Què han de fer les botigues.

Estic refent l'esborrany ara, d'aquí a una estona crònica definitiva, del què us vaig esmentar sobre què han de fer les botigues de bikes per a poder superar l'actual marc establert del "sistema tipus" de comercialització establert pels dsitribuidors que us està ofegant dia darrera dia.

Coming Soon.

Perquè tingui millor ascendent un exposaré confidències meves, millor dit els meus dos fracasos i els meus dos encerts empresarials,  que de ben segur us ajudarà una mica a poder  valorar si estic en posició d'opinar o no, que ja us dic jo que sí, i també un cop finalitzat aquest escrit, vull dir el què estic preparant, acabarà amb un segon Coming Soon, el de "Chain Reaction, Titànic II".


Perquè ara, abans de sortir del despatx per anar a dinar, la porta que obra el pas a aquest sender, el que porta a poder posar fil a l'agulla a aquestes dues cròniques, o fa el d'obrir-se,  de manera clara, molta llum entra a aquest escenari gris d'avui, pel dia vull dir, però com tot, i com no em cansaré de dir, botiguers la plaça és vostra, i tant que sí.

Quan llegiu la crònica please, un cafè, una refresc, aigua, o una cervesa i calma,  molta calma per llegir un missatge bàsic que m'ha portat mesos poder veure'm a mi mateix  éssent vosaltres,  per poder dir-vos què fer.

No és tasca fàcil opinar i dir què fer quan el risc el pren un tercer. Aquesta tasca té un nom,  "corresponsabilitat".

MTB, MTB, MTB.

Què han de fer les botigues?

Preparant la crònica més pràctica, perquè ara fa precisament catorze anys, que vaig estar perdent diners durant catorze anys, sí, sí, perdent diners amb els distribuïdors i els bancs, els primers hi treballava amb un marge que no podia mai veure la llum, això ja els hi anava bé, ben collat, i amb els bancs amb pòlisses al 16%,  sí, sí al 88-89 pagàvem tots entre el 15 i el 18% si necessitàvem diners pels nostres negocis, crec que quelcom podré aportar.

Ara que passats els anys he vist caure tant als distribuïdors com als bancs que al seu dia em van sangrar fins a la darrera pesseta. Els distribuïdors arruïnats sense un euro,  i els bancs que els únics diners que veuen de lluny són els pocs que tenim els petits consumidors i que ara nosaltres amb la lliçó ben apresa fem que paguin i pagaran a preu d'or.

Ja ningú recorda a la Ex-Caixa, ara petada de dalt a baix,  la de dividends milionaris que presentava any darrera any, la primera immobiliaria del "mundo mundial", immobles que venien d'embargar ara sí ara també als seus "clients-esclaus", sí, sí, "toma immobles", ni els dels bancs, ho recordeu? milers de milions d'euros de beneficis a cada exercici.

"Què han de fer les  botigues?".

Coming Soon.

"Algú ho havia de dir".

I ja que hi som també deixaré caure alguna petita perla de les llàgrimes de la Dama del Gorg Negre, que a les petites famílies bikers us ajudarà a veure les coses pel que fa als vostres petits o no tan petits  estalvis, "que nos conossemos",  amb un cert optimisme.