Vertex ltd edt

Sensacional.

MTB, MTB, MTB.

Punt mort

Interessant.

MTB, MTB, MTB.

Blizzard ltd edt

Renoi, renoi, renoi.

MTB, MTB, MTB.

2ª Etapa Camino de Santiago (Primitivo)

Hoy toca la segunda etapa, mismo ritual, pero con el orden cambiado, seguimos sin madrugar, ducha y cargar bikes en el coche, desayunaremos en el lugar de salida Fonsagrada.

Una vez desayunados, comenzamos a cargar las bicis, esta vez hemos decidido llevar todo el equipaje en los porta equipajes para así liberar nuestras espaldas, nos lleva un rato ponerlo todo sujetado en las bikes, también esta vez llevamos más ropa ya que los algo más de 150km que nos quedan los haremos sin volver a casa.

Una vez que tenemos todo listo..... foto de rigor.... Adiós Fonsagrada.

La ruta comienza en bajada, es la recompensa de haberla acabado el día anterior en lo más alto, el camino que cogemos muy guapo, parecidos a los algo más de 40km del día anterior, supuestamente la etapa de hoy si la acabábamos en Lugo no tiene que tener más dificultad que la pasada jornada, eso es lo que nos indica la gráfica de desnivel, pero yo no lo tengo claro, y lo comento con el niño, siempre que he ido de Fonsagrada a Lugo en coche me he fijado en los caminos que iban cogiendo los peregrinos y da que pensar que vamos a subir, quizás no serán subidas tan largas pero si cortas y pronunciadas y muy rompe piernas. Y así fue sobre todo la mitad de la etapa, menudas palas, muchas tuvimos que hacerlas caminando a nosotros nos era imposible hacerlas encima de la bike, también notábamos el peso extra. Pero las ganas de pasarlo bien podía con todo, tuvimos tiempo de contar anécdotas de mi infancia, los antiguos caminos de Santiago hechos, de mis rutas por el Montseny con los hermanos Font y Betty , del futuro a lomos de nuestras SS.

Aquí haciendo una parada en mitad de una rampa muy pronunciada y con mucha piedra, para coger fuerzas nos comimos unas gominolas y alguna barrita.

Proseguimos nuestra marcha con dirección a O Cadavo allí tenemos prevista hacer la parada para comer, llegamos sobre las dos, lo primero que vemos es el albergue municipal de este pueblo, donde aprovechamos para poner el sello en nuestras credenciales y que nos digan algún sitio para comer, continuamos hasta el centro de la localidad y nos decidimos por un bar restaurante que nos permite ver las bikes.

Nos comemos unos bocatas y unas colas, en una de las salidas del restaurante que hago para buscar algo en la mochila me pica una avispa en el pecho, durante toda la comida me molesto bastante.

Volvemos al Camino, ya tenemos decidido que pasaremos la noche en Lugo, la famili no pueden pasar un día sin vernos y deciden que vendrán a cenar con nosotros, ellos ya se encargan vía teléfono de buscarnos una pensión en Lugo (Pensión Alba), mi pensamiento era pasar la noche en un albergue, así que comento con Jonny que si tenemos sitio en el albergue dormiremos en el, y pasaremos de la pensión.

Haciendo una parada en un cruce de caminos, ya nos quedaba menos de diez kilómetros . Esos diez últimos kilómetros transcurrieron por pista y carreteras comarcales. Una vez en Lugo lo primero que hicimos fue buscar el albergue que lo encontramos enseguida, allí nos dijeron que habían unas catorce camas libres pero que teníamos que esperar hasta las siete de la tarde, ya que la prioridad la tienen los peregrinos de a pie. También nos dicen que las bikes nos las podemos meter en el albergue, que las podemos dejar en la consigna de la parada de autobuses, nos dirigimos a dicha estación para mirar si tienen espacio, nos comentan que si, y el precio 3,80€ las dos bikes, que esta muy bien, a lo que sumaríamos los 5€ por persona de pasar la noche en el albergue, que también es un buen precio, una vez descargando los porta bultos, nos obligan desde casa para que pasemos la noche en la pensión, que ya la tienen reservada y que tienen sitio para dejar las bikes, pues bien eso hacemos y nos dirigimos hacia la pensión donde nos acogen muy agradablemente, la señora se acordó de nosotros ya que habíamos estado un par de años atrás. Dejamos las bikes guardadas y subimos a pegarnos una buena ducha, para después irnos a merendar para hacer tiempo hasta que viniera la familia y pasear por Lugo y su casco antiguo.

Hoy nos han salido algo más de cincuenta km, ya nos quedan unos cien para llegar a Santiago, pero eso ya será para mañana.....      

BO2

És que ahir va ser dia BO.

Avui és dia BO, bé ahir a partir del mig dia, perquè el matí va ser laborable, el mig dia i tarda dia BO-Oriol.

Quina bike que té l'Oriol, quina bike, fa mesos però que per un motiu tècnic, per la forquilla,  que aquesta bike està aturada, un apartat que ara que ja puc publicar que hi hem posat remei, entre Probike, l'Oriol i en darrer terme amb una perfecta proposta de Bici Oci, hem pogut d'entrada posar fil a l'agulla a la YBB. Mare meva, mare meva, mare meva.

Però qui espera desespera, normal.

MTB, MTB, MTB.

Avui ja tenim el primer convidat de la SSEC2013, sí, sí, com sona, i la festa del dijous a BO serà doble festa, festa del MTB, MTB, MTB.

Mukluk

Després d'aquests dies de calor, le fred el veuré molt diferent.

MTB, MTB, MTB.

Per a mi impecable excepte els gruixos de sota de la potència, i ja no per una qüestió estètica. que també,  si no pel risc de poder seccionar el coll de la forquilla.

Exogrid

Molta informació, moltes propostes.

MTB, MTB, MTB.

9:ZERO:7

MTB, MTB, MTB.

"The 9:ZERO:7 titanium frames are crafted by the artisans at Black Sheep Bikes, a small frame fabricator in Fort Collins, Colorado". 

Titanium Fork

Una ja és a casa.

MTB, MTB, MTB.

Que bé que ens va aquesta forquilla, i tant que sí.

Exogrid

Curiosa proposta.

MTB, MTB, MTB.

Sant Marçal

A aquest punt deixàvem darrera el quilòmetre 14 des de feia quatre, i les sensacions molt diferents.

Minuts abans havíem estat puntualment  un grup, i tant.

Serà un clar indicador?

Dies de moltes novetats, converses, totes interessants, molt.

A on veus d'on vens, veus a on vols anar, i els ulls et brillen, mtb, mtb, mtb.

A on neix un riu, i neix un projecte de vida, vaig passar mesos abans d'arribar a aquest món a aquest indret, a aquí encara em deia Joan Marc, per després pel fet de ser-hi tantes setmanes, heretar aquest nom.

A on neix el Tordera, neix el meu nom, mtb, mtb, mtb.

Nosaltres a aquesta estació repetim sempre, jo encara ara no ho sé, però és, certament. Repetia abans de néixer, repeteixo ara sí, ara també 48 anys després. Crec que sí, que d'això en podem dir, repetir.

MTB, MTB, MTB.

I Love Les Illes

Quina baixada de Sant Marçal a Les Illes.

MTB, MTB, MTB.

D'aquí a una estona la intervenció té a veure amb aquest entorn, i tant.

Retrotec

Ni aquest cartell de Sant Vicenç, ni la bike els he vist mai propers a casa, hi ho diu clar, San Vicente Mountain Park.

MTB, MTB, MTB.

Phil Wood SS

Per unes rodes així, per tenir-les,  la Moots UNO seria la meva bike, ja no com la 69er de Trek on us deia,  demà, no, si no que ho seria ara, a dos quarts i un minut de deu de la nit, i tant, quines boixes, quines boixes.

MTB, MTB, MTB.

69er

MTB, MTB, MTB.

Una forquilla conflictiva, certament, uns frens els Juicy 5, diu ell, que per a mi són conflictius, una forquilla, la DUC32, que dóna molts mals de caps, però si jo visqués a WA aquesta bike seria també la meva, i ho seria demà, aquesta bike portava unes boixes DT240s vestides de Bontrager, no sé si ell les manté, l'eix de la DUC crec recordar que té un diàmetre de 24 mm. per favor, per favor, per favor, si les imatges són actuals està impecable, marxem demà a viure a WA?

Picapedrers del XX.

Mirar de fer, mirar de fer, mirar de fer, no garanteix res, sí què si hi ha una mica de sort, pot ser que tinguis una oportunitat, no necessàriament una de gran, en cap cas, sí una oportunitat.

MTB, MTB, MTB.

En Josep cada dia va i torna, cada dia, ara ja sí, anem a per la quarta setmana, i ara per ara anem. Granollers-despatx, despatx-Granollers.

Aquest matí com ahir, amb l'arribada del sol, ell entrava per la porta del despatx, dissabte un Santa Fe, diumenge descans, i ahir aprofitant què després de tornar de dinar, no teníem llum al casc antic, i per tant no teníem ordinadors, la jornada de bike va començar abans, la seva tornada cap a Granollers va començar abans.

Avui aquest matí a primera hora, en Josep tornava a entrar com cada dia des del dia 8 per la porta del despatx, de fet des del dia 1, però bé,  des del dia 8. Per això el programa va del 8 d'agost al 8 d'octubre, mtb, mtb, mtb. Som a tocar al 8 de setembre, a tocar,  millor però que quedin dies pel 8 de setembre, som 28, tornada avui, el 29 anar i tornar, el 30 anar i tornar, el 31 el torno jo amb la VW, perquè els divendres a la tarda després de dinar ja és cap de setmana, i no rodem amb sol del mig dia, i sortida cap a les sis de la tarda des de Granollers no des del despatx, el dia 1 de setembre descans, el 2 aventura, repte, anar fins a Sant Marçal tornant a Sant Celoni per Les Illes, o no, el 3 anar i tornar, el 4 anar i tornar, el cinc anar i tornar, el 6 anar i tornar, el 7 anar i tornar, i el 8 anada de Granollers al despatx i tornada amb la VW, per què? perquè els divendres a la tarda no treballem, a aquesta data encara ens faltaran vint dies per saltar la barrera dels 70 Kg. però la saltarem, com hem saltat als darrers dinou mesos les desenes superiors, sí, sí varies desenes.

Un pilar té això, picar pedra cada dia per aconseguir cada dia unes petites engrunes de sauló que enganxes cada dia a la petita pila, i que passats els anys deixa de ser petita, per passar a ser un pilar, mtb, mtb, mtb.

Després d'aquest programa, després del 8 d'octubre, si tot segueix com avui,  tornarà a enfilar-se a la màquina de la veritat, és a dir la prova d'esforç, i veurem a on som, hi anirà rodant sempre aquest dos mesos per sota de les 130 pulsacions/minut, i molt, molt per sota dels 70 Kg. com sona, molt per sota dels 70 kg. és que ja quasi hi som, quasi.

Fer, fer i fer, té això, piques pedra, treus pedra, així de difícil, així de difícil, perquè el què està fent en Josep és senzillament un esforç titànic per arribar a on vol ser, i això sense cap mena de dubte cal que ens ho mirem detingudament, perquè un pla de dos anys, anem pel dinovè més, té això, possibilitats, res més, possibilitats, res més, possibilitats de tenir una oportunitat, no necessàriament una gran oportunitat, sí una oportunitat.

MTB, MTB, MTB.

Sense Santa Fe.

Quan escalar no és el què deu tocar.

Perquè minuts després desfèiem el camí i deixàvem de perseguir, mtb, mtb, mtb.

White

MTB, MTB, MTB.

Informació

Bé, a nosaltres tampoc ens feia soroll els primers dies.

Després però tot va canviar, passades les primeres setmanes el soroll es va imposar.

MTB, MTB, MTB.

Limited Edition

MTB, MTB, MTB.

Que si m'agrada?

MTB, MTB, MTB.

Milk Money

Bé, passen els dies i va anant i venint.

MTB, MTB, MTB.

Single Speed or geared.

Lenz-Bags.

El color, és un color de casa, sí senyor.

MTB, MTB, MTB.

Travel bags

Bikes, bikes, i més bikes.

Lenz una marca entre marques, sempre l'havia associat a una marca de talles grans, ara des de fa un temps no, no sé si fundadament, però ara no la veig lligada únicament a ser un fabricant de talles grans.

MTB, MTB, MTB.

Bosses de viatge, bosses de viatge, bosses de viatge, és que hi tinc un interès especial des de fa un parell d'anys.

I Seven, què en puc dir, bé sí, "Team Seven's Mary McConneloug and Mike Broderick". 

Tune Single Speed Hups

Mirant, sí, però renoi em pesa el tema de la fiabilitat.

MTB, MTB, MTB.

Masses anys compartint preventius, masses.

I el DT 240s single speed que ja roda amb la Spot Brand ha fet molt de camí a casa, i per aquest motiu pesa molt.

De fet ja en 26" van ser abans de les Shimano XTR, les boixes de casa, sempre les 240, perquè les games inferiors mai ens han anat bé, entre boixes de la llista negra, les Onix, mare meva, mare meva, mare meva.

Però les 240 de DT, no els seus aros, en cap cas, són avui per avui les boixes de casa, mtb, mtb, mtb.

Red Hunter

Què en puc dir?

MTB, MTB, MTB.

Hunter Travel Fixed Gear Cargo Bike

Està clar que entre joies, aquesta ha d'estar al Blog.

Quina raresa per a mi, però com m'agrada.

MTB, MTB, MTB.

Un cop a casa, després de dos dies de, en primer terme preparar-ho tot per fer bike dos dies, i finalment fer-ne un únicament, però això sí, entre molts.

Sant Marçal protagonista, mtb, mtb, mtb.

I evidentment hem fet la baixada de l'inici del Tordera, fins a la carretera de Collformic, i tant, i Xavi hem recordat com va ser aquella sortida, i tant que sí, i com va ser aquella baixada, mare meva, mare meva, mare meva.

Ara a casa, el primer que he fet ha estat posar les bikes a punt, perquè demà a primera hora tocarà diana i les singles tornaran a pedalar, únicament però a primera, primera hora. Demà és dia de despatx, bé demà i tota la setmana, el dijous però,  he de confirmar si ja és dia BO.

Amb moltes ganes de, amb moltes ganes de, amb moltes ganes de repetir, i d'aconseguir definir, mtb, mtb, mtb.

Fa uns dies

Que no puc aportar imatges noves, únicament textes, és evident que ara ja puc, oi que sí.

MTB, MTB, MTB.

Rodes.

Necessito tres parelles de rodes, que no de pneumàtics, bé serà la conversa d'aquest proper mes.

Dos per a cada bike, idèntiques les parelles, el motiu ja us l'exposaré.

Dos parelles per a mi, i una per a la Betty.

Haurà de ser d'aquí a Canberra, perquè tindrem que seguir un protocol determinat per a poder treure el rendiment a aquesta idea que tinc al cap.

MTB, MTB, MTB.

I no té res a veure a temes d'estació, sí de reducció de riscos d'incidències un cop a Canberrra.

Quan fer fa falta

Mentre pedalo, pedalo, sí ja ho sé, és evident, com també ho és que puc deixar volar el pensament.

MTB, MTB, MTB.

Un matí certament interessant, molt.

Dies de molt, però de molt de MTB, segur que si tost fem el mateix o similar, podrem compartir bones taules de MTB, oi que sí?

Un bany, serà l'objetiu del mig dia, mtb, mtb, mtb.

El de la tarda, d'aquesta tarda, un únic objectiu, no ser a sota del sol, millor dit a l'exposició d'aquest, i tant que no.

Fa dos dies tot i ser prudents, a les onze ja estàvem submergits dins de l'aigua, vàrem pagar factura, quina mala sensació, passades les hores tot i no rodar després de les deu ben tocades del matí.

Com ho podem fer millor?