, i les del darrer fossin properes? 

No ho sé, no ho sé, és coincident que ho escric i es desperta una sensació adormida des de fa uns dies, la dels Vols de matinada, millor dit les d'abans del trenc d'alba.

No vol dir que automàticament tinguem Vols de Drac dins del Drac, en cap cas, però és un indici del què està per venir, això sí que ho puc esmentar amb certa seguretat. 

Podria ser que aquests no es reiniciessin fins que no entengui perquè hi ha dues corones de granit i no una, vull dir si a una de les dues els cavallers hi resten ara sempre, què o qui hi havia a la segona corona de granit, per què els cavellers estan tan però tan tranquils, sí que recordo que la corona de granit dels cavellers desprenia aventura, la segona corona de granit desprenia emoció, la de la propera arribada de la Nau Insíginia, ara també, també notes l'arribada inminent de la Nau, sí però la percepció és diferent, molt diferent, millor no ho sé, diferent. 

Ho tinc clar, crec, cada vegada que la intensitat de la qüestió que fa referència a la segona corona sigui important he de tornar al Montalt, a cercar la Poció Màgica de les Falgueres Màgiques, i així sempre mentre les Falgueres siguin Màgiques pel genet. 

Des del Mirador del Drac, ahir un dia d'expansió dels Vols Transcontinentals, també del Vell Continent, de fet aquests darrers no seran nombrosos, caldria definir però per a mi a on comença la franja del nombrós, cert, cert, no és important, de ser, ja aniran caient al Blog, i per tant podrem compartir cada un dels Vols dels Dracs, ara que hi penso, ja no, ja no, els Dracs ja són a destí, com sona, com sona, per tant aquest any ara per ara compartirem tots els Vols al Blog, però no els compartirem tots amb els nostres Dracs. Una nova proposta, la de Dracs a destí, OMG.

Tot i així, vull dir tot i que tindrem Vols de Drac sense els nostres Dracs, els Dracs que ens esperen a destí seran germans dels nostres, fins i tot puc dir els germans grans, perquè poc a poc però sense aturades, a cada Far serà així, de poder, els Dracs sempre que no siguin Vols Freedoms, és a dir també de la Nau Insígnia però únicament perseguint part del mandat d'aquesta, a on ser-hi ja serà en si l'objectiu, com a Verona, com a Cogne, a aquests de poder ser seran Vols de Drac, sí, però amb els Dracs a destí en origen, mtb, mtb, mtb. Però escric germans grans pel fet que són Dracs nascuts dins de les profunditats del HM, o no, o no, però sí, però sí, omg, omg, omg.

M'adono de quantes iniciatives roden de costat, sé, no per una certesa única, sí per uns fets cronològics en veure els centenars, per ser prudent, d'intervencions a The Great Escape MTB, que hi falten cent vegades el volum d'aportacions fetes, sí, sí, al Blog hi cauen una centeava part de cada una de les voltes que s'estan fent, i no per no voler compartir, si no per dos motius entre molts, un perquè no m'adono que podria aportar-les, sí, però em frena el fet de no saber com fer-ho, per no transgredir, que no dic ara que no ho faci, transgredir,  però diguem que amb les aportacions fetes l'objectiu cerca compartir, compartir, i compartir, no transgredir. 

Sí ja ho sé incomoda la transparència de les aportacions, no hi ha racons foscos, el dia a dia a fora del Mirador és ple de cantonades sense llum, a on el cartell de sentit de direcció indica en aquesta direcció a on el buit és el proper tram, entenc que les persones que comparteixen aquest espai cada dia viuen en aquest tram que defineixo comú, no ho afirmo, únicament ho intueixo, el Blog però no és aquest tram, i en cap cas tampoc n'és aliè, per això ho puc mirar d'exposar, però aquest espai té una voluntat inequívoca, una manera clara d'exposar-se, senzilla, planera, com ho és que la visió des del Drac, volant amb el genet, no a l'inrevés, sense Drac no hi ha Vol, mirant a l'horitzó i gaudint de la visió de la Nau Insígnia, no té obstacles al mig, quan sembla que hi podrien ser, l'història del Blog, i d'altres espais a on hem aterrat, ha reaccionat sempre mantenint aquesta transparència, no vull definir, el Blog és transparent, no, seria agoserat definir transparent, que ho fem així no vol dir aconseguir 100% que sigui així, segur que no, però si la intenció és aquesta i ho aconseguim en un percentatge important aquest aspecte és el què fa pivotar aquest espai. El segon motiu per el que no cauen totes les voltes fetes de pensades de MTB és perquè tot i que la roda no roda ràpida, la d'aquestes pensades, però siguent lenta no para de rodar, o aquesta és la manera en que ho visc jo, i per tant tot siguent pausat té un to de rodar coincident amb aquest, però dubto si realment és així, OMG, i crec que tinc motiu de dubtar pel fet que miro enrere i les aventures són tantes, aquesta és la meva sensació, que mirant les aportacions al Blog en trobo moltes a faltar, no sé quines, és veritat, però moltes. 

Ja no et dic res si parlem de materials, vull dir equipaments, components, no tant bikes, és veritat, des de que som a espai Single Speed, hem derivat molt a components molts específics, a conceptes molt a l'espera de components molt concrets que han o be de venir, o bé de millorar per poder venir a casa, i quadres de bike, hi ha tres o quatre noms, sempre repetitius, a on al final tots comencen per S o per V, i per tant ja estem bé a on som. Equipaments, OMG, no acabaríem mai, certament, certament, i crec que sense ser exposats obertament, sí que crec vaig exposant prudentment les noves arribades.

MTB, MTB, MTB. 

Lentament la primavera és va acostant a casa, ho escric hi penso, i més claror, i més claror, i seguidament la segona corona de granit em ve al cap :-), de repetir-se aquest pensament el Montalt tornarà a ser el protagonista, i els seus tres nous corriols també, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, dies de MTB, de Single Speed, que és el mateix, oh yeaaaah!

Poció Màgica

És el tram, a on em caldrà i tant que sí, repetir zona Montalt i deixar que les Falgueres Màgiques tornin a decidir. 

Ja fa setmanes, crec, perquè certament no ho recordo, vull dir del meu pas per Olzinelles, curiós perquè sí que tinc clar que fa poc he tornat a rodar pel Montalt, però part de la història de la Nau Insígnia ha quedat en la foscor, la llum no hi pot fer res per fer-hi arribar la seva claror, i la poció màgica no permet al genet poder recordar. 

La imatge ho té escrit, el què el genet no pot recordar, sí que sé que darrera de la Vicious hi ha una font, la Font Roja, lloc secret per l'estiu poder-hi beure. 

MTB, MTB, MTB. 

De cara a la propera setmana, podria ser que fins i tot aquesta, anessin arribant els darrers equipaments pendents de la propera primavera-estiu, també part dels d'hivern, perquè tèrmiques i guants Gore d'hivern tindran la seva oportunitat segons com a minuts d'haver arribat a SV. 

Més cavallers :-)

I tant, i tant, els pilars de granit són estructures difícils de moure, s'hi estan des de sempre pel què fa a nosaltres, a casa, generacions i generacions hem passat pel seu costat, i que em consti és la primera vegada que la visió queda enregistrada, com a aventura ara a The Great Escape MTB, com a hemeroteca de la Nau Insígnia de ser, de ser. 

Feia una aportació en forma de comentari a la darrera intervenció de la Bec a on des de SV esmentàvem el què esmentàvem, OMG, OMG, OMG.

Avui, ara fa una estona miràvem enrere, i OMG, miràvem endavant, i OMG. Diferent és quan miro a la mitja hora propera, a on el títol és per no entrar de ple a un tram que les Falgueres Màgiques han decidit aturar, i prou, aturar, per tant el què queda és, més cavallers :-)

MTB, MTB, MTB. 

Cavallers

Els cavallers tenen sempre a la seva mà la llum, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB.

Reis

Els UK rei d'una de les aventures que tindrem, OMG. 

La resta de programa ja l'aniré proposant al Blog.

MTB, MTB, MTB. 

Ara emocionat, molt, i tant, tenir com a normalitat Vols per tot el Món què més puc demanar? 

Dies de Single Speed, OMG.

Fat Free ... because not all fat is bad :)

Thanks to our friend of Rocky Mountain Bicycles ....

Fat Free: Fat Bike Freeriding on a Blizzard from Rocky Mountain Bicycles on Vimeo.

From SC, Javi Paricio

Avui, diferent

Hi ha tantes novetats, tan normals, tan diferents, omg, omg, omg.

Avui dins del Drac he coincidit amb un biker, fent el Tintorer curt, he mirat de seguir la seva roda des de Llavaneres, i sort que ha disminuit el ritme perquè el ritme per a mi era molt exigent :-)

Renoi, renoi, renoi, com pedala tothom, i evidentment la coincidència d'avui també. 

Una sortida genial, dins d'una aventura clàssica del Drac, fora d'ell, també, també, i tant, i tant. 

Equipat d'hivern, amb guants d'estiu Hirzl, calçat Giro Privateer amb punteres Mavic. Darrera a la bossa de la Xenon AS i portava els guants de recanvi Alp-X avui de canell curt, i la manxa. 

El biker amb el que he coincidit anava impecable, però ho tornaré a dir, impecable. Més proper a tardor, la jornada d'avui era càlida, 17,5°C a la farmàcia de Llavaneres cap al migdia, pirates, i calçat d'estiu sense punteres, guants també d'estiu. Anava impecable. 

El seu equip més per la jornada d'avui que el meu, sí, hi ha bikers molt preparats a tot arreu del Món i tant, i a Mataró també. 

Bones converses de bike, de MTB, de geareds, de Single Speed també, de carretera, totes divertides, molt interessants, tant que de tenir previst tornar a quarts de tres, he tornat a quarts de cinc, OMG.

Sense eines, amb aigua, i consumint aquest cop sí aigua, sense menjar, sense incidències. Sense eines, amb llums, apagats sempre.

MTB, MTB, MTB. 

Ara ja fins demà, omg, que de poder ser tindrà Vol de Drac, a un ritme més pausat, i tant, i tant. 

Montalt Forever?

No ho sé, no ho sé, feia dies que no anava al Montalt, i menys tan sensibilitzat a ser-hi, tenia necessitat de rodar pels corriols de darrera de casa. 

Fer-ho té riscos, senders tallats definitivament pels propietaris, pales verticals, caçadors, fa que el Drac proper al Montalt però evitant entrar-hi sigui el protagonista únic dels Vols des de fa uns mesos, tants que sumem quasi dos anys, OMG.

Ahir però cercava les Falgueres Màgiques, cercava espais a on elles fossin les protagonistes absolutes, i va funcionar, tantes van fer el seu efecte, i per tant el Vol pel Montalt tindrà crònica però no precisa, perquè no en recordo els detalls, necessitava aquesta sensació, oh yeaaaaaah!

Si no vols pols, doncs això, sí ja ho sé a vegades és impossible evitar de fer, i dins d'aquestes ocasions tot i veure que pots arribar a cometre errors segueixes dins del mateix tram, perquè no ho pots evitar, he de dir que m'agrada la sensació, sí, sí, ser falible és un privilegi, més la sensació de ser-ne conscient que no pas la d'errar, certament, però ara hi penso i tinc una molt bona sensació, la millor fins i tot diria jo, de? no ho sé exactament, no ho recordo, Olzinelles, de les seves filles, de les Falgueres Màgiques d'Olzinelles els hi deuré l'instan màgic d'aquest matí, de fet aquesta crònica i l'anterior tenen el seu to màgic, sense soroll, sense estridències, en silenci, ho escric i crec recordar quelcom fent referència a unes corones, recordo als cavallers, la llum, bé tot tornarà al seu lloc, he de pensar, he de pensar. 

Ahir tornar a rodar pel Montalt va tenir tres punts ben definits, millor dit ara ho escric i em ve al cap un quart punt, com puja el Montalt, OMG, el segon, no hi he de tornar fins passat uns dies perquè quedaria esmicolat, el tercer lligat al segon punt és que si ha d'anar intermitentment, el quart, darrer, i el més important, hi ha tres corriols nous, molt treballats, tots tres sensacionals, omg, omg, omg. 

Els pensaments abans de coincidir amb el bany màgic de les Falgueres, intensos, els de després, relaxants, sí, sí, escalant pales verticals i la sensació, la de ser als banys termals de Caldes, que per cert no recordo haver-ne gaudit mai. 

Sense eines, únicament una clau per regular el conjunt de la nova-vella tija i seient, per un petit test de millora, així com de la bossa de recanvis del porta bidó King Cage, amb manxa, sense menjar, sense beure, amb aigua, sense coincidències, sense incidències, equipat d'hivern, però calçat d'estiu amb les Giro Privateer amb punteres Mavic, i guants Hirzl. 

Únicament amb llums a corriols farcits dels tirs dels caçadors, com sona, com sona, evitant de creuar les noves tanques totes tallades ara sí ara també, les que no, segueixen com sempre però. 

Des del Mirador del Drac, esperant, ara toca un bon esmorzar, els dos primers cafès ja han caigut, i després de donar-se les circumstàncies hi haurà Vol de Drac, no sé si al Drac, sí que miraré de no repetir Montalt, per evitar la seva intensitat, de tot, de pendents, i de pensaments entre les Falgueres Màgiques. 

Ahir una final de Vol entre la llum dels cavallers, i, entre la llum dels cavallers i un final proper del to de les festes d'aquestes dates, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Funcionals

El què hem aconseguit aquests darrers anys, certament, certament. Aconseguir ser proper a les bones sensacions ja és sensacional, gaudir en primer pla d'elles, ser-ne fins i tot protagonistes diria que no és lluny de l'haver arribat.

La sortida de fa dos dies no la vaig cronificar, vull dir no la vaig aportar al Blog seguidament després de fer-la, per dos fets, el primer perquè hi ha la intervenció d'en Xavi de la Ventana, i aportacions com aquestes els molt gratificant mantenir-les a primera plana de The Great Escape MTB, i més quan un cop Ventana porti la primera Fat al Blog, el futur no sé si proper en portarà dues més, des d'Irlanda, consolidat a Cogne que tinc un petit projecte proper al d'en Xavi, normal, ell té una Ibis Green, jo una d'Orange, tenia, i la vàrem comprar a minuts de diferència, sense haver coincidit, sense haver parlat mai mentre decidíem el mateix, després vàrem coincidir al post Ibis Mojo Carbon també a minuts d'haver-lo iniciat, i el vàrem tancar junts, com també vàrem fer junts la darrera sortida Ibis Mojo Carbon abans de la seva marxa als USA. El segon fet podria ser, el primer és, el segon no ho sé del cert però crec que ve motivat per l'aparició d'una molètstia al canell de la Reina que ha comportat d'aturar els Vols de cop, entenen que cal visita al fisio immediata, millor parar en sec pocs dies que anar arriscant a entrar a un túnel molt llarg. 

La sortida va ser pausada, molt, de fet fem els mateixos quilòmetres en pla que escalant, vull dir fem el què fem anem entre els tretze i els catorze quilòmetres cada hora, tant li fa si escalem pales verticals com si fem ruta a peu de platja, quan han passat dues hores sempre portem entre 26 i 28 quilòmetres. 

L'equipament un clàssic poc a poc a casa, d'hivern, i aquest cop amb tèrmiques sintètiques de màniga llarga Endura, fent equip amb les Xenon AS de Gore, guants, els Hirzl sempre, tot i que portàvem segon el joc d'hiver de recanvi, els Alp-X llargs de canell de Gore, però és que al migdia la temperatura era de 20°C a la riera de Llavaneres, OMG, després però aquesta mateixa temperatura no superava els 10°C, sí, sí, passades dues tres hores la temperatura havia baixat deu graus. 

Menjàvem unes galetes salades amb xocolata, per beure, molt poca aigua, sense eines, però portàvem la de la Betty, i la clau Torx específica pel torniol dels ferodes dels R1 que va ser necessari utilitzar per fer un canvi anant direcció al Masnou. Coincidències, cap, amb llums la darrera hora crec recordar, Cateye-Powerled a mínims, a aquest sortida la Reina portava la bateria dels Ay Up, és a dir, anava amb el Powerled i la seva corresponent bateria, i també els Ay Up i la seva bateria, de fet aquests darrers els porta des de l'anada a Fort William, vull dir que fa mesos que roda amb Cateye i Ay Up a l'hora, però amb els segons no hi porta la bateria, a aquesta sortida sí, sense fer-la treballar. De fet aquest ha sigut un gran pas, una gran millora, poder ubicar bé la bateria del segon joc de llums, perquè determina que podrà rodar en cursa definitivament sense haver de recarregar bateries. 

Anant direcció al Masnou la Betty ja tenia molèsties al canell, i passant per Premià el dolor era ja intens, fet que ens va indicar que havíem de fer camí cap a casa i deixar per una altra ocasió fer distàncies més llargues, curiós, la tornada coicidint amb la caiguda del sol i un vent fred va volatilitzar el dolor del canell, i per tant ens va permetre de si bé sí tornar cap a casa, no fer-ho directament i anar aprofitant de fer volta seguint trams planers.

Una sortida avís a on ara la prioritat de la Reina és recuperar-se d'aquest imprevist propi de la nostra disciplina, una advertència severa, també lleugera, des de Fort William que no ha parat d'enllaçar petites aturades, ara una de nova, fer-ho el més bé possible, i seguir la ruta a dalt del Drac fins hores de la propera aventura 24 hores SOLO, l'objectiu, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac preparant la crònica del Vol d'ahir, aquest cop darrera de casa al Montalt. 

Ventana El Gordo: Color Frames

When color is not an option, but you have plenty of options too choose ...

 

Pictures from CycleMonkey ...

 

From SC, Javi Paricio



Avui el blanc

És el color. 

MTB, MTB, MTB.

Quin dia som?

Sí que sé quin dia som, sí, però de fet quasi que aquestes Festes de Nadal he perdut una mica l'horitzó, bàsicament per la manca absoluta d'estar pensant en les preocupacions, pel fet que deia l'àvia en pau descansi, qui fa tot el què pot no està obligat a més. Jo ara passats els anys tinc molt present part del llegat dels meus, pel fet de tenir un dia a dia molt intens, però agafat sempre de la mà del temps, de disposar d'aquest. Dic part perquè sincerament cercar dins dels records més informació, més ajuda, com podrien ser consells, opinions, se'm fa impossible, pesa massa que no hi siguin, OMG.

Concentrar-se a fer bé les petites coses, sigui quin sigui el resultat, mirar de fer bé petits projectes, minúsculs als ulls del Món més visible, més exposat, quasi que catalogats a la llista d'insignificants per un dia a dia ple de magnificiències fa que el recorregut sigui apassionant, molt, solitari també molts cops, i tant, i tant, un tret brilla més que els altres com ho és el fet de ser genial, un recorregut farcit de petites genialitats per les sorpreses que em venen quan la concentració està tota dedicada a un sol tema, mai és del tot així però sí significativament més decantada a un sol aspecte a tractar, de fet aquesta característica la de concentrar-me en un sol aspecte, és el què em caracteritza. 

Ahir mateix, i abans d'ahir, diferents franges de temps van anar parcialitzant cada instant, abans un instant era breu, ara un instant pot ocupar hores, dies, mesos, i tant, i tant. De fet intuieixo que era així, perquè jo no recordo el tram viscut fins avui com una constant seqüència d'instants, sempre la càmera lenta de fets vertiginosos per l'entorn instants abans que el Món s'ensorri ha sigut una manera de fer que m'ha permès ajudar, ja no sé si molt, no és important, i que m'ha donat l'oportunitat de poder aportar cabaços de bones sensacions, també intenses, sí, cert, certament, res està programat, res va obertament improvisat, crec que dic obertament pel fet de no ser capaç de veure-la, el dia a dia és tan ordenadament imprevist, que el mot improvisat que quasi que no sé a on s'ha de situar dins del meu dia a dia, aquest fet és en el meu cas molt emocionant, també tranquil, molt tranquil. 

Dos dies resultat de mesos de cercar, a on aquest matí pensava en el dia que vaig obrir el post Ibis Mojo Carbon, OMG, quina pensada, obrir-me al Món a través d'una petita finestra, molt petita, minúscula diria jo avui, en aquell moment em semblava un forat negre, i tant, i tant, i en certa manera ho va ser, perquè ho consumia tot, però el gruix del què va significar va ser literalment sensacional, perquè va ser motor d'emotives iniciatives, de romàntiques propostes per a mi, la imatge amb la Reina, en Xavi i jo a la Cerdanya a les prèvies a la ruta de desprès del dinar al restaurant argentí, quina proposta, quina aventura, OMG.

La llista seria llarga, molt llarga, sí, sí, perquè una bike em va portar a resseguir el Mediterrani, i no en una ocasió si no, en tres ocasions en menys de dos mesos, a mi i a una filera llarga de bikers, renoi, renoi, renoi. I aquell espai no va ser el protagonista, va ser el medi, ho sé avui pel fet que la llista de Vols dins del Vell Continent no ha parat, de fet ja havia començat fa molts anys abans, sí, amb les anades al Roc, anades i anades al Roc, a la Toscana durant anys, omg, omg, omg, i l'aventura entre totes les aventures com és creuar els Pirineus de Llançà a Hondarribia sense aturades, tampoc amb presses, aquesta no és una aventura per córrer, en cap cas, però avui breument recordava el període Ibis, breu sí, en el què una cosa tan petita, una bike va comportar moments genials, és veritat que si ho ordeno cronològicament avui, va ser una gota al mig d'una pluja intensa, és veritat, sense anar més lluny la Vicious ens ha portat més temps, per funcionalitat bàsicament, i més lluny, molt més lluny, pel fet de disposar de temps amb ella, la Ibis pobreta és que va durar res abans no va començar a esmicolar-se. Aquest fet va ser determinant per des-fer en certa manera el tram, i inevitablement obrir-ne un altre, i tant, i tant. 

Sí, després de l'etapa Ibis hi ha hagut instants brillants, oh yeaaaaaah!

Mirar de fer bé petites coses avui per avui  em transporta a trams a on els dies no m'adono que passen, OMG. Petites coses que em comporten les millors satisfaccions, amb diferència, amb diferència. 

Una bona proposta amb en Xavi, desprès del Mundial de Fort William de la Reina, quins instants, OMG, OMG, OMG. 

I tot seguit em ve la cap l'aventura de Llança amb els Trinxes, les hores abans, la nit abans, la tornada a SV, clar que yes! el mar, el mar. 

MTB, MTB, MTB. 

Això, dit i fet

Venen cap a casa un segon joc de guants, aquest cop pel genet, uns Alp-X de Gore llargs com els de la Reina, pel fet de com estan de deteriorats de la fixació de canells i del material exterior dels dits dels que porto ara. 

Com amb la Reina ja que hi som, també ve una tèrmica, aquest cop sintètica no de Merino, de màniga curta de Pearl Izumi. 

És a dir avui venen, guants Alp-X 2.0 SO per la Reina i pel genet, i tèrmiques de màniga curta, una de Merino per la Reina, i una de sintètica pel genet, la darrera Pearl Izumi, i la primera Endura germana de la que porta ara de màniga llarga. Dos jocs de guants per hivern, i dues tèrmiques de màniga curta per hivern-primavera i estiu depenent de les jaquetes i mallots que combinem.

Per cert ahir una fredor únicament a un sol peu, no fred, fredor i prou, vull dir les botes estan a mig camí de salvar-se, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac, ara a esperar a l'arribada dels equipaments, que venen de diferents llocs, Bike24, Wiggle, Bike Discount, Evans Cycles i Action Sports. Cada vegada la llista de botigues a on comprem és més llarga, de fet no sé si perquè cada vegada necessitem més i millors equipaments o perquè senzillament diversifiquem cada cop més, pel fet de tenir cada botiga diferents propostes. De fet no he pogut demanar tot el què necessitava per exemple a Wiggle, tampoc he pogut comprar res a Chain, no tenen Gore Bike Wear, ni tampoc Pearl Izumi, a Wiggle no he pogut fer una compra de tot perquè faltaven talles i models, a Evans el mateix, a Action Sports i a Bike Discount tampoc tenien tot el què necessitava, però en conjunt sí que entre tots he aconseguit, culots, mallots, tèrmiques de màniga curta i sense mànigues, guants, curiós impossible que una botiga tingués del mateix model de guants que volem, els de noi i els de noia en la talla que necessitem, de fet això encareix els equipaments perquè hem de pagar més ports, sí, però és que l'estalvi del conjunt supera els cinc-cents euros, i per tant l'import dels ports que paguem de més passa a ser un detall menor perquè aquests ronden en total els divuit euros, un import significatiu, podem fer un bon dinar a La Fonda de SC, és veritat, però respecte a la compra del grup d'equipaments d'aquest desembre-gener vers a les bones propostes d'equipaments de cada botiga val la pena comprar a totes i cada una d'elles.

Moltes ganes de veure el mallot Pearl Izumi de la Reina que hem seleccionat per a Califòrnia, de ser, i per tant no el presentaré fins passat octubre del 2015, perquè una sorpresa és una sorpresa, vull dir la novetat ho serà de fer-se realitat el Vol a Califòrnia, no abans. Avui he mirat quin ha de ser el segon mallot, o el primer, depenent de quin sigui el què correrà a Itàlia, de ser, o a Califòrnia, repetir no repetirà, retirar definitivament el Freedom no és una decisió simple, de ser, que podria ser que seguís, però avui per avui si disposem de la Nau Insígnia no anirem de Freedoms, sí, si la Nau es demora. 

Cau la nit, marxen els cavallers, OMG. 

MTB, MTB, MTB

Igual sí que aquest 2015 haurem de modificar el Drac. 

Dit i fet

Els guants Alp-X per la Reina en una talla més ja venen cap a casa, excepcionalment vindrà també una tèrmica més de màniga curta, dic excepció perquè serà de Merino, tot i deixar aquest tram natural pel què fa a tèrmiques.

Avui repassant les necessitats d'equipaments de primavera-estiu per a la propera temporada, veig que amb les darreres arribades tindrem bona part d'aquestes ben solucionades. Dubto sobre un concepte de mallots d'hivern-primavera de darrera generació, però crec que les Xenon AS amb diferents tèrmiques seran les protagonistes d'aquest 2015.

Estic impressionat per les diferents propostes d'equipaments d'aquests 2013-2014 que han anat venint, i que estan ara mateix fent camí cap a casa, a on disposem cada dia de millors propostes de productes, millor proposta de servei per part de les botigues de la red, i en darrer lloc uns preus que tot i ser per a mi molt elevats són molt inferiors als què estic acostumat, mare meva. 

Mai havíem pogut disposar d'equipaments tan tècnics, tampoc mai havíem pogut comprar tan tranquils, sense haver de pensar en res més que decidir què necessitem, i res més. I en cas de no haver decidit bé res es fa complicat, podem desfer els tractes i no passa res. De fet encara no he començat pel què fa a poder gaudir de les millors propostes, segur, passaran els dies i en sabrem cada cop més, segur, segur.

He fet venir també per a mi, manegots de Gore per la propera tardor, i per les properes nits d'estiu, veurem, un joc i prou talla L, si va bé, aniré a per un segon joc.

Ara he de perseguir components, no masses, sí una llista prou important, i desprès he de decidir les bosses de viatge, sempre he demorat aquest punt, ara crec que caldrà definir i decidir, oh yeaaaaaah!

Des del Mirador del Drac, veient com passen les hores. 

Podria ser que part del Drac deixi de ser-ho?

MTB, MTB, MTB. 

Home Cinema?

Sense tele no podrà ser, n'haurem de comprar una, NOOOOOOOO :-)

És que aprofitant que avui podria ser jornada merescuda de descans, un cinema estaria molt i molt bé! 

Primer brindem pel Blog, porta una bona trajectòria, i per aquest motiu estic de celebració. No, no he fet cap festa de celebració, però un cinema podria ser-ho, oh yeaaaaaah!

I com ha de ser a casa, després de brindar, també de dinar, un bon cafè per tancar l'instant, brillant certament, certament. 

Des del Mirador del Drac, una jornada més pausada encara, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Matinada, i dia de descans

Sí, d'entrada sembla que va per aquí, descansar. 

Aquest mot és el Rei d'aquest hivern, descansar, si avui serà el protagonista es veurà en funció de, en primer terme les propostes, i en segon terme del pla de retorn de la Reina amb la June. 

Ara des del Mirador del Drac dins d'una jornada densa, molt densa, vestida lleugera, sí, però de realitats molt denses. 

Primer dia dels pocs que surt la June a on hem tingut que rascar el gel del vidre, OMG, a SV, ja no recordava d'aquest fer més propi del Vallès. 

I al Vallès Oriental la imatge ho defineix bé, glaçat, glaçat, glaçat. 

MTB, MTB, MTB.

Dragons returns :-)

Doncs això, doncs això, avui després de la ressaca de la Festive 500 tornem amb els Dracs al Drac. 

Quina sensació més bona ser dins de tram de MTB, perquè si bé la Rapha Festive l'hem fet sense fer carretera no ha sigut en cap cas res proper al MTB. 

Equipats ja pel clàSSic Drac, d'hivern, amb tèrmica Endura de Merino de màniga curta, i la sempre eterna Xenon AS, aquesta jaqueta per avui un dia d'una variació de temperatura la darrera hora de més de cinc graus, de 17°C a per sota dels 10°C, i la Xenon AS de 10/10. Avui no he passat mai fred, ni fredor, sí que he notat la fredor a la part exterior de la jaqueta, mai a dintre, un 10 aquesta jaqueta tan tècnica, demà veurem, de ser, quina serà la protagonista, ahir la Fusion de Gore, fa dos dies la Spoir de Mavic, fa tres l'Alp-X de Gore, demà de ser la matinada quina podria ser la millor opció de jaqueta dins de la combinació de possibles tèrmiques, a on d'aquestes darreres la més densa podria venir a fer el Vol si aquest és molt abans del trenc d'alba. Condicionat aquest Vol per la marxa de la Reina demà amb la June, i per tant de fer el Vol, o a primeríSSima hora o a darrera, i preferir per preferir millor a la matinada, abans de la sortida del sol, molt abans per mirar d'evitar el fred extrem. 

Els guants Alp-X de Gore de la Reina els vaig fer venir un xic petits, una talla menys de la seva, no passa res, pot passar, i ha passat, haurem de cercar-ne uns de nous d'una talla més, o no, o no, d'entrada sí però, i seran dos jocs d'Alp-X, un per la Reina i un pel genet, perquè els meus Alp-X estan a les últimes. Una temporada intensa i estan al límit. Curiós, sempre vaig per parelles, o fins i tot tres jocs d'equipaments, per mirar d'evitar un desgast tant accentuat de pocs mesos. El tancament del canell ja no fa la seva funció i part del revestiment exterior dels dits ha desaparagut. 

Amb llums baixant des de Santa Mònica, després de fer els Tintorers. Quin fred que feia a la riera de Caldetes, mare meva, i quin ritme que ha implicat l'escalada d'aquesta i la posterior per Milans. Avui després de dies de fer planer perseguint la Festive 500 volàvem a dalt dels Dracs fent el Drac, com sona, com sona.

Un cop a casa, festa gran, la que ahir va quedat aturada per la nostra fatiga del darrer dia de la Festive, no per aquesta per si mateixa, que també, si no per la constant presència de la fredor, OMG.

Avui sí, avui ja tot rodat pel dia que som, dia u de l'u del 2015, un gran dia, un gran dia, per sensacions, per pensades, pels Dracs, pel Drac que hem fet, pel sopar d'avui. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense incidències, sense coincidències, sense eines, sense manxa, sense menjar, amb aigua, sense beure. 

Des de, Mirador del Drac emocionat per demà, per veure com camina la jornada de demà :-)

Coccinella

Tot va començar aquí, OMG, gràcies pare, gràcies, una Septem, una Septem. 

Ara el tram és el què és, certament, ple d'imperfeccions, sí, però entre aquestes hi ha tantes, tantes oportunitats de fer tantes però tantes coses bones, per compartir, que no tenen quan hi penses forma finita. 

Lentament, sense preSSes un recorregut desconegut va pas a pas deixant-se veure, no puc definir metres, sí centímetres, la forma dels primers, dels metres sí que sé que serà, o millor dit que té oportunitat de ser, i és tan interessant, tan brillant el fet únicament el d'intuir durant uns breus instants l'oportunitat de poder participar-hi, OMG.

Ho escric hi penso, de fet d'inquietar-me seria més el fet de fer quelcom que em deixi sense l'oportunitat de poder participar d'aquests metres que no pas de res més. És evident que sempre hi ha preocupacions, i tant, i tant, també que aquestes, unes són conegudes, d'elles hi ha part a on hi podem fer, i a d'altres hi ha part que no sabrem què fer, la resta que no veiem ni que hi són, ni que vindran no ens han de fer perdre l'horitzó de metres, OMG.

Les converses a casa avui, no puc dir massa bé res d'elles, en cap cas, sobre una de capdal la del mot planer, referit a exposar de manera prudent però planera que estic ple de limitacions, aquesta no canviarà, com a molt el silenci serà de poder l'única aportació a fer, la resta de ser poSSible res canviarà, OMG.

Quina gestió ahir de la darrera llista de millores per la propera temporada de Vols de primavera, de tardor, OMG, OMG, OMG, perquè tot passa de ser, per Itàlia, per Califòrnia, i per tant cada detall  compta per a mi, tot i saber que res passarà per a mi fins d'aquí a anys, sí, sí, a anys, i per això, per aquest motiu és tan important cada detall d'aquest present. No he fet el salt a PRO, als seus culots, seguim dins de les Elite pel què fa a la Reina, i jo sí entro a escenari PRO, veurem, veurem, i en segon terme ens sumergim a territori tèrmiques sintètiques de darrera generació, tema casc, tema calçat aquest 2015 seguirà a on és, perquè ens funciona avui, per tant Mavic Fury la Reina, Giro Pivateer el genet, per tant Cratoni Terron seguirà com a número u, les ulleres serà un pas a estudiar, crec, tot i que SOLO un dia de sol amb photocromàtiques és l'ideal, i una nit gaudint sense elles està siguent el millor tram SOLO, únicament la Reina sí haurà de fer un pas Oakley transparents graduades per la nit, segur, segur, per millorar la nit, el ritme frenètic d'aquest astre entre els astres dins de la nit. Els mallots, esta clar, aquest any Pearl Izumi, dos games determinades, úniques, guardades acuradament per a l'ocasió seran les protagonistes de les dues aventures del 2015. Una ja està venint cap a casa, i la segona estic entre dues opcions que vull deixar reposar una mica més. Vull que la Reina brilli més que mai dins del Món SOLO 24 Hores, oh yeaaaaaah! Mitjons avui sembla que Itàlia liderarà el patí de la Reina, per un descobriment sorprenent després de la SSIT de Verona d'aquest any, omg. Guants Hirzl lidera de funcionar a les primeres calors de la primavera el panorama, falta veure si dins de l'extrema calor funcionen, no utilitzem palmells que no siguin nets, sense gruix de cap mena, tampoc guants amb tancament ajustable, i els Hirzl tenen aquests dos detalls que no ens agraden, però el què tenen tapa aquests dos defectes avui, veurem, veurem. Per aquest motiu ahir vaig fer la segona comanda d'aquests de manera que Reina i genet ja tenen coberta aquesta posició. 

He definit culots, Pearl Izumi Elite i PRO, he definit mallots Elite de la Reina, jo aniré també Elite, i estudiaré propostes Xenon, HC, Infinity, Helium, i Alp-X, ara per ara però Elite, he definit mitjons de la Reina sense detallar, jo seguiré amb Pearl Izumi, he exposat el calçat, Giro i Mavic, al calaix proper Pearl Izumi, he definit, cascs, Cratoni, ulleres, Limar i Oakley, tèrmiques, sense i amb màniga curta sintètiques, totes de Gore. Les jaquetes de cursa de ser Xenon de Gore, i de ser tot haurem de portar sempre tota la proposta d'aquestes que tenim, que d'aquí a octubre quedarà definit a una SOLA proposta, i tant, i tant. 

Està prou bé per ser dia un de l'u, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, esperant, exposant de mentre les passes fetes pel què fa referència  equipaments de primavera i estiu 2015. 

Tinc un projecte interessant, que de poder ser us exposaré un cop ja dins d'ell, crec, crec. Vull dir crec que tinc un projecte, és que la carretera m'aterroritza i quan escenifico una aventura relacionada amb ella quedo petrificat, però de ser, de ser, ja us en parlaré, de moment una xocolata desfeta aquest matí ha confirmat la calidesa de la jornada, com? :-)

MTB, MTB, MTB.

Vaig a fer per reunir a les tres Reines Campiones del Món SOLO 24 Hores de la categoria Single Speed, sota del mateix sostre del Mirador del Drac, oh yeaaaah!, oh yeaaaaah!, oh yeaaaaaah! dues ja les tinc confirmades, em falta una Reina, ella encara no ho sap, que bé, que bé, que bé, no sap que preparo un Festival a SV de Reines WC 24H SOLO SS :-)