Quan ets entre Fades i cavallers sempre hi ha una Reina, avui era dia de mirar de tornar-la a enfilar els Vols de Drac, quan surts amb un genet si vas amb ell ets Reina.
Ara després d'unes hores a dalt de la bike, les sensacions d'allò més bones, manca però el descans de demà, dijous ja no el vaig fer, sí demà, crec, crec.
Ganes d'entrar a la corona de blocs de granit, necessitat millor dit, pel que caldrà com ahir anar-la a buscar, únicament que demà tocaria descans, tocaria. A la matinada de demà no tocaria cercar-les, per dimarts reiniciar els Vols, tinc al cap Canberra, clar que yes.
Quina nova bike la Vicious, OMG.
El primer pla era anar al Santuari del Corredor, el definitiu anar direcció a Blanes, sense desnivell, sense ritme, per rodar, entre una fredor que no ha marxat fins ser a les pujades de tornada a casa.
Les bikes perfectes, les dues, d'entrada ja preparant el proper salt de la The Motivator, mtb, mtb, mtb, però deixaré passar dies, em cal veure si sóc a un pla definitiu, o si he de fer un pas enrere, o dos, per després anar a pel segon i definitiu salt.
Els dies passen, les sensacions no, aquestes cada segon que passa són més intenses, com fer-ho, deixant que portin elles les belles històries dels valents Dracs, dels seus genets, gaudint encara més d poder, de cada imatge, de cada retall de cada imatge que ja és codi genètic imprés a la retina del genet i Drac, perquè ell, el meu Drac és qui em recorda, anem a buscar les corones, anem a buscar les corones, mentre ho escric penso, no sé pas com m'ho faré demà per no fer Vol de matinada.
Pesa que quan descanso un dia de cada set, i més després de la setmana de no descansar a les nits, quan torno a sortir cada vegada vaig millor a dalt de la bike, tot i que el primer test dels canvis de la The Motivator va canviar aquesta recuperació, millor dit, la va frenar, ara bé no aturar en cap cas.
Avui el ritme era molt bo, no per la velocitat, si no per les sensacions a dalt del meu Drac, ara sí formem un sol conjunt, genet i Drac, tant que aquest estiu, o aquesta primavera després dels darrers mesos a dalt de la bike amb certa regularitat encara tinc més clar el somni dels equipaments de la Nau Insígnia. Com més hores passo a dalt de la bike més clar veig cada horitzó, per això cerco els anells, per això, MTB, MTB, MTB. Per això també les Falgueres Màgiques em deixen recordar el pas pels seus dominis, perquè ja formo part del seu càlid espai, omg, omg, omg.
Si vas a cercar les corones de blocs de granits, les dues corones, i les veus, i torno al Mirador cada dia gaudint d'haver-les vist engranades girant, res pot fer que un genet les deixi de veure, altra cosa anar més enllà, pel fet que havent vist que han de navegar engranades les dues al casc de la Nau Insígnia, únicament m'he d'esperar, fàcil oi?
La Nau Insígnia passarà els tests i aleshores tot tindrà la seva màxima expansió, entrant definitivament a espai de creadors.
Una tornada a on a la darrera hora la pluja sense ser un bany, ha decidit ser entre Dracs, de fet vèiem com venia cap a nosaltres i l'esperàvem, clar teníem que de ser la jornada seria de bike sota la pluja, i tant que sí, i tant que sí.
Des d'Irlanda de la SSWC que lentament però sense aturades, els nostres Vols han anat saltant barreres, la de la pluja, darrerament la del fred, esperant però el de veritat per confirmar que ho portem millor que fa uns anys, a quaranta dies de poder fer un resum objectiu de si portem bé l'hivern, veurem, veurem.
Sense incidències, sense coincidències, aigua, zero, mitja cola, mitja de patates xips, una bossa de xocolatines, llaminadures, amb llums, Cateye-Powerled, la cinta de fixació de la bossa Pedros esmicolada a les meves mans, fet que ha comportat que la longboard anava sense llum del darrera, eines, totes, equipats de tardor-hivern jo, la Reina d'hivern, no de rigorós hivern.
Ara a esperar a demà, a on tinc un pla per descansar, sense descansar, de ser ja us l'exposaré demà, de ser, de ser. I si no, un bon descans amb una entrada de setmana pausada, lenta, sense Vol sí, que també pot ser, oi?
