Tardor, sigues benvinguda!

La tardor és, personalment, una de les estacions de l'any més bonica i més romàntica per viure-la, per pedalar-la.

Són petites coses, potser insignificants que per molts passen desapercebudes, però són les que també ens fan sentir bé. Canvi d'estació, recarreguem il.lusions.

Baixen les temperatures, pluja dia sí dia també, inici de llargues nits i dies curts, fulles groguenques als arbres, estores de fulles seques per terra, fruits de la natura; les móres de l'esbarzer i les cireres d'arboç, les figues, les castanyes i els bolets. Arrels molles, camins escarbats pel senglar, manegots, armilla i jaqueta ara sí, ens acompanyaran a totes les sortides, com també el llum del darrera i un dels sigma del davant.


Benvinguda, malenconia de la tardor, benvinguda.

Cal aprofitar els moments que ens ofereix el recorregut de la vida. La tardor, no pot durar per sempre, ahir vàrem donar-li la benvinguda, ara tenim uns mesos per gaudir-ne, abans d'entrar de ple a l'hivern, que també té el seu encant, però això serà d'aquí a uns mesos.

Pedalem, que només falten catorze dies!!!!

Ibis festival a Cadaqués

Amb una mica de retard, ja que aquest any he fet les vacances al setembre, us passo una crónica curta de la exitosa trovada que varem fer a Cadaqués el dissabte dia 4/09/10 un grup de 12 genets, 6 dels quals anàvem amb Ibis.
La sortida va ser a les 8:00 en punt al Pavelló Esportiu.
Per escalfar motors rápidament vam agafar un camí que esdevé una auténtica trialera de pujada dibuixada en roca viva fins al Mas Duran, per accedir a continuació al camí antic de Cadaqués Port de la Selva, un plaer per tots els sentits degut a la seva bellesa en el seu tram mitjà i que es complica posteriorment a les trialeres de baixada i pujada que donen accés a la ruta de l'esglèsia de St. Baldiri, fent treballar de valent als genets en les seves habilitats técniques, que sense perdre el somriure van passant tots els obstacles, fins arrivar al Port de la Selva.
Al Port vam esmorçar (aquesta vegada sense bomba submergida) en bona armonia i despres de les fotos obligatòries vam seguir la ruta de Selva de Mar, en una pujada llarga i penosa per la calor, per accedir despres d'un corriol trialer traversant la carretera de Roses-Cadaqués a l'alçada de la Base aérea. Una estona de pista ample fins arrivar gairebé a sobre de Roses i accedir a una trialera molt técnica que ens portà directament a la Cala Montjoi, on vam proveir d'aigua en el camping, ja que anàvem tots una mica deshidratats, per continuar fins la pujada posterior a Cala Jóncols, que dona a una font d'aigua fresca, molt agraida per tots per la calor sofocant del dia.
Baixada enduro rápida fins trovar un fantàstic corriol trialer que ens van ensenyar els dos Cadaquesencs que ens acompanyaren, per acabar enllaçant el camí del far de Cala Nans, ja a la vista del poble, just a la 1:00 del mitgdía. A continuació vam guardar les bicis al meu garaig i vam fer un menjar de germanor i magnífic ambient a la Gritta.
Mon germà, present amb la seva Ibis, estrenà els nous tubs per als frens Magura, sense cap problema i millorant molt el tacte, les prestacions i el retorn dels pistons a lloc. Un exit total que caldrà provar amb més cura en el riguròs hivern proper.
Va ser una sortida per recordar i que ens va deixar a tots amb ganes de fer-ne més. De fet es va parlar de fer-ne una a Les Gavarres i un altre a Terrassa, que ja em fa illusió només de pensar en preparar-la.
Salut!

Di2 with a brain.

http://reviews.mtbr.com/interbike/

D'aquest article tot és interessant, el que proposa, via com ho proposa, com és una Titus i un equipament de referència a excepció dels components KCNC que a aquest projecte són un pel justets, per no dir molt.


Els Dugast una incògnita, la corretja un repte o un sistema que serà el que s'imposarà pels canvis integrats?.



MTB, MTB, MTB.

Corretja dentada-Gates Carbon Drive – belt drive replaces bicycle chains

http://reviews.mtbr.com/interbike/files/2010/09/IMG_9301.jpg

Post Mount.

En Colorado m'ha enviat aquesta imatge. Suport del triangle del darrera per a frens post mount, és el camí dels nous quadres 2011.

Pipes còniques 1,1/5-1,1/8 el que vindrà també amb la implantació del post mount posterior.



El que implica si vas amb SI de fre, passar de 160 a 180 mm. amb un adaptador de SI a PM, i un canvi de forquilla obligat, pel fet de ser cònica, a Chain les tenim d'oferta, curiós.

Des del Roc 2008. Blur 4x.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=127226&page=6

La vaig veure, de color blanc, ja cercaré la foto feta al Roc, amb una Marzocchi, i vaig pensar, "en vull una".

No em diguis el perquè, és una disciplina que no sé si practicaré mai, però és la que vindria també avui a casa.

La Camaleon també, però aquesta ja té més competidores per poder ser la bike UK de casa.

No he seleccionat la que m'agrada més, crec, però sí que serveix com referència pel concepte, 100 mm. compacta i 1x9 o 1x10.

Rodadora?, segur que no seria la millor, però per què no?.

Nova pàgina de Ibis cycles?.

http://www.ibiscycles.com/home_launch/

Prototype, RFX Turner.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=652970

Les rodes un clàssic ja, amb potència i manillar doble alçada, per a mi un conjunt que podria ser interessant, les rodes per a mi, no, perquè no sé quina és la seva fiabilitat.

Tarda de MTB.

És el que ha estat la tarda d'avui.

Direcció Santa Margarida, per corriols i camins perfectes, molls, enfangats, hauré de posar per primera vegada des de fa deu anys, pneumàtics per fang?.

De Santa Margarida direcció Collformic, però al començament de la pujada he decidit deixar aquesta ruta que em dóna les millors sensacions, però he girat direcció La Costa del Montseny, quina escalada més interessant, quines parets de pujada. De La Costa cap a Can Riera de Ciuret, i d'aquí cap a Santa Margarida, una baixada de 10/10, ja molt a les fosques, fins a casa, rodant sempre a ritme interessant.

Les sensacions avui amb el meu nou projecte, bones, ara ja sé quin plat necessito per la Vicious, un 29/30, ni més ni menys.

I per les dobles un 38D. Rodar amb un 1x9 és sensacional, però res a veure avui per avui amb un 1x1 ben seleccionat, que no és on sóc, però és on he de ser per la propera cita d'aquí a res.

Avui per sota dels seixanta quilòmetres, per sota dels 1.200 m. +.

Menjar res, aigua, un bidó de 750 ml.

Eines, les de sempre, equipat d'estiu, i quina frescor més bona de La Costa a Can Riera de Ciuret.

Està bé poder gaudir ja d'un bon estat de forma, millor dit no d'un bon estat de forma, si no de bones sensacions a sobre de la bike. La feina feta al fissió ha anat més que bé.

Dret he de posar remei al 1x9, el dolor de lumbars és notable, puntual però significatiu.

Amb un 1x9 he de posar un guia cadena, creua tant que puntualment cau, de tres sortides una caiguda de cadena, però penso que és necessari, resum, 1x9 amb guia de cadena i una Fox Terralogic Fit 100 mm. Kashima 2011.

Demà procediré a fer venir, un joc de pneumàtics per la 29", un joc de punys amb fixació per la mateixa, pastilles de fre pels Marta, estic a zero, però a zero, això sí, la SS les porta noves, també 5 litres de líquid Hutchinson segellador dels Tubeless, segurament un joc de frens Shimano XTR 2007, així com tres Maxxis Monorail per la Betty i els meus invents, i un joc de pedals Crank brothers SL 2010.

Ara, demà cercaré un plat 29D per la SS.

El 38D no serà complicat, Race Face el té.

És on sóc, encara amb el cap anant de Collformic a La Costa.

MTB, MTB, MTB.

1x9=29 o 26?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=610880

No va poder ser una Trail King de 1x10 o 1x9, però el camí hi és, i estic mirant de poder gaudir d'ell. Una guia de cadena serà necessari.

Moltes hores, moltes matinades, i vinga i vinga a fer camí.

Ahir vaig acabar els trets principals del segon projecte. El primer ja fa dos dies que roda, i si roda bé, o no, ja us posaré crònica, del segon he d'esperar a l'arribada dels pedals per poder rodar, i d'aquest darrer també us en posaré les primeres impressions.

És on soc, fent camí.

No he posat el reportatge fotogràfic perquè de la construcció de les dues, fent la descàrrega vaig perdre totes les imatges i ara estic pensant com fer-ho, tornar a desmuntar-les i refer-les per poder fer la presentació com cal seria el que caldria.

M'ho penso i ja veuré com fer-ho per fer-ho bé.

1st Anniversary

Hola Genets,

Si, avui, y sembla que fos ahir, fa un any del naixement del nostre blog. Un any intens, un any que diu molt, un anty de canvis, un any de reptes, pero un any, que marca una nova etapa...qui sap si com a la foto, amb el dorsal "1" per la nostra edat, continuarem escalant.

Desde SC, una forta abracada....i apagueu les espelmes !!!!

Yeti 25th anniversary, special edition 575.

http://www.bikerumor.com/2010/09/07/25th-anniversary-special-edition-575-from-yeti-for-2011/

Quins pensament em venen al cap, aquests colors, quin clàssic, història del MTB.

L'ARC també hauria de tenir la seva rèplica equivalent.

29" i slopestyle 26".

http://www.bikerumor.com/2010/09/21/new-ellsworth-120mm-evolution-29er-momentum-slopestyle-mountain-bikes-and-more/#more-22144

Dracs entre bikes.

Ser entre Dracs, té el que té, cal que aquests estiguin sempre impecables, i si no pot ser impecables, sí a punt per rodar.


Vull dir que un Drac perquè voli bé, cal estar-hi a sobre, i mirar de tenir-lo sempre perfectament a punt.


No em refereixo a ara sí ara també modificar cada component pel més nou del mercat, però sí tenir clar i posar en pràctica tot allò que permeti mantenir el vol amb les millors condicions possibles, i poder gaudir d'una jornada magnífica de MTB.


Ara, darrerament coincideixo amb molts bikers amb les bikes molt malmeses per manca de fer-hi el manteniment. Pneumàtics gastadíssims, transmissions destruïdes, frens sense pastilles, suspensions perdent oli, rodes que no roden, "pedaliers gripats", totes aquestes i moltes més, són les incidències que estem visquen.

A les darreres sortides hem estat moltes però que moltes estones aturats, veient totes aquestes incidències i no són casualitats, en cap cas, si no una manca de rigor per part del biker en el manteniment de la seva bike.

Caldrà ser per part nostra més rigorosos en aquest sentit, em refereixo a mirar de sortir únicament amb genets i els seus Dracs.

Sequence....the "peloton"

2010 US ProCycling Championships

Dear Genets,

Last weekend Greenville was hosting the 2010 US ProCycling Championships, an event that as you can imagine, is acting as a great "advertisement" for this city all around the country. The event itself, had been scheduled almost on the same way last year, using exactly the same circuit from Downtown to Paris Mountain. There was a nice bunch of teams present on this race, where the most popular were Radio Shack, Garmin - Transitions, BMC, Columbia - High Road, Cervelo as pro-Tour teams. Then other not at the same level, but important in national races or U-23 races Trek- Live Strong (the Lance promoted U23 team), Jelly Belly, Jamis, Bissell and Kenda.

Downtown ready for the race

As last year, it was a great experience for me, I wake up early to prepare all my stuff, camera, phone, drinks, fruit, granola bars, sun cream, ice for the small refrigerator, and then driving downtown. I arrived a little bit before noon, there was already a lot of people walking around, taking a look to the cycling "shops", the ambience, the start line, all was set and ready for the race, it was sunny, slightly windy and hot enough to made sure the race was going to be hard.

Before the race, I was just playing around trying to get the best shots, I was in front of the start line / podium, where all the riders sign the book before the race, and during that time I was able to see some of the most impressive US rides today, Levi Leipheimer, George Hincapie, Chris Horner (best Radio Shack this years Tour de France). Some of them not close enough to be able to have nice pics, as I can't go inside of the press area (this is something to work out for next year), but for others, I was on the right, or the best spot to shot some good pics, as the one with George Hincapie is already on the blog.

The Local Hero and defending Champion

The race started at 1pm with a lot of crowd in Greenville, it was impressive, the noise, the speakers, the people, the ambience...just the best you can expect. I saw a lot of known faces from my rides, so I realize that I'm really getting to a point where I'm really well connected to the bicycle world on this city. The race itself consist in 5 laps to a big circuit going from Downtown to Paris Mountain, but before these, the riders repeat three times a smaller circuit in Greenville Downtown, which is again repeated at the end, to complete a good 115 miles race.

Sped on the break away

On the first lap a small group of four riders pulled out on a nice break away, they were 1minute 15 seconds in advance after the first small lap to Greenville, amazing for the only 4 miles they went through....but they were running at two different levels, with the big group still sleeping, or thinking the day was long enough. After the first three laps to Greenville Downtown, and just before the went for first time towards Paris Mountain, they were already 5 minutes in front....a long way, but nobody was thinking this was a serious group, as most of them were under 23 riders, and all the big names were on the main group.

Nice talking on the first lap...

After that point, I moved up to Paris Mountain, where I saw two times the group, the ride on this road is great, with a first section till the top with a nice uphill percentage, the road was crowded with the more cycling fanatics, and the ambience was....impressive. I drove my car before the peloton arrived to one area, where I had a good access to the ramps. I decided to stop in a place where the TV cameras were located to cover the race. It was a nice ramp, with some visibility (a lot of forest on this area) and I tried to find the best spot with both the four one on the top, and the big group. To my surprise, by the time they arrived there, the four (now already three riders) were almost 15 minutes in front of the peloton. Mistake? or was the group thinking the race was long enough, and the riders in front had no option to made it?...

The break away ones on the third lap, 15 minutes ahead

Group on last attack to Paris Mountain

After the laps I was on Paris Mountain, till the last one I decided to go Downtown again for the final legs around the town circuit, the difference between the three riders and the peloton was not increasing, but rather going smoothly down, still 13 minutes on the last pass for the top of Paris Mountain, with almost one extra hour of race in front !!!! Enough time?....

Downtown was boiling, the big screen was showing the three riders on top were not anymore riding on group, and a solo Ben King was going as fast as he can't in top of the race, but a solo with almost 45 minutes to run, and a big group speeding up, was likely a no go scenario. People was cheering and the speakers just freaking out when Ben King arrived for first time to the finish line on Main Street, 3minutes and 40 seconds of difference, and three laps to go on Greenville Downtown before the end, almost 24 miles....a world for him, nothing for the peloton.

Speed to chase the leader...it was too late !!!!

George Hincapie family (he is the local star) was there just ready to cheer the Greenville sun, and the crowd was increasing the "ambience noise".. what an amazing experience. the group was fast, Levi Leipheimer, Chris Horner, George Hincapie, and some other riders were going really fast, looking for Ben King. Second lap, the gap was reduced to less than two minutes, Ben suffering on the bike, his face and body focused on maximize the speed and effort, but the cadence was not as high as he sure wanted at that moment. The group, just 1minute 55 seconds later, was the faster thing I ever seen on a road bike, the were really close to catch the price...but they were on time? look like despite the last effort, they missed the point on the early stages of the race, and now it was to late !!!!

Last meters, after 4h 44min 56sec, Ben King crossed the finish line as the youngest US Champion ever, becoming the first Under 23 rider to win, and the first one to win on a break away since almost the start of the race, 115 miles to win the most important US race !!!!

The Victory

It was an amazing day, I enjoyed even more than when I'm riding, I hope this blog helps you to feel close, if not.....you have a house open for next year one, that Greenville will be hosting again.

From SC, Xavi Paricio

George

Starters

The Real Champions

Today has been a very special day in Greenville, this pic with most of the US Champions, is for me as important as the rest I will include on the coming days.

Here you have the winners of some categories...it was late on the afternoon, after the main event, and I was there with the most fanatic riders just waiting till the end, where the "surprise" boy was going to receive his stripes and starts jersey, when I have the opportunity to shot the real champions, the ones who fight only for themselves, the ones who know their effort is not going to be on the press, or on the news....this pic os for them, for the Real Champions !!!!

From SC, Xavi Paricio

Al setembre, el mal temps és de témer

Cap de setmana biker, sí, però diferent també. Divendres ens havíem proposat dia de repòs, s'anunciaven pluges, així doncs ja no vàrem fer cap pla de sortida a la tarda. Els presagis de l'home del temps es van complir, a partir de les tres de la tarda de divendres, la pluja va ser constant i ben entrada la nit, el diluvi universal. Al vespre teníem visita a cal fisioterapeuta i no volíem arribar-hi molt sobrecarregats. Bones notícies, les molèsties muscular només són això, molèsties, sobrecàrregues i tensions musculars, no hi ha cap cas lesió, quina més bona notícia. Tot i no tenir cap lesió, vàrem sortir força tocats de la visita, no amb dolor, però sí amb aquella extranya sensació que t'han remenat. Dissabte, ens alçàvem ben aviat, però entre les molèsties i el temps insegur, vam passar la jornada biker a casa, treballant en un nou projecte per a lagranevasio, només puc dir; sorprenent!

Hores i hores de conversa, de llistats, de sumes de pesos de components, de triar i remenar, de muntar i desmuntar, i finalment, ben entrada la matinada projecte enllestit.

Diumenge, després de la pluja, hem sortit a rodar, hem rodat en companyia tot i que no estava previst, però les coincidències han fet que avui tinguéssim companyia, o que els tres bikers del Baix Montseny pedalessin acompanyats, sigui com sigui, jornada entretinguda, amb uns companys de ruta amables i grans conversadors.

He gaudit també d'un rodar feliç, de lagranevasio, un rodar diferent però "viciat" deixant segell de "gran escalador", contudent i segur pujant, ràpid però prudent baixant. Moltes portes estan obertes, moltes possibilitats de pedalar ben a l'avast i sense fer-ne cas.

Avui el terreny moll i enfangat ens ha fet passar algun moment d'incertesa, però les bones sensacions és el resum d'un curt però intens cap de setmana.

Ara, a punt d'iniciar una nova setmana, l'emoció del dia passat, i la il.lusió dels dies que vindran ens manté ben desperts. Els preparatius pel Roc estan ben embastats, a Fréjus ja ens esperen, i si poguéssim ja hi seríem, cada dia un dia menys per ser-hi, falten divuit dies!!!

Xavi Paricio, estem ben impacients per veure les imatges de l'esdeveniment ianqui del dia!!!

Menstrestant, nosaltres, seguirem pedalant.

Anem de viatge?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=445185

No tinc paraules, bé sí, MTB, MTB, MTB.


El terme "fragata voladora" és el que em ve al cap en mirar detalladament aquest post que us he esmentat.

MTB, MTB, MTB.