Sortida exigent aquesta tarda, pel desnivell que ha sortit, menys de tres hores de MTB.
Les sensacions bones, no les millors, però sí bones.
El punt més lluny on he anat, fins la vella casa d'en Cesc Fàbregas, a menys de 10 Km. de casa.
Les pujades d'avui, exigents, un xic menys que les d'ahir, per la seva duració, menor, no per la pendent.
El terreny un xic millor que ahir, per les pluges d'aquest matí. Avui fora de dos tallats de metre i mig, he baixat per tot arreu, una de les baixades amb una recepció de sauló, als darrers dos metres he tingut sensació de descontrol, és que no sé perquè m'he tirat per aquella bèstia de tobogan.
La Vicious millor que ahir, la vibració un xic menor del fre del darrera i no sempre la fa. No milloraré res més fins després de la primera setmana de maig.
Amb el desnivell d'avui, queda clar que estic en el bon camí per assumir dents de serra ara sí ara també proporcionals a les que tindré properament en cursa.
Ara ja tot està fet i tot està per fer.
L'equipament d'avui, d'estiu, sense pirates i sense armilla, únicament amb manegots als primers minuts i als darrers, baixant cap a casa.
Aigua un bidó i mig de 750 ml.
Menjar, res.
Eines les de sempre sense pastilles de fre de recanvi ni esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, d’abril 24, 2011
Black Sheep 69.
http://cgi.ebay.com/2008-Black-Sheep-69er-Single-Speed-Chris-King-17-MED-/160575610415?pt=Mountain_Bikes&hash=item25630d5e2f
Color, taronja, la baina dreta sense pintar, titani.
69, t'ha d'anar aquesta modalitat.
MTB, MTB, MTB.
Custom SS.
Curiosa construcció, punteres diferents per a mi, quan penso amb aquesta marca.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63524&cat=
El fons de les imatges tètric.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63524&cat=
El fons de les imatges tètric.
Campagnolo?
En Colorado m'envia aquesta imatge.
Què dec estar transmeten sobre aquesta marca, que en Colorado em faci arribar que Campagnolo sigui també aquesta imatge?
MTB, MTB, MTB.
Què dec estar transmeten sobre aquesta marca, que en Colorado em faci arribar que Campagnolo sigui també aquesta imatge?
MTB, MTB, MTB.
Crònica pendent.
La de la darrera sortida des de Salt.
Poso aquesta imatge pel fet de ser entre converses SS. No per ser representativa de la sortida. Sí pel fet que entre S i S hi ha un sender, i aquest sempre fa pujada, mtb, mtb, mtb.
Com tot em manca el moment precís, no per manca de temps, sí la "xispa" necessària per fer-la ben rodona.
Tot va fent el seu camí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Crònica d'un home del Montseny entre els guerrers de la Baronia de SAS.
Coming Soon.
Poso aquesta imatge pel fet de ser entre converses SS. No per ser representativa de la sortida. Sí pel fet que entre S i S hi ha un sender, i aquest sempre fa pujada, mtb, mtb, mtb.
Com tot em manca el moment precís, no per manca de temps, sí la "xispa" necessària per fer-la ben rodona.
Tot va fent el seu camí, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Crònica d'un home del Montseny entre els guerrers de la Baronia de SAS.
Coming Soon.
1600-40.
Ahir sortida per sota dels 60 Km.
Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat planers, de recuperació.
Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.
Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.
Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.
L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.
La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.
El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.
Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.
La tornada des de Canet per la platja un present encantador.
Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.
Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt, a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.
Aigua, els dos bidos de 750 ml.
Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.
Ara, hores després de la sortida d'ahir, avui, el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada, després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.
MTB, MTB, MTB.
El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma, bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.
Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí, que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.
Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat planers, de recuperació.
Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.
Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.
Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.
L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.
La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.
El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.
Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.
La tornada des de Canet per la platja un present encantador.
Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.
Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt, a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.
Aigua, els dos bidos de 750 ml.
Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.
Ara, hores després de la sortida d'ahir, avui, el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada, després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.
MTB, MTB, MTB.
El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma, bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.
Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí, que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.
divendres, d’abril 22, 2011
2006-2007-2009. 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Poc i puc fer, ara fa dos anys de la meva darrera participació de la cursa del darrer cap de setmana d'abril, ara primer de maig.
La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.
Al meu primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.
La sensació en cursa de la darrera edició, va ser, abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.
Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada, podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.
El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.
Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.
Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa, a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment, el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.
D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS, tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió, per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans.
MTB, MTB, MTB.
I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.
La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.
La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.
Al meu primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.
La sensació en cursa de la darrera edició, va ser, abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.
Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada, podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.
El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.
Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.
Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa, a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment, el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.
D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS, tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió, per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans.
MTB, MTB, MTB.
I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.
La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.
Crank Brothers Pump.
MTB, mTb, MTB.
Muntadors aspirants.
Sempre mirant i no veient, i el dia que penses que veus quelcom, per petit que sigui, és un gran dia.
MTB, MTB, MTB.
MTB, MTB, MTB.
Colorado, i tant que sí.
Un pas més en el ja de per sí emocionant escenari, i per aquest motiu cada hora, cada dia, tot és més interessant del que era, el perquè és així té la seva resposta, perquè primer has decidit que vols que sigui així. La resta picant pedra, això sí, va venint dia sí, dia també.
MTB, MTB, MTB.
Millores.
Ajustar-les una tasca infinita, oi que sí? i que sempre sigui així, o no.
710-690-680.
MTB, MTB, MTB.
710-690-680.
MTB, MTB, MTB.
Reposant.
Entre bikes, esperant al no res, sí que tot segueixi el seu curs, mentre estar, descansar és per a mi un veritable plaer.
Ocasions deixades anar, oportunitat deixades passar, entre elles agafades les que he pensat, "aquesta ha de venir cap a casa", entre moltes la Vicious, mentre hi sóc penso "que bé que sigui al fons, entre els dos un món".
MTB, mtb, MTB.
Ocasions deixades anar, oportunitat deixades passar, entre elles agafades les que he pensat, "aquesta ha de venir cap a casa", entre moltes la Vicious, mentre hi sóc penso "que bé que sigui al fons, entre els dos un món".
MTB, mtb, MTB.
Passada la cruïlla, hi ha més camí.
Com sona, aquesta opció ja camina.
Sortirà bé, o sortirà millor, les dues opcions són bones, oi que sí?
Un cop els plats i pinyons siguin casa, i aquestes bieles transformades, amb les cadenes seleccionades, el tema transmissió SS haurà pujat un graó a l'escala entre les millor opcions.
MTB, MTB, MTB.
Sortirà bé, o sortirà millor, les dues opcions són bones, oi que sí?
Un cop els plats i pinyons siguin casa, i aquestes bieles transformades, amb les cadenes seleccionades, el tema transmissió SS haurà pujat un graó a l'escala entre les millor opcions.
MTB, MTB, MTB.
Lligar bé o lligar curt?
Millor bé i si pot ser, poder lluir.
Lloc. BibiOci, pensament, "quin producte més original, diferent".
MTB, MTB, MTB.
Lloc. BibiOci, pensament, "quin producte més original, diferent".
MTB, MTB, MTB.
Inici del camí o una cruïlla més?
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63461&cat=
El vaig veure ahir al matí, aquesta matinada ja era venut.
Són lectures les dels "classifieds" del mtbr que sempre em fan volar pensaments divertits, interessants.
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=4919219&postcount=46
http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=6967818&postcount=91
Un tipus de manillar diferent per a mi, ara que tinc el pla de titani, 25, 4mm. 8º de 700 mm. en camí, bé, cada dia que passa noves opcions passen per poder ser.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’abril 20, 2011
Joia entre joies.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=63444&cat=
Aquesta si anessim en 3x9 i doble suspensió, seria.
MTB, MTB, MTB.
Entre somnis.
Ahir a la nit els metres de desnivell positiu i quilòmetres acumulats sí que són de tipologia Guilleries.
Per sota dels 20 Km. per sota dels 600 m +, ja ronda per sobre dels 3.000 m. + per cada 100 Km.
De fet sense sortir de casa, vull dir sense anar lluny puc fer el que poden ser unes Guilleries.
A la propera en lloc d'enfilar directament cap al Montalt des del cementiri, primer baixaré a Caldetes i després sí que escalaré fins a la porta que tanca l'accés al Montalt.
Entre aquesta baixada i dos trams de pujada que ahir vaig fer de baixada crec que podré seguir preparant el que m'agradaria poder dir IV "participació" a 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Avui no serà perquè tinc fissio a la tarda, i quan tinc fissió no agafo la bike. Si més no fins avui ho he fet així, això no vol dir que un cop a Sant Celoni després del fissió no ataqui un petit Montnegre, però no ho veig prudent.
Crec que aquesta serà la darrera visita al fissió abans del dia 1 de Maig.
M'agradaria ser a la sortida de les Guilleries pel fet de que rodaria amb el número de la meva classificació del 2009, fet que per a mi és una sensació genial.
Mentre lligo el dorsal al manillar amb les brides no hi penso, però un cop sóc a plena cursa sí que tinc estones on penso, "aquest ja el tinc". Podré sumar una IV edició siguent a l'arribada amb la caiguda del cavallers de la la llum i l'arribada de les fades de la nit?
Darrera setmana aquesta on cal que tanqui de forma metòdica tots els detalls del que en podria dir mini-preparació.
Avui al matí les sensacions són bones, més que això, molt bones.
Si finalment les Guilleries són, serà la meva quarta participació en solitari, i podríem dir, "tothom les fa sol", no és cert, es poden fer en grup, hi ha cada any petits grups de bikers que les fan junts, i sempre penso, "que bé que deu anar quan tens un cop de fatiga poder rodar els 100 Km. acompanyat", després com tot, fas el cap fort, no el cor, i segueixes pedalant, sempre que els veig venen del darrera, perquè jo a les Guilleries no recordo d'avançar a cap biker, i si ha passat deu ser una excepció, perquè únicament recordo abandonaments, és a dir, rodo amb un grup que en arribar a un control abandona, i així successivament fins a rodar sol.
A la darrera edició vaig rodar ara sí ara no entre dos bikers més, un anava amb una Ibis, quin mal al cor, una Ibis, era aquest, un biker experimentat de les Guilleries, crec recordar que havia participat a 13 edicions, 13!!!, increïble.
Va ser una edició curiosa, pel temps, diferent, per ser prudent, mai sé con seran les properes, si són.
L'equipament de les Guilleries, si es dóna el cas que hi participo, vull que sigui "l'equipament", i aquí comença un recorregut curiós, el culotte entre Pearl Izumi i Assos, el jersei entre Pearl Izumi i Pearl Izumi, una petita novetat que no serà de seguir així i que fa unes setmanes que miro de posar-hi remei, sense aconseguir-ho. La resta, les Sidi Dragon que encara seran aquest any, guants també el mateix, els de sempre, amb tancament amb la goma elàstica, ulleres, M-Frame transparents 100%, gràcies Colorado, casc com els guants i les Sidi, el Limar però també espero que sigui per darrera vegada, un error aquest casc, crec, he de pensar-hi més, i mitjons Gore Bike, crec, la tèrmica, la Rapha que ahir a la nit ja va ser la meva protecció per evitar la sensació de rodar moll de pit i esquena.
La bike, a punt, el fre del darrera un cop ben centrat fa un xic però un xic de soroll, no arriba a consolidar la vibració, i frena senzillament perfecte, com sona, el 180-160 100% Shimano XTR 2007 va respecte als meus Magura Marta, infinitament millor. Els punys passaran a millor vida després, no abans, pneumàtics no rodadors, els Ardent en 2.25, com sona, el seient, no el que va bé, sí el que ha de ser, llei Colorado del CC1103, el manillar, el que tinc, el de titani, va venint lentament, pinyó i plat 19-26, cadena de 8v, i arribats a aquest punt ja no puc fer cap canvi, prou n'he fet aquesta darrera setmana, i arriscats, per sort ahir el darrer ajust del fre del darrera va funcionar, si no, ja puc remuntar els Marta.
MTB, MTB, MTB.
Per sota dels 20 Km. per sota dels 600 m +, ja ronda per sobre dels 3.000 m. + per cada 100 Km.
De fet sense sortir de casa, vull dir sense anar lluny puc fer el que poden ser unes Guilleries.
A la propera en lloc d'enfilar directament cap al Montalt des del cementiri, primer baixaré a Caldetes i després sí que escalaré fins a la porta que tanca l'accés al Montalt.
Entre aquesta baixada i dos trams de pujada que ahir vaig fer de baixada crec que podré seguir preparant el que m'agradaria poder dir IV "participació" a 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Avui no serà perquè tinc fissio a la tarda, i quan tinc fissió no agafo la bike. Si més no fins avui ho he fet així, això no vol dir que un cop a Sant Celoni després del fissió no ataqui un petit Montnegre, però no ho veig prudent.
Crec que aquesta serà la darrera visita al fissió abans del dia 1 de Maig.
M'agradaria ser a la sortida de les Guilleries pel fet de que rodaria amb el número de la meva classificació del 2009, fet que per a mi és una sensació genial.
Mentre lligo el dorsal al manillar amb les brides no hi penso, però un cop sóc a plena cursa sí que tinc estones on penso, "aquest ja el tinc". Podré sumar una IV edició siguent a l'arribada amb la caiguda del cavallers de la la llum i l'arribada de les fades de la nit?
Darrera setmana aquesta on cal que tanqui de forma metòdica tots els detalls del que en podria dir mini-preparació.
Avui al matí les sensacions són bones, més que això, molt bones.
Si finalment les Guilleries són, serà la meva quarta participació en solitari, i podríem dir, "tothom les fa sol", no és cert, es poden fer en grup, hi ha cada any petits grups de bikers que les fan junts, i sempre penso, "que bé que deu anar quan tens un cop de fatiga poder rodar els 100 Km. acompanyat", després com tot, fas el cap fort, no el cor, i segueixes pedalant, sempre que els veig venen del darrera, perquè jo a les Guilleries no recordo d'avançar a cap biker, i si ha passat deu ser una excepció, perquè únicament recordo abandonaments, és a dir, rodo amb un grup que en arribar a un control abandona, i així successivament fins a rodar sol.
A la darrera edició vaig rodar ara sí ara no entre dos bikers més, un anava amb una Ibis, quin mal al cor, una Ibis, era aquest, un biker experimentat de les Guilleries, crec recordar que havia participat a 13 edicions, 13!!!, increïble.
Va ser una edició curiosa, pel temps, diferent, per ser prudent, mai sé con seran les properes, si són.
L'equipament de les Guilleries, si es dóna el cas que hi participo, vull que sigui "l'equipament", i aquí comença un recorregut curiós, el culotte entre Pearl Izumi i Assos, el jersei entre Pearl Izumi i Pearl Izumi, una petita novetat que no serà de seguir així i que fa unes setmanes que miro de posar-hi remei, sense aconseguir-ho. La resta, les Sidi Dragon que encara seran aquest any, guants també el mateix, els de sempre, amb tancament amb la goma elàstica, ulleres, M-Frame transparents 100%, gràcies Colorado, casc com els guants i les Sidi, el Limar però també espero que sigui per darrera vegada, un error aquest casc, crec, he de pensar-hi més, i mitjons Gore Bike, crec, la tèrmica, la Rapha que ahir a la nit ja va ser la meva protecció per evitar la sensació de rodar moll de pit i esquena.
La bike, a punt, el fre del darrera un cop ben centrat fa un xic però un xic de soroll, no arriba a consolidar la vibració, i frena senzillament perfecte, com sona, el 180-160 100% Shimano XTR 2007 va respecte als meus Magura Marta, infinitament millor. Els punys passaran a millor vida després, no abans, pneumàtics no rodadors, els Ardent en 2.25, com sona, el seient, no el que va bé, sí el que ha de ser, llei Colorado del CC1103, el manillar, el que tinc, el de titani, va venint lentament, pinyó i plat 19-26, cadena de 8v, i arribats a aquest punt ja no puc fer cap canvi, prou n'he fet aquesta darrera setmana, i arriscats, per sort ahir el darrer ajust del fre del darrera va funcionar, si no, ja puc remuntar els Marta.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 19, 2011
Nit.
És el que ha estat la darrera sortida, una aventura SOLO, darrera de casa, dues hores entre corriols, entre senders perfectament perfilats.
Ara entro per la porta de casa.
Havia de sortir, perquè m'he cruspit totes les pedres del Teide.
Mtb, mtb, mtB.
Fent camí.
Ara entro per la porta de casa.
Havia de sortir, perquè m'he cruspit totes les pedres del Teide.
Mtb, mtb, mtB.
Fent camí.
Un matí interessant?
Està per veure.
VW, quilòmetres, però en contrapartida temes interessants de bikes, bikes i més bikes.
D'aquest matí en podria sortir una crònica interessant.
MTB, MTB, MTB.
Si tot lliga propera crònica d'una visita més que interessant, a priori.
VW, quilòmetres, però en contrapartida temes interessants de bikes, bikes i més bikes.
D'aquest matí en podria sortir una crònica interessant.
MTB, MTB, MTB.
Si tot lliga propera crònica d'una visita més que interessant, a priori.
Colorado-John Deere.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=505368&page=33
Colorado, quin punt té aquesta John Deere.
Sempre que veig una Spot Brand penso en el procés de selecció de les SS.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’abril 18, 2011
Tema II.
Alternativa de pinyó, però d'alumini.
http://www.rennendesigngroup.com/sscog.html
No és una marca de bikes.
MTB, MTB, MTB.
http://www.rennendesigngroup.com/sscog.html
No és una marca de bikes.
MTB, MTB, MTB.
Tema I.
Q-Ring 34t SS. A la segona o tercera posició, sense tensor.
http://www.rotorbike.com/nueva/ingles/dh_qrings_104.htm
Mirant amb interès aquesta alternativa. Per mirar de cuidar els genolls.
MTB, MTB, MTB.
http://www.rotorbike.com/nueva/ingles/dh_qrings_104.htm
Mirant amb interès aquesta alternativa. Per mirar de cuidar els genolls.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)