La Cerdanya pot esperar

Sovint, les coses no surten com les havíem planejat.

Dissabte 24 de juliol era el dia previst per realitzar la ruta de la Cerdanya d'en Colorado, que com ell diu està "gafada", potser sí, però ahir vàrem tornar de Martinet amb la promesa que aquest 2010, ni que sigui el dia 31 de desembre farem la ruta passant pels Estanys de la Pera.

Enguany, quan encara no havíem fet la parada obligatòria per prendre l'esmorzar/dinar a Arànser, ja érem coneixedors de que l'aventura de la jornada havia finalitzat.

L'emoció de la jornada, havia començat just divendres a les quatre de la tarda quan vàrem rebre un SMS d'en Colorado que deia "Demà és el gran dia!!!". A partir d'aquí, tensió, nervis, il.lusió, emoció, tot el que envolta saber que a l'endemà t'espera una jornada BIKER amb majúscules.

Dissabte, a les 05:00AM sonava el despertador, ja ho teníem tot a punt, només restava carregar les bikes a la furgo i marxar, uns minuts abans de les sis marxàvem de casa i primer "disgust" del dia, a Mataró me'n adono que m'he oblidat el Paclite, i a part dels manegots no porto res per abrigar, i el clima de la Cerdanya, res té a veure amb el del Maresme. Abans de girar cua i tornar cap a casa a buscar-lo, trucada a en Colorado, que previsor com sempre, ha agafat de tot per abrigar, no cal recular ell em deixarà alguna de les seves jaquetes.

A les set del matí ens trobem amb en Colorado al punt acordat per fer la resta de camí fins a Martinet plegats, i així fem la resta de quilòmetres xerrant i xerrant de, bé, de què podria ser? bikes, bikes i més bikes!!!!

Arribats a Martinet, baixem del cotxe i fa un fred que pela, feia setmanes que no tenia sensació de fred, quin plaer! Encara no hem fet ni un cop de pedal i ja tenim gana, anem bé, doncs cap a la fleca del poble, on ens espera una coca de pinyons farcida de xocolata digna de ser catalogada com a patrimoni de la humanitat.

Ara sí, preparats i atipats, comença l'aventura. A les 08:41 sortim de Martinet tot pedalant vora el riu, la temperatura més que agradable, un bon solet però amb sensació de fresqueta, anem encara abrigats. En poca estona ja hem de baixar de la bike per poder fer el tram desprès.

Abans d'encaminar-nos cap a Prullans ja ens hem de treure armilles i manegots per continuar escalant sense sufocar-nos.

Anem fent ruta, amb un trànsit rodat gens habitual, la conversa es va animant, nosaltres també, ens trobem bé, el ritme és ideal, el clima de somni. Què més podem demanar?

Parades obligatòries, per assimilar que som uns privilegiats, i poder gaudir de les vistes que ens regala el dia.

I seguim pedalant, fent camí cap a l'esmorzar, gaudint del paratge, dels prats i dels camins, recordant i retenint a la memòria les noves sensacions de pedalar per un entorn que no puc gaudir més que un dos cops en tot un any, mentre pedalo penso que va ser ahir que vaig passar-hi, sembla que el temps s'aturi perquè no me'n adoni que just fa un any hi pedalàvem, igual que ahir, un grup de bikers, feliços i somrients, gaudint de la llibertat de poder-nos moure amunt i avall amb les nostres bikes.

Abans de fer parada per esmorzar, ens esperava un mai acabar de prats verds. Una autèntic plaer per a tots els sentits poder-hi pedalar.

Un bon pa amb tomàquet amb fuet i formatge unes coles i una canyeta ens esperaven abans de tornar, aquest any amb menys quilòmetres que mai al nostre punt d'origen.

La tornada va ser tot un divertiment, tornar a veure lagranevasio enfilat a una bike amb roda 26" arrossegant plat com si res, i en Colorado enfilat a una majestuosa 29" SS, perquè ens anem acostumant al que serà veure'l d'aquí a no res.

I avall avall que fa baixada, gaudint de la tornada, amb el desig que en breu hi tornarem a rodar.

I un és lliure de triar la manera de baixar.

Just sortint de Travesseres i encarant l´últim descens de la curta jornada biker, cap a Martinet l'auguri de lagranevasio, que temia que el seu pneumàtic Hutchinson Python estava al límit es va complir; tall intapable, pensar que únicament ens quedava un quilometret per arribar, després d'haver fet dues mil manxades, ens anima a arribar al poble caminant. Finalment en són quatre de quilòmetres caminant, però es fan molt distrets perquè encara ho tenim més bé, sobretot en Colorado i lagranevasio per xerrar pels descosits i discutir sobre el camí que es pensa dirigir la indústria pneumàtica per poder satisfer la demanda cada vegada més important del biker que prega, i demana a crits un pneumàtic TUBELESS 29".

Un dia màgic: Quan els genets no han de volar.

Miraré de cercar el que em cal per posar la crònica de la sortida d'avui.


"No diré no lloreis, pues no todas las lágrimas son amargas", tampoc diré MTB, MTB, MTB, peró sí que el dia de bike el que ha estat, té la categoria de memorable.

Ara sí, MTB, MTB, MTB.

Demà Replay Cerdanya.

Demà trinxat, demà trinxat, demà trinxat.

Molts són els dies que amb en Colorado hem parlat del darrer sopar a la Cerdanya.

Poc s'ha parlat de la darrera sortida, millor dit gens. Però del darrer sopar de la mateixa sortida, renoi, quin sopar, genets i més genets al voltant d'una bona taula, quin gaudir per gaudir.


La sortida, bé serà el que serà, aquest cop mirarem de fer els Llacs de la Pera, però podria ser que com sempre quedi per un darrer dia.




No anirem dora, tampoc acabarem dora, si arribem massa aviat, estarem fent temps esperant l'hora per sopar.


Per a mi demà serà un nou repte, la meva primera Cerdanya en 29", sí, i amb SS, també.


Els nervis ja són presents, cal acabar de posar a punt els Dracs, perquè demà hem de fer un bon vol, un vol clàssic a un lloc mític, on ser-hi és ser.


Dia de creadors, de bones converses de pur MTB, on l'espai és el lloc, on les pujades són eternes, on demà no se si serà dia de posar peu a terra ara sí, ara també.


MTB, MTB, MTB.

Glentress Day 2

The Black route at Glentress was the choosen trail for day two. This Trail is way marked and has a distance of 30km and is 80% single track. As the bunkhouse was only 4km from the trail centre we set of from here on the bikes.

We had a full team of riders the 4 that stayed in the bunkhouse and another rider that joined us for the Black route.

The route starts with the multi grade trails from the trail centre to the bike park. After the bike park there is a great bit of narrow single track called "Soor Plooms" through the forest. This trail had a mixture of climbing and descending in the thick of the forest. The all weather surface was rougher than the red trail a good sign that this route is not ridden as much. The reason being it takes us away from the main forest and into remote parts of the mountains. What mountain biking is all about I think.
The trails are joined by forest roads and after a short section of road we reach the first big climb. "The Goat Track" was a long climb throught the trees with switch back after switch back. I was feeling great and loving the climbs (I have Catalunya to Thank for that) Another section of forest road then another steep climb through the forest.

The trails have been developed very clever. They keep the forest riding as close to the trees as possible but giving enough room to ride. They have a natural feel yet the surface is man made.

The climb soon leads onto open mountain and through the heather surface. Again the trail does not take away from the beauty of the mountain but adds a path way for us to marvel in its splendor.

The top has a shelter where we stopped for some snacks and I let the others catch up. We reflected on the climb and though tough everyone was still smiling and enjoying this new venue.

After the shelter was a fast descent called "Britney spears" it was a great trail. Berms and fast corners rock drops and table top jumps. The trail was short and I felt the need to "hit me baby one more time"! (I'll get my coat bad joke)
"The mustard snake" was a very open climb to the Radio tower. A windy gap made for a tough climb on open terrain. After all the hard work of the climbs the fun begins. The "Boundary Trail" and "Shane McGowan" was a mixture of ups and downs. Kind of like Shane himself. The trail would turn into the trees around some corners then back out to run along side the actual forest boundary wall. The views across the open mountains and glens was spectacular.

The next trail "Leithen Door" cost us the first fallen rider of the day. A hard landing on a rock and a slice in the tyre wall. We used a medical Bandage and some ductape to try and plug the hole. This seemed to hold the tube in the tyre enough to ride but we knew it wouldnt hold so Colin took the fire roads back to the Hub to get a new tyre.
The Leithen Door trail was another fast descent with switch backs. The trail was very rocky and rough in places. This finished with tight corner back onto a forest road. The above photo shows this section but the photo does not show the scale or magnitude of this place.
We now moved back onto the single track and "Deliverance" This was a really nice section first with a descent down into the valley floor and then a meandor along the river. We had bridges crossings back and forward over the river. A nice long single track in the heart of the valley.

The photo above is the "Thistle" this is the national flower of Scotland. I had to get a photo of this beside the trail.
The next section saw us climb again. "Redemption Climb" was yet another twisty climb through the forest. Some of these climbs lasted a long time but I found as they were in the forest they didnt seem to bad. They were steep in places but not to Catalunya standards.

Another shelter on the boundary wall was a welcome stop after a nice climb. These shelters are a perfect place to stop for food and a rest. They just add to the attention to detail that the trails have to offer. A simple hut but a welcome comfort for riders at a time of rest.
After we had a break it was back into the forest. This section had a more natural feel. The trails seemed to be on the forest ground over roots and more earthy feel. The Trail "Double X" had some steep step downs and rock gardens into more fast flowing forestry trails. At the bottom we joined the red trail from day one. This would lead us back to the bike park. "Magic Mushroom" had recently been resurfaced. The trail was super smooth and very fast. It was a very open trail and had a few sections of wide northshore or bridge sections as I would call them. This trail was a nice change from the others. Although it was very fast it did not take as much concentration or bike movement as the trail was so smooth.
We reached the bike park and met up with Colin again who had just bought a new tyre. I wanted to do the red trail again but as no one else had the energy we stayed in the bike park. This wasnt the greatest plan as I ended up crashing hard from the drop I was nailing that morning and the day before (Video of the crash to follow when I get it) The post for the free ride park is far below. Please go back to see photos and a video of me doing the drop the correct way.

We finished up for the day and as Colin had the car everyone took the easy option and got a lift back. Myself and Andy rode our bikes back. The video below is me riding into the Bunkhouse and around the back to the Bike wash. A great set up for biking and only £20 a night.

Parlant de Lefty's.

http://www.bikerumor.com/2010/03/16/nahbs-kent-eriksons-ti-650b-26-lefty-mountain-bike-mashup/

Una forquilla curiosa i que funciona, diria que amb la German: A GA Force Kilo han de ser les més lleugeres del mercat.

El principi de la llum.

He vist aquest pneumàtic a aquesta presentació de les "llantes".

http://www.bikerumor.com/category/29er/

I quant he cercat TCS WTB, he trobat aquest pneumàtic, que en Colorado ja em va comentar que era Tubeless però amb un pes per sobre dels 800 g., però és Tubeless!!!. El primer Tubeless 100% i 29"?.

http://www.wtb.com/products/tires/xc/prowlermx2_1/

S'haurà de veure.

Q-Rings per SS.

Bé està clar que podem anar-hi.

Cercaré més informació perquè ho veig interessant, més que això.

El Q-Rings per fi als meus peus?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=635621

És una opció potent, i si puc aconseguir un pinyó Chris King de 20D o un 21D, crec que el tema transmissió quedaria solucionat, vull dir definitivament tancat.

És que ara hi ha un tipus de pendent, les més accentuades on la sensació ja no és de duresa, si no de risc de trencament de quelcom del meu cos, dic quelcom perquè no sé si explotarà un genoll, una vèrtebra o un lligament, és molt puntual, però és un punt a millorar i penso que amb un 21D i un 34D? Q-Rings podria millorar notablement aquest punt fosc.

Pel que he llegit un 34T seria perfecte, no sé si vaig bé, però he de cercar més informació.

50 anys tocats i campió nacional de SS!!!.

Pati ple.

He desenterrat la Yeti ASR-SL, cercava les bieles Shimano XT i no sé molt bé perquè estaven muntades a la Yeti i aquesta estava a les fosques a la funda de bikes d'en Tr@il.

He agafat la Superlight, he desmuntat les bieles Shimano XTR 2007 muntades amb el 42-26 i he desmuntat els dos plats.

He enfilat la Vicious al cavallet, he tret el martell i el punxó i abans de començar a picar he provat de repetir l'extracció via l'útil específic, un segon idèntic al primer i mira per on les bieles han sortit soles, he dubtat de si seguir amb elles, finalment he optat per mantenir el criteri de que no cal ensopegar tres cops per decicir que no.

He desmuntat de les Race Face Deus XC el plat mecanitzat de 32 i l'he muntat a les bieles Shimano XTR 2007 de la Superlight, i queda perfecte, fent referència a que la distància dels forats coincideix, l'he posat en la posició del plat gran, és a dir per fora i les femelles i torniols de les Race Face han funcionat a la perfecció. Després d'això les he muntat a la Vicious. És, no sé si millor o pitjor que amb les Race Face. Plat Rotor per la SS deia fa uns dies en Colorado, no ho sé. En Tr@il en té més idea que jo de ben segur. He llegit que en la posició de les tres o les quatre es pot posar, perquè et mous en el nivell correcte de tensió de la cadena.

Per treure el plat de 26D de les bieles Shimano XTR 2007 he anat al taller de cotxes del poble, perquè com ja vaig esmentar no tinc la Torx pertinent per fer aquesta operació.

Després d'això la bike pesava uns 80 g. menys i posats a restar he substituït el seient, posant el Tune Speednedle de la meva Superlight. He esperat dies a fer aquest pas, pel fet emotiu de no deixar a la Superlight sense aquest signe identificatiu. El pes de la bike per sota dels 9,8 Kg. Si un dia em decideixo per posar la potència Syntace de 105 mm. 6º i el manillar Easton Monkey Lite SL quedarà per sota dels 9,650 g. i si poso una tija Newultimate de les que corren per casa restarem 90 g. menys, per sobre dels 9,5 Kg. Però aquest darrer pas no serà ara per ara. amb la Newultimate de la Superlight de 30,9 mm. les guies del Tune estan marcades d'una manera important, ara amb el suport tipus entrepà de botifarra de la Thomson això no passarà.

La Superlight resta tapada amb una manta, sense bieles, sense seient, amb el pneumàtic Maxxis Monorail davanter malmès, amb el bloqueig de la SID WC trencat. Fa cosa de veure.

Però la Vicious fa molta patxoca, el seient Tune és clàssic, si el mires amb ulls benèvols, si no a part de clàssic és rar, molt rar. El fet de que la part posterior sigui de pell girada fa que tingui un aire retro.

Cal pensar que els pesos de la bike són amb el Polar CS600, amb el sensor de velocitat i amb el llum del darrera, vull dir que a aquesta xifra de pes cal restar sempre 100 g. d'aquests components.

Cal també esmentar que porto doble càrrega de líquid a les rodes, que són 120 g. de més, al final la SS està en uns més que dignes 9,5 Kg. tocats si anés sense aquest elements i amb una carga de líquid normal. Si poses pneumàtics convencionals tipus Continental Trail King la bike baixaria uns 200 g. menys, és a dir 9,3 Kg. al final si fes tot això estaria un xic per sota dels 9 Kg. que amb un quadre de 2,2-2,3 Kg. de ferro està prou bé.

Les rodes pesen 1,760 Kg. crec recordar, aquí també podria fer quelcom, i aniria a una xifra de 8,750 Kg. amb tot aniria a 1 Kg. menys del que porto ara i a una xifra de 1.000 euros més de despesa.

He fet moltes fotos del procés, totes amb format JPE, miraré de posar-hi remei.

MTB, MTB, MTB.

El que faci falta per no posar peu.

Avui nova entrada de recanvis per la porta de casa.

La Betty ha recollit fa uns minuts a correus el paquet de Bike Components.

Pastilles de fre Jagwire tant per la Yeti ARC, Yeti ASR-SL que van amb Shimano XTR, com per la SS que va amb Marta.


Punys Ritchey WCS, per les dues bikes de la Betty.


El suport del Sigma CS600 per la Yeti ARC i l'extractor de les bieles Shimano XTR 970.


El disc Shimano XTR de 160 mm. per les tres bikes esmentades, d'aquest ja en puc demanar un altre perquè el disc del darrera de l'ASR i la SS són avui paper de fumar, bé exagero una mica, però d'aquí a res hauré de posar-hi remei.


El kit de neteja pel "principiant" ara per ara es queda a casa, que es veu que podria ser que abandonés temporalment les sortides en bike.


Pendent tinc, l'excèntrica Phil Wood, el pinyó Chris King de 20 o 21 dents, la cadena Shimano SLX, la clau Torx per poder afluixar els plats de les bieles Shimano XTR 970 de la Superlight, que aniran a la SS i les de la Betty que ha de posar transmissió complerta nova, un suport de casc nou pel Sigma Karma, el que porto va amb cinta americana, el cable hidràulic pel Magura Marta davanter de la SS i diria que fet tot això ja no tinc pendent res més a curt termini, perquè el Hutchinson Python 2.0 29" Tubeless Ready ja el tinc i els Maxxis Monorail 2.1 UST per les Yetis Betty's també.

Així que ara per ara gaudim d'una salut previsora digna, no diré notable.

Again "Le Tour"

Why I love so much this sport? why I'm able to sit down till late evening to see the full stage day after day? easy, I love biking, I think always on biking, and I really enjoy watching live the bike's worlds most important event...Le Tour...

Today's stage, was estrange and polemic, with Albeto's attack just when Andy was having a mechanical problem. Fare, or not ? I was reading the press, the forums, and some blogs, and there was all kind of opinions...but one I respect more than other, is from Phil Ligget, VS bike expert, and Lance ethernal friend, just mention today " Contador did no wrong in passing Schleck, never lose sight that the Tour is a professional sport, and these athletes take part to win".

Also, and just because I read all the history before I was able to watch on TV the stage, Contador arrived to the end 39 seconds behind the group where Schleck was riding, but these 39 seconds were just 13 on the top of the port, so even Contador's attack was maybe "unfair", he was able to increase distance by taking more risk on the descent....incredible one by the way.... please enjoy the video, as I did today with the original VS emission on the US

At the end, we still have two more days on the Pyrenees to enjoy this battle, will be great, and I will be there....I love this sport

From SC, Xavi Paricio

Glentress Freeride Park

The freeride park is a great place for all, to practice jumps, berms and drops before hitting the trails. There is a number of different lines down starting with a small section of jumps and rolling corners. This section has two lines for every jump. The right line has a steeper kicker to get a bigger jump. The middle section has bigger table top jumps and Northshore. The third section has very big table top jumps, some of these are on corners. It has also got a rock garden, Wall rides and the bottom fun box. A rolling jump onto the box with a drop or a rolling exit. In between the trails there is a section of log rides and the drops. The drops below look small in the video. I can assure you they are not small. My knee and Face can vouch for that.
How to do the drop the correct way!

A good idea.

Ara fa una estona he anat a cercar la Vicious, he agafat la clau de collar els coixinets de la caixa de "pedalier", i pel cantó de la biela esquerra, la que no porta plats, he fet lliscar la clau oberta i ha entrat fent un petit i acurat gest, fet que m'ha permès de poder engranar la clau amb el coixinet, què vol dir això?, que puc tensar la cadena, perquè puc fer rodar l'excèntrica.

Recordar que no puc moure l'excèntrica perquè el torniol per fer-ho no hi és, la cabota no hi és i no puc treure les bieles perquè l'extractor va extirpar literalment la rosca de la biela i també fer memòria que he de utilitzar un extractor, perquè anteriorment l'autoextractor de la mateixa biela va trencar la tapeta que fa de topall perquè l'auroextractor separi la biela de l'eix.

No és una solució definitiva, ja ho sé, però si l'extractor de les bieles XTR no m'arriba aquesta setmana, puc tirar uns dies més amb les bieles Race Face Deuxs XC, pel fet de que he pogut tensar la cadena. Per cert un dels dos torniols del quadre que fixen l'excèntrica estava un xic fluix.

Us poso imatges no són de molta qualitat però penso que són gràfiques i si demà ho veig diferent les repetiré amb la llum del dia.

Afluixo els dos torniols del quadre de la caixa de "pedalier".




Faig entrar la clau per engranar el coixinet de la caixa de "pedalier".


Giro la caixa amb la clau fent girar el coixinet que està collat a l'excèntrica fins deixar la cadena amb una tensió de més/menys un cm..


Collo els dos torniols de la caixa de "pedalier".



Que bé, era un problema a curt termini.