Entre llegendes del Montalt

P

Pel fet de ser entre Dracs, veient el què veu ell, tot es queda aturat.

Avui una arrancada uns minuts després del que normalment sol ser una jornada de MTB de matinada a casa, vull dir que darrerament entro a casa després d'un bon Vol, tocades les vuit, avui sentia les campanades de les nou mentre ho feia.

Una sortida d'hivern amb un clima de primavera, amb una arribada del Rei imperativa, a les set tocades a la riera de Llavaneres 14,5ºC, una hora després a trenc d'alba just un grau menys, la sensació és d'haver pogut sortir amb un equipament de primavera, fins i tot amb pantaló curt, crec, crec. La nova jaqueta Gore per sobre dels 10ºc segur que no hauria de venir, però pel fet de portar una tèrmica prima sense mànigues, ha funcionat prou bé.

Estem arrancant el 2014, i el fet de ser a dalt de la bike avui té el seu punt d'interès per a mi, vull dir, un punt d'interès més marcat, difícil no fer un balanç del 2013 quan ets a les primeres 72 hores del 2014, per a mi, captivador, copçador, molt. Quina explosió de colors avui, omg, omg, omg. 

Les sensacions a dalt de la bike molt bones, no les millors però sí que he recuperat la frescor escalant, dos punts a millorar que de donar-se el cas ja us comentaré, certament, certament.

Sense coincidències, sense incidències, amb totes les eines, la manxa també, Cateye, i Powerled sempre a mínima, equipat d'hivern, no de rigorós hivern, m'he deixat el bidó d'aigua, avui per la calor escalant hauria begut, menjar, cap, avui he vist sortir el sol, avui sí.

Tinc pendent la ruta de tres dies, però de ser haurà de coincidir amb les millores fetes a la Vicious, i com vaig exposar ahir, aquestes ara per ara aturades.

Una jornada de clàssic d'hivern, entre Fades de la foscor, cavallers de la llum, blocs de granit, sense els Destructors de Murs avui, i el més destacat avui, entre pensaments de Dracs.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara miraré de concretar una llista de pendents SOLO, veurem, veurem, però seria interessant concretar-la, clar que yes. Ho tinc bé per centrar-me en la llista perquè torno a reiniciar el dia, les Falgueres Màgiques han fet la seva feina, i no recordo res d'aquesta matinada. Una poció màgica que m'ha banyat de dalt a baix, OMG. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense sol, sense fred?

Ho dic pel pronòstic, que indica una bona matinada, sonen dos quarts de set al campanar de SV.

Ahir no hi va haver aventura de MTB. 

Avui podria haver-hi Vol de matinada, de les sensacions dels propers minuts en sortirà el resultat. La jornada del dia 31, ha canviat el ritme d'aquest 2014 pel què fa a les sortides, vull dir, ahir no hi va haver manera de sortir, i abans d'ahir va costar decidir agafar la bike. 

Des del Mirador del Drac, dies de MTB. 

Han arribat a casa els nous equipaments, els primers en trenta-cinc anys que s'identifiquen amb les sigles d'un club ciclista, com sona, com sona, mtb, mtb, mtb. Tot té les seves motivacions, aquesta novetat, aquest canvi, també, mirar de fer-ho diferent, mirar de fer-ho diferent, mtb, mtb, mtb. 

Canvi d'escames

Lligat a les estacions, si bé he de pensar que això entre Dracs funciona així, ara un cop portats els dos Dracs de la zona d'enlairament a la zona de descans, crec que caldria posposar els canvis de la Vicious, vull dir, els components ja venen cap a casa, certament, per aquest motiu res queda definitivament aturat, una coincidència, un pensament, i la porta quedarà un altre cop oberta, però és que per consolidar els canvis he de fer una segona comanda a Àsia, i no sé si podré, ho dic i possiblement després d'aquesta intervenció aquesta ja camini definitivament, la comanda, no els canvis per a la Vicious, una cosa és una cosa i una altra cosa és una altra cosa, clar que yes, clar que yes, clar que yes. 

En aquestes darreres tres setmanes han arribat a casa dues eines molt funcionals per a poder interactuar amb el Blog, de fet tres, però la primera va ser un present de la Bec, de fet quatre, i també té a veure amb Canberra, o sigui hi ha quatre millores importants per a mi que fa que fer aportacions al Blog sigui un bufar i fer ampolles, en el sentit que hi ha una part la de les aportacions, el contingut que requereix de temps, la resta ja no requereix de cap inversió de temps a considerar, increible, fins i tot puc aportar sense veure la pantalla, increible, increible, increible.

Hi ha un canvi que ha marcat un dia abans i un dia després del nostre temps, el que porto unes setmanes exposant al Blog, la construcció de la Nau Insígnia, que tot i ser encara dins d'un procés de test ha comportat la primera fase, la del tram d'introduïr-la dins de l'espai de navegació, aquest sol fet ja ha implicat d'una rotura lenta però constant de tot el què implicaria de remar en direcció contrària a la ruta que sense saber d'on surt ja porta marcada al casc la pròpia Nau Insígnia.

El turquesa és a casa un color, amb el què això comporta, senders de colors, però com tot si bé és cert que aquest color té una connotació romàntica, també ho és que de ser, de ser necessari, un clic i res girarà sobre aquest, sobre aquest color en concret, avui però la Betty el porta agafat de la mà, mtb, mtb, mtb.

Deixem enrere una etapa, ha sigut un tram interessant, molt, però ara en ve un de diferent, a on les propostes encara seran més nítides, més directes, a on no hi haurà frontera fora de les establertes pel marc de la prudència, i a on ara mateix la sensació de lleugeresa ja indica sense limitacions que l'aventura ara agafa el seu millor to. El punt de millora més interessant és el de la nitidesa de l'horitzó i la coincidència dels senders que ens hin porten, vull dir, ara veig el corriol que porta a aquest, a aquest horitzó sense incerteses.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

És evident els canvis, i si no són petits encara més, comporten sensació de vertigen, no extrem, però tenen això, un punt a on hi ha instants de infundada incertesa, i a on penses, estarem fent bé, serà encertat mirar de ser conseqüents? però el temps gira, i gira, i gira, i tots hi som a dins, vull dir, no és important en si mateix cap canvi, perquè res és lluny de res, tampoc a tocar necessàriament, però això també està més que bé, pel fet que tot camina, que res s'atura, cada segon suma, i cada un d'aquests instants implica deixar de, també de recepcionar noves experiències, dins d'un marc, singular, particular, no repetible, encara que ens ho sembli, mai és idèntic, similar sí, i tant, i d'aquesta manera els identifiquem, com a positius per a nosaltres, o no. Funcionem així, i fins ara aquesta pauta mirar d'estar bé, és una bona proposta dels escenaris a on volem ser, a espais de Dracs, que ens han portat a invertir bona part del nostre temps, dels nostres limitats recursos, en la construcció d'aquest nou projecte, que he anomenat seguint la tònica de The Great Escape MTB, amb el  nom de  Nau Insígnia, que bee, que bee, que bee.

MTB, MTB, MTB. 

Haurem d'anar a dinar, i un bon dinar no s'ha de fer esperar. 

Misteri entre realitats

Pel fet de no haver enfilat el Vol aquest matinada, pel fet que la roda del dia a dia es posa en marxa, i tots hi som a dins, per tant tots a rodar, mtb, mtb, mtb.

2014, primer dia d'entrada a la normalitat, un bany de color entra per les finestres de casa, un to taronjat càlid ens diu que som propers a l'arrancada. 

Els Dracs descansen, i tenen clar que de ser, de ser, ja serà així fins l'arribada de la foscor, certament, certament, jo ho escric i em sento més tranquil pel fet que quan no hi ha Vol de matinada aquest no concreta tram ni al matí, ni al mig dia, ja queda pel vespre, de ser, de ser. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Tornen els genets

Entre els seus Dracs, a una ruta clàssica d'hivern. Ho dic pel fet que als darrers dies per la Festive 500 estàvem molt centrats en assolir els quilòmetres, ara ja no, ara únicament pendents de gaudir, gaudir i gaudir, dies de MTB. 

Entro a terra de cavallers de la llum, de Fades de la foscor, a terra de creadors, i millor així, perquè de ser el 2014 porta agafat a sota del braç dues proves de resistència de 24 hores SOLO, ara una clàssica a casa, Finale 2014, la segona WEMBO 2014, a Fort William, tenim el nacional italià de Single Speed, i la Betty no, però jo tinc dubtes sobre la SSEC2014, ella és fan com jo dels nostres amics irlandesos, sí, però hem de ser prudents, ara avui de ser, no ens ho podríem permetre, pel fet de les coincidències de dates, properes, no coincidents, és veritat que a la SSEC2014 hi hem de ser, som responsables en part, la Betty i jo què, en primer terme no els hi adjudiquessin l'europeu del 2013 a la SSEC2012, i som responsables la Betty i jo què els hi adjudiquessim a la SSEC2013. Gràcies Sebastiano, grazie mille, sense saber res vas ser decisiu, gràcies Sheldon, gràcies Sophie, gràcies Marco, sense vosaltres no sé com ho hauria fet, bé sí siguent coseqüent, però amb la vostra ajuda va ser més romàntic, més mític. 

Aquest any d'entrada tampoc hi haurà Roc, sí d'entrada al 2015, crec recordar que set edicions consecutives, i ara dues, de no ser-hi, no passa res, tindrem temps, tindrem temps, de ser-hi, de ser-hi. 

Un altre any el Turó de l'Home no ha sigut el protagonista del primer dia de l'any, calia ser prudents, anem molt bé, volem anar millor.

Una sortida aparentment lenta, ens ha costat escalar, pedalar als primers minuts, però escalant pel Tintorer curt tot ha fet el seu curs, i tant que sí, i tant que sí. Portem ja anys perfilant, perfilant, i les nits, les matinades són les meves aliades, les nostres. 

Una baixada pel Tintorer llarg memorable, a on els somriures dels nostres Dracs marquen el to d'aquesta aventura del primer dia de l'any, mtb, mtb, mtb.

Quan ets entre Falgueres Màgiques del Montatlt res té prou pes per no ser borrat de la meva memòria, per ser borrós,  faig ràpidament aquesta aportació perquè ja no recordo quasi ni si he sortit, ho sé per les imatges, per les imatges.

Demà segona jornada d'àquest 2014, no sé quina sensació tindré.

Ara rellegint l'aportació, l'he començat seguidament després d'una bona dutxa, però el sopar no portat a terme ahir ara fet dinar a l'hora del berenar ho ha aturat tot. Ara després d'un dinar memorable, toca compartir aquesta aportació, toca refer-la perquè com sempre la sensació a aportar miri de ser la millor entre totes les possibles. 

Una nova etapa la del Blog, aquesta darrera després de la WEMBO2013, a on com sempre passats els mesos hi ha canvis, com sempre, hi haurà novetats, petites, sí, i tant, i tant, i tant.

Estic concentrat en demà, pel fet que estic encuriosit, sobre el fet de seguir gener com desembre serà un mes ple de Vols de Drac, per tant de cròniques, un festival de corones de blocs de granit rodant, rodant, i rodant, entre cavallers, entre Fades, a on seguirem mirant a la distància com navega la Nau Insígnia. També podria ser que gener no enfili com desembre, aleshores veurem quin és el tram, veurem, fet que ara també fa que resti espectant. 

Quina imatge, OMG, OMG, OMG. Destructors de Murs, blocs de granit, omg, omg, omg, i nosaltres hi som entre tots ells, demà no és dilluns, no toca descans, que bé, que bé, que bé.

Des del Mirador del Drac, seguint en la senda que marquen els Dracs.

Ho diré, ho diré, MTB, MTB, MTB. 

Ulls foscos, entre el bany més profund de la foscor, entrem a terres SOLO, un 2014, únic, irrepetible com no ho podrà ser el 2013, vull dir repetible, un darrer any pel que a cada brindis fet després de Finale, sempre com avui el brindis ha sigut, per Finale, per Finale. 

Rapha Festive 500: II&I

Una jornada la d'aquest cap d'any diferent, molt, a on cada pensament de bike girava únicament sobre com poder portar a terme aquesta Festive 500 començada fa vuit dies.

El dia de Nadal va fer-la un xic més emocionant, pel fet que no vàrem fer els 60 quilòmetres de rigor per anar tranquils a aquesta aventura de vuit dies de final d'any.

Ens ha costat assolir aquests cinc-cents quilòmetres, certament, certament.

Ahir havíem d'organitzar poder fer tota una jornada de Single Speed, i això implicava a diferència de la resta d'aquests vuit dies a on vàrem poder fer Single Speed, i seguir amb les obligacions que marquen el dia a dia, ahir poder ser a dalt de la bike les deu hores va comportar de la jornada abans haver de planificar com seria el dia trenta-u a casa, des de trenc d'alba fins l'entrada d'avui, porta d'accés del 2014, omg, sembla que era ahir l'entrada del 2000, i per la ruta d'ahir sembla que encara estiguem al 92 gaudint del moviment olímpic, MTB, MTB, MTB.  

Havia de ser un dia sense desnivell, no podíem assolir 128 quilòmetres, els que li faltaven a la Betty per aconseguir els 500,  fent desnivell, no hauríem aconseguit coronar aquesta xifra abans de la mitja nit, tampoc el ritme havia de ser alt, vull dir, que havíem d'acabar l'aventura amb dignitat, de poder ser, arribar a casa amb un somriure, i després d'una pila de dies matinant, a les cinc, i a les sis de la matinada les darreres setmanes, jo creia que millor ser prudents i que el ritme fos baix, no venia de fer-ho en vuit hores, millor fer-ho en dotze o tretze,  i viure una aventura jo diria que el mot seria pausadament.

Mirar de fer-ho bé, i fins i tot pot arribar a sortir bé, i no ho dic per haver assolit els 500 quilòmetres, que també, si no pel fet que ahir, durant la sortida d'ahir,  el temps va quedar aturat per a nosaltres. 

Ahir vàrem anar a Barcelona en bike, sí, és evident que vàrem anar a més llocs per a poder fer aquests 130  quilòmetres, però també a Barcelona.

Una aventura que va començar amb la jornada de temperatures més freda a dalt de la bike d'aquest desembre a casa, 6°C a la riera de Llavaneres, equipats aquest cop sí de rigorós hivern, a on no vàrem passar mai fred, a on un micro clima dins dels nostres equipaments sempre ens va protegir d'aquest,  no de gaudir de la seva presència, en cap cas, és sensacional sortir amb ell, amb aquest fred, però més encara no patir-lo, ahir va ser un dia d'aquests, va ho escriuré, gaudint del fred a dalt de la bike, mai hauria dit que des del Maresme escriuria aquestes lletres, gaudint del fred, gaudint del fred.

De casa directes a Llavaneres, i d'aquí sense pauses fins a la porta d'accés al Palau Sant Jordi, fins a l'Estadi Olímpic, omg, omg, omg.

A la meva etapa fallida d'estudis a la Politècnica d'Urgell, vaig viure un temps a Barcelona, el just per tornar a casa, i fer el mateix, una etapa fallida però anant i tornant cada dia de casa a Barcelona. El temps d'estada a Barcelona vaig córrer dia sí dia també per la zona del Castell de Montjuïc, ahir, ara passats més de trenta anys hi passàvem en bike, i ara a casa fent la darrera crònica d'aquesta Rapha Festive 500, veig l'anada d'ahir a la capital, i valoro encara més cada detall, com més petit, com més silenciós, millor.

Un cop a Barcelona, bé, és casa, i com a tal, l'arribada per Badalona, el pas pel Fòrum, piràmides dels catalans,  el carrer Marina, la zona de la Villa Olímpica, la visió de fons de la Sagrada Família, propera a on vivia la besàvia, el port, a on hi vaig fer jo estada mentre vivia a Barcelona, Les Drassanes Reials, Les Rambles, per on hi passava cada dia per anar a la Universitat, el Paral.lel. 

El Jardí Botànic, l'edifici de l'ex TV1, la Fundació Joan Miró, també les cues per entrar-hi. 

L'Estadi  Olímpic Lluís Companys, veus el gegantí peveter olímpic, i cada instant passat es fa present, mtb, mtb, mtb. 

Som dia u, del 2014, el dia trenta-u del 2013, a on érem? gaudint d'una aventura tan senzilla com emocionar-nos amb una proposta per a bicicletes de carretera de fa nou dies, i fer-la aventura de MTB Single Speed a casa, i tant que sí, i tant que sí, i per què? per una cultura de gaudir dels propòsits, dit així sembla poca cosa, però un cop hi ets a dins, tot fa un gir, com les corones de granit que envolten Fades i cavallers, engranades a la Nau Insígnia, clar que yes, a on cada jornada té el millor to, no per ser bones èpoques sempre, que també molts cops ho són, si no per aquest fer de gaudir del què ve.

Des de Barcelona, vàrem desfer el camí passant per l'Estació de França, i a partir d'aquí quilòmetre a quilòmetre acostant-nos per una banda a casa, per la mateixa arrapant-nos al 2013, i amb un Vol pausat fent les aproximacions al nou any, el 2014.

A les tres del mig dia passant pel Montgat, sentíem les campanades, gran instant, gran instant.

Repetir el pas, encertat, decidir a Mataró girar direcció a Dosrius cercant la suma total de quilòmetres perseguits sense haver d'escalar.

Veure  el campanar, el seu rellotge indicar les sus tocades de la tarda,  una fusió de pensaments. L'aturada al port de Mataró, dolça, oi que sí?

El pas per l'Hotel Colón, pel què encara ara és, retorn de les estades de la meva infantesa a Cal Sr.Joan, a sobre del Spar-forn de pa de la riera de Caldetes, l'arribada a la darrera platja, la de La Riera, emotiu, perquè a aquest punt ja no caçàvem quilòmetres, ja únicament exprimíem les darreres sensacions d'una aventura iniciada dotze hores abans. 

Dues aturades per menjar, una primera anant, a la Villa Olímpica, un panet de xocolata, mig de formatge, una magdalena gegant, i un cafè llarg, una segona tornant, a Premià, tres minúsculs panets de xapata, un de panses, llaminadures, un cafè llarg i mitja cola. 

Aigua, mig bidó de 750 ml. 

Divertit quan portes 130 quilòmetres, dels 128 que necessites, el mòbil s'apagui als darrers cinc quilòmetres, i no enregistri els darrers minuts de l'aventura, fet què, per dos quilòmetres vàrem estalviar-nos d'haver de tornar a sortir de casa a conquerir els últims metres per consolidar la fita de  l'aventura de fer realitat la xifra 500 en vuit dies, com sona, la Betty va arribar a casa amb el mòbil apagat. Amb un trenta per cent de bateria, però incomprensiblement apagat. 

Amb totes les eines, recanvis, amb pastilles de fre de recanvi però sense pastilles de fre del darrera dels R1 de la Longboard, sense possibilitat de fer el canvi, ja vindrà el moment d'explicar-ho, ja vindrà, incidències cap, coincidències, amb en Tr@il, i la seva inseparable  Gary Fisher rígida,  ell direcció a Canet, nosaltres direcció a Mataró, llums, Cateye i Powerled, en marxa des de Dosrius. 

Un cap d'any diferent, certament, no recordem quasi res del pas al 2014 coincidint amb les campanades, fora del brindis propi del Cava triat per en Josep dies abans, brindant per Finale, clar que yes. 

Al 31 de desembre, Rapha Festive 500 2013, ara a dia u de gener del 2014, descansant, esperant, els Dracs regenerant els seus ulls de visió nocturna, crec notar la corrent d'aire del batre de les ales dels dos Dracs, un més fort, perquè la Vicious és prudent i sap del canvi d'escames proper, i prefereix que la Spot Brand marqui el ritme dels primers Vols del 2014.

Preciosa la coincidència de la propera Challenge del 2014, proposen 130 quilòmetres a un sol dia, ahir era dia 31 del 2013, en vàrem fer 130, avui és dia u del 2014, i proposen fer-ne 130. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, entrem ara sí directes al 2014.

Les dues pomes al sac

I ben lligat, de cara a demà prepararé la crònica de la darrera sessió de la Rapha Festive 500.

MTB, MTB, MTB, ara ja des del Mirador del Drac. 

Rapha Festive 500: II-Ib

Ja hem vist els 120. 

MTB, MTB, MTB. 

Darrera intervenció abans d'arribar a casa. 

Rapha Festive 500: II-Ib

111.

MTB, MTB, MTB.

Ara sí , ara a pels 120., clar que yes.

Rapha Festive 500: II-Ib

Tocant els 100. 

Serem prudents, abans dels 120, va el 110.

MTB, MTB, MTB. 

Rapha Festive 500: II-Ib

Els 90 ja són al sac, mtb, mtb, mtb.

Anem a pels 120, clar que yes.

Rapha Festive 500: II-Ib

El temps ajuda a poder mirar si béno a conquerir la corona, sí a veure-la propera. 

MTB, MTB, MTB.

A pels 90, clar que yes.

Rapha Festive 500: II-I

Primers trenta. 

MTB, MTB, MTB.

A pels 110 restants. 

Pomes a punt

D'entrar al forns, millor dit a punt d'entrar al congelador. 

MTB, MTB, MTB. 

Dues pomes

Ho dic pel fet que per la Rapha Festive 500 III, vàrem fer dues jornades, una de mig dia, una segona a la nit, i tornaré a dir, omg quin fred que vàrem passar. 

La imatge és d'ahir a la matinada, mentre creia que era una magnífica jornada a les prèvies del què havia de ser una arrancada de setmana propera a un final de cap d'any, res més lluny de la realitat. És evident que és cap d'any, és evident que ahir eren prèvies properes a cap d'any el què no era tan evident és que el terme magnífic anés per on va anar, en cap cas, en cap cas. 

Ara des de quarts de sis, esperant, sí, sí, esperant, i en aquest cas, qui espera no desespera, quan decideixes en funció de fets costa menys afrontar les decisions. 

Avui dia trenta-u de desembre tenim un bon tram a fer, i tant que sí, i tant que sí. 

El fet, mirar de fer els 120-130 quilòmetres que ens queden per assolir la Festive 500. Mirarem de fer-ho fàcil, no desnivell, no bon ritme, i fins i tot mirarem de no passar fred, a 5°C que marca ara la temperatura el pronosticador costa pensar en no passar fred, certament, però també cal pensar que una bona tèrmica a sota de la Gore ajudarà a poder afrontar aquesta fredor del darrer dia de l'any. La meva nova Gore mai ha sortit amb una tèrmica d'hivern, avui en tindrà ocasió, clar que yes.

Ahir teníem previst fer els 63 quilòmetres que tocaven, no va poder ser, excepcionalment tot i córrer des de quarts de cinc de la matinada per poder d'una manera programada fer aquest quilòmetres, nosaltres únicament proposem, res més, després la jornada fa el seu curs, i nosaltres ens hi adaptem.

Ara ja són les sis tocades, no hi ha encara l'arribada de la corrent d'aire provinent del moviment de les ales dels Dracs des del Mirador, descansen, de fet tots estem descansant, per d'aqui a unes dues hires després del trenc d'alba, mirar d'arrancar el Vol, si podrem o si desistirem, serà ja en arribar aquest punt un fet, no un pronòstic, millor dit un fet o un pronòstic sense portar a terme, que també podria ser, i tant que sí, i tant que sí, mtb, mtb, mtb. 

El refredat em ronda, des de fa uns dies, i avui crec que és proper a aterrar a sobre meu, veurem, veurem. 

Des del Mirador del Drac, fent el segon cafè.

Deixant passar les hores

Ens anem acostant al mig dia, a on ens espera un magnífic dinar. Passades les hores no ha sigut, avui sense dinar, copçat certament, molt.

Les jornades tenen això, són sempre un pas de les hores, sempre, sempre, sempre. 

Ara però i per diferents motius, la meva dedicació està molt centrada a les millores de la Vicious, a les modificacions que ha de viure aquesta bike.

De fet, si bé és veritat que estic pendent de l'arribada de part dels components que han de ser els protagonistes del proper tram, també ho és el fet que el calendari Single Speed del 2014 té una densitat interessant, certament, certament, fet que implica que no ens podem permetre moltes llicències pel què fa a l'arribada de components, ni d'equipaments. Tot i que estan venint nous equipaments, i nous components. 

Mantenir les bikes al dia únicament en consumibles de desgast, com discs de fre, pastilles de fre, cadenes, plats, pinyons, pneumàtics, Belt Drive, implica ja una despesa important, minúscula però si ho comparem amb la despesa dels equipaments, tot i que podem no fer ni una despesa adicional als propers mesos, i tot seguiria en marxa, sense cap mena de sensació de risc. 

Aleshores per què no ens aturem aquí, per què no ho fem, per què seguim millorant els equipaments?
He de pensar que per fer cal tenir un tram viu, vull dir de millora, la necessitat de millorar els equipaments és pel fet de mirar de gaudir encara més de cada tram de bike, de fet, des de l'anada a Chain Reaction Cycles, a on vàrem comprar els equipaments d'hivern que no ens hem aturat, però de fet, l'equipament que va venir d'Irlanda ja funcionava bé, també val a dir, que les millores dels equipaments fetes posteriorment, han ajudat i molt a gaudir a dalt de la bike, fet que ha portat a rodar, i rodar, i rodar. L'extensió de jaquetes Gore Bike Wear com la Fusion, un èxit, els guants Gore Alp-X,tenen una definició breu de 10/10. Veient que els resultats són aquests, es fa difícil no seguir millorant els equipaments, perquè el què funciona, millor no canviar-ho, i certament que les dades del ritme de sortides són per ser desembre com a poc de progressió significativa, a positiu, a positiu, una aportació, com més rodem millors sensacions musculars, que bé, que bé, que bé.

Els canvis de bike a casa continuats no funcionen, perquè la motivació no sé perquè té una duració molt limitada, després el ritme baixa i les bikes queden a casa aturades. De fet l'època Ibis del 2007-2008-2009 per les continuades rotures de la Mojo Carbon, va implicar l'arribada de la Yeti ASR-SL, de la Rocky Mountain Elements Team SC, i de la Santa Cruz Superlight, tres joies de bikes, dues són a casa, la Rocky no, ara m'agradaria tenir-la guardada al costat de la Yeti i la Santa Cruz.

La millora de les bikes, bé fa tant temps que no hi fem res, que quasi que els propers canvis em fan més respecte que no pas altra cosa. Tot i així, el neguit aquest cop hi és, i de quina manera, pel fet que una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, certament, certament. He de fer dos salts amb la Vicious, importants, i també importats, el primer que ja està en camí, d'aquest una part la que està venint, la segona, més costosa, i menys prudent queda per d'aquí a uns dies, setmanes? no ho sé, però el primer pas ja està fet, i això provoca aquesta curiositat tant extrema, tant a casa, com a dalt de la bike, a on no deixo de pensar per una banda que no m'impliqui perdre el ritme d'aventures que estic gaudint aquest mes de desembre, i en segon terme l'emoció d'aquesta darrera millora que va lligada a unes petites modificacions a la The Motivator, de fet des de l'arribada del manillar, tija, crec recordar que canvi estable, el dels pedals, i va ser un consumible, els Crank Brothers van passar a millor vida, i de quina manera, a les prèvies a Canberra, que no n'he fet cap més. A l'inrevés, he retrocedit el Brooks per una qüestió estètica puntual que un dia us exposaré amb temps, no ara, no ara.

De tots maneres, no m'ha de preocupar el tema estètic, vull dir aquest quedarà enrere, molt enrere, més encara, però no tinc el mot més encertat que definiria el proper tram, és veritat que l'exposició tampoc exposa quines són les properes milllores, no és un accident que sigui així, en cap cas, en cap cas. Però és que penso què ja les exposaré un cop la Vicious tingui fins al darrer detall perfilat d'aquest proper tram, no tindrà lloc la presentació, sí un cop les tingui enllestides, per concepte, per conceptes, per res més, en cap cas.

Bé, seguiré pensant com decidir, equipaments, components, i properes cites de MTB, veurem quins són els propers trams a decidir, en tot cas, la fila de totes elles té un sol to, el de les ganes de fer-les venir totes, totes les propostes, per atractives, molt, més encara, irresistibles, el què indica que no hi ha opció, bé sí que hi és, vindran totes cap a casa, totes.

La darrera decisió pel què fa referència a components té una component retro, tot i que no ho és, en cap cas, en cap cas.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Avui descans de bike, entre crònica i un bon cafè ara al vespre, com tocava pel fet de ser dilluns, valents perquè ara som a 120 Km. de la The Rapha Festive 500, o sigui estem descartats, tot no pot ser, podria però la climatologia no ens ajuda, propers a recaure entre refredats, per la fredor de la nit d'ahir que fa que avui, per la glaçada també d'avui al pati de casa, que ens diu, jo demà no ho sé, haurem d'esperar a demà, però avui, prudents, no agafem bike, en cap cas.

A menys de quatre hores d'entrar al darrer dia de l'any, emocionant, divertit, diferent per a mi, fantàstic poder ser-hi entre Vols de Drac.

Aquest anys han arribat al Blog, a The Great Escape MTB, els Destructors de Murs, les corones fetes de blocs de granit, i la més important, la Nau Insígnia, la Nau Insígnia, omg, omg, omg.