Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dimarts, d’agost 09, 2011

Pearl Izumi.

Els equipaments ja són a casa.

MTB, MTB, MTB.


Retrocés.

O no, perquè no sé massa bé el motiu estic desfent alguns dels passos fets fins avui amb la Vicious.

He tornat a posar el seient Tune, també he substituit la tija Thomson Elite per la Easton EC90, ara amb els frens Shimano XTR he tornat a posar el disc de 160 mm. i en darrer lloc la potència Thomson i el manillar Truvativ han donat pas a la potència Syntace i manillar Easton Monkey Lite, manca de canviar la cadena de la d'ara a una de 7 velocitats,  i en darrer terme he de decidir què fer amb les rodes XT, si seguir-hi o passar directament a les DT240SS i les Notubes Crest, és un pas que no veig per laVicious, pel què fa referència a tipus de component però sí per seguir millorar rodant, crec.

MTB, MTB, MTB.

D'aquests canvis, tija, manillar i rodes han de donar pas components de titani els dos primers i les rodes les esmentades.

diumenge, d’agost 07, 2011

12 Hour Bull Raid 2011

Bull Raid 12 Hour Mountain Bike Enduro
Race Organisers: Cuchulainn Cycling Club
Team 27Extreme: Mickey Regan and Paul McArthur

Last year I battled the 12 hours solo. This year I would represent 26extreme as there second team of two. Rowan and Ian 26extreme directors would make up the other team. Myself and fellow adventure racer Paul McArthur teamed up for the first time. We know each other through racing back grounds but in a race like this we dont get to chat. Pass the batton and pedal so to speak.
Thankfully I didnt have much to do in the way of preparation. I was told to bring my bike and kit to the pit area the rest was taken care of. Rowan and Ian had everything set up the night before the race. Two Gazebos side by side with tables, chairs and enough food to feed an army. I took the usual kit: Tool kit, track pump, chain links, tubes, lube, water, gels, sandwiches and warm clothes for the sit out laps.

The race briefing was short and Tony wished everyone a good race. The course was slightly different from last year. There was a new start/finish pit area and a new field crossing, with some additional sections like jumps and berms on the older parts of the course.

This was the first time I raced with tubeless tyres and half way around one of the laps I was so glad I was on them. High Roller 2.1 front with a Larrsen TT 2.0 on the back.

The le mans style start give us all a good chance to spread out. The air horn blasted and we were of. I was starting as Paul thought it a good idea since I knew the course. First lap is always a bit hectic with some bottle necks on the more technical stuff and people stopping etc.
When we exited the pit field we were straight onto a muddy lane that led to another field. This was an up hill on energy sapping grass. The pace really slowed on this section as the day went on. Thankfully though it didnt last to long and had a nice descent and flat section to recover. Probably the only climb with a chance to recover after.

(Thanks to Aidan Stewart for the photo above)
After the field there was a great descent through the forest. This was a very fast section and a nice break after the first climb. There was a left turn onto a lane which took us in a u shape back to the forest. The fun really started here. This was a long climb with very little let up. Switch back after switch back on single track. Some of the switch backs had rocks and roots with really only one line to get it right. With a tight pack and riders not getting that line there was a bit of a hold up at times. Reaching the next switch backs I tried to hold back a bit so I had a good run but the stoppers in front held us up again. The next straight I got past a couple but it was a very hard section to pass and with everyone out on there first lap people didnt want to loose time moving to the side or stopping. With a bit of a gap between me a the riders in front I got pedaling.

After the climb there was a wall crossing with I think three options. Wooden section with a berm, Rocky section or a flat section. The wood seemed like the fastest line and was definitely my type of line anyway so I stuck with that all day. The forest single track went on and on. There was a new jump and berm added from last year. This was brilliant and was a much faster line than the old way which was still in place for riders who didnt fancy the jump. The course flattened out a bit after this but it was very technical with rocks and roots all over it so you didnt get a minutes rest. After the rocks came another climb with rocks and roots dotted all over the trail. I remember struggling on this last year with dodgy gears but this year I took it fairly quickly staying in the saddle for better traction. The climb continued but got a bit smoother. The next wall really got me on a couple of last laps last year. I would have the last laugh flying over it this year. Either it got easier or I was pedalling better or a mixture of both. It was a steep incline over a wall with a wooden descent on the other side. The next section was great very fast flowing trail with bridge crossings fast corners and a few sections that could be ridden like a pump track. I think as last year that was one of my favorite sections and hopefully one I made time on. The fun continued still all on single track with fast descents and climbs. Hamburger hill again brought a smile to my face. Technical drops over roots, rocks and tight tree's. As some found out them rocks are hard to land on. There was a new table top and berms before we entered another lane. The lane took us around the same field we started on last year.

This is where the difference in the track came in. We would now be finishing on the first section from last year but cutting out the mx track. We entered a gate and on turning the corner I thought to myself is this the right way as it was a barley field. The markers showed we went through the field in a zigzag patern before climbing up through a few trees. Last year we went right and into the mx track, this year it was straight and down a very steep descent similar to a bomb hole in the forest trails. After a tight climb up the other side it was back into another barley field. This was I think the highlight of this years race. Instead of riding the perimeter of the field the markers went straight through the barley. The barley was waist high and the passage through very narrow. The trail through was on a very fast descent leveling off at the bottom before leaving the field onto another lane. (Thanks to Aidan Stewart for the photo above)
I think for me the reason it was so good was the barley so close to you and pedaling flat out through a field like this you would never get the oppertunity. Unless you rode it you might not get what I mean but it was a great addition to the course. Just a good job there was barley in the field or it would have been a bit pointless ;-)

We crossed another field and had a road crossing instead of the bridge crossing from last year. After this we were back into the tree's. More very tight single track with bridge crossings and a few rocky sections that with a bit of pace werent a problem. After this came a last tight wee slope up outta the trees and back into the start/finish field. With the spectators watching I think everyone stuck the shoe down here and blasted across the finish line. 00:54:33 for my first lap it was a good lap with a few slow bits on the climbs where the bottle necks happened. I quickly passed the chip to Paul and with a good luck he was of.

Time for warm clothes, a seat, a sandwich and relax.

Paul came in after his first lap and told me it was a nightmare on his tyres. Not having time to work out lap times I thought he had a bad lap. Looking now at the times he shouldnt have worried he put in a great 00:52:58 I got the pedal down and went out again. After hamburger hill I came across Debbie Irvine who had went down hard on one of the rocks. She had a very deep cut on her knee but the blood flow didnt look that bad. I had no medical kit so the best I could do was tell her I will shout for the medical crew as I remembered they were parked just after this section. I didnt realise they had already been alerted to this and were looking for Debbie. I jumped off the bike and gave them a shout telling them she was just a few hundred yards back on the trail. I got back on the bike and finished the lap. 00:55:36 with a stop I was happy enough with that one too.

The talk in the pit area was about Debbie and the cut she had on her knee. It was a fairly bad one and I assumed she was out for the day. Little did I know she was bandaged up and back on the bike. Coming into the pit area to finish her lap I think she should have got an award for the bravest lap of the day. It turned out to be the end of the day for Debbie with a trip to A&E but she came back to cheer on her warrior team mate Molly Stack who blasted out the remainder of the day. Another great effort from two very strong Ladies. Well done to both.

Paul had changed the tyres for his second lap hoping to find a bit more grip. It was another good lap finishing 00:56:51

(Thanks to Aidan Stewart for the photo above)
My next lap was another decent one with no real dramas. The only worrying time was when I heard a hiss from my tyre. Thinking I was going to have to run back having no tubes the hissing stopped. The stans no tubes done its job well sealing the hole and on I went.

The time ticked down and lap times dropped a little. Paul was getting slower but still finishing strong every lap. I could feel I was slowing also and with one very near miss on Hamburger hill (Which I think should be re-named Debbie the warrior hill) I got a bit sideways on a landing but thankfully saved it and rode on hard. I decided to take the last lap a little steadier a mixture of tiredness and a sore bum made it more of a cruise than a racing lap. Paul went out on his last lap and when I realised he wasnt going to finish inside the time I got my self cleaned up and changed. We managed 12 laps in the end. Tough slog at times but always very different and enjoyable laps.

12 Hours done now time for the food.
The finish area had the legendary BBQ and fire already roaring. Stories of laps both fast and slow and how great the course was could be heard by all.
Big thanks firstly to 26extreme for the oppertunity to race under their colours. Secondly to Paul McArthur for sharing the pain. Last but not least to Tony Kelly and all the others from Cuchulainn Cycling Club for putting on another great race and post race BBQ, without your efforts we wouldnt have been there.

A mention also to all the other riders for the craic along the way. Good to see everyone enjoying the racing.

Spot Brand.

Un matí mogut, i tant.


http://spotbrand.com/bikes/product-page/?shopp_pid=2

Porta passa cables, miraré que hi poden fer, perquè això si que no, oi que no?

MTB, MTB, MTB.

Flying.

MTB, MTB, MTB.

Caldrà pedalar, oi que sí?

Orange Bikes

dissabte, d’agost 06, 2011

Custom adventure SS.

Perquè això és el què fem.


Fa dos dies sortida SS, amb llums perquè així ho requeriria la sortida a darrera hora, pel fet de que la sortida va començar a quarts de vuit de la tarda, i a on sempre varem atacar corriols i més corriols, per tornar finalment des de Canet per la platja fins a Caldetes, gelat passada la bolera i directes cap a casa passant per Llavaneres.

L'escalada cap a Canet des d'Arenys de Munt, mirant sempre de posar en pràctica la particular pedalada que l'Esteve ens ha proposat, i la sensació a diferència d'avui, sensacional.

Una pujada emocionant, una baixada posterior lenta, pel fet de que a la claror prèvia a l'arribada de la nit tenia un to rar, i això feia que la visió quedés mermada.


Una tornada a peu de mar única, on penses, "si ha de ser, que sigui així", i tant.

Les millores escalant seguint les instruccions esmentades són notables, menys fatiga, més velocitat, sembla que no, però és que sí.

Avui dia de MTB, pujades, baixades, per corriols de pam, i per pistes també, un enllaç de Dosrius a Can Bordoi per carretera, i que ha estat el pròleg d'un tram del més pur mtb, com el de després de Santa Mònica fins al rucs, passant per un nou tram obert fa pocs mesos.

Les sensacions a dalt de la bike a les primeres pendents,  dures, per passades les primeres seccions anar millorant el to, a  partir d'aquí els vols han estat propis de Dracs, i a on a cada quilòmetre consumit el pensament sempre ha estat, "anem a conquerir més espais".

Les bikes de 10/10, he de millorar un aspecte de la Vicious però, substituint el disc de fre del darrere, l'aranya del disc XTR 2007 presenta el defecte clàssic d'aquests, presenta una flexió estranya, agafada de la ma d'un soroll que anuncia trencadissa, posaré un 180 2011 o un 160 2007 nou, no ho sé, tinc els dos, oi que sí?

Sempre en zona aeròbica, per què no? això sí, a ritme interessant, i tant.

Aquesta setmana per diferents motius he estat per Platja d'Aro, quantes persones, ara feia temps que no hi anava, hi hauré de tornar, i també aprofitaré per rodar-hi, i tant que sí. Per decidir si passar-hi nit o no, ho tinc per decidir, oi que sí?

Dies de mtb, mtb, i més mtb, a on les bikes 100% rígides, i SS fan l'agost, i mai millor dit. Avui just 60 Km. amb un desnivell interessant segur, i a on passada la primera hora tot han estat bones sensacions, no les millors, sí bones, entre elles una a remarcar, la sensació de lleugeresa a les pujades més extremes i també la millora en els canvis de ritme, millor dit la velocitat d'aquests des de l'instant de pensar-ho a fer-ho.

Equipats 100% d'estiu.

Aigua, dos bidons de 750 ml. i mitja cervesa, menjar, un plàtan, i mig entrepà de tonyina.

Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma. Llums al primer dia, Powerled i Sigma darrera.

MTB, MTB, MTB.

Seven no diu res, què rar, insistiré, i tant.

Seven Cycles.


https://www.sevencycles.com/articles/berlin-bike.php

Una marca que podria ser interessant com Moots, o Black Sheep, o Vicious, interessant si contestessin als correus de petició d'informació, en el cas de Seven,  d'un quadre que supera per molt el que val cap dels millors quadres de les millors produccions customs del mercat, fa una setmana que hem demanat la possibilitat de que ens fabriquin una SS i no tenim cap resposta, normal, què vols un tractament HM? cal que cerquis un constructor HM, com?

El món a l'inrevés, i tant.

MTB, MTB, MTB.

divendres, d’agost 05, 2011

2010 Ellsworth Epiphany SST.1 w/ 2012 Fox RP23 Shock w/ Kashima coating.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=67032&cat=

No comments!!!

MTB, MTB, MTB.

Dean Bikes: "Dean són molt mítiques, les bones bicis es fan a Colorado".

No diré que no, sí que ja he dit que no.

Em passa que molts cops una marca la veig tants cops durant tants anys que ja és com si la tingués des de fa molt de temps, aquesta en el meu cas ha estat bike entre bikes a casa fa temps sense ser-hi mai.


http://www.deanbikes.com/menu.htm

No sé el perquè, perquè d'entrada no ho sé, el perquè no pot ser una alternativa, en Colorado em deia ahir,  "Dean són molt mítiques, les bones bicis es fan a Colorado", és senzilla aquesta afirmació, però no per això menys evident, Colorado penso com tu o quasi.

MTB, MTB, MTB.

2007 Santa Cruz Blur XC frame.

Si el que vols és pedalar assentat, és una bona bike, i tant.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=67050&cat=

Si estessim als USA amb salari d'aquí, en Colorado ja la tindria, 360€ més ports entre estats no seria una barrera difícil de superar, oi que  no?

Molt i molt superior a la meva Yeti ASR-SL del 2009, també millor que la del 2007, també, i que la del 2003 en menor grau, però encara terriblement superior.

Trenca la bieleta, crec recordar de titani.  Cal disposar-ne d'una de recanvi sempre, però sempre, tinc jo una bona proposta per evitar definitivament aquest inconvenient, un dia l'exposaré a aquest espai, o  no.

Les 2003 mítiques, però mítiques.

MTB, MTB, MTB.

Escalant assentat, bona bike, no és però la seva millor cara sí quan es tracta de baixar, Colorado no és sensació moto, però sí que hi és propera.

Una bike que no és lleugera, 2.500 g. crec recordar que pesava la darrera versió d'alumini en talla M, pesada per mi, cinquanta grams menys que la meva Superlight en talla M també.

Si no vols aquest problema de la bieleta, cerca una Superlight, i si decideixes assumir-la, la substitució d'aquesta,  jo diria que encara avui és de les millors dobles de XC del mercat.

dijous, d’agost 04, 2011

NAHBS 2011 Rookie of the Year: Rosene Hand Built Bicycles.



http://www.rosenebicycles.com/

NAHBS 2011 Best Off-Road Frame: Black Sheep Fabrication, Inc.


http://www.2011.handmadebicycleshow.com/2011/02/27/2011-nahbs-award-winners/

El què deiem, consolidant, consolidats?

MTB, MTB, MTB.

Groovy Cycleworks.

Seria un no parar de belles creacions, millor no parem, mtb, mtb, mtb.



http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7808466&postcount=26

Shamrock Cycles.

I parlant de 650b, per què no?



http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=686501


http://www.lugoftheirish.com/Shamrock_Cycles/Home.html

MTB, MTB, MTB.

Victoria Cycles.






Entenem el què siginifica aquesta creació?


MTB, MTB, MTB.

Fa res vaig publicar una de les seves creacions de 650b.

NAHBS AWARDS.


http://reviews.mtbr.com/nahbs-awards-get-major-overhaul

Mare meva quant de talent a una mateixa imatge, una possibilitat, totes les creacioins de les imatges per a mi, mtb, mtb, mtb.

 MTB, MTB, MTB.


2011 FOX F29 FIT TERRALOGIC 15QR 1 1/8 100mm.


http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=66452&title=2011-fox-f29-fit-terralogic-15qr-1-1-2f8-100mm&cat=8

Ho té tot per ser la suspensió perfecte per a una SS, no sé però si tot i ser del 2011,  és Kashima? Si és que no res de res, i tant que no.

Black Sheep unicrown titanium fork 29er.

Vaig a per ella, si ha de ser, serà!!!



http://classifieds.mtbr.com/showfull.php?product=67017&bigimage=spot21.jpg

MTB, MTB, MTB.

Colorado si aconsegueixo l'esmentada no miris més, podràs rodar-hi dies i dies i decidir després què fer.

Seven Cycles.

D'aquesta casa estem esperant proposta SS, 29er. i rígida 100%.

Alea Jacta Est!!!

Pearl Izumi Women.

Directes cap a casa els nous  equipaments complerts de Pearl Izumi,  que han de ser estrelles a la propera fita de l'any.

No sé si demà, però segur que la setmana que bé ja rodaran pel Maresme, i tant.

No hi ha talles més petites de PI, però si això segueix així haurem de canviar de marca.

Ahir a la matinada vaig estar a punt de decidir els meus equipaments per a la gran cita, però en el darrer instant vaig dubtar i per tant no va ser.

Entre ells, uns sí que seran a casa, oi que sí?




3 D Pro les protagonistes, les edicions limitades dels dos darrers anys també.

MTB, MTB, MTB.

Homes del Montseny.

Un dia el diumenge propi de les jornades a on a primera hora del matí penses, "avui serà un bon dia de mtb", sí ja ho sé, això sempre és així, però adonar-te i viure el pensament en directe abans de pujar encara les persianes de casa, abans de carregar les bikes a la VW, fa que el dia tingui un bon color, el millor color pel que fa a mtb.


Després d'un bon esmorzar a quarts de set del matí, marxem directes a Sant Celoni, a tres quarts de vuit ja som al punt de sortida.

Arranquem suaus, de pet cap a Arbúcies, i a on en arribar a Can Sitre coincidim amb tres ciclistes de carretera, un d'ells el fill del nostre amfitrió, no compartim taula, curiós, però no ho fem.

Mentre esmorzem, fem una aturada i recoloquem les bikes, ara les tenim a la vista, i pensava mentre no les veia, "si tenim mala sort i ens quedem sense bikes, tindrem dues IF, i tant".

Aquest dissabte, l'Esteve ens ha ajudat a millorar la nostra tècnica pedalant, ahir dimecres després de insistir dissabte  en posar en pràctica aquesta millora, vaig seguir practicant, i quina millora que suposa, més ràpid, menys cansat i molt, però que molt més divertit, però aquesta, la sortida d'ahir ja tindrà el seu moment de glòria, i tant.


Sortim d'esmorzar i escalem directes cap a Santa Fe, no és exactament així perquè derivem intencionadament cap a Riells, mentre escalem ens costa i molt posar a la pràctica els consells de l'Esteve, però insistim, tant assentats com drets, costa i molt, em descordino, però penso, "aquesta tècnica i dos més que ens va esmentar en Jordi seran la diferència d'aquests 2011-2012", i la veritat és que sé que això serà així.

Cal pensar que avui a la tarda ja estava per sota dels 67 Kg. lentament, molt lentament segueixo el camí cap als 65,5, Kg. a aquest punt posaré punt i final a aquesta persecució de tants mesos, i mesos, i mesos de mirar d'aconseguir el meu pes ideal per a ser un practicant de la meva disciplina feliç, i no oblidem que jo sóc "hipercolesterolèmic per factors hereditaris", és a dir que com més bondat faig millor, després de més de vint anys, ara des dels 18 anys, als darrers anàlisis de sang és el primer cop que estan a la zona alta del colesterol dolent i a la zona també alta dels triglicèrids, mai havia aconseguit uns resultats tan bons com aquests, sempre estava lluny, però lluny del topall, he de confiar així que els propers anàlisis seran els definitius, i tant.

Amb això el que vull dir és que el propòsit de després de Finale, de seguir rodant com sempre i únicament millorar dos aspectes concentrats en un de sol, com és perdre pes per escalar millor, ara passats més de dos anys, des d'ahir ja és una realitat.


De fet com ja vaig exposar, fa uns dies, no setmanes, que puc accelerar a dalt de la bike escalant i la sensació és de molta lleugera, que no rapidesa, però sí que em sento molt i molt bé a dalt de la bike, amb aquests petits detalls de millora de la tècnica pujant la progressió està siguent per a mi notabilíssima, per primera vegada des del 2009, a on va ser molt dur haver de posar peu tantes vegades, tan a Guilleries com a 24Ore, dur, també alñ Roc Maraton del 2010, i a Guilleries 2011, i a la meva primera Tramunbike, fet que fa que sigui prioritari per a mi millorar amb les sensacions pujant, en cap cas millorar la posició  a la classificació, que si és està més que bé, però prioritari quedar en darrer lloc tenint però les millors sensacions a dalt de la bike, i tant.

De Riells, directes a Gualba de Dalt, passant propers  a Dames d'Aigua de Can Prat, Gualba de Baix i Montnegre, què més podem demanar, bé sí una bona cervesa, com així va ser.

Converses, i converses, i converses de bikes, bikes, i més bikes.

Menjar, fruits secs, plàtan, un entrepà de truita de formatge feta, líquids, aigua, més aigua, gasosa i vi rosat, més dos cafès descafeïnats, finalment després de la sortida mitja cervesa i una cola.

Una jornada la de diumenge que ens ha portat una important millora a dalt de la bike, com diuen per casa, "si no hi ets no seria".

Quilòmetres per sota dels seixanta, desnivell, per sota dels 1.200 m.

Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.

Equipats d'estiu, 100% d'estiu!!!

MTB, MTB, MTB.

Vaig a preparar la crònica de la sortida d'ahir, i tant.

Sea Otter 2011: Fox Float Ti OUT?.

La forquilla amb coll de titani END?


http://www.bikeradar.com/news/article/sea-otter-2011-fox-float-ti-and-34-29er-forks-29914/

Ho dic perquè en Colorado em va comentar que està aturada la seva comercialització.

Seria interessant poder disposar d'aquesta informació, de si és així i en cas de ser que sí, el motiu, perquè és una forquilla amb el segell Colorado, "titani=Colorado".

MTB, MTB, MTB.

Cielo Reynolds 931.

http://www.genesisbikes.co.uk/fr/news/06/04/11/new-reynolds-tubing-some-unbelievable-chris-king-craft-with-video

MTB, MTB, MTB.

dimecres, d’agost 03, 2011

Bike transformations

We all love our bikes but from time to time we try new things, upgrade old parts or replace worn parts. We discussed bikes we ride while in scotland and what style of riding we do. Some people want new bikes. I want my bike working like new. I love the Trek and Scotland showed me I dont need a bigger bike. If anything I need a 29er ;-)

The skewer on my bike was damaged in transport. New part added tonight.I have recently been converted to Tubeless. Why has it taken me so long to change???? In Catalunya everyone seems to ride Tubeless. In Ireland and the uk there isnt as many people riding tubeless. After a failed first attempt my second attempt has been successful.
Bontrager Tubeless ready! No they arent. The rim needs an additional rim strip. When I installed the proper rim strip the tyres inflated onto the bead first time.

Trek nor the Dealer would take responsibilty for the wrong sized berings in the rocker. Finally the Dealer has paid for the berings. Not a good service from Trek Ireland. Why is Trek USA so much better than Trek UK and Ireland?

12 Hour Bull Raid 2011


Coming Soon.

New for 2011 2 Person effort.

TEAM: 26EXTREME

dimarts, d’agost 02, 2011

Moots MootoX...

Simon Bar, Sinister bikes.


http://www.pinkbike.com/photo/5978855/


http://www.sinisterbikes.com/sbforum/showthread.php?p=12949

Una marca diferent, germana de Banshee? jo diria que no són comparables, sí que veus què fan i penses, "curioses".

MTB, MTB, MTB.

El quadre ronda just per sobre dels 2 Kg. no és lleuger, no, però com a alternativa sí que a la distància sembla una possible bike per ser la 2a bike. Com a bike única no ho sé. No hi ha talla S, i la M té un TT considerable 24", que la fa inviable a casa, per sobre dels 60 cm. de TT estem en bikers de 1,80 aprox.

MTB, MTB, MTB.

Trek 69er-DUC32: 699$?

http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=66787&cat=

Jo no entenc res, si fa res estava a 1.200 $, quina por.

MTB, MTB, MTB.

853 Cotic BFe.


http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=7454185&postcount=117

Seria una bike que m'agradaria que passes per casa, el concepte UK, bé caldrà seguir-la.

MTB, MTB, MTB.