Nosaltres hem fet moltes propostes diferents quan hem hagut de decidir si Finale o no Finale. Veníem d'una SSEC2013 de somni, pel què fa a l'aventura de compartir el campionat europeu amb tots i cada un dels bikers europeus Single Speed, i aixo pesava molt.
Teníem un objectiu a la SSEC2013 que no va canviar, posar al mapa Sant Gregori a nivell europeu, i fer-ho com a país amfitrió de la SSEC2013, com a Catalunya, un repte assolit, dos reptes assolits.
Després de sentir que aquesta fita havia caminat, costava arrancar, de fet tot va quedar aturat, no les sortides de bike, aquestes venen de lluny, i són el motor d'una part del nostre dia a dia. Pel fet que venim de tres anys difícils en l'àmbit familiar, aquests darrers mesos, toquem fusta, han sigut més tranquils, o no, però ens ha permès de rodar més i millor.
Hem deixat enrere opinions, consells que no sé perquè no ens feien sentir bé, tenim clar que no som ràpids, tenim clar que no baixem bé, tenim clar que no escalem bé, però és com tot, som baixets, això no vol dir que pel fet de ser-ho ens agradi que ens ho facin saber ara sí, ara també.
En Javi em va dir a Finale, entiendo que no os guste que os llamen españoles, es como si eres gordo, eso no implica que te guste que te digan gordo, en el DNI pone España, es verdad pero si no os gusta ser españoles se os tiene que respetar, per això l'anterior reflexió.
Sempre valorem, darrerament més, els pros i els contres de cada aventura, aquest cop anàvem justets de tot, calia passar la revisió de la VW, canviar pneumàtics del darrera, i no ho havíem fet perquè no tocava, encara faltaven 10.000 Km. pels olis però anàvem passadíssims amb el tema pneumàtics del darrera, esmicolats pel pas del temps, no pel desgast rodant. Amb tot dimarts encara no havíem fet res, perquè valoràvem si marxar en avió, i fer una mena de test Canberra, finalment no va ser, i dimecres es va encarrilar la revisió de la VW, i dijous tota la logística, de cursa. De fet diumenge ja teníem clar després de la ruta de dissabte amb els Trinxes a la SV-Vallromanes-Blanes-SV, que estàvem a punt per anar a Finale. Vull dir que des de dilluns el to ja era 24 Ore a casa.
Dijous a primera hora de la tarda ja érem a Finale, directes al circuit, a muntar la carpa, i ha marcar la zona de la VW, a la zona SOLO, així ho teníem previst i així ho vàrem fer, entre mig un nou biker dins del nostre petit món, en Javi, un biker navarrès-GB. Un dia us ho explico.
Després sense ni preocupar-nos de com era el circuit, en cap cas, de pet a l'Hotel, un espai entre espais, el mateix de l'any anterior, i d'aquí a la Pizzeria de cada any, ara ja una tradició a casa, Pizza, cervesa de 500 ml. i després sortint d'aquí, gelat sempre. Directes a l'Hotel, a descansar fins a prop de les onze crec recordar, de divendres al matí, que ens vàrem dirigir al circuit de les 24 hores, aquest cop sí, a rodar sense fer ni un sol esforç, ni un de sol, comprovar que podíem fer-lo a dalt de la bike sencer, i d'aquí a dinar, converses i més comverses amb en Javi, un encant, un encant, i del dinar directes a la recepció de les 24h a on havíem d'agafar els dorsals, ara no recordo si això va ser abans o després de sortir a rodar, no té cap importància, oi que no?
El temps curiós, fred, amb una meteo canviant.
La sensació al circuit de 11,2 Km. crec recordar, va ser molt bona, divertida, emotiva, a on dos genets de Drac, rodàvem entre senders exigents, aquests cop com a SOLO, a la zona SOLO, i a on cada pensament era, ja som al primer test pre Canberra seriós, mtb, mtb, mtb. Tornant de dinar vàrem coincidir amb l'Enrico i la seva companya, amb un Motor-home tridimensional, a peu de carretera i com amb en Javi ens els vàrem emportar amb nosaltres a la zona SOLO, i tant que sí, i tant que sí.
Després passades les hores, tornàvem a l'Hotel, i dutxa, i a on anàvem a sopar?
Una Pizza entre Pizzes, i aquest cop tot i la cervesa ser de 500 ml. no la vàrem beure tota, sí cruspit el gelat de després, i tant que sí.
Una dormida calmosa, a on la primera hora va ser d'hora, molt d'hora, un esmorzar, el segon a Finale, de 10/10, i sense equipar-nos encara de bike, directes amb els nostres Dracs a la zona de SOLO.
D'aquí, muntar la paradeta sencera per a poder afrontar les 24 hores de cursa, amb una consigna clara, fèiem SOLO, sense assistència de cap mena, cada un la seva, cada un la seva cursa, sense ajudes volta darrera volta, una urgència i tant que sí, però res més.
La llista per aconseguir que això fos així, era llarga, dues hores van marcar la fi de la posta a punt de cada detall, les banderes, els equipaments, els llums, els cascs, ulleres, els diferents vidres, les bikes a punt, aquestes no van requerir de cap manteniment durant 24 hores, zero atencions, a excepció que la meva en acabar pesava un radi i una mica menys, el tros que vaig perdre del segon a l'hora setena. Però que no vaig ni pensar en fer res per posar-hi remei, o sortia bé, o sortia bé. Em va condicionar el ritme a partir de les 6 del matí de diumenge, però en cap cas vaig fer per reparar la roda, en cap cas, controlar el deteriorament del centrat i prou.
A les 11 del matí de dissabte, explicacions de les característiques, detalls, normes de cursa, i 1ª sorpresa, el circuit passava de 11 Km. tocats a un xic per sota de 9 Km. i segona sorpresa, sortíem de Finale, sí, sí, del poble, del centre del casc antic. Per això les 24 hores varen començar amb un tram neutralitzat, a dos quarts d'una, i una escalada vertical posterior fins a al part inferior del circuit de les 24 hores, per a mi molt exigent, quines pales d'asfalt, quines pales, per iniciar la sortida des de Finale finalment a les dues de la tarda.
Una sortida memorable, a on primer entre els carrers de Finale, després per la carretera de la costa, i finalment per una entregirada pala vertical vàrem anar fent camí cap el circuit a on hauríem d'obrir ben obertes les ales dels nostres Dracs per a poder mirar de conquerir la primera volta d'aquestes 24h de Finale Ligure.
Dies de SOLO.
Preparo la segona part, és que crec que tindrà varies parts, no sé com resumir 24 hores de bike d'una manera breu.
Demà jornada 100% de crònica d'aquesta edició de els 24h Finale Ligure 2013.
Ilusiona molt llegir la, amb quedo amb ganes de més! ! Quina experiència companys! Segur que en un futur coincidim, segur.
ResponElimina