Doncs és cert, avui no he respectat la "Llei Colorado" que diu que no es pot sortir a pedalar si el termòmetre no puja dels 8ºC. Acostumo a respectar els criteris d'en Colorado, però avui m'ho he saltat i en més d'una ocasió he pensat en ell i en Manresa...
Ahir a la nit, abans d'anar a dormir sabia que avui sortiria, i també sabia que faria molt fred, però ara a casa, amb la calefacció ben calentona penso, sé, que ho he fet molt malament.
He sortit molt tard, deurien ser quarts de dotze, perquè creia que les temperatures s'haurien recuperat, un cel blau i sol brillant m'han fet pensar que passaria un agradable matí de mtb.
La sortida ha estat en solitari, la ferida que en Marçal té a la mà no li ha permès acompanyar-me, ara feia molt de temps que no pedalava sola, però eren tantes les ganes de tornar a viure la sensació d'avançar sense que els peus em toquin a terra que no me n'he pogut estar.
Saber que tinc la Spot Brand a punt per sortir i no fer-ho em desconcerta. La presentació oficial de la meva 29"SS està pendent de que estigui finalitzada, ara per ara, el Belt Drive i les rodes són l'únic que falta per tal de ser "estrenada" en aquests moments estic pedalant amb cadena convencional i amb les rodes d'en David Mateu de Bici Oci que m'ha cedit mentre en Narcís finalitza el muntatge de les meves.
L'equipament per pedalar, mal triat, no m'ha funcionat, he passat primer una mica de fred, després una mica més de fred, i finalment molt de fred!
El recorregut, equivocadíssim, he volgut pujar al
Santuari del Corredor, i això ha suposat pedalar per zones de pista ampla i obagues, com que no he fet una ruta circular, sinó que he fet "un anar i tornar", tot el camí que he pujat per arribar al Santuari l'he hagut de baixar per tornar a casa, bé, tenint en compte que l'altre opció era baixar a Sant Celoni, penso que encara m'ha anat prou bé.
El que ha començat essent una jornada emocionant ha acabat amb un "petit shock" de realitat, això de l'ona de fred siberià deu anar de debò, encara em fa mal tota la musculatura de la tensió que he passat.
He passat fred de cap a peus, sí sí, crec que l'únic lloc on no he passat fred, ha estat a les orelles, el gorret d'
Assos ha fet molt bona feina, però ja a l'últim tram de baixada, he passat molt fred al front, al cos, gran error triant la samarreta tèrmica, encara no sé com he pensat que era un dia per posar-se una samarreta de coolmax, l'
Endura ha fet el què ha pogut contra el fred: res, donar-me encara més sensació de fred. Amb aquesta base, la tria de jaqueta no ha estat desencertada, però era una molt mala combinació, la
Mavic Gennaio era la jaqueta ideal per sortir a rodar, segur, bé mentre el camí feia pujada ho ha estat. Per triar els pantalons no he tingut gaire feina, només en tinc dos d'hivern, un no els puc suportar per incòmodes que són , per tant els escollits han estat els
Endura Thermolite res a dir, han començat fent bé la seva feina, però he arribat amb cames i cul glaçat. Mitjons, una altra història, en podria escriure un llibre sobre mitjons, no trobo mai el que millor em pot anar, avui, he triat uns
Sockguy, que combinats amb les
Shimano M230 amb
punteres Mavic i temperatures gèlides donen un resultat de peus freds tot i que val a dir que als peus és on menys fred he passat. Finalment les mans, un drama, com pot ser que tingui un ventall de guants d'hivern que no em serveixen per a res?
.JPG)
Sensacions a sobre la bike, molt bones, sensació de lleugeresa i rapidesa. Avui no he fet cap tram tècnic, demà serà el dia, però per pista té moltes ganes de rodar ràpid, poques vegades m'he posat dreta excepte en trams de pujada exigents, quedo fascinada amb la comoditat tant de la tija com de la forquilla (que em té enamorada).
El millor de la sortida, trobar-me bé sobre la bike, comprovar que la relació 32/24 és ideal per a mi per encarar pujades, el no trobar a faltar en cap moment els canvis, ser conscient que pedalo sobre un SS, tot i que això és així des del juny del 2011 no sé valorar si fa prou temps, però ara per ara, no penso en un retorn al geared, tampoc a la suspensió, si amb la forquilla DT XRR445 estava contenta amb la Black Sheep estic encantada, sí són poques sortides les que porto amb ella, però costi el costi m'hi adaptaré simplement la trobo absoluta per fer que el muntatge de la meva 29"SS sigui, si més no, particular.
.JPG)
Ha estat un veritable plaer poder sortir de casa, i pujar fins al Santuari del Corredor, deixant el mar enrera, veient, de lluny el majestuós Turó de l'Home ben nevat. El camí cap al Corredor s'ha anat tornat blanc i fred mica en mica, de fet ja m'imaginava que passaria molt fred tornant tal i com veia tot els ciclistes que em trobava pedalant en direcció contrària, la idea d'aturar-me una estona a contemplar la vista al Santuari tampoc ha ajudat massa, la tornada a casa, ha anat acompanyada de set o vuit parades per intentar retornar la temperatura a les mans, em feien tan de mal que inclús he tingut aquella sensació tantes vegades comentada amb en Colorado, de nàusees, un dolor insuportable al pit, no m'ho podia creure, tan bé que havia anat fins ara, i aquestes parades per fer que les mans entressin en calor m´han fet agafar fred a tot el cos, he arribat amb tan fred a casa que en Marçal m'ha hagut de treure les Shimano i m'he passat ben bé deu minuts amorrada a la calefacció fins que no he entrat a la dutxa.
.jpg)
Hores més tard encara tinc el cos endolorit, però amb moltes ganes de tornar a pedalar, tot i que demà canviaré d'estratègia i faré corriols per quedar arresserada del fred.
Una bona pedalada, pensant en tot moment en el proper esdeveniment,
SSEC2012!!!
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
