 |
MTB, MTB, MTB.
Nice bike, nice bike.
dissabte, de setembre 29, 2012
divendres, de setembre 28, 2012
Vistes
Som divendres, no hauria de ser, però el fet és que després de quatre dies tocats de treball l'arribada del divendres ja indica el caràcter festiu de la jornada a partir del mig dia-tarda.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Dies de MTB.
És un fet, i com a tal millor adaptar-se a aquesta corrent, perquè o t'adaptes o t'adaptes.
Nosaltres, jo concretament molts dies he de fer un esforç per a gaudir de manera diferent a la resta de dies de la setmana, vull dir que no noto cap diferència entre un dimarts i un dissabte, perquè el què marca aquesta no diferència és per a mi la intensitat de les jornades pel què fa a projectes, tant de feina com d'oci.
També és veritat que si tens la sort que feina i passió sense anar agafat sempre de la mà, sí, que no tenen problema si cal, en agafar-se, aleshores és normal que no t'adonis de la diferència entre setmana i cap de setmana.
De fet, vivim a un poble, a una zona, a una comarca, a un país, molt i molt romàntic, a una zona concretament molt i molt romàntica, fem el què fem, anem on anem, tot és ple d'història, de llegenda també, ens enamoren les llegendes, oi que sí? i per tant cada dia, o cada dos, el descobrir petits indrets i les seves hsitòries és sempre un instant esperat.
Hi ha dies també grisos, com el d'avui, sí, però pel color de l'estació, per res més, perquè els més grisos, i no vull dir colors, per sort no els decidim nosaltres. Ara a la tardor és temps d'entrada d'aquests colors més grisos però també dels millors i més accentuats tons, demà mateix tindrem una explosió de sensacions pel fet que atacarem amb l'Home del Montseny o bé una Garolera, o bé un Montnegre, això si el temps no és el què d'entrada sembla que serà demà, i he de dir que si podem sortir les dues rutes tindran colors torrats, i aquests colors van agafats de les sensacions d'aquests darrers matins rodant proper a casa, és així, i no hi puc ni hi vull fer res, perquè les sensacions del cap de setmana aniran lligades a les de la setmana.
Fins i tot entre setmana sota una pluja tempestiva a la Diagonal, les sensacions després d'una reunió a on entre negociació i negociació mires per la finestra de la sala a on ets i veus un horitzó brillant que t'indica que a totes totes camini com camini aquell instant de treball la jornada ja té des de primera hora del matí un magnífic color.
Ara esperant, el Passeig dels Anglesos és proper, a menys de cinc minuts, i un somriure fa acte de presència.
De mentre rellegeixo aquesta crònica després de dinar, en Josep amb la seva Yeti ASR-SL ja marxa cap a Granollers, comentem mentre s'equipa, comenta ell, que la setmana que bé ja veurem el 6 i deixem enrere el 7, perquè ja fa setmanes que som a aquest número que tot i agradar-nos molt, jo ja fa temps que el vaig deixar enrere, i ell té com a fita veure'l molt de lluny, vull dir que la seva estació d'arribada és el 6 agafat de la mà de poques unitats, un 3 o un 4 com a molt.
Entre mig hi haurà control mèdic periòdic de la meva cosina germana l'Anna, metgessa especialitzada en dietètica, per una banda, i també el control de la doctora Doñate del centre de medecina esportiva de Granollers, a on passarà per una segona prova d'esforç, i a on serà ella qui determinarà els propers senders a fer per en Josep dins d'aquest apassionant món del MTB a on som avui per avui.
Emocionant, molt, és que tot és molt emocionant.
Entre totes aquestes aventures, el Roc, hi som a tocar, no tenim el lloc decidit encara on establirem la base d'operacions, no és exactament així, tenim un espai, tipus el del mundial d'Itàlia a Finale, vull dir un espai de 10/10, però per un punt que ens manca per definir, important, no hem confirmat la reserva. Qüestió d'hores tenir-ho clar, mtb, mtb, mtb.
Avui ha tornat a sortir Canberra, i també els resultats del mundial 24 Ore SOLO, en les diferents categories dels catalans, un primer, un segon, un tercer, i un quart de les respectives categories, són sempre una referència. Ha tornat a sortir i no pel tema bike a on comentàvem el fet que a Finale nosaltres a casa no hi vàrem anar en el nostre millor moment de forma, en cap cas, tampoc era una fita dins del calendari, però tot i que tenim clar quin són molts dels nostres punts febles, no tots certament, no ens el veiem tots ni molt menys, però dels molts que veiem i més en aquesta ocasió, vàrem poder fer un paper digne.
Per nosaltres a casa, Finale 2012 el Mundial 24 Ore SOLO va ser un test. Molta convicció, clars els pocs punts forts que tenim, i més clars encara els punts febles coneguts, aquests darrers ens pesaven molt certament, però un subcampionat del món 24 Ore SOLO Single Speed fèmines i un quart en la categoria masculina, no dos abandonaments, fa que la perspectiva de les coses tingui un to que ens motiva i que ens porta a planificar aquest cop sí amb temps, aquesta posta a punt de forma necessària per a una participació al mundial 24 Hours SOLO d'Austràlia a Canberra.
Seus a una sala, hi ha moltes variables, nosaltres en tenim una de sola a aconseguir, que a tots ens camini tot molt bé, oi que sí?
Dies de MTB.
Retro
Aquesta és la visió des de dalt de la bike, que és l'unica què veuré.
MTB, MTB, MTB.
I no per funcionals, ni per resistents, ni per rígides, que no ho sé, sí per curiositat de quelcom que m'agrada i em genera un impuls de ganes de fer-les venir cap a casa, no ara, no toca ara, hi ha cinc parells de shoes que primer han de fer, per després donar pas a aquestes de la imatge.
Triton Fork.
 |
El tancament tipus DUC32, però aquest cop amb mitja lluna independent.
MTB, MTB, MTB.
No per disc però?
Descans actiu
Vull dir que no he sortit a pedalar aquest matí.
Costa no fer-ho veient, pensant que en Josep a la mateixa hora que jo ho penso, ell ja està a dalt de la bike direcció al despatx.
Ahir al matí pel Passeig dels Anglesos vaig veure un biker amb una bike amb una forquilla groga, segons després parlava amb ell, era en Josep, jo de lluny no l'havia conegut, increïble.
Ell no passa pel Passeig per venir al despatx però fa dos dies vàrem decidir que ara quan vingui de casa seva allargui la ruta, per una escalada final després de fer el Passeig que fa mesos no podia fer quan sortia des del despatx per fer una petita volta, ara la fa venint de Granollers.
Dies de MTB.
Si a la tarda segueixo com ara podria proposar-me sortir a pedalar, si tinc dubtes, ja serà demà, que he quedat amb l'Home del Montseny per fer ruta.
MTB, MTB, MTB.
Moltes vegades intentes fer i finalment has de desistir, i tant que sí, la sensació quan això passa és característica i única, i per aquest motiu quan s'acosta el moment, el de desistir ja l'olores amb temps, i sempre et preguntes, hi haurà una altra via i aquesta sensació no serà determinant pel què vindrà?
 |
| Tramun 2012. |
Ahir al matí pel Passeig dels Anglesos vaig veure un biker amb una bike amb una forquilla groga, segons després parlava amb ell, era en Josep, jo de lluny no l'havia conegut, increïble.
Ell no passa pel Passeig per venir al despatx però fa dos dies vàrem decidir que ara quan vingui de casa seva allargui la ruta, per una escalada final després de fer el Passeig que fa mesos no podia fer quan sortia des del despatx per fer una petita volta, ara la fa venint de Granollers.
Dies de MTB.
Si a la tarda segueixo com ara podria proposar-me sortir a pedalar, si tinc dubtes, ja serà demà, que he quedat amb l'Home del Montseny per fer ruta.
MTB, MTB, MTB.
Moltes vegades intentes fer i finalment has de desistir, i tant que sí, la sensació quan això passa és característica i única, i per aquest motiu quan s'acosta el moment, el de desistir ja l'olores amb temps, i sempre et preguntes, hi haurà una altra via i aquesta sensació no serà determinant pel què vindrà?
Mallot Cielo
El mini, és això mini, és que era de noia.
MTB, MTB, MTB.
King un dia, com a mallot sí, Cielo, com la gorra em costa més, en tinc dues però, perquè marca de bikes si no la tens, si l'has tingut sí, si no, a mi em costa.
dijous, de setembre 27, 2012
Rodant pels voltants
Veus que les possibilitats són favorables a sortir del poble, pel fet que el Montalt ja porta anys sense accés.
Avui una sortida divertida, perquè eren les prèvies a la petita intervenció, i la sortida tenia més significat encara.
Avui el fred ja era més present que ahir, sí, i a bona part del recorregut, fins i tot escalant he portat la Lite de Campagnolo.
Un Mix curiós d'equipament, però en definitiva Itàlia s'ha tornat a imposar, Sidi SRS, Sportful culot, Campagnolo la Lite, i la gorra també, i únicament per error el mallot Pearl Izumi, el mitjons Sock Guy, casc Limar, i ulleres Oakley, un Mix, sí senyor.
Les que no són substituïdes, si oblidades ahir, les Oakley.
La temperatura més baixa ha fet que intentés corriols d'escalada diferents. El matí té una premissa que el vespre no té, al matí hi ha una hora d'arribada, i això condiciona la sortida des del primer minut.
Avui no ha sigut diferent, i per això l'emoció de cercar nous senders tenia el seu punt d'emoció.
Les Sidi SRS van bé, molt, he de mirar però que crec que porto les cales Crank Brothers invertides perquè baixant a zones fàcils, practicant consells d'en Mateu de BO, en un petit vol, enlairat no pas més de tres dits, la cala dreta s'ha descalat, quin ensurt. I crec que he de mirar la cala que porta el punt a quin peu va en funció dels graus que vols de mobilitat abans de descalar.
La bike va molt bé, ara amb l'arribada del fred la roda del darrera llisca menys quan escales dret, baixant no tinc aquesta dificultat, pel fet que l'Ardent 2.25 Tubeless para la bike al punt a on vols, o millor dit al ritme que vols anar, aquest Ardent i els frens XTR del 2003 180/160 fan un bon equip, i tant que sí.
Les sensacions sense el seient Brooks, diferents, molt.
Sortir a pedalar al matí, quan la teva jornada laboral també és de matí, és una sensació curiosa, quan corria anys enrere, no passava això, pel fet que una carrera a peu a les 6 del matí, durava entre 45 i 75 minuts, i amb aquest temps no anava massa lluny, amb la bike és diferent, una hora tocada llarga dóna molt de si, i pots fer una bona pila de quilòmetres, fet que em fa sentir un xic massa lluny de casa, vull dir que una incidència mecànica sense possibilitat de reparació ja implica arribar a una hora poc prudent pel despatx, No m'ha passat mai, també és veritat, però en bona part ha anat així, perquè em preocupa que no passi. Això no garanteix, certament, sí redueix possibilitats que passi.
Una tornada per la platja i una escalada per la riera de Caldetes, divertida, curta.
Eines, totes, manxa, sense càmera, aigua, 250 ml, menjar, cap.
Dies de MTB.
Avui una sortida divertida, perquè eren les prèvies a la petita intervenció, i la sortida tenia més significat encara.
Avui el fred ja era més present que ahir, sí, i a bona part del recorregut, fins i tot escalant he portat la Lite de Campagnolo.
Un Mix curiós d'equipament, però en definitiva Itàlia s'ha tornat a imposar, Sidi SRS, Sportful culot, Campagnolo la Lite, i la gorra també, i únicament per error el mallot Pearl Izumi, el mitjons Sock Guy, casc Limar, i ulleres Oakley, un Mix, sí senyor.
Les que no són substituïdes, si oblidades ahir, les Oakley.
La temperatura més baixa ha fet que intentés corriols d'escalada diferents. El matí té una premissa que el vespre no té, al matí hi ha una hora d'arribada, i això condiciona la sortida des del primer minut.
Avui no ha sigut diferent, i per això l'emoció de cercar nous senders tenia el seu punt d'emoció.
Les Sidi SRS van bé, molt, he de mirar però que crec que porto les cales Crank Brothers invertides perquè baixant a zones fàcils, practicant consells d'en Mateu de BO, en un petit vol, enlairat no pas més de tres dits, la cala dreta s'ha descalat, quin ensurt. I crec que he de mirar la cala que porta el punt a quin peu va en funció dels graus que vols de mobilitat abans de descalar.
La bike va molt bé, ara amb l'arribada del fred la roda del darrera llisca menys quan escales dret, baixant no tinc aquesta dificultat, pel fet que l'Ardent 2.25 Tubeless para la bike al punt a on vols, o millor dit al ritme que vols anar, aquest Ardent i els frens XTR del 2003 180/160 fan un bon equip, i tant que sí.
Les sensacions sense el seient Brooks, diferents, molt.
Sortir a pedalar al matí, quan la teva jornada laboral també és de matí, és una sensació curiosa, quan corria anys enrere, no passava això, pel fet que una carrera a peu a les 6 del matí, durava entre 45 i 75 minuts, i amb aquest temps no anava massa lluny, amb la bike és diferent, una hora tocada llarga dóna molt de si, i pots fer una bona pila de quilòmetres, fet que em fa sentir un xic massa lluny de casa, vull dir que una incidència mecànica sense possibilitat de reparació ja implica arribar a una hora poc prudent pel despatx, No m'ha passat mai, també és veritat, però en bona part ha anat així, perquè em preocupa que no passi. Això no garanteix, certament, sí redueix possibilitats que passi.
Una tornada per la platja i una escalada per la riera de Caldetes, divertida, curta.
Eines, totes, manxa, sense càmera, aigua, 250 ml, menjar, cap.
Dies de MTB.
Carbine 275
650b ja són aquí, un fenomen que em té encuriosit, mtb, mtb, mtb.
Per cert ja he tornat de la petita intervenció, així que ara ja sí, Roc, Roc, Roc.
Matí de tardor
Aquest matí com ahir, a primera hora, avui a les 7 i un xic del matí, he sortit a pedalar.
Preparo la crònica, mtb, mtb, mtb.
Dies de MTB
 |
| Aquest matí. |
Dies de MTB
dimecres, de setembre 26, 2012
Aquest matí
A les 7 del matí l'escenari ja era de MTB, certament.
I a les 8 la The Motivator ja rodava, aquest cop USA l'equipament.
La volta de 10/10. Bike bé, sensacions bé, temperatura bé, lluny de les calorades de fa uns dies, dic això i penso amb Les Alberes, quina calor als darrers deu quilòmetres, avui però lluny d'aquesta, i avui els pensaments han estat interessants, molt.
La sensació mentre hi era, d'escalar bé, ara veient les imatges no, em veig molt apurat, bé, serà que no ha de coincidir el pensament amb la realitat, serà.
Avui sense eines, fins i tot sense manxa, i dir també que fins i tot m'he deixat les ulleres, mai surto sense elles, avui ja no ho puc dir.
Una baixada per Santa Mònica per una trialera emocionant, sense posar-hi peu, però pel fet que hi ha passat molta gent en bike, i el pas ara és més fàcil, no per la meva millora darrerament baixant, en cap cas.
Canberra m'ha vingut al cap moltes vegades avui. Tinc alguna idea per millorar el meu estat de forma, alguna.
Incidències,cap.
Quilòmetres, per sota dels 30, menjar, cap, aigua, un quart de litre, res més, equipat 100% d'estiu, i portava la Lite per si de cas.
Dies de MTB.
Avui d'entrada no hi haurà més bike, d'entrada.
La bike va molt bé, el conjunt, em manca el Brooks, que està en repòs esperant torn a cirugia després de l'accident greu amb el granit de casa. Però el conjunt va molt i molt bé.
Ara a centrar-me en l'espai per concentrar/ordenar/guardar els diferents equipaments, un. dels equipaments encara no l'he utilitzat, i de fet no serà fins al Roc, el de Freedom, mtb, mtb, mtb.
Ara ja puc anar preparant els recanvis i les eines pel Roc d'aquest 2012.
Roc, Roc, Roc.
Yeti ASR-SL
La veig amb la SID WC blava com la meva i penso, com pot ser?, vull dir que jo tinc la mateixa bike, i si aquesta ja m'agrada, i jo en tinc una.
MTB, MTB, MTB.
Rocky Mountain
La vaig veure en directe al Roc del 2011, de 10/10, no pel funcionament que no el sé.
MTB, MTB, MTB.
I jo creia que no ho diria mai, pel fet que sóc amant de les Element Team de fa anys, vull dir que a mi inicialment el pas a quadres de carboni no em va agradar.
dimarts, de setembre 25, 2012
Pre-Roc 2012
Una estona ahir al vespre descansant a casa, llarga, per després tot seguit enfilar-me a la bike, i tant que sí.
A on primer encara, perquè per aquest motiu no us he exposat via la crònica del tema dels equipaments, vull dir que encara no ho tinc acabat, seleccionar l'equipament, aquest cop Itàlia, no USA, pel que m'he decidit, un detall important decidir-te amb un somriure, i tant que sí,i tant que sí.
Una anada i una tornada ràpida ahir, però que pel fet de començar al vespre va fer que la nit vingués de cop, molt, en cap cas massa.
A la tornada, vaig coincidir amb el Llorenç, ja fa uns anys que coincidim per les pistes properes a casa, Argentona, Mataró, Llavaneres, i sempre quan això passa hi ha novetats, una no però, el seu caràcter Gary Fisher, Bontrager, això és manté.
Aquest cop, i a la darrera ja va ser així, bike de la marca, calçat també, i Ritchey com a protagonista de part dels components, i tant que sí. I sí, a la pregunta de 29er, 29er. En Llorenç és avui i des de fa dies un convençut biker 29er.
Això era ahir, avui sortida de bike, tres single speed, més de quaranta quilòmetres, i moltes converses de bikes, de quan érem geareds, i de quan no.
Equipat Itàlia, tampoc USA avui, demà matí de donar-se el cas USA?
El fet és que ahir, com ja fa uns dies, som a tram Roc, i per aquest motiu chambre en recerca, i no únicament chambre, si no espai de descans mentre no pedalem, ni mentre no voltem pels voltants del Roc, vull dir necessitem un espai, certament, amb això estem.
Roc, Roc, Roc.
Dies de MTB.
Demà no hi haurà sortida de bike, o sí, però si ho és serà a primera hora del matí, de les 7 tocades del matí fins a les 9 tocades. Si no demà el traduiré a dia de descans que vindrà abans de dos dies més de descans forçat, el de dijous i divendres, perquè dijous hi ha intervenció, la què us vaig esmentar ahir, i per tant KO pel què fa a bike, és a dir per segon dijous no hi haurà dia BO, fet que es produeix per prioritzar Roc, he d'estar bé pel Roc.
MTB, MTB, MTB.
A on primer encara, perquè per aquest motiu no us he exposat via la crònica del tema dels equipaments, vull dir que encara no ho tinc acabat, seleccionar l'equipament, aquest cop Itàlia, no USA, pel que m'he decidit, un detall important decidir-te amb un somriure, i tant que sí,i tant que sí.
Una anada i una tornada ràpida ahir, però que pel fet de començar al vespre va fer que la nit vingués de cop, molt, en cap cas massa.
A la tornada, vaig coincidir amb el Llorenç, ja fa uns anys que coincidim per les pistes properes a casa, Argentona, Mataró, Llavaneres, i sempre quan això passa hi ha novetats, una no però, el seu caràcter Gary Fisher, Bontrager, això és manté.
Aquest cop, i a la darrera ja va ser així, bike de la marca, calçat també, i Ritchey com a protagonista de part dels components, i tant que sí. I sí, a la pregunta de 29er, 29er. En Llorenç és avui i des de fa dies un convençut biker 29er.
Això era ahir, avui sortida de bike, tres single speed, més de quaranta quilòmetres, i moltes converses de bikes, de quan érem geareds, i de quan no.
Equipat Itàlia, tampoc USA avui, demà matí de donar-se el cas USA?
El fet és que ahir, com ja fa uns dies, som a tram Roc, i per aquest motiu chambre en recerca, i no únicament chambre, si no espai de descans mentre no pedalem, ni mentre no voltem pels voltants del Roc, vull dir necessitem un espai, certament, amb això estem.
Roc, Roc, Roc.
Dies de MTB.
Demà no hi haurà sortida de bike, o sí, però si ho és serà a primera hora del matí, de les 7 tocades del matí fins a les 9 tocades. Si no demà el traduiré a dia de descans que vindrà abans de dos dies més de descans forçat, el de dijous i divendres, perquè dijous hi ha intervenció, la què us vaig esmentar ahir, i per tant KO pel què fa a bike, és a dir per segon dijous no hi haurà dia BO, fet que es produeix per prioritzar Roc, he d'estar bé pel Roc.
MTB, MTB, MTB.
El Dorado
No és una doble especialment suggestiva, vull dir que és una doble entre moltes, però l'equipament fa que sigui una sola doble, i la forquilla té fins i tot més personalitat que la DUC32.
MTB, MTB, MTB.
Això sí, Durance i DUC32, i la conversa començaria amb un títol, SUGGESTIVA.
Dies de MTB.
dilluns, de setembre 24, 2012
24 W
Com abans d'ahir, ahir dia de MTB, 100%.
El pes, com la forma, la bike, el seu estat de manteniment, les millores a fer-hi, les característiques de la mateixa, vull dir, com més la millores, aquestes, les característiques també fan un canvi.
El desperfecte del seinet Brooks no és un petit detall, el granit de casa, que ja us vaig esmentar que té una mica d'història, va decicir qui era qui a casa, i és evident, el Brooks d'UK poc hi té a dir.
Un senyal?
La ruta com abans d'ahir un pretexte per a sortir a rodar, per a reflexionar en veu alta sobre tot, sobre poc, perquè aquesta setmana és una gran setmana, la darrera també, i l'anterior podria ser la clau d'un tram d'allò més interessant, mtb, mtb, mtb.
Ahir equipament USA, que en dic jo, no és del tot així però sí, decididament equipament USA.
Menjar, galetes, dos préssecs, una figa, per veure, un cafè amb llet, un segon, dos gots de cava, i molta aigua, molta.
Un dia perfecte per pedalar, com ahir,, senzillmanent ideal, avui a diferència d'ahir el ritme ha sigut lent, molt, però constant, molt.
Ahir no, no em vaig deixar la VW.
Incidències cap.
Eines, la manxa, cap més ni tampoc avui càmera de recanvi.
La Vicious, una gran bike, una millor bike cada dia, i tant que sí.
Molt escalar, molt baixar, molt sauló, molt, moltes relliscades de la roda posterior escalant dret, zero baixant, molta seguretat baixant, molta, ni més que, ni menys que, sí, molta seguretat baixant.
Quina bona sensació l'equipament d'avui, i el de divendres, i el d'ahir, bona pensada la millora amb el tema dels equipament, que ja us vaig esmentar que seria motiu d'una crònica per si sola, vull dir, una crònica que exposi únicament aquest aspecte.
Pots ser lluny de totes les propostes, la teva proposta pot ser única, poc plural, poc comú, sí, però això no fa que tingui menys camí. Si em veus a mi, ja a punt de passar la barrera dels cinquanta, amb una bike de ferro, amb un equipament d'aquesta curiós, bike i equipament de fet a ull del dia a dia més actual, no sé si puc esmentar quin terme utilitzaria, amb un biker equipat, també a on el terme podria fer camí agafat de la mà de l'utilitzat per a comentar la The Motivator, amb una ruta, solitària, molt, però que bé, que bé que m'ho he passat, i quants pensament, idees interessant que m'han vingut mentre pedalava.
Dies de MTB.
I tots els que fan referència a bike us els exposaré a aquest espai, a The Great Escape MTB, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
El pes, com la forma, la bike, el seu estat de manteniment, les millores a fer-hi, les característiques de la mateixa, vull dir, com més la millores, aquestes, les característiques també fan un canvi.
El desperfecte del seinet Brooks no és un petit detall, el granit de casa, que ja us vaig esmentar que té una mica d'història, va decicir qui era qui a casa, i és evident, el Brooks d'UK poc hi té a dir.
Un senyal?
La ruta com abans d'ahir un pretexte per a sortir a rodar, per a reflexionar en veu alta sobre tot, sobre poc, perquè aquesta setmana és una gran setmana, la darrera també, i l'anterior podria ser la clau d'un tram d'allò més interessant, mtb, mtb, mtb.
Ahir equipament USA, que en dic jo, no és del tot així però sí, decididament equipament USA.
Menjar, galetes, dos préssecs, una figa, per veure, un cafè amb llet, un segon, dos gots de cava, i molta aigua, molta.
Un dia perfecte per pedalar, com ahir,, senzillmanent ideal, avui a diferència d'ahir el ritme ha sigut lent, molt, però constant, molt.
Ahir no, no em vaig deixar la VW.
Incidències cap.
Eines, la manxa, cap més ni tampoc avui càmera de recanvi.
La Vicious, una gran bike, una millor bike cada dia, i tant que sí.
Molt escalar, molt baixar, molt sauló, molt, moltes relliscades de la roda posterior escalant dret, zero baixant, molta seguretat baixant, molta, ni més que, ni menys que, sí, molta seguretat baixant.
Quina bona sensació l'equipament d'avui, i el de divendres, i el d'ahir, bona pensada la millora amb el tema dels equipament, que ja us vaig esmentar que seria motiu d'una crònica per si sola, vull dir, una crònica que exposi únicament aquest aspecte.
Pots ser lluny de totes les propostes, la teva proposta pot ser única, poc plural, poc comú, sí, però això no fa que tingui menys camí. Si em veus a mi, ja a punt de passar la barrera dels cinquanta, amb una bike de ferro, amb un equipament d'aquesta curiós, bike i equipament de fet a ull del dia a dia més actual, no sé si puc esmentar quin terme utilitzaria, amb un biker equipat, també a on el terme podria fer camí agafat de la mà de l'utilitzat per a comentar la The Motivator, amb una ruta, solitària, molt, però que bé, que bé que m'ho he passat, i quants pensament, idees interessant que m'han vingut mentre pedalava.
Dies de MTB.
I tots els que fan referència a bike us els exposaré a aquest espai, a The Great Escape MTB, i tant que sí.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)