Hores de descans necessàries

Pel fet que avui a les dues encara no dormíem. I ja fa uns dies que aquesta és la rutina.

Avui de ser serà a la tarda vespre, a la nit  no serà perquè si no demà tornaríem a quedar aturats.

Quina lluminositat que entra per la finestra, quina pau que comporta. 

SSWC2013.

Quan em desperto un sol pensament, i aquest fa que tot camini, mentre gaudeixo del primer cafè del dia, dies de molt MTB. 

Aquest matí seria un bon dia per prendre decisions, per la sensació que tot resta aturat, tangible, quasi puc agafar-ho tot amb les mans. Fins les tres del mig dia l'estadística diu que avui és el dia, dimarts a les tres de la tarda el millor dia per concretar data i hora per creuar el món, I no cada dimarts a les tres, no, únicament avui. 

MTB, MTB, MTB. 

La imatge que us poso de la SSWC va agafada de la mà d'aquesta intervenció. 

Jo encara no m'he recuperat

L'aventura de la SSWC encara no l'he digerit, en cap cas.

Tot gira, i gira, i gira, i sí, tot dóna moltes voltes, certament, certament, per finalment tornar sempre, sempre, sempre al punt d'origen. 

La part III resta aturada, a punt, també, també, també, però aturada, la part IV, no escrita, sí al meu cap, bé, encara ara em deixa aturat, per favor, quines jornades de Single Speed, quins dies de celebració entranyable entre bikers de tot el planeta. 

Veig les imatges de la SSWC, miro de seleccionar-les i, per més voltes que li dóno, per més voltes, torno al punt d'origen, OMG, OMG, OMG, quina aventura. 

Puc dir, moments Single Speed. 

SSWC2013.

Simen i companyia, molt contents d'haver coincidit amb vosaltres. 

Us en poso aquesta imatge, la resta, centenars ara per ara encara únicament pel gaudir dels meus ulls, properes aquestes a ser trabucades a The Great Escape MTB, sí, però a punt. 

Girarem, giraré tantes vegades com creiem que hem de girar, però com si d'un fil infinit es tractés, torno sempre a l'origen de tot plegat. 

Dies de molt Single Speed.

Miraré, desitjo fer un salt, m'ajudes? perquè ara per ara no la puc trabucar, la III, i ni escriure puc, la IV. 

SSWC2013.

Com podia pedalar, com podia pedalar aquest biker?

OMG, quin gaudir de belles imatges de Single, Single, Single Speed. 

SS Fuel

From here:

To here in 4 hours:

1 week fermenting, 10 days keg conditioning, should be ready for WEMBO. Mmmmm hoppy, malty carbohydrate hydration!

De Crank Brothers

Tornem a Shimano. 

De Shimano a Crank Brothers en el futur?

Ara però canvi de cales de les Fury, i les Privater. 

El temps marca què fer, tenim ara uns nou dies per rodar-hi. 

Avui ja hi hem rodat, i la veritat van molt bé els Shimano, també. 

Ahir va ser una llarga jornada, mtb, mtb, mtb. 

Un canvi motivat per un error en el recanvi de les molles dels 4Ti. 

Dies de Single Speed.

Preparats?

Revolució, o simplement seguiment de les tendències de Giro?

 

Dies de MTB.

Quan tot roda bé

A dalt de la bike, vas superant els inconvenients que van sortint.

Aquesta matinada.

Avui anàvem un xic justets de temps, i un ritme lleuger als darrers quilòmetres ha fet que tot tornés a lloc.

Després de Finale 2013, hem fet un petit canvi, les matinades sense sol. Mai havíem evitat tant el sol, i mai havíem fet tants quilòmetres, serà que ens va bé fer-ho així, mtb, mtb, mtb. 

Propers a la carena.

Ara passada uns estona, ja esmorzat des de les nou, una passió de son m'envaeix, a la nit miraré de donar prioritat al descans. 

Cinc Sènies.

Equipats d'estiu, amb manegots, Lite, menjar, cap, aigua un quart de bidó, eines, totes, coincidències cap, incidències, cap, 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de sis del matí,  14,5 ºC crec recordar a Mataró a la riera d'Argentona a quarts de set del matí. 

Molta emoció per decidir els propers reptes, molta, perquè el primer podria decidir-se, de ser, avui. 

Dies de Single Speed. 

Avui inici d'una mini revolució pel què fa a  alimentació, anem a fer un bon cafè?

Dies de molt Single Speed

MTB, MTB, MTB.

Ahir canvis a les bikes, ja us ho exposaré, ara toca pedalar, dies de molt de MTB. 

Racing Reflections

Yesterday was one of the first times I've really pushed myself in a race since Easter 2012, when I put myself in a world of pain with compartment syndrome in my calves.

I didn't realise I was going to race that hard yesterday, it seemed like just another day of strapping on the race plate.

At the back of my mind though, I knew I was lining up against a talented SS chick who has been training hard and racing heaps of late. She was just out of sight at the start line, a few rows in front of me.

Within 500m I was riding her wheel, and within 2km I had passed her. Which left me with only one option: RACE!

I pushed myself as hard as I could, and to my disbelief it was actually on the downhills that I was putting time into her on my rigid steed. Then every hill she would creep back closer as the old legs showed the weakness of the 12 month plus recovery from injury (still don't have full strength in the right leg). 

I found energy reserves I didn't know existed and ignored levels of pain that were begging me to ease off.

50km in we went through timing and I heard the call that she was 50 seconds down. Then we hit the mud glue on some nasty up hills and my lead was shredded back to well under 20 seconds.

By about 60km, as we climbed a steep and seemingly unending serious of switchbacks with rock gardens, the inevitable happened and Frankie passed me. The problem now was that I hadn't drunk enough water or eaten enough food. I was exhausted, borderline "bonking" and trying to claw back the lead.

We must have covered the next 15km at the same pace as she was always just 60 seconds or so in front. Then we went uphill again and I lost her. I kept on fighting though, something I haven't done since the National 24 Hour Championships in Easter 2012.

At the end of the day, after some 90km of single track and mud, I crossed the line with a time of 5 hours 12 minutes and 40 something seconds.

The condition of my bike at the end says it all:

I was happy though. Happy to be beaten by the better racer, happy to have given it my all and happy to have come 2nd by just 4 minutes.

Next time I race Frankie will be WEMBO. I don't expect the race to be so close, and truth is I don't really care. I'm more excited about the friends who will be lining up alongside me and the prospect of my first 24 hour race since Finale 2012 and my first ever wearing Freedom Catalonia!

Vuit hores poc tocades

Està clar què hem decidit oi?

El fet és que anem pel tercer dia, no cal forçar res, la feina està feta, ara únicament estem rematant les darreres puntes del coixí, coixí sí, vull dir, els propers vuit dies la intensitat anirà en augment, de ser la deixarem a les portes d'explosionar en cursa. 

El nostre nivell no sé quin és, no és important, hem treballat per millorar respecte a Finale 2012, molt, i en menor grau respecte a Finale 2013, perquè anàvem més rodats. 

Ara ponderant, demà amb en Josep, un diàleg a tres bandes, Josep-Betty-Bob, ens portarà a decidir de manera definitiva. Tot i què per a tres patriotes representar a Catalunya, bé crec que el mot és, definitiu. 

Toca sopar, previa la Duvel corresponemt. 

Avui hem rodat amb l'Home del Montseny, OMG, sense bany certament com a traca final, OMG. 

Hi ha instants que sempre aniran lligats al meu cor, dies de molt  mtb. 

Cap incidència, cap coincidència, equipats d'estiu, amb manegots i Lite, quin fred baixant de Collsacreu, test de l'entrada a la primavera,  eines, totes, inflant les rodes de la Longboard per mirar de millorar la velocitat baixant, menjar, esmorzar entaulats, beure, dos bidons d'aigua de 750 ml, vi, gasosa, dos cafès, una cola, no recordo les temperatures. 

Quilòmetres, considerables, uns quants més de cinquanta, desnivell, uns quants més de mil positius, certament. 

Ara sopats, són les vuit tocades, no havíem menjat res des de les onze del matí. 

Dies de Single Speed.

Demà reiniciem els Vols De Drac, bon pronòstic, i bona predisposició a seguir volant, mtb, mtb, mtb. 

7h30'

Les hores que portem. 

No, no, quilòmetres pocs, la imatge ho deixa clar. 

Lluny de casa, decidint si fer-ne més d'hores,  o moltes més. 

Dies de Single Speed. 

Smells like racing

90km of single track ahead :-D

No sè pas

La són mana.

MTB, MTB, MTB. 

De ser

La jornada començara a aquest tram.

La nit manarà en primer terme, després ja veurem.

Ara preparant la part III de la SSWC, la IV i última ja ha donat proutes voltes, vull dir que la tinc força clara. 

La III escrivint-ne les darreres línies, mtb, mtb, mtb. 

Els preparatius d'ahir divendres a la tarda, els puc considerar divertits. 

Els d'abans d'ahir, laboriosos. 

Fatigats avui a la nit, quasi sopem fent capcinades. 

Aplicant des d'ahir gel al braç dret, com? 

Normal, braços carregats, anem en rígides. 

No veuré les Fades demà, certament, sí els cavallers de la llum. I a tots junts els veuré avui somiant. 

Dies de MTB. 

Les Bon podrien ser protagonistes demà, podríen, però ho escric hi penso, demà de ser és dia Privater, però les Bon pidrien treure el cap demà. 

Demà portaré l'equipamenf de la cursa, similar al d'ahir, dubto sobre un aspecte, però veurem com ha de caminar, veurem, però calçat, culot, un dels cascs, gorra, i guants, els de la cursa, el mallot Freedom no, aquest únicament vola fora de les fronteres del Nord. 

MTB, MTB, MTB. 

Una novetat els bidons King no seran aquest cop protagonistes, no tenen prouta capacitat.  

Esperem una comanda que porta dos accessioris, un per la Longboard, l'altre per la The Motivator, necessàris, no impresindibles, sí però molt funcionals. 

Emocionat, molt emocionat, dies de molt MTB. 

Hem passat la porta perquè era oberta, i un cop a dins t'adones que poder correr per Catalunya era la clau que l'ha obert de bat a bat.

Tenim tantes novetats a la mà, i aquestes les tenim tan obertes, les mans, que és increible poder obrir els ulls i veure-les una al costat de l'altre, les novetats, i més encara que totes caminen d'allò més bé. 

Quin monstre de bike, únicament podia ser un Drac, un Drac blanc. 

Avui no ha sigut el dia

De fer fotos mentre pedalàvem. 

Anant, per les mil i una converses de Single Speed, tornant per les dos mil i una converses de la logística representant a Catalunya com a país, ha obert l'entrada d'un doll de tasques a fer. 

Hi ha dies per a tot, certament, avui era un dia rodador, mtb, mtb, mtb. 

Les bikes tenen un mot que les defineix, quan fem referència a funcionament, perfectes. 

Els equipaments, 100% d'estiu, els de la Betty, de 10/10, els meus, de 9/10, les Sidi de ser, seran les Dragon 2 del calaix per estrenar, crec que hi he anat un cop, si no seran les Giro Privater, crec. Perquè les Dragon 2 que porto ara, requereixen d'una reconstrucció general, i crec que no vull més incògnites a l'equació, crec. 

Ja en tinc prou amb el tema pedals de la Spot Brand, per sumar-hi mès graons a una escala ara infinita ja, pel què fa a preparatius per portar a terme. 

Molts mesos, bé, millor dit més d'un any, força més, fins i tot. 

Ara a moure cel i terra pel darrer tram. Avui per sota dels vuitanta, sense desnivell, sense incidències, sense coincidències, sempre entre el 27 i els 29ºC, eines, totes, els vidres de les Oakley, avui de sol, jo, i la Betty, les Orange, ella ja fa dies que roda amb les Fury de Mavic, i la cita, de ser, serà amb Fury. 

Ara sopats i torradets, el sol ha fet la seva feina, puc dir, el rei ha fet la seva feina. 

He vist Dracs, els nostres, he vist els cavallers de la llum, he vist que les Fades hi eren, els destructors de murs però  són a lloc segur. 

Ara pensant, hem de seguir el pla de les darreres setmanes amb rigor, i després ja deixarem anar un, alea jacta est. 

Toca descansar, segon dia de rodar, cal descansar bé per a la propera aventura, que de ser, serà ja l'entrada a terra de creadors. 

Cada dia, veiem com la nit dóna pas al dia, i com el dia cedeix l'entrada de la nit. Foscor i llum, llum i foscor, som a la porta d'entrada, no, no, som ja a dins, mtb, mtb, mtb. 

Dies de molt Single Speed. 

Orange

Dinar interessant.

 

Dies de Single Speed.

Mar, bones notícies

Dies de Single Speed. 

De ser, tornarem  a representar oficialment a Catalunya fora de les nostres fronteres.

Fem un cafè?

Perseguint escalfor

Perquè necessitem rodar amb escalfor.

Ens anirà bé rodar amb bones temperatures, sense escalades exigents, sense pendents verticals, aquestes ja vindran d'aquí a quatre dies. 

Bé, hi ha una excepció, tenim cita  amb l'Home del Montseny, i això podria implicar que l'aventura rondés just per sota de la categoria d'una jornada èpica. 

Estava prevista per d'aquí a deu dies, però una proposta com aquesta l'agafes quan ve, no sempre quan estàs preparat. 

Té el seu punt de risc, sí, però l'aventura s'ho val. 

MTB, MTB, MTB.

Per avui però jornada amb escalfor, planera i sense exigències, això sí mirant d'assolir una distància interessant. Dic mirant perquè tot just és el segon dia, i les propostes són unes i els resultats poden ser uns altres.

32:24

MTB, MTB, MTB.

32:22

WEMBO here I come. I wonder who else will be lining up alongside me???

Una jornada de retorn

A tornar a pedalar, i demà tindrem festa gran, una de les clàssiques ja a casa.

El pronòstic per demà és bo, interessant, equipats 100% d'estiu.

Ha costa deixar enrere l'aturada de bikes de les sortides des de casa, vull dir, ens vàrem aturar per la necessitat de recuperar-nos, no per fatiga, no per fatiga.

Després de la SSWC, aturats per a recuperar la posició perduda, un incident a una de les sortides ha portat una xic de cua, un xic.

Ara ja, els primer indicis un cop la Betty ha tornat a pedalar, són bons, tenim cinc dies, no sé si des d'avui o demà, però cinc dies per confirmar que les coses són al seu lloc, de ser, el proper pas ja anirà caminant dins del Blog, de no ser, serà senzill, silenci com fins ara i demà serà un altre dia, però avui aquest no és la tendència, per tant, cal pensar que estem en el sender que ens ha de permetre seguir el pla de fa mesos.

Per? encara no ho tinc clar, veurem, veurem.

Dies de Single Speed. 

Xavi, per a tu

He vist la imatge, les diferents imatges de les bikes CX o similars d'aquest Blog, i el cap automàticament ha pensat amb tu, mtb, mtb, mtb.

 

Dies de molt de MTB.

Un inici

Com no recordava des de feia anys.

He de pensar que passat el cinquè dia de sortir anirem més bé. 

Les dues bikes a punt, bona feina la d'ahir, jo tinc dubtes pel què fa a petits detalls que ja vaig esmentar ahir a la nit. 

Ara a descansar, toca fer bondat amb l'alimentació, i respectar les hores de son, aquest darrer punt per a mi el més important de tots. Ahir d'entrada ja no ho vaig fer bé, a les dues de la matinada encara no dormia. Ho dic perquè havent descansat bé les coses les veus encara millor. 

Dies de Single Speed.

Equipats d'estiu, amb manegots, armilla, i Lite,  eines, totes, aigua, zero ml. menjar cap, incidències,  cap, coincidències, cap, temperatura a dos  quarts tocats de sis del matí a la riera de Llavaneres, 19,5ºC.