Dues creus, dos Dracs, i un home del Montseny.

Fita feta, assolida i a partir d'ara, pendent de repetir.

Una jornada de MTB, de MTB complert.

Pendents infinites, senders exigents, parets verticals on el meu Drac hauria anat millor fent el vol sense mi, i jo sense ell.

Llocs de llegenda, com Can Prat, llocs de llegenda, de la mateixa, com el gorg on reposa la dama d'aigua, esposa del senyor de Can Prat.

Per a fer-ho, com al darrer hivern, cal passar per una entrada curiosa, on hi brilla un nou estel i aquest és motiu de joia, però per això cal esperar a la nit, i el nostres Dracs han de volar ara.


Tubs de Gualba per sobre del Gorg Negre, direcció vertical fins a Santa Fe.


Avui l'hem assolit com una escalada més, però en aquesta ocasió res més lluny de la realitat, ha estat una pujada exigent, on hem posat peu molta estona i moltes vegades.


No sempre, és cert, també hem pedalat molt i molta estona a trams on no semblava una pista si no una brassa on quedar rostits.


Les bikes pefectes, el fre del darrera de la SS ja no vibra, ara ho fa i de quina manera el davanter.

Una jornada de calor, de frescor, de veure com beure és el que cal i més, on ser-hi és una manera d'entendre el MTB a casa.


Un lloc de llegenda entre dos genets de Drac i un home del Montseny.


Quines pendents, quins pedregals de pujada, quins corriols més feréstecs, tots increibles, tots per repetir, però ja de ben segur després del Roc.


No hem coincidit amb cap biker pujant, vull dir en la mateixa direcció, ni a dalt de la bike ni a peu, en sentit contrari sí, segurament direcció a les mines de Gualba, on ens hem creuat amb dos ciclistes, rar, però cert.


Equipats puntualment amb armilla, la resta de l'equipament estrictament d'estiu, la Betty baixant fins i tot amb manegots.

Eines les de sempre, aigua, dos bidons de 750 ml., menjar un entrepà de llonganissa, una barreta de cereals insípida, més aigua i un cafè amb llet, per finalitzar la pujada, a Santa Fe una clara de 500 ml., i també gominoles, que bones, que oportunes.

Hores de ser entre mites, entre llegendes de fades, de dames d'aigua, del lloc de repòs on compartir sembla el que sempre hauria de ser.


Enfrontades entre elles, o posades una per ser vista per l'altra?, de ben segur que que per ser vistes entre elles, en el seu repòs, en la seva joia.


MTB, MTB, MTB.

More rides in SC

Hi Genets

I told you some days ago, summer temperatures were killing any option for rides, and now, with the summer just calling his end, and fall temperatures arriving...some days...I'm going more and more time with my two jewels.

The Ibis, after some time just waiting on the garage, is again ready for the rides in Paris Mountain, Clemson, Dupont Forest and South Park...and next Wednesday, almost sure, ready for a night ride...will see. I tried to do some small movies....by the formats are not OK, and the output is just bad quality, I want to review settings and formats, and try to use the cam again.

The Tarmac, just giving me more miles of joy, the bike is simple, and I realize that I will like to have some changes, but for the moment is more than enough, and I can do what I really want.

Tarmac going to Church...

After last Sunday long ride, all week has been a combination of stretch sessions, and afternoon rides. Monday it was holiday in USA, Labor Day, and I did some more miles just on an aerobic rhythm. Tuesday I went with my kids to the soccer training, and while they were playing I was just lying stretching my legs. Wednesday I went for a ride of almost 25 miles, one of my typical circuits, with increased speed. I was feeling my legs really flowing, and the miles going down quickly. Thursday again 25 miles, almost same circuit, but with a smaller speed, I wanted to be always on my aerobic area, and in some hills I was going at a lower speed than the previous day.

Friday was a relax day again, with some family activities, and during the weekend I've been riding the Tarmac just looking for my best shape during next winter. It's estrange, as I usually was feeling better in summer than in fall, but here, the fall and soft winter offer a perfect scenario to keep going and have a perfect fit by the end of the season.

Tarmac on Catalan Flag...

Today I was going to leave home, and I realize that something is usual on your small towns, on this side of the ocean is so exceptional, that I decide to take one of the pictures it's on this entry...my Tarmac with the "quatre barres" at the house, I felt like in Manresa, even the house does not look like a Manresa one.

The ride was nice, fresh air, but sun hot enough to remind me that we are still in Summer, late one, but not Fall. Finally I did a nice 32 miles, in around two hours, riding on the south side of my house, always on small country roads, with some leaves on the road, just a reminder of the season coming.

Fall is coming...

Genets, I will start to take pictures of special places, those ones you will like to see as they are not usual in our Country.

From South Carolina, Xavi Paricio

Matiners.

Esmorzats des de fa ja una bona estona.

Portem una muda de paisà a dins d'una segona bossa, la bossa del pilar. Bossa que en Colorado també voldria.

Les bikes són des d'ahir al punt de partida, brutes, brutes, brutes, de les darreres sortides entre terra i aigua, però transmissions, barres-retens, i pressió pneumàtics, perfectament posats a punt.

La bike de la Betty té una frenada i un conjunt de suspensions amb un tacte sensacional. La Vicious, millorant amb el tema del frens, i mirant també de concretar la pressió dels pneumàtics per mirar d'evitar la seva destrucció als pedregals constants del proper Roc.

Aigua la portem avui, un MIX de freda i natural, els equips també, els portem avui, vull dir que no utilitzarem els que tenim ja amb les bikes.

Dia de MTB, dia de compartir ruta amb d'altres bikers del Baix Montseny, amb un Home del Montseny.

Retorn a l'armilla, serà avui el primer dia d'ús?.

MTB, MTB, MTB.

Warming Up

Hi Gentes

Just the feeling I got right now, after some days with continuous rides, my brain is just on "warming up" status, waiting on tomorrow's ride, and just debating if I will ride road or MTB....weather will decide.

See you tomorrow !!!!

"Repetimos", però no de "natillas".

Avui hem fet una part de la sortida de Santa Margarida-Olzinelles, la primera, la de Santa Margarida.

Quina diversió a cada tram de corriol, quina emoció passar a tan bon ritme per dins del riu.

El dolor muscular de la Betty ha desaparegut rodant avui, i ara per ara no ha tornat.

Les bikes perfectes, he substituït les pastilles de fre del darrera, ja no vibra, fa un xic de soroll, però perquè estava descentrat ara un cop amb les pastilles noves i no portava gruixos. Un cop a casa l'he centrat.

Eines, les de sempre, aigua molt per sota del mig litre, menjar, cap.

Quilòmetres per sota dels vint-i-cinc, desnivell +, per sota dels 500 m.

Sempre en zona aeròbica, sempre, per recuperar el bessó de la Betty, com sembla que així serà.

El dia avui, a partir de quarts de sis de la tarda, que és quan hem sortit, perfecte per pedalar, el terreny després de les darreres pluges, literalment perfecte.


Cent manxades, cinquanta i cinquanta a cada pneumàtic, són les que he hagut de fer a mitja sortida.

MTB, MTB, MTB,

Demà tenim proposta de l'Home del Montseny i companyia, una companyia ràpida, molt ràpida, bona ocasió per veure a on som de cara al Proper Roc.

ROC D'AZUR 2010: Motivació

Finalment la molèstia del bessó dret ha anat a més. Ens curarem en salut, i seguint els bons consells de lagranevasio, avui descansaré, val més fer-li cas, doncs fins al moment no m'ha anat gens malament.

Com que no puc pedalar m'he dedicat a revisar informació, anotacions i imatges d'edicions passades, tota una història, la nostra història.

Tot sovint, m'entretinc rememorant bons moments mirant aquest vídeo, la parella que apareix al segon 00:22 sembla que vagi de festa i no a pedalar més de vuitanta quilòmetres, el millor de les imatges, el so, ja m'ho sabreu dir.

Espero que la bondat que faci avui, m'ajudi a demà estar millor i poder pedalar sense problemes, perquè per experiència sé que si he d'anar a veure el nostre estimat Fisioterapeuta, m'esperen dies de repòs, i això ara no seria el més indicat, o sí.

Segueixo doncs, buscant records motivadors i segueixen faltant vint-i-vuit dies, ahhhhhhhhhhhh!

ROC D'AZUR 2010: Preparant-nos

Dijous, mentre lagranevasio pedalava pel Montseny, jo ho feia per la Serralada Litoral, no ho feia sola, un genet novell m'acompanyava, i tampoc ho feia per corriols, excepte un tram, el tram per excel.lència, mal anomenat pels bikers de la zona com a ..., bé no ho desvetllaré, per saber-ho s'hi ha de rodar.

Necessitava sobretot rodar, rodar a baixa pulsació i amb molta cadència, malauradament al matí m'ha despertat una forta rampa al bessó dret, i durant tot el dia he tingut aquella desagradable sensació de tenir una pilota al ventre de la cama. Cal beure més aigua i no oblidar els estiraments.

Finalment l'hora i mitja no ha donat per més de 20km i 500metres d'ascensió, i unes fotos, de per a mi, una de les zones més entranyables de la Serralada, els voltants de Sant Mateu, que ja de ben petits hi anàvem d'acampada com si anéssim a la fi del món, on sorprenentment, els camps que ja feia anys estaven aturats s'estan convertint, com anys i anys enrere, en vinyes. Tornem als orígens.

Vistes, diferents, de Barcelona des del camí a Sant Mateu.

Crec que no anava a la Font de Sant Mateu des del mes de juny quan varen venir en Michael i la Marga, per sorpresa meva encara hi rajava un fil d'aigua.

Avui la Yeti ARC, m'ha anat de fàbula, a l'arribar al punt d'origen he detectat que el pneumàtic del darrera m'havia perdut una mica d'aire, segurament perquè l'últim corriol abans d'arribar al poble, ple d'arrels, l'he fet sense miraments, és tanta la seguretat que em dóna el conjunt de la bike, que no he esquivat cap pedra ni cap arrel, i anava més aviat rapideta, cap problema però, inflar, i el líquid ja farà la seva funció.

No em deixa de sorprendre la comoditat de l'ARC, realment en poques ocasions quan hi pedalo trobo a faltar la ASR-SL, són diferents, però el muntatge entre l' una i l'altra és una calca.

Com m'agrada la meva bike!

A veure, com evoluciona el dolor del bessó. Mentre pedalava molt bé, però després en fred em va tornar a fer la guitza.

Una tarda vespre, amb un clima perfecte, i un joc de colors al cel com de pintura. Amb dies així, qui pot resistir-se a pedalar?


Falten vint-i-vuit dies.

B-29.

El color works de Intense, el nom del que podria ser un vol molt alt, amb aquesta denominació baix segur que no, i uns acabats que les imatges mai en podran fer justicia.

http://twentynineinches.com/2009/04/03/more-rumors-update-foes-29er/

IN-SULTAN.

http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=5656823&postcount=1

Si la que tenim a tir es digués SIZE M, en Colorado no sé si es decidiria, però dubtes seriosos els tindria, oi que sí?.

Enlightenment 29" per a mi.

Aquesta ha de ser una candidata, és una candidata a venir a casa.

Tenim un tema amb les talles, és veritat, per això no està de camí cap a casa.

Un Drac rar, sí, però ja és això no?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=594584

Pivot 429.

Colorado, per un genet que tardarà més, sí, que segur que es desesperarà esperant quina serà la seva 29", però aquesta segur que passarà per les teves mans.



http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=594584

Més del, No Niner, no.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=645917

Senzilleta aquesta també!!!, i pesada, per sota dels 6,4 Kg.

Menys inquiet.

Quin vol de Drac més intens, ritme bo, baix, tampoc molt, prudent, ple de bones sensacions, pensant en rodar, rodar i rodar.



Avui, test pre-Roc.


Rodar lleuger, per sender, per corriol, amb poc desnivell, per sota dels 700 m, +, per sobre dels 35 Km., dues hores i quart, per sobre dels 18 Km/h..


Primer direcció Santa Margarida, per un cop al peu de la pujada a Sant Elies tornar cap a Sant Celoni i directes cap a Olzinelles.


Aquest primer tram, direcció a Santa Margarida no pintava massa bé, per la més que possible pluja.



Però un cop a Santa Margarida, el retorn ha estat direcció a un millor temps, amb moltes clarianes.


Amb l'arribada de la nit, i no portava llums, la foscor dels núvols ha enfosquit en primer temps el cel, per en un segon terme donar pas a la nit més fosca.


Direcció a Olzinelles m'he creuat amb un grup de PRO's, molt però que molt PRO's, i ho dic seriosament, un grup molt però que molt ràpid.


Quines bones sensacions, quins trams més agraïts, quin anar i tornar més emocionant.


Equipat d'estiu.

Eines, les de sempre, aigua, un bidó de 750 ml., menjar, cap.

Incidències, cap, la que hi ha ja tinc clar què fer.

Avui he descobert a Olzinelles, un corriol de pam, curt, sí, però tècnic, tècnic, amb una baixada final tremenda, que he fet amb certa seguretat.

Avui ha estat un dia intens, molt intens.


MTB, MTB, MTB.

Inquiet.

Per repetir la sortida d'ahir, evitant però de fer cap pendent matadora.

Tinc pensat fer el mateix tram d'inici, per variar la resta de corriols de tornada cap a casa.

Passaré per la que gràcies a la crisi, ara podria ser "la casa", però que no serà, perquè ja estic bé on estic, però té uns detalls aquesta on jo no visc, que estaria més que bé, i un paller on els Dracs de casa passarien encara millor nit.

Serà emocionant.

Bones converses amb en Colorado, "quelcom està passant, o millor dit, podria passar", que tindria el seu punt d'emoció. D'emoció diferent també és cert, però emoció, de ben segur.

Són aquestes darreres converses amb en Colorado, maques si són per passar-ho bé i no deixar-hi la pell, en cap cas. És a dir si fem exactament, si ho fem exactament com hem parlat, si no, NO.

MTB, MTB, MTB.

Belfast MTB!!!

Finally some km traveled!! The weather has not been great very wet. The mountain is like a sponge. Some trails under water and very hard pedaling through the boggy sections.

Already my shoes look like they have been through a tough winter. Winter has not started yet the mountain is already suffering.

Legs and bike get covered in mud. Still I enjoy the biking. The weather makes already traveled trails new. The trail feels like a different place. The pedal strokes are different to when it is dry. I feel like a rocking horse as I ride trying to find grip and get the bike through the bog.

The weather when riding has been good and has not rained as I ride. The view over Belfast is a good one. The last light from an unfamiliar sun.

The sunset how it should be viewed. On a MTB!!!

The path above has been installed to make the Mountain more accessible in all weather. The ground gets very wet but these plastic paths stay above the water and makes some of the ride easier.

These paths allow the mountain heather to grow. The holes in the path let the grass and heather through so it blends into the mountain looking more natural.

Saturday night fever on a Mountain above Belfast!

The terrain is sometimes hard to pedal across because the grass and heather is quite long in places.

The hole in the mountain. A quarry on the side of the hill shows years of mining stone for roads around the country. Below another view of Belfast in its last day light.

Bones sensacions

Després de tres dies sense fer-ho, ahir la Vicious i la Yeti van sortir a rodar plegades.

Màquines diferents, un mateix objectiu.

Amb un cel amenaçador, negre, negre vàrem sortir, contents, feliços de poder compartir estones pedalant, encara que el clima ens volgués aturar.

Lagranevasio va decidir fer ruta cap a la zona on semblava que hi havia més claror, i a més coincidia amb la més planera, però en poca estona, aquella claror es va convertir en foscor, que va donar pas a unes petites gotes, que va fer que arribéssim al nostre punt d'origen no xops però sí molls.

En un vist i no vist, 15km amb un grau de desnivell quasi inexistent exceptuant un últim tram d'un torrent que era dret com una paret. Just una hora per creuar rieres, trepitjar fang, pedalar corriol va, corriol ve, i tot amb un gran somriure al rostre. Molt bones sensacions!

Avui, més.

Falten vint-i-nou dies!

A present for you?

Looks like this bike remind me about some people living in "El Maresme"....why?

http://video.mpora.com/watch/TP6hB8z4r/

From SC, Xavi Paricio

Ibis Mojo 29 Interbike 2010 ¿?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=488194

MTB.

Miraré de repetir avui, la sortida que divendres passat volia fer.

Miraré de no haver de utilitzar els llums a mínima potència avui.

Tot a punt per passar una bona vesprada de bike, entre genets, entre Dracs, entre un entorn que imposa silenci per ser el lloc per a fer un bon vol de Drac.

MTB, MTB, MTB.