A mig dia no abans perquè he estat tot el matí mirant de posar remei al soroll de la Vicious, amb l'EBB Phil Wood, els rodaments Shimano XTR 2007 i el joc de la roda del darrera.
Ahir a la nit ja vaig muntar la potència FSA OS99 115 mm. 6º+ i 31,8 mm. i el manillar Truvativ recte, 700 mm. 10º i 31,8 mm.
O sigui que a quarts d'una a Banyoles, aquest cop entre corriols però a peu, les bikes i els equipaments a dalt de la VW, esperant a l'aventura de després de Banyoles.
A Banyoles, ha estat bé, aquest any la presència més significativa ha estat l'Absalon, Lejarreta, Ruzafa i en Traiter.
Una pujada exigent.
Un dia més 100% de bike.
I era així de fred l'ambient que aquest any a l'arribada del guanyador, el mateix que el del darrer any, no hi havia la zona d'arribada tancada pels reporters, per aquest motiu un cop ha arribat els corredors han estat uns instant junts a l'arribada, poc més d'uns minuts, i com ells nosaltres també hem marxat.
Bé és així, a una propera edició ja hi haurà més ambient.
Cal però portar una bona càmera per a certificar cada instant.
Després però hem fet un bon dinar a una millor terrassa a la carretera que va de Banyoles a Besalú, que bé que hi hem estat, no dinat, que ha estat bé, però el millor el solet i l'estada descansant i gaudint de la seva escalfor.
Seguidament hem anat a Tortellà, i d'aquí a rodar entre senders i trams de carretera, amb un sol i pluja, de menys a més respectivament encisadors.
Com baixava el riu Llierca, quin espectacle, mare meva.
Quina joia arquitectònica el Pont de Llierca, impressionant. I ara és gratuit, s'hi pagava peatge al segle XIV, quina alçada i allargada, proper als 30x50 m. respectivament. Senzillament magnífic.
Quina tarda de bike amb sol, poc, amb pluja, suportable, amb paratges de somni, de rondalles, d'aventura, aventura i més aventura, l'Alta Garrotxa és un paradís pel MTB que fem a casa.
Cal perseverar en la línia de les decisions que hem pres al 2010 pel 2011-2012, i aquest tema de les estades a aquesta zona de volcans quedarà segellat definitivament.
Montagut, hi hem passat quan més plovia, però l'emoció com al Pont de Llierca, ens ha obligat a rodar pels seus carrers, una església magnífica. Entre carrers molts pensaments, de com ha de ser el recorregut, de com ha de ser l'arribada.
Com la de Montagut la de Tortellà una simbologia del poder feudal. Església i noblesa, un tàndem esfereïdor.
Una diada curiosa a Tortellà, una exposició coincident certament.
MTB, MTB, MTB.
Què tenen aquests espais que fa que en ser-hi pensis que cal fer-hi estada?
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
diumenge, de març 13, 2011
Hollowtech II bearing replacement.
http://faqload.com/faqs/bicycle-components/drivetrain/hollowtech-ii-bearing-replacement
Aquest procés permet evitar d'haver de substituir la caixa de "pedalier", o bé les dues o una sola, però que amb aquesta operació únicament subtituirem els rodaments.
Els útils tinc clar d'on han de venir.
http://www.enduroforkseals.com/id114.html
L'he vist cercant opinions de problemes de soroll amb l'EBB Phil Wood.
La roda del darrera de la Vicious no té més joc que el trinquet que les meves XTR, per tant substituiré els rodaments complerts Shimano XTR 2007 i miraré de cercar què passa amb l'EBB Phil Wood, perquè l'augment del soroll és coincident amb el canvi d'EBB.
Tinc una teoria de per què, per aquesta posaré una intervenció comparant els dos EBB, però primer em cal descartar rodaments i roda, rodaments, substituint queda clar si són o no, la roda, posant la Shimano XTR 2007 de 26" i ja estarà descartat.
Però el tema EBB Phil Wood tindrà el seu què i el per què igualment, perque he vist quelcom curiós en el procés de fabricació d'aquesta petita joia.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Holloetech II bearing replacement.
Bieles SS-Hollowtech II.
Colorado mira la biela i mira el plat, sense aranya amb el sistema similar al Hollowtech II, crec que és definitiu.
I nosaltres amb la comanda passada equipant els Shimano XTR 2007. No és una mala opció, a l'inrevés però veus aquesta alternativa i et quedes pensant, pel fet de que amb aquesta opció el plat no es veu limitat a 30-31-32 dents, pot ser amb les dents que volem, 26, 27, 28 i no hi ha problema amb l'estètica pel que fa referència a l'aranya dels tres plats. Així el problema de no haver-hi pinyó Chris King de més de 20 dents desapareix, plat més petit i poses punt i final a aquest tema.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Bieles-Hollowtech II.
New Eriksen Ti 29er Rohloff / SS Frame size M.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=61819&cat=
Per en Colorado, per a la Betty, per a mi, al 2.006, aquesta bike ho tenia tot, però tot, pel fet de que era roda 700, amb Rohloff, titani i la fabricació de les Moots de 26" que ja varem mirar de fer venir a casa sense èxit.
Avui però per aquests imports, ja no pot portar l'opció guia cables del canvi perquè anem amb SS, però fora d'això és una molt bona opció.
Renoi com està el mercat ple de bikes úniques a la venda, dia sí, dia també.
A aquell any cercàvem una bike softail o rígida de titani, 26", de titani, concretament tres unitats, Titus o Moots, Eleven o YBB-SL.
Va ser una època emocionant, que no va catalitzar pel fet de que les circumstàncies no van coincidir, el motiu és que no havia de ser, perquè podia ser el moment però finalment l'importador no podia gestionar la comanda, el que va provocar demores, i demores, i més demores. Nosaltres finalment varem decidir anar per altres opcions, per altres bikes que sí fos possible accedir-hi.
De fet amb en Colorado cada cert temps va sortint aquesta conversa, "recordes quant les volíem i el distribuïdor no estava per la labor?", i penses el que hauria estat de caminar aquesta opció.
Crec que fins l'arribada de la 29" hauríem anat amb elles, i moltes de les bikes amb les que hem rodat no haurien estat. Què és millor, no ho sé, sí que l'aventura no es va aturar al 2006 que és el que importa, i que aquesta ens ha portat fins a on som, que no indica res més que queda molt camí per fer, tant o més emocionant que el que hem fet fins avui.
No és exactament així, al 2004-2005 ja estàvem a Probike mirant de posar les rodes d'una Kona Unit a les Yeti's ARC, per què no va caminar no ho sé, en el seu lloc va entrar la Cannondale de roda 700 amb la Fatty. Però no era, senzillament no va funcionar.
Amb el pas dels dies, van venint sempre propostes, moltes molt interessants, d'altres no tant però sempre interessants, decidir-te per unes o per d'altres és la nostra decisió, i també per aquest motiu qui en viu les conseqüències som nosaltres mateixos. L'opció de seguir per un sender o bé mirar enrere i refer el camí en una direcció abans descartada és a les nostres mans, en definitiva cada decisió obra un nou-vell escenari.
Gaudim, mirem de gaudir d'aquest petit privilegi. Entre bikes, entre corriols a un país fet a mida per poder-ne gaudir.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de març 12, 2011
EWR OWB 29er frame.
http://urbanvelo.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/nahbs_09_friday158.jpg
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php/product/61443/cat/7/page/
El color, sí, les formes, bé curioses, els bidons a on van, però té un aire retro 92 que fa que tingui un espai a la meva retina del mtb 29".
Una bike UK?
MTB, MTB, MTB.
fireflybikes.
http://bostonbiker.org/tag/independent-fabrications/
http://fireflybicycles.com/blog
En Colorado em va comentar aquesta novetat.
SS d'escalada.
Per sota de vint-i-cinc quilòmetres, per sobre dels 1.000 m. +.
Perfilant ara sí, les Guilleries. Pujades avui infernals, on he posat peu i no sé pas si mai deixarà de ser així, amb la pujada al Montalt tancada per substituir l'antic pas ara el pas alternatiu és una v tancadíssima.
I tant la baixada com la pujada són avui per avui inassumibles per a mi, després d'aquest pas baixades provocadores tan que fer-les sembla fàcil però a on posar peu ha estat la moneda de canvi.
I entre torres de pujada a peu amb la bike a l'esquena.
Els Ardent els he inflat abans de sortir per sota dels 18 psi.
Els Maxxis Ardent 2.25 LUST, són l'inici d'una nova etapa Tubeless, la "NO AIR", ho dic perque les he anat baixant de pressió per veure amb diferents pressions per determinar la que m'aporta les millors prestacions per poder fer fàcil els trams difícils.
Bé pots rodar tan baix que sembla que sigui la carcassa la que fa la feina sense aire. A les baixades molt pronunciades he notat una certa flexió, cinquanta manxades i llestos.
Miraré a quina pressió vaig ara, però ja us puc avançar que per sota dels 15 psi segur, per no dir 12. Sí ja ho sé no té cap sentit, però que no vaig a 16 psi ho puc afirmar ara mateix. Si pressiono el pneumàtic amb els dits baixa més d'un centímetre però la reacció rodant del pneumàtic és de tenir un comportament com si anés a 20 psi.
Davant un cop a casa.
Darrera un cop a casa.
L'agulla no baixa d'aquí, no marca menys de 16 psi, no sé perquè. Desinflant a zero marca 16 psi. No puc utilitzar el manòmetre homologat del compressor perquè amb aquestes vàlvules no indica bé la pressió.
Roden bé, no sé quant de bé. A mi m'ha semblat que a tots els llocs on hi ha una mica de pendent de baixada, enseguida agafa velocitat, i a les zones de pujada amb fang no he notat que la Vicious tingués ganes de quedar-s'hi a fer la paradeta. Però crec que l'única manera de poder comparar és muntar les CrossMark i així tindré clar quina és la millor opció.
També emmascara el seu caràcter rodador que la pinça de fre del darrera amb el darrer canvi de pastilles no he aconseguit centrar a la perfecció la pinça i tocava una mica, ahir ja no però sí que a les darreres sortides anava un xic frenada, poc però clar podria ser que que sí que les sensacions amb els Python dels darrers dies no siguin les dels darrers mesos fent referència a la seva capacitat rodadora.
Que tancada la zona per on he rodat avui, sort que entre zones obagues també he vist la llum, no diré del sol, aquest era amagat entre un gruix important de núvols negres, però negres de veritat.
Equipat 100% d'hiver, però amb la jaqueta Gore paravent, no la Mavic d'hivern.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Aigua, un bidó de 750 ml.
Incidències, cap.
Avui entre corriols he conegut als propietaris de la muntanya anant cap a Coll de Pollastre, per on rodo durant tots aquests anys, són pagesos, i tenen els cotxes que a mi m'agradaria tenir, 2CV i 4L. M'han proposat que passi per casa seva a la propera vegada, així serà.
MTB, MTB, MTB.
Perfilant ara sí, les Guilleries. Pujades avui infernals, on he posat peu i no sé pas si mai deixarà de ser així, amb la pujada al Montalt tancada per substituir l'antic pas ara el pas alternatiu és una v tancadíssima.
I tant la baixada com la pujada són avui per avui inassumibles per a mi, després d'aquest pas baixades provocadores tan que fer-les sembla fàcil però a on posar peu ha estat la moneda de canvi.
I entre torres de pujada a peu amb la bike a l'esquena.
Els Ardent els he inflat abans de sortir per sota dels 18 psi.
Els Maxxis Ardent 2.25 LUST, són l'inici d'una nova etapa Tubeless, la "NO AIR", ho dic perque les he anat baixant de pressió per veure amb diferents pressions per determinar la que m'aporta les millors prestacions per poder fer fàcil els trams difícils.
Bé pots rodar tan baix que sembla que sigui la carcassa la que fa la feina sense aire. A les baixades molt pronunciades he notat una certa flexió, cinquanta manxades i llestos.
Miraré a quina pressió vaig ara, però ja us puc avançar que per sota dels 15 psi segur, per no dir 12. Sí ja ho sé no té cap sentit, però que no vaig a 16 psi ho puc afirmar ara mateix. Si pressiono el pneumàtic amb els dits baixa més d'un centímetre però la reacció rodant del pneumàtic és de tenir un comportament com si anés a 20 psi.
Davant un cop a casa.
Darrera un cop a casa.
L'agulla no baixa d'aquí, no marca menys de 16 psi, no sé perquè. Desinflant a zero marca 16 psi. No puc utilitzar el manòmetre homologat del compressor perquè amb aquestes vàlvules no indica bé la pressió.
Roden bé, no sé quant de bé. A mi m'ha semblat que a tots els llocs on hi ha una mica de pendent de baixada, enseguida agafa velocitat, i a les zones de pujada amb fang no he notat que la Vicious tingués ganes de quedar-s'hi a fer la paradeta. Però crec que l'única manera de poder comparar és muntar les CrossMark i així tindré clar quina és la millor opció.
També emmascara el seu caràcter rodador que la pinça de fre del darrera amb el darrer canvi de pastilles no he aconseguit centrar a la perfecció la pinça i tocava una mica, ahir ja no però sí que a les darreres sortides anava un xic frenada, poc però clar podria ser que que sí que les sensacions amb els Python dels darrers dies no siguin les dels darrers mesos fent referència a la seva capacitat rodadora.
Que tancada la zona per on he rodat avui, sort que entre zones obagues també he vist la llum, no diré del sol, aquest era amagat entre un gruix important de núvols negres, però negres de veritat.
Equipat 100% d'hiver, però amb la jaqueta Gore paravent, no la Mavic d'hivern.
Eines les de sempre, sense esprai d'escuma.
Aigua, un bidó de 750 ml.
Incidències, cap.
Avui entre corriols he conegut als propietaris de la muntanya anant cap a Coll de Pollastre, per on rodo durant tots aquests anys, són pagesos, i tenen els cotxes que a mi m'agradaria tenir, 2CV i 4L. M'han proposat que passi per casa seva a la propera vegada, així serà.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Maxxis Ardent 2.25 LUST.
Millores per a la Vicious The Motivator SS.
Els frens Magura Marta 180-160 no sé perquè a les baixades de més pendent no van bé, el del darrera ara un cop ben centrat frena de manera brusca i poc predictiva, el del davant senzillament no frena.
De fet fa molts dies que estic així, però ahir al rodar amb les Maxxis Tubeless, el ritme de baixada ja és més similar al de la Superlight, fet que afavoreix que els defectes aflorin.
Les manetes perden el seu recorregut inicial per quedar com gomoses.
El manillar no pot ser de 610 mm. és tan estret que per la força que he de fer a les pujades amb la SS, portant els braços tancats escalant dret vaig amb una posició tan forçada que no us diré que és el que em fa mal, però decididament no puc anar amb 610 mm. Tampoc puc rodar amb la potència a -6º, a mig camí he modificat la posició i l'he posat a 6º+.
Però amb aquesta combinació, de potència Syntace F99 90 mm. 6º+, 25,4 mm. i manillar Easton Monkey Lite SL doble alçada, 610 mm. 25,4 mm, no hem fa sentir ben posicionat a dalt de la SS.
Avui muntaré la potència FSA OS99 115 mm. 6º+, 31,8 mm. i el manillar Truvativ 700 mm. 10º, 31,8 mm.
A partir d'aquí estic pensant amb amb aquest conjunt portar-lo a sorrejar, esborrar tots els logos identificatius i anoditzar-les, perquè els components m'agraden però no com van pintats, amb el mateix color que les bieles Shimano XTR 2007, vull dir el color fosc d'aquestes.
Així com també valoro de retallar els braços de les bieles Shimano del 2003, i portar-les a sorrejar, aleshores potència, tija i manillar anirien anoditzades amb el color d'aquestes, si aquest fos el pas, cercaria dues pinces de fre Shimano XTR 2007 noves els hi posaria a la Yeti ASR-SL del meu germà i les seves que són del 2003, anirien amb les manetes del 2007 noves que estic a punt de fer venir, pas aquest darrer comentat i coincident amb en Colorado.
El joc de la roda posterior és important, valorant estic si proposar a un bon taller especialitzat, perquè de dos joc me'n faci un de sol, vull dir, boixes Shimano XTR 2007 de les rodes de 26" que tinc, amb radis i llanta Shimano XT 29".
Abans de fer aquest pas, de muntar-les anoditzaria la llanta amb el mateix color que la boixa XTR.
Punt feble d'aquesta proposta, no aniria amb una boixa específica SS, que per a mi és un detall important.
Punt fort d'aquesta proposta, que són dos, el primer, llanta 100% Tubeless, boixa lleugera i molt però que molt fiable, el segon, per a mi menys important si ho has de fer una vegada però a tenir en compte, muntar un conjunt de rodes "fiables i lleugeres", light per a mi en 29" és rondar els 1.600 g. cal esmentar que no penso amb una llanta que no sigui 100% Tubeless, fet que incrementa uns 150 g. el pes del conjunt, un joc de rodes amb llantes NoTubes ronda els 1.500 g. amb el kit per a Tubeless, així que 1.600 g. és per a mi un molt bon pes, amb això aquest segon punt va per valorar el conjunt acabat, vers el preu final.
Si construeixo un conjunt de rodes des de zero, boixes radis i llanta, 900 €, no contemplo cap altre boixa que no sigui la DT240, SS CL pel darrera. La llanta ja no ho sé després de veure les 7 hores d'en Colorado per muntar els Maxxis CrossMark LUST a la llanta NoTubes Crest?, passant per visitar un taller de canvi de pneumàtics de cotxe especialitzat per mirar de que aquests es posessin a lloc, no sé quina hauria de ser la llanta. Un punt molt negatiu, la meva experiència en encarregar unes rodes a la carta ha estat molt negativa, al final les he anulat. Perquè fa tant temps de l'encarrec que ja no vaig en 26".
L'alternativa de fer de dos jocs de rodes un sol joc, és perquè dels dos jocs XTR 2007 no en treuré més de 650-670€, si agafo desmunto les boixes d'aquestes, inversió zero, i no he de fer el pas farragós de relacionar-me per vendre les rodes que és un risc d'obrir la porta a un problema i a una negociació que m'incomode.
Desmunto les rodes Shimano XT de 29", inversió zero, porto a anoditzar l'aro, uns 100€, munto jo mateix la roda i la porto a centrar al taller especialitzat, que com a molt em demanarà 60 € per acabar la feina, total 160 €, posem 200€, si el taller no vol fer aquest feina cap problema, compro l'útil i aprenem d'una vegada per totes a muntar rodes, que és laboriós sí, però en cap cas complicat. Actualment no tinc tant temps, però res queda sense compensació, tinc menys temps però moltes ganes de fer, el que implica que la jornada encara té més hores ara.
Ja aniré posant més informació dels passos fets i a fer. Que són pocs però molt i molt divertits.
MTB, MTB, MTB.
De fet fa molts dies que estic així, però ahir al rodar amb les Maxxis Tubeless, el ritme de baixada ja és més similar al de la Superlight, fet que afavoreix que els defectes aflorin.
Les manetes perden el seu recorregut inicial per quedar com gomoses.
El manillar no pot ser de 610 mm. és tan estret que per la força que he de fer a les pujades amb la SS, portant els braços tancats escalant dret vaig amb una posició tan forçada que no us diré que és el que em fa mal, però decididament no puc anar amb 610 mm. Tampoc puc rodar amb la potència a -6º, a mig camí he modificat la posició i l'he posat a 6º+.
Però amb aquesta combinació, de potència Syntace F99 90 mm. 6º+, 25,4 mm. i manillar Easton Monkey Lite SL doble alçada, 610 mm. 25,4 mm, no hem fa sentir ben posicionat a dalt de la SS.
Avui muntaré la potència FSA OS99 115 mm. 6º+, 31,8 mm. i el manillar Truvativ 700 mm. 10º, 31,8 mm.
A partir d'aquí estic pensant amb amb aquest conjunt portar-lo a sorrejar, esborrar tots els logos identificatius i anoditzar-les, perquè els components m'agraden però no com van pintats, amb el mateix color que les bieles Shimano XTR 2007, vull dir el color fosc d'aquestes.
Així com també valoro de retallar els braços de les bieles Shimano del 2003, i portar-les a sorrejar, aleshores potència, tija i manillar anirien anoditzades amb el color d'aquestes, si aquest fos el pas, cercaria dues pinces de fre Shimano XTR 2007 noves els hi posaria a la Yeti ASR-SL del meu germà i les seves que són del 2003, anirien amb les manetes del 2007 noves que estic a punt de fer venir, pas aquest darrer comentat i coincident amb en Colorado.
El joc de la roda posterior és important, valorant estic si proposar a un bon taller especialitzat, perquè de dos joc me'n faci un de sol, vull dir, boixes Shimano XTR 2007 de les rodes de 26" que tinc, amb radis i llanta Shimano XT 29".
Abans de fer aquest pas, de muntar-les anoditzaria la llanta amb el mateix color que la boixa XTR.
Punt feble d'aquesta proposta, no aniria amb una boixa específica SS, que per a mi és un detall important.
Punt fort d'aquesta proposta, que són dos, el primer, llanta 100% Tubeless, boixa lleugera i molt però que molt fiable, el segon, per a mi menys important si ho has de fer una vegada però a tenir en compte, muntar un conjunt de rodes "fiables i lleugeres", light per a mi en 29" és rondar els 1.600 g. cal esmentar que no penso amb una llanta que no sigui 100% Tubeless, fet que incrementa uns 150 g. el pes del conjunt, un joc de rodes amb llantes NoTubes ronda els 1.500 g. amb el kit per a Tubeless, així que 1.600 g. és per a mi un molt bon pes, amb això aquest segon punt va per valorar el conjunt acabat, vers el preu final.
Si construeixo un conjunt de rodes des de zero, boixes radis i llanta, 900 €, no contemplo cap altre boixa que no sigui la DT240, SS CL pel darrera. La llanta ja no ho sé després de veure les 7 hores d'en Colorado per muntar els Maxxis CrossMark LUST a la llanta NoTubes Crest?, passant per visitar un taller de canvi de pneumàtics de cotxe especialitzat per mirar de que aquests es posessin a lloc, no sé quina hauria de ser la llanta. Un punt molt negatiu, la meva experiència en encarregar unes rodes a la carta ha estat molt negativa, al final les he anulat. Perquè fa tant temps de l'encarrec que ja no vaig en 26".
L'alternativa de fer de dos jocs de rodes un sol joc, és perquè dels dos jocs XTR 2007 no en treuré més de 650-670€, si agafo desmunto les boixes d'aquestes, inversió zero, i no he de fer el pas farragós de relacionar-me per vendre les rodes que és un risc d'obrir la porta a un problema i a una negociació que m'incomode.
Desmunto les rodes Shimano XT de 29", inversió zero, porto a anoditzar l'aro, uns 100€, munto jo mateix la roda i la porto a centrar al taller especialitzat, que com a molt em demanarà 60 € per acabar la feina, total 160 €, posem 200€, si el taller no vol fer aquest feina cap problema, compro l'útil i aprenem d'una vegada per totes a muntar rodes, que és laboriós sí, però en cap cas complicat. Actualment no tinc tant temps, però res queda sense compensació, tinc menys temps però moltes ganes de fer, el que implica que la jornada encara té més hores ara.
Ja aniré posant més informació dels passos fets i a fer. Que són pocs però molt i molt divertits.
MTB, MTB, MTB.
Etiquetas:
Perfilant la Vicious II.
divendres, de març 11, 2011
Black Cat.
http://reviews.mtbr.com/nahbs/2011/03/10/black-cat-bicycles-steel-29er-singlespeed/black-cat-29er/
El que m'agrada, la potència curvada i el pinyó que crec deu ser de 23 dents o més?
Les punteres no les entenc, en cap cas.
El Top Tube l'identifico amb Retrotec no amb Black Cat.
El tub tija sembla el d'una Durance o una Genius de les primeres, vull dir per què aquest angle tan marcadament baixador? Podria pensar que és pel fet amb una SS sempre quan has de superar pujades infernals vas dret, aleshores afavorim que sigui baixant que ens ajudi el tub tija, podria ser però no ho sé.
Per què hi posa un gruix a sota de la potència si va negativa?
Un sol torniol de fixació per a la potència, serà suficient?
El seient la punta cal que miri cap al cel? fa mal als ull, o és que la tija com a la ML-7, no pot corregir l'angle tan accentuat del tub tija i no podràs posar mai el seient pla?
MTB, MTB, MTB.
El que m'agrada, la potència curvada i el pinyó que crec deu ser de 23 dents o més?
Les punteres no les entenc, en cap cas.
El Top Tube l'identifico amb Retrotec no amb Black Cat.
El tub tija sembla el d'una Durance o una Genius de les primeres, vull dir per què aquest angle tan marcadament baixador? Podria pensar que és pel fet amb una SS sempre quan has de superar pujades infernals vas dret, aleshores afavorim que sigui baixant que ens ajudi el tub tija, podria ser però no ho sé.
Per què hi posa un gruix a sota de la potència si va negativa?
Un sol torniol de fixació per a la potència, serà suficient?
El seient la punta cal que miri cap al cel? fa mal als ull, o és que la tija com a la ML-7, no pot corregir l'angle tan accentuat del tub tija i no podràs posar mai el seient pla?
MTB, MTB, MTB.
29" Crumpton Cycles: 16 lbs.
http://reviews.mtbr.com/nahbs/files/2011/03/crumpton-29er.jpg
Bé, extrema, no és el meu tipus de bike avui, però això ve a ser una Look de 26" en 29".
Les rodes una raresa extesa avui, no pas fa uns mesos.
MTB, MTB, MTB.
Bé, extrema, no és el meu tipus de bike avui, però això ve a ser una Look de 26" en 29".
Les rodes una raresa extesa avui, no pas fa uns mesos.
MTB, MTB, MTB.
DEAN ORANGE-TI.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=690365
Fa uns dies que la veig veure, em va deixar dubtós el posicionament del biker, tija amb retrocés, seient amb les guies posicionades molt enrere, com si fos petita per a ell.
Avui però únicament he vist el quadre Dean.
Vull dir que el què té, és el color taronja, no hi puc fer res, no hi vull fer res. Aquesta petita joia si vol, que vingui, vols venir?
MTB, MTB, MTB.
Fa uns dies que la veig veure, em va deixar dubtós el posicionament del biker, tija amb retrocés, seient amb les guies posicionades molt enrere, com si fos petita per a ell.
Avui però únicament he vist el quadre Dean.
Vull dir que el què té, és el color taronja, no hi puc fer res, no hi vull fer res. Aquesta petita joia si vol, que vingui, vols venir?
MTB, MTB, MTB.
Ibis 29".
29er
We have made no secret that we are working on a 29" wheeled suspension bike. As a result, there has been a lot of speculation about when we will release it and what features it will have.
With the Mojo, the Mojo SL, the Tranny and the HD we’ve set a standard that we feel obliged to meet or surpass with each new bike. With each new bike we release, we’re in competition with ourselves, a challenge we don’t take lightly. We want to produce the best bike we possibly can.
It takes a lot of time and effort to do this, and we don’t think that our loyal Ibis fans would accept anything less.
Here’s a little bit of information about our process:
After we decide among ourselves what kind of a bike we want to build and how we want it to ride, Dave Weagle of dw-link fame is consulted on the suspension requirements. This is a big and important step in and of itself. From there we develop gestural drawings with Roxy, our designer. Then we bring those sketches into a CAD program and develop them further with our engineer Colin and Roxy working together. When we've got a lot of that work complete, we go 3D. Colin and Roxy begin to work with our ace CAD jockeys and refine, optimize and beautify over and over, until we get the functionality, performance and aesthetic we demand.
In the case of the Mojo that came out in 2005, this was a three year process that cost us half-a-million dollars, and 1900 hours of time on the CAD machine. We've gotten better and faster, but it's still by no means a fast process.
When we began development on the 29er over two-and-a-half years ago, we decided we wanted to try some things that have never been tried before. The frame is going to be very lightweight and will have some revolutionary features. It will be the most technologically advanced frame we have ever done.
Here’s what we can tell you right now. We hope you understand and we appreciate your patience.
* It will not be ready this riding season.
* We hope to have the first prototype by Eurobike (Sept 1ish).
* It's going to be carbon fiber and dual suspension.
* It will be very lightweight.
* It will feature the dw-link suspension.
We’re stoked so many of you have expressed an interest in our upcoming 29er, so we wanted to let you know where it stands. We won’t have you riding it this season, but stay tuned--it will be worth the wait!
http://www.ibiscycles.com/bikes/29er/
We have made no secret that we are working on a 29" wheeled suspension bike. As a result, there has been a lot of speculation about when we will release it and what features it will have.
With the Mojo, the Mojo SL, the Tranny and the HD we’ve set a standard that we feel obliged to meet or surpass with each new bike. With each new bike we release, we’re in competition with ourselves, a challenge we don’t take lightly. We want to produce the best bike we possibly can.
It takes a lot of time and effort to do this, and we don’t think that our loyal Ibis fans would accept anything less.
Here’s a little bit of information about our process:
After we decide among ourselves what kind of a bike we want to build and how we want it to ride, Dave Weagle of dw-link fame is consulted on the suspension requirements. This is a big and important step in and of itself. From there we develop gestural drawings with Roxy, our designer. Then we bring those sketches into a CAD program and develop them further with our engineer Colin and Roxy working together. When we've got a lot of that work complete, we go 3D. Colin and Roxy begin to work with our ace CAD jockeys and refine, optimize and beautify over and over, until we get the functionality, performance and aesthetic we demand.
In the case of the Mojo that came out in 2005, this was a three year process that cost us half-a-million dollars, and 1900 hours of time on the CAD machine. We've gotten better and faster, but it's still by no means a fast process.
When we began development on the 29er over two-and-a-half years ago, we decided we wanted to try some things that have never been tried before. The frame is going to be very lightweight and will have some revolutionary features. It will be the most technologically advanced frame we have ever done.
Here’s what we can tell you right now. We hope you understand and we appreciate your patience.
* It will not be ready this riding season.
* We hope to have the first prototype by Eurobike (Sept 1ish).
* It's going to be carbon fiber and dual suspension.
* It will be very lightweight.
* It will feature the dw-link suspension.
We’re stoked so many of you have expressed an interest in our upcoming 29er, so we wanted to let you know where it stands. We won’t have you riding it this season, but stay tuned--it will be worth the wait!
http://www.ibiscycles.com/bikes/29er/
Dies de MTB.
Hi ha propòsits més fàcils de portar a terme que d'altres, una proposta de dieta Mediterrània començant per un bon vi, és una d'aquestes, com ho és poder gaudir d'un Vinya Selva de Mar 2004 ara a les prèvies a fer un bon dinar.
Alba a la teva salut i a la d'en Xavi, perquè aquest camí ens porti sempre a bon port.
MTB, MTB, MTB.
La Selva de Mar, Mas Estela un exemple de lluita, de sacrifici, d'anys de perseverança per portar a terme un somni, avui ja una realitat.
Vins de rigor, entre ells diferint, el moscatell un dels misteris cultivat amb la millor de les tradicions de Mas Estela.
Ja no et dic la garnatxa vella, per morir gaudint del sabor dels millors moments. Aquest darrer un sabor reservat als Déus, de ben segur, amb això sí puc dir que una sensació en gaudir-ne és sentir-se una mica Déu.
Quan estigui pedalant al quilòmetre 65 de Les Guilleries pensaré amb ells amb el com i el perquè d'una vida dedicada a la creació d'un bon vi.
De mentre entre aroma i aroma de la Selva de Mar, aquesta imatge de fa vint anys de l'avi al cel sigui.
I aquesta de fa uns instants d'en Xavier.
I aquesta de ja fa uns tres anys.
Seguirem remant, i remant, i remant, perquè tot sigui com era i res torni a ser el que era.
La radio la de l'avi al cel sigui un apassionat de les noves tecnologies.
El tren, Märklín sempre, proposat pel pare al cel sigui, a dos menuts. Un va triar la màquina de vapor, el segon l'aparca vagons, està clar qui és l'un i qui és l'altre oi?
MTB, MTB, MTB.
Alba a la teva salut i a la d'en Xavi, perquè aquest camí ens porti sempre a bon port.
MTB, MTB, MTB.
La Selva de Mar, Mas Estela un exemple de lluita, de sacrifici, d'anys de perseverança per portar a terme un somni, avui ja una realitat.
Vins de rigor, entre ells diferint, el moscatell un dels misteris cultivat amb la millor de les tradicions de Mas Estela.
Ja no et dic la garnatxa vella, per morir gaudint del sabor dels millors moments. Aquest darrer un sabor reservat als Déus, de ben segur, amb això sí puc dir que una sensació en gaudir-ne és sentir-se una mica Déu.
Quan estigui pedalant al quilòmetre 65 de Les Guilleries pensaré amb ells amb el com i el perquè d'una vida dedicada a la creació d'un bon vi.
De mentre entre aroma i aroma de la Selva de Mar, aquesta imatge de fa vint anys de l'avi al cel sigui.
I aquesta de fa uns instants d'en Xavier.
I aquesta de ja fa uns tres anys.
Seguirem remant, i remant, i remant, perquè tot sigui com era i res torni a ser el que era.
La radio la de l'avi al cel sigui un apassionat de les noves tecnologies.
El tren, Märklín sempre, proposat pel pare al cel sigui, a dos menuts. Un va triar la màquina de vapor, el segon l'aparca vagons, està clar qui és l'un i qui és l'altre oi?
MTB, MTB, MTB.
dijous, de març 10, 2011
Maxxis Ardent 29" LUST 2.25-Maxxis CrossMark 29" LUST 2.1-Hutchinson Python 29" 2.0 Tubeless Ready. .
Els que porto els Hutchinson Python Tubeless Ready 2.0, per què no els vull seguir portant? perquè he de rodar a 23-25 psi si vull evitar de destruir els laterals del pneumàtic, i tot i aixi, crec que ja vaig pel tercer o quart joc, crec que els de la imatge seria el quart.
També tinc el problema que a les pujades de molta pendent amb aquesta pressió el pneumàtic llisca mitja volta i les conseqüències són estrebades importants a nivell muscular.
Els Python els més lleugers amb diferència, però la càrrega de líquid que hi he de ficar doble fins i tot triplica la d'un Tubeless convencional, perquè si no es va desinflant durant la sortida.
Les Maxxis CrossMark LUST 2.1, rodadors en 26" robustos tipus Monorail, però més lents que aquests i que els Larsen, similars que els Python. En 29" veurem que diu en Colorado, perquè ell ja els porta posats, tota una aventura que si ell creu convenient ja ens exposarà.
El pes dels CrossMark és més elevat que el dels Python. Però pots rodar a pressions inferiors, amb 26" a 19-20 psi, amb 29" s'haurà de veure. Les parets laterals del CrossMark són com a mínim el doble que la dels Python.
Detall, amb els Maxxis de 29" amb una càrrega i mitja de líquid i a rodar, a diferència dels Python, que en necessiten unes tres.
Si fem números, els Python al final no són molt més lleugers que els CrossMark, 650 g. més 180 g de líquid, 830 g. els CrossMark, 825 g. més 90 g. de líquid, 915g. la diferència són 85 g. per penumàtic, 170 g. per deixar de patir per haver de finalitzar l'aventura per haver esmicolat els laterals del Tubeless Ready, des del meu punt de vista, val i molt la pena fer el canvi.
Amb els Maxxis LUST poden seguir rodant sense líquid, amb els Python, aquests últims sempre han de funcionar amb el líquid, si aquest s'asseca o per aquest motiu ens en queda menys a dins i el líquid no pot segellar, les pèrdues que sempre té pel propi sistema Tubeless Ready fan que inflar sigui a cada sortida o que el pensament sigui "hauré perdut pressió, hauré d'inflar per evitar de tallar el lateral?". Aquest darrer pensament és el que vull deixar de tenir a les sortides més divertides, que jo diria que són totes.
Els Maxxis Ardent LUST 2.25. Els Panzers alemanys dels pneumàtics, pel pes, a la barrera dels 900 g. cada unitat, sí, sí com sona, sort que és LUST. Menys rodadors d'entrada que el CrosMark i també que els Python, que aquests darrers de ben segur, cal esmentar que els Ardent pesen 500 g. més el joc que els Python. Però passa com als CrossMark, aquests 500 g. finalment són uns 300g. pel fet de les diferències de volum de líquid segellant, entre els Tubeless, que necessiten menys líquid i els Tubeless Ready, que els hi cal molt més líquid per a poder ja no, no punxar si no mantenir-se inflats.
Per què vull avui els Ardent amb 2.25 i no els CrossMark amb 2.1? pel fet de que penso que si bé arrossegaré més amb els Ardent, també aniré molt més còmode, tot i que he de dir que aquest 2.25 no ho semblen, fins que els peses. Dic còmode perquè tenen un bon coixí i perquè crec, cal fer el test, que podré rodar bé a 16-18 psi.
Aquest 500 g. que són finalent 300 g. pel tema del líquid segellant esmentat, s'han manifestat ràpidament.
Però si no és així sempre puc estirar del joc de CrossMark que també tinc.
Bé "las espadas están en alto", tan bon punt surti, posaré les primeres impressions.
Quines ganes tenia, tinc, de tenir-les, de rodar amb pneumàtics 100% Tubeless.
Crec que aniré més descansat, passats els quilòmetres, pel fet de que l'Ardent a 16-18 psi, si és confirma que puc rodar aquesta pressió, absorbirà els impactes millor que el Python a 23-25 psi, aniré també més ràpid passades les hores per aquest fet i que pujant milloraré encara més la capacitat d'escalada ja de per si molt bona amb la 29" i SS, per aquest mateix motiu la pressió més baixa dels Ardent, i baixant per aquest factor i perquè la carcassa és més reforçada podré afrontar les zones amb més seguretat.
MTB, MTB, MTB.
Curiós feia anys que no veia aquests grumolls dins del pneumàtic.
L'aspecte dels Ardent a la Vicious fan por.
El conjunt per la construcció detall darrere detall, de 8/10, em manca per millorar la funcionalitat únicament amb l'arribada del manillar i la tija de titani.
M'0blidava que em manca posar remei al joc de la roda del darrera, joc del trinquet i la roda no de l'eix, per tant baixo un punt i la Vicious queda en 7/10.
MTB, MTB, MTB.
També comentar que he substituit la potència Syntace F99 105 mm. 6º +, per la Syntace F99 90 mm. 6º-, perseguint la millor posició per rodar en pla i escalant.
També tinc el problema que a les pujades de molta pendent amb aquesta pressió el pneumàtic llisca mitja volta i les conseqüències són estrebades importants a nivell muscular.
Els Python els més lleugers amb diferència, però la càrrega de líquid que hi he de ficar doble fins i tot triplica la d'un Tubeless convencional, perquè si no es va desinflant durant la sortida.
Les Maxxis CrossMark LUST 2.1, rodadors en 26" robustos tipus Monorail, però més lents que aquests i que els Larsen, similars que els Python. En 29" veurem que diu en Colorado, perquè ell ja els porta posats, tota una aventura que si ell creu convenient ja ens exposarà.
El pes dels CrossMark és més elevat que el dels Python. Però pots rodar a pressions inferiors, amb 26" a 19-20 psi, amb 29" s'haurà de veure. Les parets laterals del CrossMark són com a mínim el doble que la dels Python.
Detall, amb els Maxxis de 29" amb una càrrega i mitja de líquid i a rodar, a diferència dels Python, que en necessiten unes tres.
Si fem números, els Python al final no són molt més lleugers que els CrossMark, 650 g. més 180 g de líquid, 830 g. els CrossMark, 825 g. més 90 g. de líquid, 915g. la diferència són 85 g. per penumàtic, 170 g. per deixar de patir per haver de finalitzar l'aventura per haver esmicolat els laterals del Tubeless Ready, des del meu punt de vista, val i molt la pena fer el canvi.
Amb els Maxxis LUST poden seguir rodant sense líquid, amb els Python, aquests últims sempre han de funcionar amb el líquid, si aquest s'asseca o per aquest motiu ens en queda menys a dins i el líquid no pot segellar, les pèrdues que sempre té pel propi sistema Tubeless Ready fan que inflar sigui a cada sortida o que el pensament sigui "hauré perdut pressió, hauré d'inflar per evitar de tallar el lateral?". Aquest darrer pensament és el que vull deixar de tenir a les sortides més divertides, que jo diria que són totes.
Els Maxxis Ardent LUST 2.25. Els Panzers alemanys dels pneumàtics, pel pes, a la barrera dels 900 g. cada unitat, sí, sí com sona, sort que és LUST. Menys rodadors d'entrada que el CrosMark i també que els Python, que aquests darrers de ben segur, cal esmentar que els Ardent pesen 500 g. més el joc que els Python. Però passa com als CrossMark, aquests 500 g. finalment són uns 300g. pel fet de les diferències de volum de líquid segellant, entre els Tubeless, que necessiten menys líquid i els Tubeless Ready, que els hi cal molt més líquid per a poder ja no, no punxar si no mantenir-se inflats.
Per què vull avui els Ardent amb 2.25 i no els CrossMark amb 2.1? pel fet de que penso que si bé arrossegaré més amb els Ardent, també aniré molt més còmode, tot i que he de dir que aquest 2.25 no ho semblen, fins que els peses. Dic còmode perquè tenen un bon coixí i perquè crec, cal fer el test, que podré rodar bé a 16-18 psi.
Aquest 500 g. que són finalent 300 g. pel tema del líquid segellant esmentat, s'han manifestat ràpidament.
Però si no és així sempre puc estirar del joc de CrossMark que també tinc.
Bé "las espadas están en alto", tan bon punt surti, posaré les primeres impressions.
Quines ganes tenia, tinc, de tenir-les, de rodar amb pneumàtics 100% Tubeless.
Crec que aniré més descansat, passats els quilòmetres, pel fet de que l'Ardent a 16-18 psi, si és confirma que puc rodar aquesta pressió, absorbirà els impactes millor que el Python a 23-25 psi, aniré també més ràpid passades les hores per aquest fet i que pujant milloraré encara més la capacitat d'escalada ja de per si molt bona amb la 29" i SS, per aquest mateix motiu la pressió més baixa dels Ardent, i baixant per aquest factor i perquè la carcassa és més reforçada podré afrontar les zones amb més seguretat.
MTB, MTB, MTB.
Curiós feia anys que no veia aquests grumolls dins del pneumàtic.
L'aspecte dels Ardent a la Vicious fan por.
El conjunt per la construcció detall darrere detall, de 8/10, em manca per millorar la funcionalitat únicament amb l'arribada del manillar i la tija de titani.
M'0blidava que em manca posar remei al joc de la roda del darrera, joc del trinquet i la roda no de l'eix, per tant baixo un punt i la Vicious queda en 7/10.
MTB, MTB, MTB.
També comentar que he substituit la potència Syntace F99 105 mm. 6º +, per la Syntace F99 90 mm. 6º-, perseguint la millor posició per rodar en pla i escalant.
I Love Girona.
http://biciandbreakfast.blogspot.com/2011/03/girona-es-la-terra-promesa-per-als.html
Estimo el meu país, com la majoria, com tothom. Llegir sobre la Catalunya Nord és sempre pensar en les llegendes de la nostra estimada terra, de la que era, és i hauria de tornar a ser una gran nació entre les reconegudes.
Fa deu segles que tenim parlament, són mil anys, mil anys de tradició de diàleg entre persones.
No és una intervenció patriota, és una reclamació.
Llegeixes d'on venen les visites, veus que mig món, pels seus orígens segueixen el Blog, i el meu primer pensament és de tristor.
I aquesta tristor no és res més que saber que hi som i que pel món no hi som, així de senzill, així de planer.
Terra de creadors de projectes, terra de conqueridor de somnis, d'Emperadors de les grans rutes del comerç, som senzillament hereus d'una mil.lenaria tradició, que fa que siguem qui som.
MTB, MTB, MTB.
Estimo el meu país, com la majoria, com tothom. Llegir sobre la Catalunya Nord és sempre pensar en les llegendes de la nostra estimada terra, de la que era, és i hauria de tornar a ser una gran nació entre les reconegudes.
Fa deu segles que tenim parlament, són mil anys, mil anys de tradició de diàleg entre persones.
No és una intervenció patriota, és una reclamació.
Llegeixes d'on venen les visites, veus que mig món, pels seus orígens segueixen el Blog, i el meu primer pensament és de tristor.
I aquesta tristor no és res més que saber que hi som i que pel món no hi som, així de senzill, així de planer.
Terra de creadors de projectes, terra de conqueridor de somnis, d'Emperadors de les grans rutes del comerç, som senzillament hereus d'una mil.lenaria tradició, que fa que siguem qui som.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)