Fins i tot aquest

Tot i que segueixo des de fa temps les evolucions equivalents dels Assos, i no els he fet venir cap a casa.



Serà aquest el sender d'equipament per a mi, penso, ho penso des de fa anys, i encara no he fet el pas.

No és important, en cap cas, vull dir no haver fet el pas.

I no l'he fet perquè en el seu moment vaig escolar els bons consells de professionals del sector, i aleshores em vaig decidir pels mallots i culots separats, però crec que hi tornaré a aquest tram, segur.

No perquè el culot i mallot no funcioni, a l'inrevés, segur que és la millor opció, però també és important, fer el què et ve més de gust.

Dies de MTB.

SV-Vallromanes-Blanes-SV

Costa de proposar, no costa?

Hi ha dies per a tot.

Després de la crònica de la SSEC, salt magnífic, d'un turó magnífic, com ho és la SSEC, a un altre turó magnífic, un pel més baix sí, però sensacional també, com ho és la SV-Vallromanes-Blanes-SV.

Unes prèvies a aquesta aventura, curioses, excepte al Roc del 2009, i el 2010, mai he canviat de bike si no és per trencament de la bike, a no, a la Travessa dels Pirineus del 2003 també, a dies vaig trencar el quadre de la meva RCC07.

El divendres, a la tarda, netejant les dues bikes, la meva i la Spot Brand de la Betty, la meva quan rodava feia un clec sec en girar la roda del darrera, en revisar-la dos radis estaven desenroscats de la boixa, no trencats, si no desenroscats. Després d'una bona estona, vaig arribar a la conclusió que la boixa no sé per quin motiu ja no té el pas de rosca. Fins i tot vaig canviar els radis, i no, no, no roscaven a la boixa, hi passaven com si no tinguessin que roscar.

Són molts els dies, d'haver de posar remei a les bikes, dels darrers temes, els tensors de la Longboard, els de la meva bike, vàrem haver de venir UK, les conflictives frenades dels R1 de la Spot Brand, varen haver de venir de la Germània, el no girar correctament del BB de la Vicious, va haver de venir de Northern Ireland, els canvis de comportament de la meva nova bike, la solució va requerir d'una aposta TB, i els què encara em queden, com eliminar el soroll dels frens d'aquesta, remei aquest cop de França segurament. Soroll que pot venir per haver saltat a pastilles metàl.liques, però no hauria, no hauria.

Per aquest motiu, dos radis de la roda del darrera, en substituir-la sencera, el conjunt, no sé perquè, em va fer girar el cap i mirar-me un altre cop la Vicious, i fer aquesta sortida de MTB amb ella.

La Vicious va funcionar perfecta, però perfecte. Jo amb ella no, però ella amb mi de 10/10.

La Longboard, millor encara, millor. Com escala la Betty amb aquesta bike, com baixa amb aquesta bike.

Amb tot que la posta a punt de la Longboard i la The Motivator, va arribar propera a la mitja nit, o sigui propera a l'inici de l'aventura a les 3 de la matinada.

Així estava previst, i així va ser, a les tres i deu minuts començava a rodar tot a casa.

A les 4 estàvem enfilats a dalt de la bike, connectant els Strava, tinguen clar que tot seguit els Iphones no podrien en cap cas aguantar les hores de bateria necessàries per a poder documentar tota la ruta, però tot i així a mi el meu va arxivar fins el quilòmetre 145,8, està prou bé.

Una lluna de somni, per un projecte a un any molt ben tocat, que està fent lentament el seu camí, mtb, mtb, mtb.

A les cinc tocades coincidíem amb dos Single Speed més,  amb en Miki i el seu fill, seguint ruta de Premià a Vallromanes.

Si bé una nota molt positiva va ser arrancar amb absoluta normalitat una sortida a les tres de la matinada tocades, una de prevista però pesada de portar, la del fred, per a mi intens, anàvem equipats per a temperatures d'entre 10 a 20º, i per un vent persistent la sensació era d'un dia de fred força intens.

Quaranta sis bikers esmorzant a aquest punt, exactament darrera de casa.

Com una biker pot fer millors mitges amb una Single Speed que amb la seva anterior bike una Geared?

I més quan el terren deixa de ser d'escalada i baixada i passa a ser una pla absolut. Perquè hem construït una màquina de consumir quilòmetres a dalt de la bike, entre tots l'hi hem donat forma, ara és entre aquell punt tant dolç, entre la fama, i el mite, com? sí, sí, entre la fama i el mite, a un pas, a fer aquest pas hi som molt propers, de fet les properes setmanes seran decisives.

El món és molt més gran que el què tenim a un pam del nostre nas, afortunadament. 

Podrem pensar que aquests dos mots són lluny, millor, millor, així no tindrem entrebancs, perquè com sempre, aquest reconeixement bé de dos llocs del planeta, el primer, el grup Trinxa, amb el seu reconeixement sorpresa a la Betty en motiu de la reunió anual dels Trinxes, i l'altre, no el segon, molt més petit, com ho és arreu d'Europa, Amèrica i Oceania.

Normal, normal, tots la voldríem tenir a casa, bé, ara per ara, caldrà acceptar que és a SV.

Aquest tram després de la ruta que passava per Sant Martí del Montnegre, sempre va ser de baixada inicialment, planer, i planer i més planer després.

A on literalment en un obrir i tancar d'ulls, ja estàvem entaulats una quarantena de bikers a Can Flores, gràcies a en Niko, que va negociar lloc i preu.

Com sempre un dinar de germanor de 10/10.

En Tempo l'estrella de la sortida, va trencar la bike al primer tram, fets uns trenta quilòmetres ben tocats, i a Sant Martí ja estava amb la seva nova 27,5, I Love 27,5 també, com les 26" com les 29er, com ho va fer? no ho sé, però sense cap mena de dubte l'estrella de la sortida.

No diré que en Josep va ser el més sacrificat, va sobradíssim de forces, tants mesos pedalant han permès superar molt bé l'aturada de setmanes de la darrera caiguda, amb categoria d'accident.

Foto feta per Can Flores. 

Un dinar dels bons, un dinar ple de somriures de converses 100% de bikes, sempre entre les millors converses d'aventures de bikes.

Els Trinxes, i amics dels Trinxes, un comportament exemplar, una Vallromanes-Blanes és això, una sortida de germanor.

Després del dinar, va començar una nova aventura, mirar de fer la segona etapa, tornar a casa de Blanes a SV.

La veritat és que decidir-ho no va comportar cap pensament d'agafar el tren, en cap cas tampoc de fer-ho seguint la platja fins a SV, fet que em fa estar molt animat per a properes fites de MTB Single Speed.

Una tornada de menys desnivell que l'anada, i tant, però exigent també.

No vàrem superar la barrera dels 150 Km. tampoc els 3.000 m. +, no és el què indica el Strava, que diu 4.100 m +, però  crec què ens vàrem quedar entre els 2.600, i els 3.000 m. +, en cap cas més lluny dels 3.500 m. +, en cap cas.

Al final l'arribada a casa va ser a les vuit del vespre, sencers, molt, també amb molta informació, molta, entre elles, entre moltes, que aquest any estem pedalant més i millor, el centrar-nos a rodar darrera de casa, ara sí ara també, ens fa objectivar les nostres experiències, les nostres sensacions a dalt de la bike, i poder proposar millores a partir del què nosaltres veiem, del què pensem que ens pot anar bé, per a millorar les sensacions pedalant.

Haurem de posar a prova aquestes millores de dos bikers Single Speed entre els èlit a nivell europeu, a nivell mundial, oi?

Dies de Single Speed, de molt Single Speed.

Demà no hi haurà crònica SSEC, publico aquesta ara i ja fins després de dinar, no hi haurà més novetats al Blog, o sí, però ara minuts de la mitja nit crec que no.

Dies de SSEC. 

Menys pensades?, no, no darrera hi ha moltes hores de mirar com fer-ho.

 

Dies de Single Speed.

Preparant la crònica

De la SV-Vallromanes-Blanes-SV.

Primer sortir a pedalar, he d'acabar de refer la meva bike, i seguidament sortir a pedalar, a totes, totes.

Sortida de la que també en podré trabucar una crónica, pel fet què una sortida exigent propers als 1.000 m. +,  i per sota dels 30 quilòmetres equival a una sortida de més de 3.000 m. + cada 100 Km. i això a casa sempre ha sigut ja una aventura entre aventures.

Crec recordar que a casa 100 km-3.000 m. + en seguim dient sortides èpiques.

Dies de SSEC.

I aquest és el conjunt?

Mai rodo amb guants sense dits, seria l'excepció.



I tant que sí.

Dies de MTB.

Sender entre senders

Cada persona fa el seu, el seu sender entre una pila de senders, però aquests coincidint sí, amb d'altres persones, com els senders, que coincideixen amb d'altres, són això una coincidència, més o menys llarga, certament, però coincidència.

El sender és un per a cada persona, per això no és d'estranyar que les aventures, a les aventures, de bike, de Single Speed, les coincidències mentre passen els anys, hi són, i tant, en aquesta línia, podrem pensar, a mi això no em passa, doncs passarà, passaran segons, dies o anys, però passarà, de ben segur.

Els camins són desconeguts, com els senders, podrem pensar, els camins molts cops podem conèixer com són,  avui sí, demà passa la màquina, demà hi fan una casa, i el tanquen, demà passa l'AVE, i el camí ja no hi és, així de senzill, així de fàcil.

Podrem dir què és una visió poc romàntica, el què és romàntic per a mi, per a mi, és viure tenint clar això, aleshores de ben segur que les coincidències seran més dilatades i també més emotives, també més valorades, o valorades de manera diferent, pel fet de valorar-les dins d'aquesta proposta, d'altra manera, aleshores sí que tot és efímer, ser conseqüents, disculpeu-me, volia dir, mirar de ser-ho,  té un preu elevadíssim, sí, si no tens clar l'escenari a on som, i l'escenari a on som, és clar, no hi ha escenari, no existeix cap escenari, res es pot preveure, res es pot donar per previsible, podem pensar,  ho tinc tot previst, res més lluny, i si et sembla que és així, millor, segurament poder pensar-ho fa què un petit tram sigui més càlid, però el sender, el que no deus està veient hauria sigut un sender dels de veritat, no passa res, no passa res, i no passa res perquè aquest vindrà segur, sempre ve.

Imatge de Xavier Font.

Costa d'escriure el què us exposo, segur que ahir va ser un motiu de pes perquè avui escrigui en aquests termes, abans de començar la crònica no tenia ni idea què en iniciar-la, l'exposició seria aquesta, en cap cas, fins i tot em genera neguit fer-ho. Ahir una persona al dinar a Blanes va ser tan conseqüent que va ser motiu de conversa a casa, mentre tornàvem de Blanes a casa, també ho motiva el fet que van passant els dies, vaig escrivint cròniques, i cròniques de la SSEC, i lògicament en la línia de poder exposar en aquests termes quelcom, fa què,  pensar en la SSEC, ara ja a un mes tocat, ben tocat, no canviaria ni una coma del sender viscut, dins d'aquest sender, qui el va anar modificant va ser el grup d'europeus Single Speed, que ja és què ha de ser.

Bé sí,  nosaltres vàrem canviar la barbacoa, és veritat.

Si bé és veritat també que l'afirmació de,  mirar de ser conseqüent,  parteix ja d'una indefinició pel fet què mirar de ser conseqüent és de per sí, un sender diferent per a cada persona, és veritat, ho sé, el què sí què puc fer és separar en dos grups molt ben definits entre molts, i a on tots d'entrada hi coincidirem, un primer grup que siguen a la seva manera en el sender de mirar de ser conseqüent, quan aquest sender et posa en el dilema de triar entre mirar de seguir-ho siguen o decidir deixar de banda aquest aspecte, dic,  aspecte, quan parlava de mirar de ser conseqüent, perquè en el moment que estàs decidit a fer sender sense tenir present res més que el que en aquell tram veus com a imprescindible per a tu, vull dir que el què tu vols no coincideix amb el mirar de ser conseqüent, aleshores aquest passa a ser un aspecte més, i per tant proper a ser deixat de banda, aleshores és quan si més no el sender canvia o desapareix per ser una altra cosa, una casa, o un pas d'un AVE, un segon grup, aquest més senzill de definir, que sempre,  passi el què passi mira de ser conseqüent, hi ha on mai mirar de ser conseqüent agafa la forma de ser un aspecte més a valorar.

Per això tant important per a mi l''haver viscut la SSEC2013 de Sant Gregori. Una experiència de MTB, a on el mirar de ser conseqüent no ha passat mai a ser un aspecte més a valorar, mtb, mtb, mtb.

Renoi aquesta aportació em pesa més què què les coses que d'entrada són pesades de portar. Bé, he de pensar què passats els minuts, les hores, o els dies, serà la d'una visió diferent que ho portarà a senders menys costeruts.

I si no, no passa res, la propera restricció del Blog minvarà molt aquesta sensació de cert desequilibri, entre la necessitat de compartir, i aquest neguit segons el tema que exposo.

Podem dir, evita-les, i no tindràs aquesta sensació. És veritat, també ho és que quan aportes un caudal de propostes, el percentatge d'intervencions com aquesta és un no percentatge, i per tant difícil de deixar de banda, sense aquest no hi ha el gruix de les aportacions, aleshores, el cercar una proposta que combini els dos elements, passa, em porta,  a la propera restricció del Blog, i no vull amagar què també em porta, que va agafada de la mà,  d'una restricció dràstica de l'entorn biker que envolta les nostres aventures de bike. Sóc lent, molt lent, per tant vulnerable, si hem de ser lents, si no tinc més remei, millor ser tortuga, o cargol, no formiga,aleshores hem de posar-nos una bona closca al damunt, oi? hem de restringir l'accés al Blog. 

Dies de SSEC.

Vinga la trabuco ja, no cal donar-hi més voltes. Queden moltes cròniques SSEC encara, mai puc pensar aquesta, aquesta. Aquesta, n'és una més d'un grup ja trabucat, i una menys de les què queden per trabucar.  

Tinc a punt la crònica de la SSEC

Millor la llegiu o bé a la vesprada, o bé de cara a dijous, vull dir pensant festivament.

SSIT2012.

Dies de SSEC.

No tinc preparada

La crònica d'avui de la SSEC, vaig a buscar el pa, i després d'esmorzar posaré fil a l'agulla, per d'aquí a una estona trabucar-la al Blog.

SSIT2012. 

Dies de SSEC.

Siren

Dies de MTB.

MTB, MTB, MTB.

Yes

MTB, MTB, MTB.

Avui gran jornada de MTB

Hem sortit en bike a les quatre de la matinada, entrem ara en bike, literalment, per la porta de casa, són les 8 del vespre.

MTB, MTB, MTB.

Prepararé una breu crònica, miraré de preparar.  

Al final, SV-Vallromanes-Blanes-SV

Dies de SSEC.

"Alea lacta est".

Atac XC8 Carbon

Aquests, els propers.



MTB, MTB, MTB. 

Existeix aquesta proposta?

Segur que sí.



Un dia entraré al tram de la carretera.

Dies de MTB.

Dos radis morts

De la roda del darrera, he substituit la roda, he canviat el disc, el pinyó, i quan ja tenia tota la bike a punt, he mirat la Vicious, i m'he dit, demà és dia de gala, demà sortirà la The Motivator, deu minuts i la Vicious ja està a punt per tornar a rodar.

Quina bike, la The Motivator, única, han passat els anys, és possible que ens tornem a trobar i pogueu veure una joia amb rodes, no és una bike, és una joia amb rodes, ep, que de coincidir, serà sense aturar-se ni un segon, aquesta bike ja no comparteix ni un minut més fora dels estrictament concertats prèviament, o sobre nous escenaris.

Vull dir, que han passat els anys, i com les dobles que són dins de les caixes, i no van camí de poder fer res més que restar a la foscor, una coincidència sempre és preciosa, per la melancolia de temps passats, i tant que sí, i tant que sí, però això passats, melancòlics, en cap cas anyorats, en cap cas. L'angoixa no és bona, en cap cas, el rigor, mai hauria de ser esclafat, mai, respectat sempre, no compartit, i tant, però esclafat, mai.

Són instants, posar en marxa aquest Drac d'ulls negres, és senzilament tornar a l'instant a on vaig coincidir amb ella, a Calatayud, per favor, per favor, el propietari m'insistia en què abans de decidir-me l'havia de probar, jo li vaig dir que no calia, que la bike ja era per a mi.

Abans de veure-la, amb la Betty, direcció a Calatayud havíem parlat que úniacament decidiríem si en veure-la jo ho tenia clar, molt clar, en entrar al patí a on era, la visió va ser única, penjada pel seient a un trípide per a uns pila de bikes, però en aquesta ocasió la Vicious SOLA, no encara fent un SOLO, això va ser després, molt després, i allí SOLA recient rentada, encara depurava gotes d'aigua al terra.

A l'hora de pagar la bike res va funcionar, perquè la pàgina de venta de la casa que la venia no funcionaba, i no podia pagar-la amb la tarjeta, aleshores en Josep des del despatx a SV va ser com sempre decisiu, sempre és una garantia un biker com en Josep, demà ho serè jo per a ell, i no és una metàfora.

Molt emocionat per passats ja uns mesos, tornar a posar en marxa la Vicious The Motivator Single Speed.

Em calia passar la SSEC, és evident, ara passades les setmanes en certa manera sóc entre aquell llunyà  2010, i el 2013 d'ara, vull dir, amb la Vicious al 2010 tornant de Calatayud, sense ningú més que els de casa, i avui ja al 2013, un altre cop en el mateix escenari, tres anys després.

Segur que és perquè no aconsegueixo, i a la meva edat ja no serà, coincidir amb d'altres bikes similars, oi que no? de fet veus la Vicious avui, i una paraula la defeineix, única, un Drac únic, quin tram aquesta bike, quin tram de vida porta compartint amb mi, mare meva, mare meva, mare meva.

De fet aquesta bike ha tingut grans moments, quasi tots, es va emportar dos banys però, i és eviedent que ara ja amb més experiència per part meva, cap més,  de veure a venir similars situacions. Per alló de si no vols pols no vagis a l'era.

Quin goig veure l'Andy amb la meva Vicious, OMG.

Dies de SSEC.

Signal Blog

Dies de MTB.

Fa uns minuts, passades les 3

Que ha començat l'aventura.

Un temps curiós, divertit.

Equipar-se avui un ?

Dies de Single Speed.

Què emocionant, avui El retorn del Rei, torna la Vicious Cycles The Motivafor. 

Signal

Dies de MTB.

Demà l'aventura comença a les 3

I no en serem 3, si no 5.

Discs nous de la Vicious.

SSIT2012.

Pastilles noves de la Spot Brand. Netejades les del darrera, i els discs.

Regulades les manetes de fre de la Vicious.

Canvi del BB de la The Motivator, l'esquerra gripat, el primer en tres anys tocats, crec recordar.

Bany de greix als pedals CB de la Vicious.

Càrrega de líquid NoTubes al pneumàtic del darrera de la The Motivator.

Neteja del Belt Drive CT.

I revisió general de les dues 29er.

Demà comença l'aventura, d'entrada 110 Km de MTB, i si tot va com ha d'anar anirem a una segona etapa, seguida de la primera que ens hauria de portar als 160 Km. Tot i que enfilar a la bike després del primer tram de 110 Km. crec que costarà, veurem a on som.

Dies de Single Speed.

Reeb

Dies de MTB.

La crònica de la SSEC de demà a punt

Curiosa, certament, curiosa.

Com passen les coses, és sorprenent.

Dies de SSEC. 

Reeb

Dies de MTB.

Primavera

Si no són Anakonda, no són, ara per ara.



Dies de Single Speed.

Però si fos Anakonda, vindria, no rodaria, no rodem sense protecció mínima al sol, en cap cas, un dia a part de l'evidència, us exposaré perquè.

A minuts de la crònica de la SSEC

I l'he rellegit, després d'escriure-la ahir.

Hi ha vegades que en redueixo textes, passades les hores, d'altres que en redueixo per un cantó, i aporto noves propostes, o no millor dit, propostes, noves, difícil per a mi, oi que sí?

Mentre ho feia, exposar-vos a aquesta intervenció com tractava la crònica d'avui de la SSEC, he anat ja preparant la crònica de demà, pel fet que aquesta intervenció està gestada a l'hora de dinar, i després de pedalar, ha quedat en pantalla, per ara a les vuit del vespre, ja seguir-la passant a ser l'entrada de la propera crònica SSEC2013.

Pedalar dues hores ben tocades et dóna molta visió, mai massa, o sí, però molta.

Una SSEC és una proposta de MTB, a val, una SSEC és una proposta Single Speed, a val, una SSEC és la proposta, això, sí, això sí.

Dies de molt de MTB.

Veus a uns bikers que volten per tota Europa coincidint entre ells ara sí, ara també. Nosaltres no som és veritat, normal, som com som, o això podem pensar, res més lluny, res més lluny.

Una explosió, una explosió, el què va passar ara fa unes setmanes, les que configuren un mes, i una més, i tant que sí, i tant que sí.

Imatge de Xavier Font: Freedom.

Una bike com aquesta va venir a casa, i va venir perquè havia de venir, a on anem a partir d'ara, va pel mateix camí, anem a on hem d'anar ara, a val, anem a molts llocs, és veritat, a val, hem de refer el calendari Single Speed del 2013, a? hem de definir detalladament aquest calendari, aquesta és la intenció, posar-hi dates, llocs, que sempre ho fem així, és cert, però no canviem mai les dates programades, des de la SSEC que no hem anat a cap de les cites programades, aleshores aquesta SSEC té el seu què, segur, segur, i per tant la proposta de la resta del 2013, tindrà una component diferent, és evident, és evident. No hem deixat de fer 5.000 Km. per no fer res, està clar.

La SSEC2013 va ser una jornada de portes ofertes, està clar, el programa de la resta del 2013 de casa, també ho serà, però en diferit, com? en diferit, a partir d'aquí, i amb la possibilitat de canviar-ho en tot moment, anirem en diferit, no pel què fa a sortides d'ara per ara, però la resta va de pet a fer aquest canvi, sempre en diferit, unes excepcions, com sempre, els contribuïdors del Blog, quasi tots, sí que tindran sempre aquesta calendari, de comentar-se, únicament aquests, els motius són interessants, i molt profitosos, en el sentit que la SSWC del 2011 ve de la mà d'en Michael,  24 Hours Moab a casa per bandera, de la mà d'en Xavi, WEMBO de la mà de la Bec, i per què? perquè sí, perquè cada un d'ells proposa sempre instants freedom catalonia,  i les cites de casa internacionals de la mà d'en Miki, o sigui, tot queda a casa, com ha de ser. Públicament a casa, vull dir exposat al Blog, a The Great Escape MTB, en la forma que tingui la forma que ens a sigui més satisfactòria a tots, a tots nosaltres primer, i segon a tots nosaltres, com? si no hi ha aventura no hi ha Blog, i perquè tinguem aventures al proper tram, hem de fer un salt, i per fer-lo, hem de fer aquest pas.

Dies de SSEC.

Avui la ruta

Havia de començar a dos quarts de cinc, però aquesta imatge confirma què decidir posposar-ho, era prudent. El pronòstic del temps marcant pluja per avui així ho indicava. 

Ara no és un bon moment per cercar el refredat, una lleugera baixada de les temperatures, i pluja, no és un bon escenari per pedalar. 

La tarda indicarà si toca sortida.

I demà mirarem si refem el propòsit aquest cop iniciant ruta a les quatre de la matinada des de la proposta de ser al punt de sortida de la Vallromanes-Blanes a dos quarts de set del matí. 

Dies de Single Speed.

Mig dia de bike

I ha funcionat, està bé això.

Mirarem de fer el propòsit de repetir cada dimarts, i cada dijous, bé, no jo, en Josep.

Però si  passa de pedalar cinc dies per setmana a dos o tres, ja serà una bona millora, una gran millora.

El pla inicial ja era aquest, amb l'arribada de la primavera abandonar la ruta feta cada dia des de l'u d'agost del 2012, de Granollers a SV,  i passar a pedalar al mig dia a SV.

Ahir vàrem sortir junts perquè tingui clara la ruta a fer.

És una bona ruta, 27 Km. i un xic per sota dels 800 m. positius.

Dies de SSEC.

Els dos cafès del matí a les sis tocades ja han vingut, mtb, mtb, mtb. 

La crònica de la SSEC d'aquest matí, amb la imatge corresponent ja és a punt des d'ahir a la nit, dies de molt Single Speed.

Red Alien

Diferent, molt diferent tot plegat.

Dies de MTB. 

Steel

Dies de Single Speed.

Keller

Dies de Single Speed.

BS

Dies de MTB.

Exactament què és?