Molts pensaments, i tots van caient dins de la crònica.
Anem a dinar?
Dies de SOLO.
dimecres, de juny 05, 2013
La crònica en curs
Ja no serà fins a la tarda.
Molts pensaments, i tots van caient dins de la crònica.
Anem a dinar?
Dies de SOLO.
Molts pensaments, i tots van caient dins de la crònica.
Anem a dinar?
Dies de SOLO.
D'aquí a una estona, durant al matí
A punt la 2a part de la crònica.
Una arrancada avui, com la de la imatge, sensacional. Molt, molt bones sensacions.
Dies de SOLO.
Dies de SOLO.
dimarts, de juny 04, 2013
24h SOLO Finale Ligure 2013: MÍTICA, part I
Les 24h Finale Ligure és això, una prova mítica del MTB, pel què fa referència a 24 hores SOLO.
Nosaltres hem fet moltes propostes diferents quan hem hagut de decidir si Finale o no Finale. Veníem d'una SSEC2013 de somni, pel què fa a l'aventura de compartir el campionat europeu amb tots i cada un dels bikers europeus Single Speed, i aixo pesava molt.
Teníem un objectiu a la SSEC2013 que no va canviar, posar al mapa Sant Gregori a nivell europeu, i fer-ho com a país amfitrió de la SSEC2013, com a Catalunya, un repte assolit, dos reptes assolits.
Després de sentir que aquesta fita havia caminat, costava arrancar, de fet tot va quedar aturat, no les sortides de bike, aquestes venen de lluny, i són el motor d'una part del nostre dia a dia. Pel fet que venim de tres anys difícils en l'àmbit familiar, aquests darrers mesos, toquem fusta, han sigut més tranquils, o no, però ens ha permès de rodar més i millor.
Hem deixat enrere opinions, consells que no sé perquè no ens feien sentir bé, tenim clar que no som ràpids, tenim clar que no baixem bé, tenim clar que no escalem bé, però és com tot, som baixets, això no vol dir que pel fet de ser-ho ens agradi que ens ho facin saber ara sí, ara també.
En Javi em va dir a Finale, entiendo que no os guste que os llamen españoles, es como si eres gordo, eso no implica que te guste que te digan gordo, en el DNI pone España, es verdad pero si no os gusta ser españoles se os tiene que respetar, per això l'anterior reflexió.
Sempre valorem, darrerament més, els pros i els contres de cada aventura, aquest cop anàvem justets de tot, calia passar la revisió de la VW, canviar pneumàtics del darrera, i no ho havíem fet perquè no tocava, encara faltaven 10.000 Km. pels olis però anàvem passadíssims amb el tema pneumàtics del darrera, esmicolats pel pas del temps, no pel desgast rodant. Amb tot dimarts encara no havíem fet res, perquè valoràvem si marxar en avió, i fer una mena de test Canberra, finalment no va ser, i dimecres es va encarrilar la revisió de la VW, i dijous tota la logística, de cursa. De fet diumenge ja teníem clar després de la ruta de dissabte amb els Trinxes a la SV-Vallromanes-Blanes-SV, que estàvem a punt per anar a Finale. Vull dir que des de dilluns el to ja era 24 Ore a casa.
Dijous a primera hora de la tarda ja érem a Finale, directes al circuit, a muntar la carpa, i ha marcar la zona de la VW, a la zona SOLO, així ho teníem previst i així ho vàrem fer, entre mig un nou biker dins del nostre petit món, en Javi, un biker navarrès-GB. Un dia us ho explico.
Després sense ni preocupar-nos de com era el circuit, en cap cas, de pet a l'Hotel, un espai entre espais, el mateix de l'any anterior, i d'aquí a la Pizzeria de cada any, ara ja una tradició a casa, Pizza, cervesa de 500 ml. i després sortint d'aquí, gelat sempre. Directes a l'Hotel, a descansar fins a prop de les onze crec recordar, de divendres al matí, que ens vàrem dirigir al circuit de les 24 hores, aquest cop sí, a rodar sense fer ni un sol esforç, ni un de sol, comprovar que podíem fer-lo a dalt de la bike sencer, i d'aquí a dinar, converses i més comverses amb en Javi, un encant, un encant, i del dinar directes a la recepció de les 24h a on havíem d'agafar els dorsals, ara no recordo si això va ser abans o després de sortir a rodar, no té cap importància, oi que no?
El temps curiós, fred, amb una meteo canviant.
La sensació al circuit de 11,2 Km. crec recordar, va ser molt bona, divertida, emotiva, a on dos genets de Drac, rodàvem entre senders exigents, aquests cop com a SOLO, a la zona SOLO, i a on cada pensament era, ja som al primer test pre Canberra seriós, mtb, mtb, mtb. Tornant de dinar vàrem coincidir amb l'Enrico i la seva companya, amb un Motor-home tridimensional, a peu de carretera i com amb en Javi ens els vàrem emportar amb nosaltres a la zona SOLO, i tant que sí, i tant que sí.
Després passades les hores, tornàvem a l'Hotel, i dutxa, i a on anàvem a sopar?
Una Pizza entre Pizzes, i aquest cop tot i la cervesa ser de 500 ml. no la vàrem beure tota, sí cruspit el gelat de després, i tant que sí.
Una dormida calmosa, a on la primera hora va ser d'hora, molt d'hora, un esmorzar, el segon a Finale, de 10/10, i sense equipar-nos encara de bike, directes amb els nostres Dracs a la zona de SOLO.
D'aquí, muntar la paradeta sencera per a poder afrontar les 24 hores de cursa, amb una consigna clara, fèiem SOLO, sense assistència de cap mena, cada un la seva, cada un la seva cursa, sense ajudes volta darrera volta, una urgència i tant que sí, però res més.
La llista per aconseguir que això fos així, era llarga, dues hores van marcar la fi de la posta a punt de cada detall, les banderes, els equipaments, els llums, els cascs, ulleres, els diferents vidres, les bikes a punt, aquestes no van requerir de cap manteniment durant 24 hores, zero atencions, a excepció que la meva en acabar pesava un radi i una mica menys, el tros que vaig perdre del segon a l'hora setena. Però que no vaig ni pensar en fer res per posar-hi remei, o sortia bé, o sortia bé. Em va condicionar el ritme a partir de les 6 del matí de diumenge, però en cap cas vaig fer per reparar la roda, en cap cas, controlar el deteriorament del centrat i prou.
A les 11 del matí de dissabte, explicacions de les característiques, detalls, normes de cursa, i 1ª sorpresa, el circuit passava de 11 Km. tocats a un xic per sota de 9 Km. i segona sorpresa, sortíem de Finale, sí, sí, del poble, del centre del casc antic. Per això les 24 hores varen començar amb un tram neutralitzat, a dos quarts d'una, i una escalada vertical posterior fins a al part inferior del circuit de les 24 hores, per a mi molt exigent, quines pales d'asfalt, quines pales, per iniciar la sortida des de Finale finalment a les dues de la tarda.
Una sortida memorable, a on primer entre els carrers de Finale, després per la carretera de la costa, i finalment per una entregirada pala vertical vàrem anar fent camí cap el circuit a on hauríem d'obrir ben obertes les ales dels nostres Dracs per a poder mirar de conquerir la primera volta d'aquestes 24h de Finale Ligure.
Dies de SOLO.
Preparo la segona part, és que crec que tindrà varies parts, no sé com resumir 24 hores de bike d'una manera breu.
Demà jornada 100% de crònica d'aquesta edició de els 24h Finale Ligure 2013.
Nosaltres hem fet moltes propostes diferents quan hem hagut de decidir si Finale o no Finale. Veníem d'una SSEC2013 de somni, pel què fa a l'aventura de compartir el campionat europeu amb tots i cada un dels bikers europeus Single Speed, i aixo pesava molt.
Teníem un objectiu a la SSEC2013 que no va canviar, posar al mapa Sant Gregori a nivell europeu, i fer-ho com a país amfitrió de la SSEC2013, com a Catalunya, un repte assolit, dos reptes assolits.
Després de sentir que aquesta fita havia caminat, costava arrancar, de fet tot va quedar aturat, no les sortides de bike, aquestes venen de lluny, i són el motor d'una part del nostre dia a dia. Pel fet que venim de tres anys difícils en l'àmbit familiar, aquests darrers mesos, toquem fusta, han sigut més tranquils, o no, però ens ha permès de rodar més i millor.
Hem deixat enrere opinions, consells que no sé perquè no ens feien sentir bé, tenim clar que no som ràpids, tenim clar que no baixem bé, tenim clar que no escalem bé, però és com tot, som baixets, això no vol dir que pel fet de ser-ho ens agradi que ens ho facin saber ara sí, ara també.
En Javi em va dir a Finale, entiendo que no os guste que os llamen españoles, es como si eres gordo, eso no implica que te guste que te digan gordo, en el DNI pone España, es verdad pero si no os gusta ser españoles se os tiene que respetar, per això l'anterior reflexió.
Sempre valorem, darrerament més, els pros i els contres de cada aventura, aquest cop anàvem justets de tot, calia passar la revisió de la VW, canviar pneumàtics del darrera, i no ho havíem fet perquè no tocava, encara faltaven 10.000 Km. pels olis però anàvem passadíssims amb el tema pneumàtics del darrera, esmicolats pel pas del temps, no pel desgast rodant. Amb tot dimarts encara no havíem fet res, perquè valoràvem si marxar en avió, i fer una mena de test Canberra, finalment no va ser, i dimecres es va encarrilar la revisió de la VW, i dijous tota la logística, de cursa. De fet diumenge ja teníem clar després de la ruta de dissabte amb els Trinxes a la SV-Vallromanes-Blanes-SV, que estàvem a punt per anar a Finale. Vull dir que des de dilluns el to ja era 24 Ore a casa.
Dijous a primera hora de la tarda ja érem a Finale, directes al circuit, a muntar la carpa, i ha marcar la zona de la VW, a la zona SOLO, així ho teníem previst i així ho vàrem fer, entre mig un nou biker dins del nostre petit món, en Javi, un biker navarrès-GB. Un dia us ho explico.
Després sense ni preocupar-nos de com era el circuit, en cap cas, de pet a l'Hotel, un espai entre espais, el mateix de l'any anterior, i d'aquí a la Pizzeria de cada any, ara ja una tradició a casa, Pizza, cervesa de 500 ml. i després sortint d'aquí, gelat sempre. Directes a l'Hotel, a descansar fins a prop de les onze crec recordar, de divendres al matí, que ens vàrem dirigir al circuit de les 24 hores, aquest cop sí, a rodar sense fer ni un sol esforç, ni un de sol, comprovar que podíem fer-lo a dalt de la bike sencer, i d'aquí a dinar, converses i més comverses amb en Javi, un encant, un encant, i del dinar directes a la recepció de les 24h a on havíem d'agafar els dorsals, ara no recordo si això va ser abans o després de sortir a rodar, no té cap importància, oi que no?
El temps curiós, fred, amb una meteo canviant.
La sensació al circuit de 11,2 Km. crec recordar, va ser molt bona, divertida, emotiva, a on dos genets de Drac, rodàvem entre senders exigents, aquests cop com a SOLO, a la zona SOLO, i a on cada pensament era, ja som al primer test pre Canberra seriós, mtb, mtb, mtb. Tornant de dinar vàrem coincidir amb l'Enrico i la seva companya, amb un Motor-home tridimensional, a peu de carretera i com amb en Javi ens els vàrem emportar amb nosaltres a la zona SOLO, i tant que sí, i tant que sí.
Després passades les hores, tornàvem a l'Hotel, i dutxa, i a on anàvem a sopar?
Una Pizza entre Pizzes, i aquest cop tot i la cervesa ser de 500 ml. no la vàrem beure tota, sí cruspit el gelat de després, i tant que sí.
Una dormida calmosa, a on la primera hora va ser d'hora, molt d'hora, un esmorzar, el segon a Finale, de 10/10, i sense equipar-nos encara de bike, directes amb els nostres Dracs a la zona de SOLO.
D'aquí, muntar la paradeta sencera per a poder afrontar les 24 hores de cursa, amb una consigna clara, fèiem SOLO, sense assistència de cap mena, cada un la seva, cada un la seva cursa, sense ajudes volta darrera volta, una urgència i tant que sí, però res més.
La llista per aconseguir que això fos així, era llarga, dues hores van marcar la fi de la posta a punt de cada detall, les banderes, els equipaments, els llums, els cascs, ulleres, els diferents vidres, les bikes a punt, aquestes no van requerir de cap manteniment durant 24 hores, zero atencions, a excepció que la meva en acabar pesava un radi i una mica menys, el tros que vaig perdre del segon a l'hora setena. Però que no vaig ni pensar en fer res per posar-hi remei, o sortia bé, o sortia bé. Em va condicionar el ritme a partir de les 6 del matí de diumenge, però en cap cas vaig fer per reparar la roda, en cap cas, controlar el deteriorament del centrat i prou.
A les 11 del matí de dissabte, explicacions de les característiques, detalls, normes de cursa, i 1ª sorpresa, el circuit passava de 11 Km. tocats a un xic per sota de 9 Km. i segona sorpresa, sortíem de Finale, sí, sí, del poble, del centre del casc antic. Per això les 24 hores varen començar amb un tram neutralitzat, a dos quarts d'una, i una escalada vertical posterior fins a al part inferior del circuit de les 24 hores, per a mi molt exigent, quines pales d'asfalt, quines pales, per iniciar la sortida des de Finale finalment a les dues de la tarda.
Una sortida memorable, a on primer entre els carrers de Finale, després per la carretera de la costa, i finalment per una entregirada pala vertical vàrem anar fent camí cap el circuit a on hauríem d'obrir ben obertes les ales dels nostres Dracs per a poder mirar de conquerir la primera volta d'aquestes 24h de Finale Ligure.
Dies de SOLO.
Preparo la segona part, és que crec que tindrà varies parts, no sé com resumir 24 hores de bike d'una manera breu.
Demà jornada 100% de crònica d'aquesta edició de els 24h Finale Ligure 2013.
Ja tinc totes les imatges
Del Sportograf, emocionats, molt emocionants.
Brodant la crònica, entre imatges de pastissos, d'aquests ja us en posaré imatge, de senders, de vistes de somni, mentre rodàvem.
Com l'aportació que he fet abans de dinar i a on ara fa uns minuts hi he afegit les vistes des de la cursa, tot i que jo no la recordo.
Dies de SOLO.
Brodant la crònica, entre imatges de pastissos, d'aquests ja us en posaré imatge, de senders, de vistes de somni, mentre rodàvem.
Com l'aportació que he fet abans de dinar i a on ara fa uns minuts hi he afegit les vistes des de la cursa, tot i que jo no la recordo.
Dies de SOLO.
He anat a cercar les imatges
Del Sportograf, bé crec que millor espero a digerir-ho.
Encara ara veig les imatges dels podis de Finale, i veig els dos Freedom Catalonia, i no sé què dir, dos Freedoms al podi de les 24h Finale Ligure 2013. Veig els números 1 i 2 dels mallots a dalt de podi, els colors sobris dels Freedoms, fent el què volíem fer des de fa anys, i veure que si mires de fer-ho bé fins i tot pots disposar d'una possibilitat que surti bé, i veig les imatges, i senzillament estic aturat, gratament aturat, com a la SSEC2013, senzillament entranyable.
Amb l'Enrico al podi, amb la Betty, entre les gerres amb el logo de les 24 Ore, brindant junts a dalt del podi de Finale, OMG, OMG, OMG.
He de deixar reposar les sensacions, no per la posició dins d'una classificació, que també, si no pel fet d'haver enfilat el missatge de la reivindicació de l'existència de la nostra nació, Catalunya a dalt del podi de les 24h Finale Ligure 2013.
OMG, OMG, OMG.
Tot seguit tinguem les imatges, adquirides, això serà als propers minuts, la crònica de les 24h Finale Ligure 2013 agafarà tota la seva forma, i em permetrà de consolidar el guió de la mateixa, però vull les imatges del Sportograf, i una de concreta que no és d'ells, que la dedicaré per uns motius a en Xavi, i per uns de molt diferents, però també entranyables a en Marco que és a punt de començar la seva gran aventura.
Dies de SOLO.
Encara ara veig les imatges dels podis de Finale, i veig els dos Freedom Catalonia, i no sé què dir, dos Freedoms al podi de les 24h Finale Ligure 2013. Veig els números 1 i 2 dels mallots a dalt de podi, els colors sobris dels Freedoms, fent el què volíem fer des de fa anys, i veure que si mires de fer-ho bé fins i tot pots disposar d'una possibilitat que surti bé, i veig les imatges, i senzillament estic aturat, gratament aturat, com a la SSEC2013, senzillament entranyable.
Amb l'Enrico al podi, amb la Betty, entre les gerres amb el logo de les 24 Ore, brindant junts a dalt del podi de Finale, OMG, OMG, OMG.
He de deixar reposar les sensacions, no per la posició dins d'una classificació, que també, si no pel fet d'haver enfilat el missatge de la reivindicació de l'existència de la nostra nació, Catalunya a dalt del podi de les 24h Finale Ligure 2013.
OMG, OMG, OMG.
Tot seguit tinguem les imatges, adquirides, això serà als propers minuts, la crònica de les 24h Finale Ligure 2013 agafarà tota la seva forma, i em permetrà de consolidar el guió de la mateixa, però vull les imatges del Sportograf, i una de concreta que no és d'ells, que la dedicaré per uns motius a en Xavi, i per uns de molt diferents, però també entranyables a en Marco que és a punt de començar la seva gran aventura.
Dies de SOLO.
Preparant la crònica de Finale
Mentre la vaig fent, vaig descarrergant la VW, i mirant de tornar cada element al seu lloc a les prèvies de marxar cap a Itàlia.
Però la crònica ja camina.
Però la crònica ja camina.
Dies de Single Speed.
Mirant de poder fer-la amb les imatges oficials del Sportograf, que de ben segur la faran més viva, més intensa.
Dies de SOLO.
Mirant de poder fer-la amb les imatges oficials del Sportograf, que de ben segur la faran més viva, més intensa.
Dies de SOLO.
M'agrada com funcionem
Nosaltres teníem un objectiu a Finale, enviar els dos paquets amb el PAC de la SSEC2013, dels dos italians que no vàrem poder venir a darrera hora a la SSEC.
A la nit del divendres després de sopar ja vàrem cercar a on era correus per fer l'enviament des de Finale dilluns abans de fer camí cap a casa..
Una primera cua eterna per dir-nos que les caixes comprades a correus de casa no valien per a Itàlia, total a cercar una manera d'aprofitar-les.
Després d'unes 24 Ore viscudes com les hem viscudes, les energies Freedom són al 1000/100.
Una segona cua eternax2.
Però també plena de somriures. Plena de sensacions 24 Ore.
I encara no estem en el sender de la crònica de les 24 Ore de Finale-Ligure.
Dies de SOLO.
dilluns, de juny 03, 2013
Ja som a casa
Fa uns minuts que entràvem per la porta de casa.
Som dia 3 a les portes, a dies dels meus 49 anys, com sona, com sona.
Qui m'havia de dir que el futur més proper em preparava un premi com el d'aquest cap de setmana.
Xavi, et tinc preparada una imatge que únicament entendràs tu, aquest cop no hi haurà imatge del diari italià de fons, amb la cervesa italiana, i la taula des de la Toscana amb les bikes de fons, però et puc garantir que el títol de la crònica dels podis de les 24 Ore de Finale-Ligure d'aquesta edició 2013, lligarà amb la imatge que et dedicaré.
Dies de SOLO.
Ja està, ja som a l'hotel
Una ucraniana, una alemana, i com molt bé ha dit en Ricardo, una catalana amb rígida i Single Speed, les fèmines que s'han enfilalat al podi en categoria absoluta.
Vàrem començar ahir a dos quarts d'una del matí, i hem acabat avui a les dues i vuit minuts de la tarda.
Un apunt, no hem parat de pedalar, i el millor temps, a la darrera volta, sí, sí, la Betty va fer el millor temps a la darrera volta.
Aquest cop sí, aquest cop tots el corredors aturats, esperant als primers, nosaltres no, vàrem deixar l'arc d'arribada per fer una volta més, per no parar de consumir voltes fins les 24 hores passades, tot i que ja portàvem 25 hores en cursa, moltes anècdotes a minuts del podi, que seran la part més gran de la crònica.
Dies de SOLO.
Una segona nota, crec qua a part de la Betty hi ha hagut un segon podi a casa de Finale.
OMG, OMG, OMG.
La Betty tercera a Finale absoluta amb Single Speed.
Aquesta aportació la vaig fer ahir, però un cop a punt, ja no recordo res més.
Ara, a les 7 del matí de dilluns estem totalment desbordats, dos Freedoms Catalonia enfilats al podi de les 24 Ore de Finale.
Vàrem pujar al podi com a country, CATALUNYA.
Amb l'aclariment uns segons abans per part de l'organització que no érem espanyols, si no catalans, OMG, OMG, OMG.
Sobre aquest punt us en faré una proposta preciosa.
No sé a quin moment prepararé la crònica, entre d'altres coses perquè tinc la mà dreta adormida, i perquè vull deixar reposar les emocions, no perseguíem podis, sí tornar a rodar dignament a unes 24 Ore, i dins d'aquest objectiu un a destacar, el de poder atacar a la nit, aquests dos punts, es van dónar, no vàrem parar ni un sol cop, fora d'agafar aigua, i mentre ho feiem aprofitar per picar de les safates que teníem preparades, mai ens vàrem assentar més de trenta segons, la Betty no ho va fer fins passades 18 hores, i mai més d'aquests trenta segons. A la nit una consigna, devorar quantes més voltes millor, més que de dia, no per rodar rodar fent millors temps, si no per no aturar-nos. No vàrem ni d'haver de muntar el llum al casc, com sona, mtb, mtb, mtb
Serà una crònica molt i molt emocionant. El títol que ja el tinc al cap ho certificarà així.
Dies de molt Single Speed.
Serà una crònica molt i molt emocionant. El títol que ja el tinc al cap ho certificarà així.
Dies de molt Single Speed.
diumenge, de juny 02, 2013
Com t'ho podria dir, MTB, MTB, MTB
Veurem, veurem a on som en aquest tram SOLO, SOLO's.
Dies de SOLO.
Dies de SOLO.
dissabte, de juny 01, 2013
SOLO.
El té, el té
Dies de MTB.
I comença des de fa uns minuts un tram evidentment SOLO.
Com sona, com sona, com sona.
Dies de SOLO.
Esmorzats
Ara ja a minuts d'enfilar cap al circuit amb la VW.
Un bon esmorzar, prudents, hem sigut prudents amb la ingesta, està bé això, està molt bé això.
MTB, MTB, MTB.
Un dia literalment propi per lluitar per una gesta èpica.
També per caure derrotats a una jornada épica, cal ser sempre realistes. Derrotats no per la posició en cursa, en cap cas, no en tenim de posició en cursa, com sona, així de planer, així de senzill.
Dies de Single Speed.
Ja som diSSabte
Les 6 tocades del matí, de fet des de les 5 tocades que el descans ha anat donant pas a l'activitat pre 24 Ore.
Tots dos de cop hem passat a semàfor verd, és normal, ja som a hores d'iniciar una nova aventura de Single Speed.
Estaria bé que fins demà a les 2 del mig dia no passem a semàfor vermell, estaria molt i molt bé.
No sé quines sensacions tenia a l'anterior edición, el conjunt d'aquestes vull dir, el què sí que recordó és la sensació de duresa a la volta de reconeixement del circuit a on el pensament sempre va ser de dolor muscular, sí, sí, a la volta al circuit del dia abans de la cursa, les sensacions sempre molt dolentes.
Ahir no va ser així, en cap cas, si bé hi ha sis o set punts a on les pales són molt exigents, molt, són això, d'elevada exigència, i ara faltarà veure fins a quina hora els fem a dalt de la bike, o si els fem sempre a dalt de la bike.
Hauria d'estar inquiet pel ritme de cursa, la veritat, no tenim que estar-hi, perquè no tenim ritme de cursa, crec.
Ara lentament ens anirem posant en marxa, no encara sí d'aquí a mitja hora, per mitja hora després a dos quarts de vuit baixar a esmorzar.
No sé quines sensacions tenia a l'anterior edición, el conjunt d'aquestes vull dir, el què sí que recordó és la sensació de duresa a la volta de reconeixement del circuit a on el pensament sempre va ser de dolor muscular, sí, sí, a la volta al circuit del dia abans de la cursa, les sensacions sempre molt dolentes.
Ahir no va ser així, en cap cas, si bé hi ha sis o set punts a on les pales són molt exigents, molt, són això, d'elevada exigència, i ara faltarà veure fins a quina hora els fem a dalt de la bike, o si els fem sempre a dalt de la bike.
Hauria d'estar inquiet pel ritme de cursa, la veritat, no tenim que estar-hi, perquè no tenim ritme de cursa, crec.
Ara lentament ens anirem posant en marxa, no encara sí d'aquí a mitja hora, per mitja hora després a dos quarts de vuit baixar a esmorzar.
A les vuit ben tocades ja enfilarem cap al circuit, directes a la zona de SOLO, a on hi tenim la carpa, tindrem unes dues hores de feina, és a dir ja seran les onze passades del matí, i no tindrem res més què equipar-nos amb el Freedom Catalonia, i esperar a l'inici d'aquesta nova edició de les 24 Ore Finale-Ligure 2013.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed.
Tranquils molt tranquils
Zona d'aventura, tram dels Vols de Drac
Si podrem fer una bona edició 2013 a Finale, dependrà de molts factors.
Com hem gaudit escalant al circuit de Finale.
OMG, OMG, OMG.
Ara a punt de baixar les persianes. Cal descansar, molt, no massa.
Demà matí a primera hora ens espera un magnífic esmorzar.
Després haurem d'anar de pet al nostre lloc a la zona SOLO, per muntar la lógística dels aliments, de l'assistència mecànica, he de repassar el tema llums, he de repassar les dues bikes, temes bàsics i prou, res a reparar, que bé.
Dies de SOLO.
divendres, de maig 31, 2013
Zones SOLO
I a la tercera va la vençuda, en el sentit que en aquesta edició de les 24 Ore de Finale Ligure 2013, estarem a la zona dels SOLO.
Molt emocionant la jornada, molt.
Aquest cop a la recollida de dorsals no hem coincidit amb en Marco, Marco la primera volta te la dedicarem, i tant que sí, i tant que sí.
Avui hem rodat, hem fet una volta al crcuit de demà, i ha anat de 10/10.
Demà test Canberra.
Dies de Single Speed.
De fet a aquesta edició sols som SOLO, no hi ha la categoria Team, aquesta ja es va celebrar la setmana anterior, però dins d'aquest escenari SOLO, nosaltres estarem dins d'un espai SOLO diferent de la zona preparada per atendre als SOLO. No tindrem corrent, vull dir no disposarem dels serveis de la zona preparada pels SOLO.
Demà, bé d'això en parlem diumenge, o dilluns.
Avui, el lloc de SOLO, per a nosaltres, a punt.
Avui, el lloc de SOLO, per a nosaltres, a punt.
Molt emocionant la jornada, molt.
Aquest cop a la recollida de dorsals no hem coincidit amb en Marco, Marco la primera volta te la dedicarem, i tant que sí, i tant que sí.
Avui hem rodat, hem fet una volta al crcuit de demà, i ha anat de 10/10.
Les sensacions molt bones, millors encara, les millores a les bikes, les nostres a dalt de la bike la reducció de set quilòmetres vers els de la darrera edició ara de 11,1 Km. ajuda a millorar aquestes sensacions, i no per la distància, si no perquè tenim sort i ens ajuda el tipus de tram, que no és empíricament així, però sí anímicament, i amb això ja en tenim prou a casa, tema de pensament LOCAL.
Hem anat a sopar, Pizza, cervesa, gelat, exactament com ahir, i idèntic a la darrera edició a Finale.
Ara descansant al mateix Hotel de l'any passat, aquest any des de l'extrem inferior del circuit no l'haurem de veure que ja està bé, més que bé.
Demà test Canberra.
Dies de Single Speed.
LOCAL
Quan ahir us vaig dir que improvizaria les intervencions del Blog d'avui perquè us proposaria aportacions que creia podrien millorar les previstes, crec que era justificat.
Una tercera participació a Finale s'ho mereix, res a Europa pel què fa referència a 24 Ore pot superar Finale.
Una tercera participació a Finale s'ho mereix, res a Europa pel què fa referència a 24 Ore pot superar Finale.
No estem a punt per Finale, és veritat, però és que no ens estem preprarant per Finale, si no per Canberra.
Dies de Single Speed.
Dies de Single Speed.
Quan tot és LOCAL
Perquè únicament som LOCAL a on per tradició ens hi sentim.
FINALE-FINALE-FINALE
Sí senyor, som a les 24 Ore de Finale-Ligure 2013.
Test a les prèvies de Canberra.
MTB, MTB, MTB.
A les prèvies a l'inici de la cursa.
Tot a punt, SOLO, 24 Ore, Single Speed.
Aquestes imatges són d'ahir, ara tornem a sopar, i un cop a l'hotel preparo crònica ja amb imatges rodant pel circuit avui.
Dies de molt de Single Speed.
Dolomiti Race
Aquesta proposta té el to, quasi tot el to.
Per ser?
Dies de MTB.
Np ho sé però té el to.
Per ser?
Dies de MTB.
Np ho sé però té el to.
Vaig a improvisar
La jornada d'aportacions del Blog.
Si no hi surt la proposta de la una del mig dia, la d'abans d'anar a dinar, no passa res, us en proposaré d'altres a deshores que pagaran amb escreix la manca de la intevenció de la una, i si no ve la de dos quarts de set, el mateix, en vindrà una segona que farà les paus, segur, i la de la nit el mateix.
GB, GB, GB. agradaran, ara hi penso, i noto un tremolor, lleuger, lleuger.
Dies de Single Speed.
Si no hi surt la proposta de la una del mig dia, la d'abans d'anar a dinar, no passa res, us en proposaré d'altres a deshores que pagaran amb escreix la manca de la intevenció de la una, i si no ve la de dos quarts de set, el mateix, en vindrà una segona que farà les paus, segur, i la de la nit el mateix.
Avui totes les converses seran GB. És més, fins i tot el cap de setmana, ep, que jo sóc 1000% pro llibertat de Northern Ireland, sempre, sense però que valgui.
Dies de Single Speed.
GBGBGB
I no és metafòric.
Avui totes les converses seran GB. És més, fins i tot el cap de setmana, ep, que jo sóc 1000% pro llibertat de Northern Ireland, sempre, sense però que valgui.
GB, GB, GB.
A minuts per les circumstàncies, de refer els Vols de Drac.
Els nostres dos Dracs dormen, sense saber a quin cel lluiran les seves ales desplegades, el que sí què sé, és que avui la flotació, el concepte de flotació de les naus que mentre passem en vol a peu de mar, ens miren sorpresos en silenci, canviarà.
Des de casa es veu el mar, el LOCAL té això, tenir convidats a sota literalment del que avui, demà, és el nostre sostre és emocionant.
En coincidir amb el biker que us esmentava fa uns minuts, li vaig dir, ves i utilitza el nostre sostre, el nostre espai si et ve de gust a la teva disposició, gaudeix-ne.
Ara passada una nit veurem què va fer, hi serà, no hi serà?
Dies de Single Speed.
Quan has de fer
No és tot sempre com ha de ser, si no més divertit encara. I diverttit a casa sempre va lligat a aventura, aventura si fa per fer MTB.
Podem escriures pàgines de Single Speed, és un sender estret, certament. .
La imatge és d'ahir a la nit. Després de parlar amb un biker de Navarra, quan li vaig preguntar què feia a un lloc tan però tan apartat, nosaltres rodem per un racó de món, la contesta va ser de somni, però aquesta resposta ja serà motiu d'una propera intervenció.
Dies de Single Speed
Crec que les intervencions d'avui, les que havien de ser no seran.
Hauran de ser unes altres.
Dies de molt de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)