Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de juny 03, 2013

Ja està, ja som a l'hotel

Una ucraniana, una alemana, i com molt bé ha dit en Ricardo, una catalana amb rígida i Single Speed, les fèmines que s'han enfilalat al podi en categoria absoluta.


Vàrem començar ahir a dos quarts d'una del matí, i hem acabat avui a les dues i vuit minuts de la tarda.

Un apunt, no hem parat de pedalar, i el millor temps, a la darrera volta, sí, sí, la Betty va fer el millor temps a la darrera volta.

Aquest cop sí, aquest cop tots el corredors aturats, esperant als primers, nosaltres no, vàrem deixar l'arc d'arribada per fer una volta més, per no parar de consumir voltes fins les 24 hores passades, tot i que ja  portàvem 25 hores en cursa, moltes anècdotes a minuts del podi, que seran la part més gran de la crònica. 

Dies de SOLO. 

Una segona nota, crec qua a part de la Betty hi ha hagut un segon podi a casa de Finale.

OMG, OMG, OMG.

La Betty tercera a Finale absoluta amb Single Speed. 

Aquesta aportació la vaig fer ahir, però un cop a punt, ja no recordo res més. 

Ara, a les 7 del matí de dilluns estem totalment desbordats, dos Freedoms Catalonia enfilats al podi de les 24 Ore de Finale. 

Vàrem pujar al podi com a country, CATALUNYA. 

Amb l'aclariment uns segons abans per part de l'organització que no érem espanyols, si no catalans, OMG, OMG, OMG.

Sobre aquest punt us en faré una proposta preciosa. 

No sé a quin moment prepararé la crònica, entre d'altres coses perquè tinc la mà dreta adormida, i perquè vull deixar reposar les emocions, no perseguíem podis, sí tornar a rodar dignament a unes 24 Ore, i dins d'aquest objectiu un a destacar, el de poder atacar a la nit, aquests dos punts, es van dónar, no vàrem parar ni un sol cop, fora d'agafar aigua, i mentre ho feiem aprofitar per picar de les safates que teníem preparades, mai ens vàrem assentar més de trenta segons, la Betty no ho va fer fins passades 18 hores, i mai més d'aquests trenta segons. A la nit una consigna, devorar quantes més voltes millor, més que de dia, no per rodar rodar fent millors temps, si no per no aturar-nos. No vàrem ni d'haver de muntar el llum al casc, com sona, mtb, mtb, mtb

Serà una crònica molt i molt emocionant. El títol que ja el tinc al cap ho certificarà així.

Dies de molt Single Speed. 

1 comentari: