És que com que les dues nits passades han estat divertides de veritat, ara per ara el pedalar per a mi, és com el cantar, que queda una mica aparcat, primer he de refer-me del tot d'aquest refredat.
Ahir, que és fa tres dies, vull dir dissabte a la tarda, per un compromís vaig fer un salt i no vaig fer tota la bondat que he de fer, els refredats em visiten poc a mi durant l'any, però quan ho fan, hi ho fan, són divertits, però divertits de veritat.
Hi ha ocasions, certament que poques, que em platejo si el format del Blog té el contingut que vull, en el sentit que la informació que hi aporto des del primer dia segueix un fil conductor molt prim, per això no és fàcil de seguir, certament, avui diria que per primera vegada he pensat puntualment,
les aportacions són poc populars, vull dir poc interessants per a un públic que estigui molt al dia de l'actualitat del MTB, el ventall de propostes que es deu viure, de novetats més interessants és el què marca el ritme d'aquest sector, jo des de que tinc la Single Speed que no compro ni una sola publicació de bike, cap. Les meves aportacions al Blog no són fruit de que estigui ben introduit al sector de la bike, en cap cas, els seguiments financers i laborals del sector per part del despatx no em donen una visió comercial del sector, sí de l'endeutament real dels actors d'aquest sector, no de les novetats a arribar, en cap cas.
Fa uns anys pujava expressament a comprar les revistes americanes, alemanyes, angleses, italianes, franceses, sí, sí, sortíem directes de casa fins a Barcelona cada principi de mes abans no s'exhaurissin.
En aquell temps si hagués tingut el Blog que diferent que hauria sigut, un punt era el més important, el pes de la bike, i que m'agradés la bike, ara podem dir que tot segueix igual, la bike que porto m'agrada, certament, la diferència és que en sé el pes, res més, perquè cada cop que he mirat de rebaixar el pes de la Vicious, la bike no m'agrada com queda, gens.
Els components que fa que m'agradi tant la Vicious res tenen a veure amb el pes, com sona, un biker que els darrers vint anys sempre ha perseguit el pes de la seva bike, ara passats els anys respecte i molt aquest aspecte i tant, però en cap cas prioritza aquest apartat, sí que és veritat que tota proposta de bike que es proposa a casa pel meu germà o per en Josep, o per amistats properes, sempre mires que la bike no es dispari per sobre dels onze Kg. tocats, però un cop tenim aquesta xifra assolida, que no estigui lluny dels onze Kg. la resta ve condicionada per la selecció dels components que ens agradin, i per aquests pesos una HT no té cap problema per aconseguir-los, cap, per a una doble ja és més difícil, però tot i així les propostes de components interessants que fa que la bike estigui per sota dels dotze quilos és molt amplia.
Sempre parlant de 26", perquè les dobles de 29er, tres bikes poden anar en aquesta direcció, la Spark de 29er que no sé si es fa, l'Epic, i la Tallboy, la resta llisca molt lluny d'aquesta condició, potser em deixo la Cannondale i alguna Trek, però els tirs van per aquí, certament. I per aquestes bikes que us esmento sempre amb components d'alta gama, sempre del XT de Shimano com a mínim i amb rodes per sota dels 1.600 g. i el component estrella, la forquilla, únicament que tinguin un funcionament interessant, la Reba i la SID de Rock Shox, i de Fox la RLC i la Terralogic, a on cap baixarà dels 1,6-1,7 Kg. Dic que tinguin un funcionament digne, no esmento DT per posar un exemple perquè no assoleix aquesta condició.
Bé, veient el què escric, sembla un contra sentit, us exposo prioritats actuals, i escric sobre les anteriors, penso que no, que no és així, pot semblar així, però ho no és, que conegui amb certa profunditat aquest apartat, no implica que hi tingui un interès prioritari, puc muntar una 29er doble que estigui per sota dels 10 Kg. i tant, però això, el fet de poder-ho fer no em fa ser automàticament un apassionat d'aquest sender. Que ho sóc, sí, però en un sender més estret que fa uns anys.
Això, aquesta evolució dins d'aquesta afició pel món de les dues rodes, m'ha portat fins a on sóc ara, ara a gaudir i a compartir a aquest espai cada una de les idees, novetats, projectes, vells, nous, que estic portant a terme o que han estat motiu de grans moments, o no tan grans.
L'evolució meva a dalt de la bike amb la bike, marca el to d'aquests espai, certament, obert a diferents propostes, si aquestes estan fetes amb temps.
Aquesta evolució s'escriu en singular, certament, i aquesta particularitat ens porta a on som avui, a on una majoria significativa de les cròniques no van en el camí del MTB lògic que practica una majoria dels apassionats d'aquesta disciplina.
Per això que compartir per a mi es fa més difícil, també més valorat, i això aquesta marcada diferència d'ara a fa uns anys és la que em motiva avui a compartir a aquest espai, aquestes ganes de sortir a rodar amb els nous-vells frens, o el Belt Drive CT de la Spot Brand, o la propera experiència a la SSEC 2012, són avui els nous escenaris d'aquest 2012.
Un punt que ha canviat significativament és que els protagonistes del Blog poc han canviat, i en canvi no és amb qui comparteixo les aventures de bike, ja fa molt de temps que no surto amb en Miki, molt, amb en Xavi Paricio, bé, les circumstàncies són les que són, des des South Carolina poc podem fer, amb en Michael prou que coincidim, el parentesc ajuda i molt a que això sigui així, i aquests aspectes són els que fa que el Blog camini cap a on camina.
MTB, MTB, MTB.
La segona part per demà a aquesta mateixa hora.
