Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
divendres, de març 23, 2012
Yeti ASR-SL 2009.
Fa dos dies vaig separar tots els components per a muntar les dues bikes amb les que ha de rodar en Josep.
La primera la Yeti ASR-SL del 2009.
Aquesta ha quedat impecable, impecable, quina bike, quina bike.
Un pes de 10/10, pel fet que deixar-la per sota de 11 Kg. està a la mà dels components que disposo a les estanteries, forquilla Fox 200 g. més, la doble càrrega de líquid NoTubes per pneumàtic, 120 g. més, la potència Roox 80 g. més, i en darrer lloc, els frens Shimano XT 200 g. més, total, 600 g. de més, que fa que la bike passi dels 10,6 Kg. tocats als 11,2 Kg. tocats.
Però ha d'anar amb Fox, pel tacte, ha d'anar amb més líquid, per evitar problemes de punxades, ha d'anar amb la potència més angulada, per gaudir d'una posició més còmode, i ha d'anar amb frens Shimano XT pel tacte que tenen.
La resta de la bike difícil de millorar, hi ha 50 g. a guanyar amb les bieles XT, a les XTR, m'agraden molt més les XT, la tija és una Masterpiece, no n'hi ha una de millor, bé sí la Elite, més fiable, el seient per en Josep de 10/10 i està per sota dels 190 g. tinc el Tune, sí, de 87 g., però en Josep a part de soci, és un amic, el desviador XTR, el canvi i els Grips XO, pinyons 990 de Sram, components difícils de millorar, bé sí amb uns pinyons XT aniria encara millor, les rodes XTR, hi ha 65 g. vers les del 2011, unes rodes de 1.550 g. són unes magnífiques rodes, fins avui indestructibles a casa, els pneumàtics són els que han de ser, Larsen darrera, i Monorail davant. Els pedals Crank Brothers Egg Beater SL, de 10/10.
Bé, ara aniré a per la propera construcció de la que ha de ser la tercera bike.
MTB, MTB, MTB.
Yeti ASR-SL 2009.
Muntada, acabada, i tant que sí.
11,4 Kg. de bike entre bikes.
Perquè anés a 11 Kg. hauria d'haver posat una carga, no dues de líquid NoTubes per pneumàtic, i una potència FSA OS99, que la tinc, però la que he posat és la què toca.
I també hauria d'haver muntat la SID WC del 2009, i tampoc, he muntat la Fox RLC crec recordar del 2009 també, així que seguint aquest criteri, 11,4 Kg. de criteri.
Vull que en Josep tingui la sensació Fox, inoblidable, tot i que la WC va molt i molt bé.
Tinc una segona Yeti per muntar, hauré de mirar les talles de la Superlight i la Yeti talla S, veurem, però crec recordar que si fa o no fa, i si és així, en Josep anirà amb tres Yetis ASR-SL, 2003-2007-2009, una a cada població per on roda, mtb, mtb, mtb.
Preparo la crònica i la poso tot seguit. Breu perquè penso que cal anar a per la bike acabada.
MTB, MTB, MTB.
11,4 Kg. de bike entre bikes.
Perquè anés a 11 Kg. hauria d'haver posat una carga, no dues de líquid NoTubes per pneumàtic, i una potència FSA OS99, que la tinc, però la que he posat és la què toca.
I també hauria d'haver muntat la SID WC del 2009, i tampoc, he muntat la Fox RLC crec recordar del 2009 també, així que seguint aquest criteri, 11,4 Kg. de criteri.
Vull que en Josep tingui la sensació Fox, inoblidable, tot i que la WC va molt i molt bé.
Tinc una segona Yeti per muntar, hauré de mirar les talles de la Superlight i la Yeti talla S, veurem, però crec recordar que si fa o no fa, i si és així, en Josep anirà amb tres Yetis ASR-SL, 2003-2007-2009, una a cada població per on roda, mtb, mtb, mtb.
Preparo la crònica i la poso tot seguit. Breu perquè penso que cal anar a per la bike acabada.
MTB, MTB, MTB.
Titus Fireline Exogrid Steel.
Titus. |
La veig i sempre penso, quina bike més maca, que maca.
Quina creació, quina personalitat que té aquesta proposta, de ser unes circumstàncies diferents, seria la bike per a mi.
No la talla, sí el model, mtb, mtb, mtb.
Etiquetas:
Titus Fireline Exogrid Steel.
Reiniciant un vol conegut.
Aquesta tarda muntaré la Yeti ASR-SL del 2009, no la del 2007.
Aquesta Yeti va fer les Guilleries d'ara fa tres anys, unes Guilleries duríssimes, a on els més experts van patir com feia edicions que no ho feien, i a on jo que no en sóc, vull dir expert en Guilleries, vaig pensar sempre motivat pel pronòstic del temps, que si a aquella edició la pluja en fos la protagonista, jo també en seria això, protagonista.
I així va ser, de la posició noranta poc tocades a la posició seixanta poc tocades, crec que del 95 al 61, aprox.
Però la sensació que és important va ser a diferència de l'anterior edició, és que en aquesta ocasió el fet de millorar la posició, sí és important, però el més important en aquesta ocasió va ser la poder compartir l'aventura amb una climatologia tan exigent, a on en diferents ocasions el lloc per on rodavem va arribar a ser un torrent, sí, sí, i un vent calent, ens deia, que això era, això era una edició de les Guilleries i que heuríem de fer quelcom més si volíem ser a l'arribada.
Recordaré sempre les paraules del meu acompanyant circumstancial protagonista de crec recordar deu edicions de les Guilleries, anava amb una Ibis Mojo Carbon, i en aquell instant, submergits a la immensitat d'aquella feréstega tempesta, amb el terra fet torrent, sort que estem aquí els dos, perquè jo sol aquí..., i jo vaig pensar que estava bé que no fos l'únic a passar por, estava bé.
Bé doncs aquesta bike és al que muntaré avui a la tarda.
Porto tota la setmana sense agafar la bike, sí, sí, com sona, i així seguiré fins demà, i demà passat, crec. En tot cas arrancaré dilluns, no abans.
Miraré de centrar el tema, com que vaig a muntar la bike des de zero, en posaré la pertinent crònica detallada, que per a mi, ara pel fet d'anar en Single Speed i rígida, no té massa sentit, però penso que per a la majoria de bikers, els més experimentats, pel què fa a bikes de darrera generació, serà una exposició força interessant, que no nova segur, però sí d'interès.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta Yeti va fer les Guilleries d'ara fa tres anys, unes Guilleries duríssimes, a on els més experts van patir com feia edicions que no ho feien, i a on jo que no en sóc, vull dir expert en Guilleries, vaig pensar sempre motivat pel pronòstic del temps, que si a aquella edició la pluja en fos la protagonista, jo també en seria això, protagonista.
I així va ser, de la posició noranta poc tocades a la posició seixanta poc tocades, crec que del 95 al 61, aprox.
Però la sensació que és important va ser a diferència de l'anterior edició, és que en aquesta ocasió el fet de millorar la posició, sí és important, però el més important en aquesta ocasió va ser la poder compartir l'aventura amb una climatologia tan exigent, a on en diferents ocasions el lloc per on rodavem va arribar a ser un torrent, sí, sí, i un vent calent, ens deia, que això era, això era una edició de les Guilleries i que heuríem de fer quelcom més si volíem ser a l'arribada.
Recordaré sempre les paraules del meu acompanyant circumstancial protagonista de crec recordar deu edicions de les Guilleries, anava amb una Ibis Mojo Carbon, i en aquell instant, submergits a la immensitat d'aquella feréstega tempesta, amb el terra fet torrent, sort que estem aquí els dos, perquè jo sol aquí..., i jo vaig pensar que estava bé que no fos l'únic a passar por, estava bé.
Bé doncs aquesta bike és al que muntaré avui a la tarda.
Porto tota la setmana sense agafar la bike, sí, sí, com sona, i així seguiré fins demà, i demà passat, crec. En tot cas arrancaré dilluns, no abans.
Miraré de centrar el tema, com que vaig a muntar la bike des de zero, en posaré la pertinent crònica detallada, que per a mi, ara pel fet d'anar en Single Speed i rígida, no té massa sentit, però penso que per a la majoria de bikers, els més experimentats, pel què fa a bikes de darrera generació, serà una exposició força interessant, que no nova segur, però sí d'interès.
MTB, MTB, MTB.
Giro Shoes.
Caminem, no, no, pedalem.
MTB, MTB, MTB.
Curiós, conversa amb en Mateu, estic a punt de compra-me unes Giro, jo també, doncs comprem-les junts, i així va ser, en Mateu amb hores ja les va fer realitat.
Ja en posaré crònica detallada.
MTB, MTB, MTB.
Curiós, conversa amb en Mateu, estic a punt de compra-me unes Giro, jo també, doncs comprem-les junts, i així va ser, en Mateu amb hores ja les va fer realitat.
Ja en posaré crònica detallada.
Mosaic Cycles.
No puc deixar-la de banda, té que ser-hi tres, quatre dies, entre senders entre el Blog a la matinada.
MTB, MTB, MTB.
Mosaic Cycles. |
MTB, MTB, MTB.
dijous, de març 22, 2012
Temps diferent.
Avui, aquest matí no hi ha indicador de temperatura, ni la del pati, ni la de Parpers, ni la de La Roca, ni la de Vilanova.
Avui el dia és diferent, no molt, sí diferent.
A casa feia dies que la pluja no feia acte de presència de forma persistent, aquest dos dies sí. Millor dit, jo no ho recordo, que no vol dir que sigui així, si no que no ho tinc present.
Els corriols del circuit Montalt de seguir com als darrers dies patiran una degradació important, pel fet que després de la pluja caldria no passar-hi fins que el terreny agafi una mica de consistència, i això no passarà, les ganes de rodar-hi de bikers, i motoristes, agafada de la mà de la manca d'experiència provocarà que hi rodin tot seguit deixi de ploure, i això ens deixarà uns senders a on les baixades no ens permeten de poder controlar amb certa dignitat la bike, fet que provoca que les sensacions a dalt de la bike no siguin les millors.
A les pujades aquest sauló si hi passes amb el terreny molt tou després de ploure queden com les de la imatge, i escalar pedalant no ho pots fer pel fet que els pedals no poden rodar per manca d'amplada dels reguerons.
També pot passar que no hi passi ningú, aleshores els corriols del circuit Montalt seran, seran els millors des de fa mesos amb diferència.
Un pensament més ponderat, que el circuit quedi malmès parcialment, tot i que aquest cas és difícil que passi, perquè un cop estàs fent el circuit rar és que no el segueixis tot, rar perquè és molt divertit, i costa de sortir d'ell per anar a rodar per les pistes més properes.
MTB, MTB, MTB.
Avui el dia és diferent, no molt, sí diferent.
A casa feia dies que la pluja no feia acte de presència de forma persistent, aquest dos dies sí. Millor dit, jo no ho recordo, que no vol dir que sigui així, si no que no ho tinc present.
Els corriols del circuit Montalt de seguir com als darrers dies patiran una degradació important, pel fet que després de la pluja caldria no passar-hi fins que el terreny agafi una mica de consistència, i això no passarà, les ganes de rodar-hi de bikers, i motoristes, agafada de la mà de la manca d'experiència provocarà que hi rodin tot seguit deixi de ploure, i això ens deixarà uns senders a on les baixades no ens permeten de poder controlar amb certa dignitat la bike, fet que provoca que les sensacions a dalt de la bike no siguin les millors.
A les pujades aquest sauló si hi passes amb el terreny molt tou després de ploure queden com les de la imatge, i escalar pedalant no ho pots fer pel fet que els pedals no poden rodar per manca d'amplada dels reguerons.
També pot passar que no hi passi ningú, aleshores els corriols del circuit Montalt seran, seran els millors des de fa mesos amb diferència.
Un pensament més ponderat, que el circuit quedi malmès parcialment, tot i que aquest cas és difícil que passi, perquè un cop estàs fent el circuit rar és que no el segueixis tot, rar perquè és molt divertit, i costa de sortir d'ell per anar a rodar per les pistes més properes.
MTB, MTB, MTB.
Different Day.
Pel fet que avui no hi ha temperatures.
Ja ho esmento a la crònica d'aquesta nit.
Un dia de pluja, sí.
Un dia a on en Michael no rodarà per Girona amb la BMC.
Senyal que no havia de ser, tampoc era dia per dinar a la plaça de la Independència, pel fred que hi podria fer, millor si ha de ser fer-ho al carrer, poden veure sempre, admirar sempre les nostres bikes, és diferent, és diferent, dinar equipats de carrer, que dinar equipats de bikers.
Ni millor, ni pitjor, diferent.
Com també és diferent no pujar a Girona perquè plou, hauria d'anar enrere, i molt per quelcom similar.
Però sempre hi ha nous escenaris, noves situacions, diferents situacions, i tant que sí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Ja ho esmento a la crònica d'aquesta nit.
Un dia de pluja, sí.
Un dia a on en Michael no rodarà per Girona amb la BMC.
Ni millor, ni pitjor, diferent.
Com també és diferent no pujar a Girona perquè plou, hauria d'anar enrere, i molt per quelcom similar.
Però sempre hi ha nous escenaris, noves situacions, diferents situacions, i tant que sí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Proper dilluns, segon dia Seven.
Estic preparant una bateria d'intervencions de propostes d'aquesta marca, d'aquest fabricant.
Concretament ara per ara pel proper dilluns dia 26.
Decidint estic a on poso punt i final a les músiques del circuit Montalt.
MTB, MTB, MTB.
De fet MTB no, però pel què fa el cas, ja ens està més que bé, mtb, mtb, mtb.
Concretament ara per ara pel proper dilluns dia 26.
Decidint estic a on poso punt i final a les músiques del circuit Montalt.
MTB, MTB, MTB.
De fet MTB no, però pel què fa el cas, ja ens està més que bé, mtb, mtb, mtb.
dimecres, de març 21, 2012
La millor cloenda d'un dia Seven.
Finale. |
De 10/10.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Finale.,
Seven Cycles
Sortida BO.
El perquè les coses són d'una manera i no ho són d'una altra ve determinat per la manera de fer de cada persona, de les persones. Pel fet que de la relació entre cada una d'elles, entre elles, d'aquesta coincidència en neix una petita historia, una menuda historia que cada cop que aquestes persones coincideixen fan que cada vegada que això passa el resultat en sigui una aventura.
Això si les persones volen compartir, si no, el que passa és, o bé una jornada més, que també està més que bé, o en el pitjor dels casos, una jornada per deixar enrere.
En el meu cas, si bé miro de no deixar a les persones enrere, si que és veritat que a una banda sí que les deixo si el cas és el pitjor, ep, sempre podem tornar a coincidir, o no, en el cas d'entremig, que sigui un dia més, sempre em motiva que a la propera podria ser una gran aventura, i si el dia és del primer grup, aleshores la jornada és memorable.
Les sortides de bike a BO, són de les memorables, pel fet que els interlocutors hi posem moltes, però moltes ganes, i això amics meus fa que cada dimecres hores abans de que sigui dijous, dia BO, les ganes de pedalar i de tornar a gaudir d'una jornada de MTB, siguin ja ara el motor de demà.
El dijous passat va ser un bon dia de bike.
La sensació de coincidir en motiu de la SSEC 2012, sis Single Speed aquest dijous passat, va ser única, la imatge a on en Miquel encara no hi era, per tant de cinc Single Speed, sensacional, el lloc de somni, certament.
En Miquel va venir amb dos acompanyants nous per a mi, fet que fa que la sortida tingui un to diferent, no puc dir res més, sí, diferent.
Aquest dos bikers van mostrar sempre mentre pedalàvem una simpatia i unes ganes de passar-ho bé a dalt de la bike que són d'agrair, perquè cal pensar que ells anaven amb geared, i la resta del grup amb Single Speed, però aquest fet mai va ser motiu de cap comentari, cap, i sempre motiu de bones converses de bike, i no ho dic per mi, que també, si no per les converses amb la resta de bikers.
Aquests dos bikers pedalaven de valent, certament, i la resta no cal esmentar massa bé res, bikers BO, sinònim de bikers ràpids dels de veritat, vull dir que pedalar amb ells és una sensació curiosa per a mi, i tant que sí.
A aquest sortida encara més, pel fet de ja no per poder seguir la roda de lluny sí, però seguir, dels dos nous bikers amb geared, si no pel fet de ser-hi, de ser entre bikers que pedalen de valent, i aquest fet per a mi em genera una sensació d'auto exigència constant, per voler millorar i millorar, ara encara no puc ni olorar la seva roda baixant, ni el seu pas, vull dir per on han passat.
I pujant, a segons, però no a roda, a mi em motiva aquest escenari, és així, i estic segur que amb el pas del temps aconseguiré seguir el seu ritme sense adonar-me d'aquest fet.
Ara la seva paciència és infinita, es tracte que cada dia que passa aquesta espera després d'una bona baixada sigui cada cop menor, i tant que sí.
La baixada memorable, Mateu en va quedar clar, i ja m'ho han dit abans amb altres grups, em manca un pel més de velocitat, però el fet de fer-la ja és per a mi un gran pas, fer-la tota sense posar peu un repte, però a la propera miraré de que la velocitat sigui un xic més alta, em quedo amb aquesta instrucció, i tant que sí.
Que bé que aquests companys de ruta estiguin pendents de tu, i mirin sempre de que milloris la teva conducció, és un privilegi.
La baixada tenia la seva dificultat per a mi, pels BO, en cap cas. En veure-la de lluny vaig preguntar, aquesta és la baixada que hem fet?
Poder gaudir de la presència d'en Narcís com a guia de cada pedalada als dijous, de 10/10, però de 10/10.
Cal pensar que l'Oriol, en Miquel, en Mateu, en Narcís, i jo, ja portem unes quantes pedalades junts, bé, ells moltes més que jo, però amb mi unes quantes, i això fa que poques coses ens hem de dir a cada sortida, però la realitat és que cada cop que coincidim, cada dijous tenim tots una pila de temes per comentar, de conducció, de la millora, del ritme, d'equipaments, de les bikes, de curses, de properes sortides, de la mateixa ruta, de diferents alternatives, i tot això fa que la sortida tingui un marcat caràcter festiu, i tant que sí.
A la propera, a la tornada, dinar a la plaça de la Independència?
Som a les portes de demà, dijous, dia BO, i a on la pluja és ara la protagonista de la jornada, i tant que sí, i a on el pensament és, la Betty al llit malalta, en Michael a Vallromanes amb la BMC sense cotxe, i la pluja marcant el ritme de tot plegat, renoi, renoi, renoi.
Sembla que demà no hi haurà jornada BO, sembla, l'evolució de la jornada ens ho dirà certament, el pas de les properes hores marcarà si demà hi haurà aventura a BO, o si serà una magnífica jornada de treball més al despatx com avui, a l'espera de la propera aventura de dijous que ve.
MTB, MTB, MTB.
Això si les persones volen compartir, si no, el que passa és, o bé una jornada més, que també està més que bé, o en el pitjor dels casos, una jornada per deixar enrere.
En el meu cas, si bé miro de no deixar a les persones enrere, si que és veritat que a una banda sí que les deixo si el cas és el pitjor, ep, sempre podem tornar a coincidir, o no, en el cas d'entremig, que sigui un dia més, sempre em motiva que a la propera podria ser una gran aventura, i si el dia és del primer grup, aleshores la jornada és memorable.
Les sortides de bike a BO, són de les memorables, pel fet que els interlocutors hi posem moltes, però moltes ganes, i això amics meus fa que cada dimecres hores abans de que sigui dijous, dia BO, les ganes de pedalar i de tornar a gaudir d'una jornada de MTB, siguin ja ara el motor de demà.
El dijous passat va ser un bon dia de bike.
La sensació de coincidir en motiu de la SSEC 2012, sis Single Speed aquest dijous passat, va ser única, la imatge a on en Miquel encara no hi era, per tant de cinc Single Speed, sensacional, el lloc de somni, certament.
En Miquel va venir amb dos acompanyants nous per a mi, fet que fa que la sortida tingui un to diferent, no puc dir res més, sí, diferent.
Aquest dos bikers van mostrar sempre mentre pedalàvem una simpatia i unes ganes de passar-ho bé a dalt de la bike que són d'agrair, perquè cal pensar que ells anaven amb geared, i la resta del grup amb Single Speed, però aquest fet mai va ser motiu de cap comentari, cap, i sempre motiu de bones converses de bike, i no ho dic per mi, que també, si no per les converses amb la resta de bikers.
Aquests dos bikers pedalaven de valent, certament, i la resta no cal esmentar massa bé res, bikers BO, sinònim de bikers ràpids dels de veritat, vull dir que pedalar amb ells és una sensació curiosa per a mi, i tant que sí.
A aquest sortida encara més, pel fet de ja no per poder seguir la roda de lluny sí, però seguir, dels dos nous bikers amb geared, si no pel fet de ser-hi, de ser entre bikers que pedalen de valent, i aquest fet per a mi em genera una sensació d'auto exigència constant, per voler millorar i millorar, ara encara no puc ni olorar la seva roda baixant, ni el seu pas, vull dir per on han passat.
I pujant, a segons, però no a roda, a mi em motiva aquest escenari, és així, i estic segur que amb el pas del temps aconseguiré seguir el seu ritme sense adonar-me d'aquest fet.
Ara la seva paciència és infinita, es tracte que cada dia que passa aquesta espera després d'una bona baixada sigui cada cop menor, i tant que sí.
La baixada memorable, Mateu en va quedar clar, i ja m'ho han dit abans amb altres grups, em manca un pel més de velocitat, però el fet de fer-la ja és per a mi un gran pas, fer-la tota sense posar peu un repte, però a la propera miraré de que la velocitat sigui un xic més alta, em quedo amb aquesta instrucció, i tant que sí.
Que bé que aquests companys de ruta estiguin pendents de tu, i mirin sempre de que milloris la teva conducció, és un privilegi.
La baixada tenia la seva dificultat per a mi, pels BO, en cap cas. En veure-la de lluny vaig preguntar, aquesta és la baixada que hem fet?
Poder gaudir de la presència d'en Narcís com a guia de cada pedalada als dijous, de 10/10, però de 10/10.
Cal pensar que l'Oriol, en Miquel, en Mateu, en Narcís, i jo, ja portem unes quantes pedalades junts, bé, ells moltes més que jo, però amb mi unes quantes, i això fa que poques coses ens hem de dir a cada sortida, però la realitat és que cada cop que coincidim, cada dijous tenim tots una pila de temes per comentar, de conducció, de la millora, del ritme, d'equipaments, de les bikes, de curses, de properes sortides, de la mateixa ruta, de diferents alternatives, i tot això fa que la sortida tingui un marcat caràcter festiu, i tant que sí.
A la propera, a la tornada, dinar a la plaça de la Independència?
Som a les portes de demà, dijous, dia BO, i a on la pluja és ara la protagonista de la jornada, i tant que sí, i a on el pensament és, la Betty al llit malalta, en Michael a Vallromanes amb la BMC sense cotxe, i la pluja marcant el ritme de tot plegat, renoi, renoi, renoi.
Sembla que demà no hi haurà jornada BO, sembla, l'evolució de la jornada ens ho dirà certament, el pas de les properes hores marcarà si demà hi haurà aventura a BO, o si serà una magnífica jornada de treball més al despatx com avui, a l'espera de la propera aventura de dijous que ve.
MTB, MTB, MTB.
Aventura BO.
A quarts de deu, d'aquí a una hora tocada, crònica de l'aventura BO, la del dijous passat.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Seven Sola.
Seven Sola. |
MTB, MTB, MTB.
Seven-Lefty.
Seven. |
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)