Visió de Drac

Casa aquesta matinada.

No recordo quina corona cercava, de fet abans de sortir, sí, és ara que no.

Les falgueres Màgiques actuen. 

Les Falgueres Màgiques properes a Can Mora de Dalt han fet la seva feina, de manera contundent, i si bé és veritat que no recordar què he vist des de turons propers al Montalt, sí que també ho és que també a esborrat pensades que sé que no porten a bon port, ho sé, perquè en sé de la sensació d'aquestes, no en sé el contingut, sí la sensació que comporten.

Un sol mandrós.

Una sortida de nit, a on el sol s'ha fet pregar, portava el Cateye del darrera, cap més llum. No ha faltat visibilitat, sí un xic de reclam perquè els autos neguitosos, dos, pel ben mig dels corriols i pistes anessin amb més prudència. Afortunadament quedant-me a un cantó segons abans de coincidir al seu pas, i tot al seu lloc.

Gaudint del tram. 

He fet una variant de la meva clàssica d'hivern, pel fet que encara no hi som, i aleshores és una oportunitat per endinsar-me per zones més obagues del Maresme, i deixar una estona el rodar proper al mar.

Les protagonistes del Montalt.

Mentre pedalava tenir clar què cercava, què volia veure, després no sé massa bé com des de prop del mar, després de baixar de les zones més altes properes a Can Bruguera, he tornat a escalar fins al peu del Montalt, quasi una hora crec que hi he dedicat a aquest retornar a llocs d'on venia, i després proper a començar el descens fins al peu de casa, les Falgueres Màgiques han fet la seva feina, no sé el què puc haver vist, que l'antídot pel què he vist ha comportat l'oblit més absolut, ho sé per les imatges, a on he caçat el punt d'aquesta invasió d'oblits, un genet, oblidat, oblidant, un Drac immune a les Falgueres Màgiques, protector de les Fades de la nit, té clar que demà de ser, m'impulsarà un altre cop a cercar la segona corona, i de ser llest evitarà de passar entre tan expectants espais de falgueres, de Falgueres Màgiques.

Cap a la Casa de Pedra. 

No ho sé, no ho sé, un univers de permanents Vols de Drac, en evolució sense canvis, sense deixar de fer tres passes endavant i cinc enrere, per què no, per què no? fet que em permet de poder mirar de recordar per on passo, de mirar, no d'aconseguir-ho, en cap cas, en cap cas.

De fet de no ser així, el Montseny seria com era al 63, ho sé, no en bike, certament, però per les circumstàncies sempre són aquestes qui decideixen, sense cap mena de dubte, les dues rodes han marcat sempre el rodar del meus Vols.

Ara pel Maresme, fa res pel Montseny, fa més per Granollers, certament, certament, i que bé, que bé, que bé, l'etapa de Girona, l'etapa La Bisbal a Corçà, la dels cinemes ara sí ara també a Girona, omg, omg, omg, i ara que ho recordo els meus dos anys baixant a Girona amb dues rodes motoritzades, gran etapa, com la d'ara. El què mai hauria dit és què el pas dels anys em portaria lluny, proper sí, però lluny del Baix Montseny, i sense poder saber, poder veure si serà definitiu, o encara em queda més tram de comarques per habitar esperaré gaudint ara dels Vols de Drac, cert és que la Nau Insígnia marcarà el què de tot plegat, certament, certament. Després d'ella, de ser, aleshores totes les comarques properes engranades a la Nau Insígnia com a centre de totes les corones de blocs de granit circumdants ens portarà a perpetuar els Vols, ja no els nostres si no de tota la comunitat Single Speed.

Tindrem un portador a casa als propers dies, omg, omg, omg. Ell no ho sap, però sí que ho té clar que no hi ha pas enrere pel què fa a les conseqüències de l'entrada en escena al món Single Speed dels genets de Drac. 

Restes de corones antigues. 

I un cop tinguem, de ser, la Nau Insígnia, aleshores cada corona es posarà a rodar, totes elles impulsades per la corona massissa del casc de la Nau Insígnia, construïda, dissenyada pels Destructors de Murs que les impulsarà a totes a girar. Tindran Fades i cavallers la seva oportunitat al pont de la Nau, quina però, no és determinant, tindran la seva oportunitat.

Ve a casa un príncep, i nosaltres estem acabant de perfilar al nau, de ser,  que ens ha de transportar a tots, a cada Single Speed.

A mig camí entre el poble i la muntanya del Montalt.

Avui una sortida per mirar de recordar per evitar o no el pas entre Falgueres Màgiques, en funció de si vull oblidar o no.

Coincidències, cap, incidències, els dos autos, aigua, glaçada del congelador de casa, menjar, cap, eines, totes, equipat 100% d'hivern, fins a tres quarts de la sortida que he canviat a guants d'estiu, temperatures properes als 14ºC.

Per sobre de Can Mora de Dalt.

Més de dues hores de bike, més de 20 Km. més de 500m. positius, certament, certament.

Podré esmentar moltes bikes, fer-ne  venir, també proposar equipaments, noves, nous, però la què tinc ara, els què tinc ara, perfectes.

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac.

Aterrant darrera casa. 

Haurem d'anar a dinar, bona pensada, bona pensada. 

Sembla ser que sí

Que cercar una de les corones de granit és el tram d'aquesta matinada, la que protegeix a les Fades de la nit. 

Veurem ara a on s'acosta el moment de no escoltar, de ser la sortida, les campanades de les set des de casa si més no, ja fa una bona estona que valoro si sortir ara o a l'hora de dinar, però en obrir la porta de casa el vent és càlid, i aquest detall, la calidesa d'aquest encara propietat de les Fades em motiva i molt a cercar una de les corones, i tant que sí, i tant que sí, mtb, mtb, mtb. 

Està clar, tot i ser contradicció, he de veure la segona corona. 

Dies de Single Speed des del Mirador del Drac. 

Costa d'agafar el son

Per les ganes de ser, de sortir demà a pedalar a primera hora. 

Segon anell? 

El nombre de possibilitats de no ser, és alt, certament, perquè fa uns dies que la primera hora de pedalar queda lluny de la matinada, mínim des de la pedalada al Montnegre. 

Veurem a on som d'aquí a unes hores. 

Dies de MTB des del  Mirador del Drac. 

Entre senders i blocs de granit

Hi ha una història que de ser a on és marca el punt de partida d'aventures. 

Demà un pronòstic del temps difícil d'evitar. 

Veurem a primeríssima hora què fer, però ara rellegint la intervenció d'ahir costa pensar en res més que no sigui sortir a pedalar, veurem que marca la matinada. 

Fer-ho, de fer-ho serà 100% motivat per la intervenció d'ahir, sense cap mena de dubte.

Si la música sona bé hi anem, i ara sona molt bé. 

De no ser avui pensava que cal pensar detingudament en unes paraules que vaig creuar amb la Bec a Canberra  i que tenen molt a veure en aquesta no pressió pel què fa referència a la bike, i per la meva banda ara fa referència a diferents Vols de Drac que tinc com a possibles futuribles. 

De fet a diferents arxius hi tinc guardades unes quantitats ingents de propostes de bikes, d'equipaments, totes més que interessants, menys però que el to actual del Blog. 

Amb tot caldrà veure quin to per a mi agafa el trenc d'alba, de fet serà molt abans d'aquest, certament, certament. 

Des del Mirador del Drac mirant de capgirar les dues corones de dents de granit. 

MTB, MTB, MTB. 

Cercant les dues corones

Cercant la millor visió dels blocs de granit per veure si són dues corones gegants que engranen entre elles.

Despistant als Destructors de Murs.

D'una arrancada dolça, lenta perseguint deixar una estona la companyia dels Destructors de Murs, m'he dirigit sempre proper a la platja a cercar l'entrada dels punts propers al Far del Montalt.



Seguint les corones.

Mentre ho feia com he gaudit ara sí ara també entre corriols del Maresme.

Nosaltres fets temps. 

Entre racons del Maresme a metres d'on passo sempre i a llocs que mai he vist.

Vista de Drac. 

La visió des dels ulls de meu Drac, OMG, OMG, OMG. 

Pas dels Destructors. 

El pas per aquests racons dels Destructors de Murs, evident.

Primera corona. 

Cercava la visió de les dues corones engranades, la que des del pont de la Nau Insígnia posarem de ser, en marxa. 

Gaudint del sentit de les desfetes dels Destructors. 

Els genets som la clau que obra la porta als Grans Vols de Drac, la Nau Insígnia la porta a obrir, després d'aquesta de ser, les dues corones engranades giraran, i de ser aquest primer pas, de ser la Nau Insígnia, des de les vistes dels Grans Vols us detallaré cada nova corona que els Destructors de Murs construeixin, la tercera és ja una realitat, Austràlia, la quarta ve de camí des dels UK aquesta propera quinzena, nosaltres mentre hem aturat els motors. 

Motors aturats. 

Tots els motors, per poder mirar, gaudir com tot ens passa pel costat. Si hem de fet camí en passar, des del pont de la Nau ho veurem. 

Motors aturats. 

Avui la temperatura era quasi de primavera mentre pedalessis sota l'escalfor del sol. També però sense ell les temperatures han sigut formidables per pedalar. De fet si tingués que triar un clima per pedalar sempre, el d'avui seria un clar candidat. 

Primera corona. 

L'entorn, l'emoció constant del deixar els espais de la llum i entrar a zones protegides d'ella, un escenari difícil de digerir fora d'acceptar estar tota l'estona emocionat.

Colors dels genets. 

El color per a un genet, és, pel meu Drac?

Marc del temps. 

Quan ets entre joies com les de la imatge, el temps deixa de ser pas de Vols per donar pas a essència d'aventures. 

Granit fet pilar. 

Estructures de velles històries, les nostres fetes passat, sense diferència, sense cap diferència. Som nosaltres fets temps. 

Vols de Drac pel Maresme. 

Una jornada de pales verticals sense sentir-les exigents, el ritme, el no ritme, això sí un altre cop quasi quatre hores complertes de bike, bike, i més bike, entre fileres de corriols, i més corriols. 

Indicadors de direcció. 

Aquest mes vindrà una proposta per poder veure nítidament en la foscor de les zones ben protegides de l'entrada del sol. 

Deixant-me conquerir.

Ara descomprimint lentament, perquè les falgueres màgiques estan esborrant cada detall del meu pas entre els corriols d'avui. Canviant els tons, deixants únicament els tons blancs i els tons negres. 

Llum i foscor. 

Claror i foscor, llum i negror, espais de cavallers de la llum, i de Fades de la foscor. 

Després de ser proper a tocar els pilars de granit. 

Ara entenc la presència, el paper de les falgueres màgiques, fer-me oblidar cada detall de cada sortida, no la sortida, d'aquesta manera dia darrera dia torno a sortir, ara sí, ara tambè, entre Vols de Drac, gaudint de l'arribada de la llum a les matinades, de la marxa d'aquesta, de l'entrada de la foscor de les Fades en apropar-nos definitivament a les nits. 

Llum i colors. 

Sense les falgueres màgiques molts Vols no haurien sigut, i gràcies a elles cerco als prínceps i a les princeses sempre, perquè mai els recordo bé del tot, perquè mai les recordo bé del tot.

Foscor i aventura. 

Avui he vist a tocar un dels engranatges de granit de una de les corones,  OMG. 

Bloc de granit. 

Un, fora de la corona gegantina, esmolat de tal manera que feia cosa allunyar-se d'ell, per l'essència de protecció que t'envolta en ser-ne proper. 

Perfecció feta Drac. 

El meu Drac restava a uns metres d'on era el bloc de granit de dimensions enormes. Quin pensament, quin gaudir Vol darrera Vol, cada cop que sortim el to de tot plegat queda definitivament dins del mot, sensacional. 

Dies dels Dracs. 

Des d'aquest he vist què veuen ells, els blocs de granit, també he vist amb ulls del meu Drac com veu ell cada tram, cada Vol  entre senders de casa. Quina diferència del què veig jo, i com ho veu ell, el meu Drac és cavaller protector de Fades de la Foscor, el genet, en Bob, és protector de cavallers de la llum. 

Terres de Dracs. 

Una visió que tinc molt present ara mateix, una mica menys que quan hi era, fins a trenc d'alba de demà, que ja no recordaré els detalls, i necessitaré recuperar-la, sentir-la. 

Genets, Murs, i la Nau Insígnia? 

Podria rodar sense aquesta manera de veure les coses, i tant que sí, però si gaudeixo com mai de cada tram amb aquesta singular manera de veure les aventures, veient-les des dels ulls negres del meu Drac, per què no perseguir que de poder, sempre sigui així?

Equipament d'hivern. 

Equipat 100% d'hivern excepte pels guants, Answer, avui d'estiu, i portava pirates Assos d'hivern amb mitjons alts que feien la funció de fer-los llargs. Aquest cop la tèrmica Rapha de Merino sense mánigues de 10/10. La nova jaqueta, bé, un mot la defineix, perfecció. 

Una pràctica curiosa, obrir-la, com faig amb la Fusion, no em dóna bon resultat, tot i pensar que necessitava escalant sota un sol càlid, quan l'obro la sensació no és bona, millor mig punt per sobre de temperatura que obrir-la. És a dir aquesta jaqueta Active Shell te la poses sortint de casa, tanques la cremallera, i ja no l'obres fins que baixes de la bike un cop a casa. 

Avui, amb aigua, sense beure, l'he utilitzar per evitar un lleuger soroll de les pinces de fre, sense aturar-me a fer un cafè llarg, sense menjar, pel ritme baix, perquè de no ser així en cap cas no hauria consumit aigua i aliments. Una aturada divertida això sí amb un grup de joves bikers que no crec que es puguin definir de cap més manera, joves, alegres, divertits i molt amables. Incidències, cap, eines, totes, segons guants, no, sense llums, a temperatures de 14ºC crec recordar al meu pas per la riera de Llavaneres. 

Quants nous bikers, també a metres d'aquest grup de joves bikers, una parella de menys de vint anys escalant cap a Sant Martí de Mata decidits, OMG. 

Visió de les pedres de granit, primera corona. .

He pujat als punts més alts de cada turó, excepte al Montalt, certament, certament, certament. 

Maresme, segona corona. 

Les corones són ara dues, dues, no una, la Nau Insígnia la porta a posar-les en marxa.

Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb. 

Recerca infinita. 

Quin cercar entre corriols, quina aventura rodar entre aquests espais, entre aquest senders tan ben definits, què més puc demanar, repetir Vol, repetir Vol. 

No vull deixar de dir-ho, la Vicious avui un altre cop definida per a mi com, la perfecció.

MTB, MTB, MTB. 

Brass Monkey series, UK mountain bike racing

Hola,

Aquí cerca de Londres, al Oeste, tenemos las populares 4 rondas de carreras mtb durante el invierno merida brass monkey  a las que he decidido apuntarme.
El formato es el típico de carreras en los alrededores de Londres. Son circuitos de 8-12 km en bosque y hay que  dar el máximo número de vueltas en un tiempo determinado. Yo compito en la más larga de 4 horas.
No hay muchas cuestas pero sí pequeños repechos fuertes en un circuito que es 80-90% retorcido y tramos bastante entretenidos de single track unidos con algunos tramos de pista que vienen perfecto para ese trago de agua. El terreno no es muy técnico, con bastantes raíces y nada de roca. Este terreno aguanta la lluvia bastante bien y no se hace mucho barro.

Gran expectación para la primera carrera, el pasado 24 Noviembre. Un amigo y yo fuimos allí con el tiempo justo y no pudimos disfrutar del ambiente previo a la carrera. Mi condición física era buena después de haber participado en carreras bastantes duras este verano en los Alpes, pero este terreno tan retorcido no me favorecía tanto porque la bici creció, de una 26" a una 29", y estaba acostumbrado a llevar la bici, no a que la bici me llevara.
Salí bien y después de 3 vueltas llevaba una media de menos de 40 min por vuelta (39',36',36'), así que vi que podía hacer 7 giros. En la 4ª (41') ya empezaron los problemas de calambres en el cuádriceps derecho que he estado sufriendo últimamente y en el que ahora estoy trabajando en averiguar el origen del problema.
Pasaron la 5ª y 6ª vuelta regulando un poco y pasando por meta antes de las 4 horas (3h 58min) y así poder completar otra vuelta.
Al final 3h 14º de 73 en mi categoría de veteranos y super contento por la posición y disfrute del circuito.
Ahora estoy preparando la 2ª ronda el 15 Diciembre. Mi objetivo es entrar en el ranking final series en los 10 primeros.

Resultados en time laps

Són les 10

També avui del matí, del matí. 

Fa vent, sol intermitent, i el pla era de ser, anar al Montalt, però de ser no atacaré les pales verticals d'aquests. 

Millor zones menys corrioleres, avui és dia de caçadors, i millor evitar anar a on hi ha homes armats ansiosos de disparar a tot el què vola.

Tot i així decidiré cap a on vaig un cop equipat i iniciant les primeres pedalades, ho dic perquè tinc moltes ganes de repetir la sortida de dissabte passat, de gaudir dels senders del costat de casa.

Que bé haver nascut a Granollers, haver viscut a Sant Celoni, i ser ara a Sant Vicenç, i sentir-te ja no d'un d'ells, si no de cada un quan hi passes. 

La Porxada, la Pedra de l'Encant, Santa Fe, Sant Marçal, Olzinelles, El Remei, El Montalt, Can Jalpí, tots un cop hi sóc, són casa. 

Podria mirar un xic més lluny, puc dir Girona, ls Vall de Sant Daniel, Cap de Creus, Roses, Cadaqués, el camí romà, i aleshores em passa exactament el mateix, això per a mi és ser molt afortunat.

Cercar les causants de l'oblid podria ser un bon motiu per tornar-hi. Ser entre falgueres màgiques, somnis fets realitats, mtb, mtb, mtb. 

Amb aquest pensament, i la curiositat de reflexionar sobre el significat dels dos engranatges de blocs de granit avui començara, de ser un altre cop l'aventura. 

Dies de Single Speed. 

Entra un sol intens per la finestra, hora de sortir amb el meu Drac.