New Year in El Mirador de Canberra

Fireworks display viewed from Waikiki Beach

The start of the year is often associated with change and implementation of new routines. For us it was the first New Year that we saw in as husband and wife. It was an exciting start in Honolulu, unfortunately it was also there that we caught a really nasty flu virus, pretty much the worst flu either of us had ever had. So three weeks off the bike in Hawaii (sorry, we were so busy hiking, surfing and snorkelling that we never got around to hiring a bike like we planned...I’m happy to do a write up of our surfing safari though if anyone is interested...) turned into five weeks off the bike. I can’t even remember the last time I had that long off the bike!

The first week of January, which was also the last week of our holidays, we spent on a makeshift bed in the lounge room sleeping and watching TV. The second week found us well enough to stand, eat and more or less function at work. Although I was left with a cough that meant walking was still difficult, so riding was out of the question. To make matters worse, last week was also a heat wave with temperatures of 37-41 degrees Celsius. 

The invalids are comforted by faithful Reggie.

Today though, the temperature is a mild and refreshing 23C and my lungs are more or less functioning normally. So I wheeled out my faithful Fixie ready to load up for the daily commute. Bob and Betty might also note from this picture that there have been some changes in the Mirador de Canberra.

Getting the bike ready for the first ride of 2014 (and yes there is a story to be told about the wheel in the chair ;-)

The time away from home, combined with the stifling heat of last week, provided us with the impetus necessary to undertake some radical changes. No, not air conditioning, nor was it a spa, although the spa is officially on the list of things to eventually be added. I can’t even begin to imagine the luxury of having a spa to slip into after a day of cycling. Maybe next summer?

This new year has seen the commencement of a new living space, the removal of walls and the opening up of our kitchen and lounge (there has also been the luxury of a dishwasher added to the kitchen, hello 21^st century). This means a much easier space for manoeuvring bikes around as well as a refreshing cross breeze through the house. 2014 is very much looking like the year of us establishing ourselves in a new way of living. A more open lifestyle. 

It's good to be back on the bike!

So how was the return to cycling? It was tougher than I remember. The relatively short 18km between home and work really tested me today. While one never forgets how to ride a bike (it’s just like riding a bike, yeah?), the legs have lost a lot of strength over the past month, especially after the week of flu where I hardly ate a thing. It felt good to get the legs moving though and I’m really looking forward to getting back into a routine of riding daily. The question is where 2014 will see us riding? Only time will tell.

Before I go today though, I just want to say thanks to Andre for the advice on the renovations and thanks to Bear for his help in taking down the walls. There is some kind of nice symmetry to life that the same two wonderful individuals who supported us through the night at WEMBO in 2013 are the same two who have helped make the exciting new changes in 2014 possible. 

Oh Yeaaah!

And thank you Lobo for your excellent supervision!

Recuperant la Reina

Quan ets entre Fades i cavallers sempre hi ha una Reina, avui era dia de mirar de tornar-la a enfilar els Vols de Drac, quan surts amb un genet si vas amb ell ets Reina.

Ara  després d'unes hores a dalt de la bike, les sensacions d'allò més bones, manca però el descans de demà, dijous ja no el vaig fer, sí demà, crec, crec. 

Ganes d'entrar a la corona de blocs de granit, necessitat millor dit, pel que caldrà com ahir anar-la a buscar, únicament que demà tocaria descans, tocaria. A la matinada de demà no tocaria cercar-les, per dimarts reiniciar els Vols, tinc al cap Canberra, clar que yes.

Quina nova bike la Vicious, OMG.

El primer pla era anar al Santuari del Corredor, el definitiu anar direcció a Blanes, sense desnivell, sense ritme, per rodar, entre una fredor que no ha marxat fins ser a les pujades de tornada a casa.

Les bikes perfectes, les dues, d'entrada ja preparant el proper salt de la The Motivator, mtb, mtb, mtb, però deixaré passar dies, em cal veure si sóc a un pla definitiu, o si he de fer un pas enrere, o dos, per després anar a pel segon i definitiu salt.

Els dies passen, les sensacions no, aquestes cada segon que passa són més intenses, com fer-ho, deixant que portin elles les belles històries dels valents Dracs, dels seus genets, gaudint encara més d poder, de cada imatge, de cada retall de cada imatge que ja és codi genètic imprés a la retina del genet i Drac, perquè ell, el meu Drac és qui em recorda, anem a buscar les corones, anem a buscar les corones, mentre ho escric penso, no sé pas com m'ho faré demà per no fer Vol de matinada. 

Pesa que quan descanso un dia de cada set, i més després de la setmana de no descansar a les nits, quan torno a sortir cada vegada vaig millor a dalt de la bike, tot i que el primer test dels canvis de la The Motivator va canviar aquesta recuperació, millor dit, la va frenar, ara bé no aturar en cap cas.

Avui el ritme era molt bo, no per la velocitat, si no per les sensacions a dalt del meu Drac, ara sí formem un sol conjunt, genet i Drac, tant que aquest estiu, o aquesta primavera després dels darrers mesos a dalt de la bike amb certa regularitat encara tinc més clar el somni dels equipaments de la Nau Insígnia. Com més hores passo a dalt de la bike més clar veig cada horitzó, per això cerco els anells, per això, MTB, MTB, MTB. Per això també les Falgueres Màgiques em deixen recordar el pas pels seus dominis, perquè ja formo part del seu càlid espai, omg, omg, omg. 

Si vas a cercar les corones de blocs de granits, les dues corones, i les veus, i torno al Mirador cada dia gaudint d'haver-les vist engranades girant, res pot fer que un genet les deixi de veure, altra cosa anar més enllà, pel fet que havent vist que han de navegar engranades les dues al casc de la Nau Insígnia, únicament m'he d'esperar, fàcil oi? 

La Nau Insígnia passarà els tests i aleshores tot tindrà la seva màxima expansió, entrant definitivament a espai de creadors.

Una tornada a on a la darrera hora la pluja sense ser un bany, ha decidit ser entre Dracs, de fet vèiem com venia cap a nosaltres i l'esperàvem, clar teníem que de ser la jornada seria de bike sota la pluja, i tant que sí, i tant que sí. 

Des d'Irlanda de la SSWC que lentament però sense aturades, els nostres Vols han anat saltant barreres, la de la pluja, darrerament la del fred, esperant però el de veritat per confirmar que ho portem millor que fa uns anys, a quaranta dies de poder fer un resum objectiu de si portem bé l'hivern, veurem, veurem. 

Sense incidències, sense coincidències, aigua, zero, mitja cola, mitja de patates xips, una bossa de xocolatines, llaminadures, amb llums, Cateye-Powerled, la cinta de fixació de la bossa Pedros esmicolada a les meves mans, fet que ha comportat que la longboard anava sense llum del darrera, eines, totes, equipats de tardor-hivern jo, la Reina d'hivern, no de rigorós hivern.

Ara a esperar a demà, a on tinc un pla per descansar, sense descansar, de ser ja us l'exposaré demà, de ser, de ser. I si no, un bon descans amb una entrada de setmana pausada, lenta, sense Vol sí, que també pot ser, oi?

Fins demà per fer el cafè?

Si vols pols

Cerca l'espai de Fades i cavallers, i aquest és el cas, perquè ahir a la sortida no hi va haver presència dels protagonistes del Montalt, però passades les hores amb la pluja aturat a la carretera per l'intensitat d'aquesta ja vaig ser un altre cop entre cavallers i Fades, ara una jornada després entra el sol per les finestres del Mirador, indicador clar de les intencions, sol és a cavallers com lluna és a Fades, des de les nou esperant oportunitat, ahir vaig aprofitar per adonar-me que aquest entorn del Montalt va canviar el dia que vaig veure els blocs de granit, de fet aquests fa deu anys van ser els que van obrir la porta a l'entrada dels cavalllers de la llum, de les Fades de la nit, i en darrer terme dels Destructors de Murs, un cop a dins, un cop entre les corones de blocs de granit, no hi ha voluntat de sortir-ne, sempre pots sortir-ne de voler, vull dir no és una corda que et lliga, és una mà oberta a poder-hi ser.  

No en té però res de senzill, no tindria raó de ser un món tan vell amb una proposta mancada de complexitat, som complexes, perquè portem amb nosaltres aquesta vellesa.

Un, fem un cafè? va agafat de la mà de fileres d'anys, un clar que yes de la Bec,  un mtb, mtb, mtb, un Mirador, tots ells van enfilats a una ruta revirada, no podria ser de no ser així, planera també, un cop ja hi ets a dins, aleshores si ja hi sóc a dins quin sentit tindria no gaudir-ne valorant-ne les conseqüències, segurament en té, de conseqüències, segur, però fins ara i ho dic amb la sensació de ser ponderadament objectiu, compensen cada dia, perquè mouen el meu dia a dia, i gaudir del privilegi de pocs però fiables motors que fan rodar les aventures entre Dracs, no té preu per a mi, no és important fer una pila de quilòmetres, si el motiu que els mou és motor, pel fet que el fer va lligat a les ganes de, aleshores comporta sempre per a mi gaudir de les bones sensacions, i gaudir-ne, d'aquestes, tenir l'oportunitat ara té una valor de primer ordre, com fa una estona que la pluja manava, i a on jo ja pensava, mtb, mtb, mtb, si ara a sobre surt aquest sol, amb aquesta calidesa, l'aventura està assegurada, puc no voler pols, és senzill, mirant per la finestra res portarà a entrar a les corones de blocs de granit, però és que jo vull pols, i per tant cerco sempre ser entre les corones. La Nau Insígnia ha potenciat aquesta intensa activitat, pel fet que és la culminació a l'arribada de les corones de granit. 

MTB, MTB, MTB. 

Trinxes de retorn al Vallès.

Quan tot camina, això, tot camina, una bona sortida, i ara els Trinxes ja tornen cap als seus dominis del Vallès, clar que yes.

Avui una sortida que feia mesos que no feia, direcció a la zona de la Creu de Canet.

M'ha semblat que érem molts bikers avui, mai masses si venen a passar-ho bé, i avui era un dia d'aquests. 

Avui no hem fet Montalt, he sigut prudent, i hem deixat el Montalt per a una altra ocasió, el grup rodava molt bé del primer fins l'últim i això ha fet que la sortida tingués un ritme divertit.

No ens ha plogut, fins i tot hem vist el sol, els Trinxes passant calor, l'Oriol xop, la Betty molta calor, jo equipat de tardor-hivern he anat perfecte.

Quan ets entre bikers Trinxes, fins avui i portem uns quants anys, gaudeixes de molts bons instants, a on les constants referències a que s'ho estan passant molt bé et fa això, sentir molt bé.

Una sortida Trinxa al Maresme té el seu eix amb qui, no a on, avui era una sortida Trinxes, aleshores poca importància té la ruta, que també. 

Cap incidència mecànica entre uns quinze bikers, cap coincidència, eines, totes, aigua zero, cervesa  una, després de pedalar gaudint entre tots de comentar l'aventura, menjar, un platan a la Creu, sempre entre unes temperatures prudents. Jo equipat com si de matinada es tractés. 

Una jornada més de bike amb els Trinxes, tres edicions i tres trams diferents, està prou bé. Pel proper cop, no any, o sí, seguirem amb el format d'aquesta edició, trams mixtes un xic més rodadors que els del 2013.

Un pronòstic de pluja per demà refreda de comentar la propera sortida, mtb, mtb, mtb. Tampoc és important, puc descansar demà, com si es tractés de dilluns, però costarà, moltes ganes de sortir a pedalar, MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Curiós a la zona d'avui, mateix espai natural, zero Destructors, ni corones de blocs de granit, i ni tampoc Fades i cavallers, això em fa estar pensatiu, he de sortir la propera per darrera casa, pel fet que hi ha una diferència insalvable quan no hi són, el to però salvat per la presència dels Trinxes, he de reflexionar sobre això perquè, què vol dir que l'arribada d'uns marca la marxa dels altres? significat segur que en té, falta que jo en pugui veure els motius, també segurament no cal cercar-los, per ser sempre entorns que sumen, sumen, i sumen, espais de bikes, bikes i més bikes.

7h07'

Una xifra preciosa, ara esperant  a fer el cafè, ja l'oloro des de metres, OMG.

Quan ets proper a viure una aventura, de ser, saps que ho tens tot a punt, però encara falten hores, gaudeixo  d'allò més, en el meu cas, més que un cop ja sóc a dalt de la bike. 

Vull dir, el tram a les prèvies d'un Vol, té una component d'emoció més intensa encara que la mateixa aventura en si, com sona, com sona. 

Ara ja el primer cafè ha sigut un molt bon moment, a on el primer pensament, va lligat a galetes, sí, sí galetes, jo sóc, era millor dit, a casa no hi ha ni una galeta, però flams, coques i galetes, en sóc un especialista, en cruspir-me-les, les galetes però per a mi són un punt i a part, i no totes les galetes, únicament algunes galetes, però ja fa molt de temps que no gaudeixi d'un bon festival de galetes.

Ara a pel segon cafè, mirant el pronòstic del temps, ara la pluja manarà a partir del mig dia, està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Galetes a peu del Montalt, un dia serà el títol de la crònica a The Great Escape MTB, que bé, que bé, que bé.

Ja us posaré una imatge del Cava d'ahir a l'hora de dinar, per quin es va decidir en Josep, mtb, mtb, mtb. 

A una hora de la cita Trinxes al Maresmes, no dic Montalt perquè avui no serà un dia Montalt. 

Emocionant, molt

Demà festival Trinxes, de ser, perquè el pronòstic és de pluja des d'aquesta matinada a les tres del matí. 

Ara des de la distància prudent de la darrera matinada, sembla que no pugui ser, però recordo la sortida com si fes setmanes que no pedalo, crec que és per les cames carregades, motivat pels canvis a la bike.  

Demà tornada a la normalitat, clar que yes, bike, bike, i més bike.

Molt content, amb les novetats de la The Motivator, també una mica prudent, per les sensacions contradictòries, vull dir, m'agrada tant la Vicious d'aquest matí, que el fet d'aquest comportament contradictori no implicarà de desfer aquests canvis, en cap cas, si no aconsegueixo una acceptable adaptació aleshores ja ho valoraré, oi que sí?

Una jornada com la matinada, OMG, OMG, OMG. 

Ara a esperar a demà a la matinada, per veure si hi ha un respir amb la pluja, i tant, i tant. 

Jo ja ho tinc tot a punt, bike, equipament, i el punt més important, concentrats amb que demà de ser, els Trinxes visquin  una sensacional aventura de MTB al Maresme. 

MTB, MTB, MTB. 

Encuriosit

Per una aventura avui molt diferent, a on la bike ha presentat un comportament com de portar tres dents menys al darrera, i de portar doble suspensió baixant.

No m'esperava aquest comportament, a l'inrevés, esperava escalar com si portes tres dents més darrera, vull dir passar a escalar sobrat, i baixant, per això he posat el Powerled a màxima potència creia hauria de ser més prudent. 

Avui a trenc d'alba la temperatura ha baixat un grau fins a 9,5ºC. La sensació amb vent era de fredor càlida, que bé, fredor càlida. Sempre rodant sense fred, però a una matinada freda, quan em treia els guants uns segons, notava que això era així, segur que accentuat pel vent, segur.

Ni una incidència, avui tothom anava més d'hora, jo també, curiós, però sense ser la primera tanda, entre la primera i la segona, quin moviment al carrer. 

Cap ciclista a la matinada, per ser hauria o bé d'anar jo al Vallès i coincidiria amb en Josep, o ell venir a SV i coindiria ell amb mi.

El sol entra per les finestres del Mirador, menjant uns fruits secs, penso, demà pronòstic de pluja a mig matí, estarà bé l'aventura Trinxa a SV, serà una aventura tipus irlandesa, sortir i cercar-la serà emocionant. Vaig perfilant la ruta, clar que yes. 

Quan tens pensaments els has d'aprofitar, i tant que sí, i tant que sí, no idees però, pensaments.

Avui he fet un xic menys de MTB, i un xic més de bike, vull dir més pendent de veure com anaven les novetats que no pas del tram.

Les Falgueres Màgiques, omg, omg, omg, o a elles els hi passat quelcom, o és a mi que m'ha passat, però la poció màgica no em fa efecte.

La Yeti ASR-SL del meu germà no pesa res, quina diferència respecte la Vicious, clar que dit així és com no dir res, doncs això, doncs això, que lleugera aquesta Yeti. 

Dies de Single Speed.

Haurem d'anar a fer un cafè?

1°C menys

Per tant equip d'hivern, no de rigorós hivern.

Molts nervis, creia que escoltava pluja, a tocar de les sis de la matinada i és vent, no intens, sí interessant, de fet ara mateix el sento i diria que és pluja densa, ho tornaré a mirar, molts nervis, el canvi d'escames del meu Drac, l'anterior al darrer avui motiu de test, OMG quin canvi, però, sonen les 6 al campanar de SV, i el primer cafè ja ha caigut, anem a pel segon, fem un cafè?

Des del Mirador del Drac, de ser,  a minuts de viure una nova, novíssima aventura, vull tastar la Poció de les Falgueres Màgiques, encuriosit pel no efecte d'ahir, mtb, mtb, mtb, repiquen les 6 al campanar.

La Vicious ja no és adulta

La Vicious ara és ja a l'etapa madura, i dins d'aquesta encara li falta un salt, el darrer.

Avui un cop recollits els components, un cop al despatx uns minuts abans de marxar a dinar, teníem dues coses per fer abans de dinar, entre sortir del despatx i entrar a dinar, una, la segona, comprar un bon Cava Brut, i la primera de ser, fer el canvi de la Vicious, ara ja de nit les dues ja les hem portat a terme. El Cava tasca d'en Josep, la resta de lagranevasio.

Una d'elles la seleccionada. 

El Cava ja és al restaurant en fred, demà tenim festa gran, certament, certament, el dinar de Nadal, clar que yes, el lluç comprat d'avui, fet al vapor amb verduretes demà, i tant, i tant, de poder ser, convidaria  al grup de tots els Single Speed, a tots de fora de les nostres fronteres, amb una excepció dins de les nostres fronteres,  Figueres, una bona conversa amb en Josep marca aquesta excepció, certament, certament, així com els nostres amics australians, ells no són el grup Single Speed, que també, la Bec i en Phil van agafats de la nostra mà, no són del grup Single Speed, que també, i en cas de no poguer ser, com és el cas, no ens ho podem permetre, demà tots i cada un d'ells estarà amb nosaltres, als nostres cors, omg, omg, omg.

Un dia, és un dia, i un altre dia és una altre dia, la Vicious era adulta ahir, i avui ja és un Drac madur, com el seu genet, OMG. Avui el meu Drac s'ha transformat, té segur a veure amb el Destructor Independent, té a veure amb que la Poció Màgica de les Falgures Màgiques avui no m'ha fet efecte, increible, diferent, molt diferent. La tinc al fons del Mirador, a les fosques, no vull que sigui visible pels cavallers, únicament per les Fades, pel fet de no ser visible a la llum, únicament entre la foscor, un cop feta la darrera fase de la transformació aleshores saltarà a imposar el seu únic objectiu, com és enlairar-se ja sempre des de la Nau Insígnia, ja sempre, sempre, sona bé, sona bé. 

Portem picant pedra varies décades, no anant a un lloc cada dia, dic picant pedra, pics afilats, molt, per picar pedra obrint pas per l'arribada de la Nau Insígnia, cercant els protectors, els Destructors de Murs, la clau per poder posar-la en marxa són les corones de blocs de granit, i com navega ara la Nau, amb les corones engranades, i ara aquest Drac ja aterra sense dubtes al pont de la Nau Insígnia, quins instants, quins instants.

Quina jornada darrera jornada, OMG, OMG, OMG, la d'ahir, què en puc dir, memorable, memorable, el bany d'avui sota la pluja, sense fred, a ple hivern, mtb, mtb, mtb. La de mitja hora justa abans de dinar, i la de mitja hora després, marca un abans i un després dins del tram The Motivator. I el dinar? entranyable, omg.

Ara miro la Vicious, i penso, ja era hora, ja era hora, i seguidament sé que em queda un darrer canvi, no per ara, no per ara,  però primer un bon suc de taronja, oi que si?

Un matí marca de la casa, res després del pas dels genets torna al seu lloc, per bé, per bé, de no cercar-ne res més que la música seleccionada, altra cosa quan dius que vols una cançó, i el què vols és emportar-te la màquina de fer música, aleshores has de picar-te de valent els dits, normal, normal, però estic tranquil això no ho vol ningú, ho sé, ho sé.  

La Nau Insígnia fent els darrers tests, i des del Mirador del Drac té un perfil molt dolç, transmet calidesa, molta calidesa, pensant en aquesta paraula demà em faré un present de matinada, i de ser, el 44, quin número, quin número, el darrer, com sona, com sona, demà el 44 de ser, i demà passat, de ser, inici d'una nova numeració, la que toca ara després de 44 jornades memorables de MTB, des de el darrer dia de novembre, des de l'aturada al desembre veient com tot passa pel costat, mirant, gaudint de la Nau navegant sola, quins instants els de les darreres setmanes, irrepetibles, en poden venir de millors, no diré que no, de pitjors segur que sí, aquests sempre, però de venir-ne de millors, aquests, els d'ara ja els tenim al sac.

Demà primer test de la Vicious, quin moment el d'avui en sortir fa una estona amb la Vicious a veure si tot anava bé, i en tornar a ser a casa, el meu somriure era de dimensions planetàries, és que la bike després dels canvis va molt, i molt, i molt bé, més que ahir, més que avui. 

Pronòstic per demà, molt bo, decidiré equipament en entrar al Mirador i veure la temperatura que indica el pronòstic a la matinada, primer vindran els dos cafès, després l'aventura, de ser, de ser. 

Bany sota la pluja

De no passar fred, el millor bany, serà millor amb l'arribada de la primavera, o millor a les nits d'estiu, tot i que recordar el bany al Montnegre i ja tinc fred, massa fred? no, hi tornaria ara mateix.

Quan ja ets a dalt de la bike, entre pistes i senders, i et sembla com a la baixada de direcció Dosrius des de Can Bordoi que espurneja no que plou, he de pensar que penso així perquè de negra nit des de casa abans de sortir,  mirar el cel i creure que és un bon dia no et preparà, predisposa per una lleugera i agradable pluja com la d'aquesta matinada. 

No feia fred, 11ºC a minuts de les set de la matinada a la riera de Llavaneres, i una hora després mig grau més, ni una sola sensació de fred, sí d'una frescor encantadora, però encantadora, entre Fades de la foscor, submergit a una negra nit, un bany sota la pluja a ple hivern sense passar fred, omg, omg, omg. 

L'equipament de 10/10, avui equipat de tardor, pel fet que ahir equipat d'hivern a 6ºC vaig anar prou bé, i avui abans de sortir marcava 10ºC, o sigui de tardor. Sota la pluja, impecable, per no ser una intensa pluja, si constant fins a trenc d'alba que ha deixat de ser-hi agafada de la mà de la marxa de la foscor.

A excepció del component que ha de venir, erroni a la primera compra, la resta de components que han de ser els protagonistes de la The Motivator, tots ja són aquí, molt emocionant, molt, és sensacional que detalls tan petits siguin els pilars del castell.

Ara a meditar si utilitzo el component erroni transitòriament mentre no arriba el correcte, o m'espero a fer-ho tot un cop arribi aquest darrer element.

El sol no aconsegueix imposar-se avui tampoc, penso en la matinada d'avui, OMG.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Incidències, cap, que bé que va la Vicious, coincidències, cap, aigua, un quart del bidó de 750 ml. menjar, cap, llums Cateye-Powerled sempre en marxa, eines, totes, la manxa també. 

Ara ja fent camí cap al dinar, si és com el d'ahir, millor que millor, i fins avui sempre és així, clar que yes. Fem un cafè?

De ser demà, un número interessant, el 44, mtb, mtb, mtb. 

Un dia de normalitat

Per a mi està deixant de ser  normalitat, que no vol dir res més que tot roda, tot roda.

A minuts de sentir els dos quarts de set, ara sonava el primer quart al campanar de SV, ahir mentre escalava per Milans del Bosch, eren crec recordar les set tocades sentia com cantava el gall, avui miraré de veure si també ho fa una hora després, segur que sí, segur que sí.

El segon cafè ja ha caigut, mtb, mtb, mtb. 

Encuriosit per la propera arribada de components per la Vicious, omg.