Cinc Dracs

Una aventura més, que no es pot dir cada dia, bé a casa quasi que cada dia sí, a excepció del dia de descans, que l'aventura és aconseguir no sortir a pedalar.

Avui hem gaudit dels nostres Dracs, per ells, per la ruta, rodar amb Dracs dins d'un Drac no passa cada dia, en cap cas. 

El tercer Drac el més conflictiu, no per res, si no per la manca de rutina, ja fa mesos de la nostra darrera cursa, octubre queda molt lluny, fet que marca i molt la manca de ritme de cursa, de fet no el tindrem mai, i no passa res important. 

No l'hem volgut mai el ritme de cursa perquè hauríem de sortir de les fronteres del nord amb molta freqüència i això ara per ara no ens ho podem permetre.

Jo he utilitzat tres equips, un d'hivern, a la volta u, i cinc, dos de primavera, a les voltes dos i tres, el del Team, i a la volta quatre el clàssic Sportful-Castelli, el mateix amb les botes, unes d'hivern, i unes d'estiu.

Bona pensada estudiar detingudament l'evolució de les temperatures, avui era el dia per poder fer aquesta aventura.

Destructor de murs Independet, quin nom, OMG.

Teníem l'opció ruta Montseny, o bé ruta Cinc Dracs, la darrera per a mi una oportunitat dins d'un mes difícil, febrer, que ens permetrà de sortir demà, i cada dia en bike. El primer passar febrer a dalt de la bike, clar que yes.

Cap incidència, coincidències, durant la primera hora del matí, bikers, bikers i més bikers, menjar, les imatges d'ahir el menjar d'avui, begudes, el mateix, llums, Cateye-Powerled a partir del darrer tram de la quarta volta.

El Canis va molt bé, molt, tinc el conjunt nou per la Longboard, quan toqui atacarem el canvi.

Quina temperatura, omg, omg, omg, sempre entre els 12°C i els 19,5°C, sí, sí, quasi 20°C.

Contents d'haver afrontat voltes de quasi trenta quilòmetres, pel què implica, pel què indica poder fer-les, podríem haver continuat, però si bé era el dia, no era el mes.

Quina última volta més romàntica, la Fada Reina mentre no marxa amb la Nau Insígnia, la segona, resta sempre propera a nosaltres, de fet pel Destructor Independent que no es separa del meu Drac, dies de MTB des del Mirador del Drac. 

4rt. Drac

I tant, i ara ja entre Fades, serà de fet la darrera, la més romàntica. 

Dies de MTB. 

Ara aturats esperant l'inici del 5è Drac, OMG. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

.

3er. Drac

Entre cavallers de la llum, vigilats pel Destructor Independent, ara ja esperant l'arribada de les Fades de la foscor. 

MTB, MTB, MTB.

2on. Drac

Les percepcions d'anar equipat de primavera, molt bones, sense fred.

Sortiré per fer el 3er. Drac amb tèrmica, clar que yes.

Ara la Nutella mana, OMG. 

A minuts d'enfilar el tercer Vol. 

Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

1er. Drac

Tot  roda, tot roda.

MTB, MTB, MTB.

Pas de Destructor.

Entre Falgueres Màgiques. 

Des del Mirador, fent el canvi d'equipaments d'hivern de 5°C a equipaments de primavera 17°C. 

Fer-ho diferent

Descans, descans, descans, i aventura.

Els Dracs ja no són al Mirador si no al pont de la Nau Insígnia, preparant-se pel proper Vol. 

A minuts, passades les hores del programa previst a punt de començar el Vol. 

No tenim pressa, si més no això sembla, mtb, mtb, mtb. 

Estem veient el vídeo de la WEMBO 2012, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, Dracs, Dracs i més Dracs.

DRACS

Vull dir que d'aquí a una breu estona mirarem d'iniciar l'aventura.

Hem mirat de ser prudents, certament, el número importa, molt, i per tant caldrà com ja s'ha proposat gaudir d'una aventura des de l'inici, de ser, de ser.

Tot i certs raonables dubtes, no volem perdre el ritme de sortides, per demà proposem una aventura molt emocionant, i per portar-la a terme cal preparar-la bé.

Tenim una certa pràctica a preparar l'alimentació de segons quins propòsits de MTB, el de demà, de propòsit requreix de cada un dels aliments de les imatges, mtb, mtb, mtb.

Tot no pot ser i la proposta d'aventura quedarà limitada a una fracció de l'aventura inicial, podria passar però que quedés ajornada. 

Pel fet que les obligacions del dia a dia ens estan portant per nous trams i per tant estem experimentant noves sensacions.

Avui després de dinar hem fet l'aprovisionament per demà, detall a detall, i tant que sí.

MTB, MTB, MTB.

Des desl MIrador del Drac, dies de Single Speed, i també he de dir aquest cop, Dracs, Dracs, i més Dracs.

Ara emoció a casa pel to, per si serà o no demà dia d'aventura grossa Single Speed, o no, i descansarem fins la tarda.

En tot cas de ser a les quatre de la matinada estarem preparant els entrepans, clar que  yes.

Satisfet

De poder fer, de fet no demano pas més, poder fer, res més. I de poder ser cada dia el mateix, Dracs, Dracs, i més Dracs.

A on he de firmar per poder seguir fent Dracs?

Una matinada sensacional, un Festival de bones sensacions, quina diferència de la nit del vespre a la nit de la matinada, bé sí, una que ho decanta tot, la Reina, certament això justifica, i justificarà ser-hi als vespres, entre Vols, i una segona, les Fades, no la Fada Reina, sí les Fades, i els cavallers en segon terme, però he de ser realista, entre setmana sempre sóc entre les Fades de la foscor.

El Destructor Independent, s'ha deixat veure a on sempre. 

Quina setmana, quina intensitat, quin febrer més intens, ara per la seva calidesa. Fer-ho bé, i fins i tot pot arribar a sortir bé, que no és el cas, que no és el cas, la cita del cap de setmana de Dracs a quedat ajornada, podria ser que fins demà o fins al març, veurem, veurem.

Sense coincidències, equipat de rigorós hivern als primers dos quilòmetres, per després veient els 13ºC a la riera de Llavaneres passar a mode hivern.

Quins colors els d'aquesta matinada, quin instant el trenc d'alba, a on he passat de 13ºC a les sis ben tocades, a 13ºC a les set ben tocades, omg, omg, omg.

La frase Dracs, Dracs i més Dracs, sumarà a les de per si clàssiques del Blog, oh yeaaaaah.

Sense menjar, aigua, zero, incidències, cap, Cateye-Powerled, aquest sempre a mínims, eines, totes.

Una escalada per Milans entre les Falgueres Màgiques, ara amigues, ara donant-me la Poció Màgica sense l'efecte d'oblidar, però sí amb l'efecte de gaudir per repetir ara sí ara també cada Drac, mtb, mtb, mtb.

Hi ha dies per a tot, un cop la Reina al niu, Festival de dinar, però Festival de dinar, OMG. 

Ara entrant en la recta final de setmana i del divendres, pel què fa a obligacions, dies de molt de Single Speed des del Mirador del Drac.

Pilars fets història, i tant que sí, j tant que sí.

Després no ha faltat res per gaudir d'un bon esmorzar, oi que no?

Fem un cafè?

A minuts

De mirar d'arrancar el Vol.

Canvi passades 24 hores a Vols de matí, passades aqiestes hores com sempre cinc passes enrrera, no passa res.

I el febrer 2015 Déu dirà, de mentre aquest, aquest febrer miraré, com ara, de fer-lo a dalt de la bike.

MTB, MTB, MTB. 

El segon cafè ja ha caigut, ara hauria de caure la 69, de ser, de ser. De fet el descans de divendres per a mi ha sigut dijous, i no diré no passa res, oi que no?

Derrotat

Pel fet d'haver d'acceptar que les ganes no van lligades a les possiblitats.

Demà miraré de refer els pons, vull dir tornar a la meva normalitat del gener.

He de tornar a Vols clàssics de matinada, en la foscor més profunda de la nit, perquè salvar les estratègies de no sortir del vespre, impossible, i jo siguent gat vell, també ho sóc de confiat, o sigui, de matí, de matí, i així no hauré de patir.

MTB, MTB, MTB. 

Emocionat, intrigat, de com res pesa suficient per si mateix, 19 hores esperant per sortir, OMG, quin bany, quin bany. Veurem demà, pacientment a on té l'inici d'arrancada el Vol.

Fred assumible

A casa implica sortida agradable, a diferència d'abans d'ahir, ahir a la nit 13°C un premi a la constància, vull  dir que de no ser-hi cada dia no hauríem gaudit del present climàtic del vespre d'ahir.

Un propòsit de canviar les matinades pels vespres de MTB, quan portes una cinquantena de sortides de matí, no és massa prudent, sí, si el què motiva el canvi són els Vols de Drac amb la Reina.

Anem a per una proposta diferent, a on mirar d'aconseguir mantenir la regularitat dels Vols aquest febrer genet i Reina junts prioritari, l'arribada definitiva de la Reina marca un abans i un després a aquest 2014 de MTB.

Ara com tot cal deixar passar dies, i quan la suma d'aquests sigui important, 50 de 100 dels dos, estaria bé, veurem a on som, fàcil d'escriure, difícil de fer.

Ahir va ser un dit i fet el fer un altre Drac pel fet d'una Betty decidida a sortir, com sona, com sona, i el premi va ser una climatologia que sense ser en cap cas favorable, sí era més coincident amb les condicions de temperatura que admeten els nostres equipaments. 

El fet de pensar inicialment que no feia fred, va ser la constant, el fet d'adonar-nos que en feia però no amb la intensitat de la jornada anterior, la realitat.

Ahir vàrem canviar el test d'hivern, a prudent,a  prudent, avui jo encara en seré més, l'objectiu és passar febrer a dalt de la bike, cap més pel què fa a aquest mes tan intens, tan viu, amb un sabor tan voluminós, amb aquest to de menta que et glaça l'ànima més càlida, i a on a les prèvies a sortir després de deixar passar els cavallers de la llum, penses, no hauria de sortir.

Ahir però sortir al pati i el fet de no notar la fredor intensa característica del febrer passades per molt les set del vespre, quasi a tocar de les vuit va ser molt motivador, més encara, motiu de la presència dels somriures dins del Vol. 

Ara surt el sol a les vuit i un minut del matí, a les set la nit imposava el seu to, sembla impossible, 60 minuts separen la marxa de la foscor de l'arribada de la llum, mtb, mtb, mtb. L'instant de la imatge dura 60 minuts, que com a número ara pel Drac no ens indica res més que la duració dels dos trams, seguir el coll, resseguir el cap, una hora, la resta del seu cos, una hora més, OMG.

A punt de fer el segon cafè transformat en esmorzar d'un matí d'hivern de febrer, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Equipats de d'hivern, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, Cateye-Powerled, incidències, lleuger soroll del fre del darrera de la Spot Brand, també la tanca davantera fluixa, coincidències, grups de bikers rodant de nit, baixant de Santa Mònica, també escalant pel Tintorer llarg.

Ara a esperar la nit d'avui, certament, certament, encara em costa no pensar en clau matinada, no passa res, deixar passar dies, i la nit marc d'entrada de passades les hores de l'arribada de la llum, ara és qui marca el ritme de consolidar el dia sí dia també de les nocturnes de febrer.

MTB, MTB, MTB. 

Motivació

Acaba d'arribar el "petit" trofeu.

I és quan penses, com puc plantejar-me si surto o no surto a pedalar un parell d'hores si els últims vuit dies de l'any vaig ser capaç (gràcies a en Marçal) de fer-ne 500?

Doncs això, anem a pedalar? Anem-hi!

Esperant, no repetint

Bàsicament pel fet que ahir no en va quedar ni una engruna, res, dues tandes, durant la tarda, i després de l'aventura de bike, mtb, mtb, mtb.

Avui pinta interessant la jornada de MTB, certament, certament, no fa un dia càlid, no tenim una previsió dolça pel què fa a temperatures per la nit, i no passa res estem predisposats a gaudir de la foscor de les Fades, una Reina preparant la seva continuïtat, sense més extensió, continuïtat i prou, som febrer no cal perseguir res més que ser-hi, si volem fer un bon any, gaudir d'un bon any de MTB, cal perseverar a passar aquest mes de febrer a dalt de la bike, i tant que sí. Març de ser, tindrà, pot presentar un to diferent, si hem passat el febrer a dalt de la bike, i tant que sí.

Veient moltes propostes, moltes, més fins i tot, com? vull dir, el debat del 2014, servit, està servit, hem d'estructurar les cites del 2014 de manera que el gaudir de cada una d'elles tingui la component inamovible de ser un festival a casa, de fet a on som ara ja té aquesta component, de festival sense aturades, cada aventura té el to festiu de formar part d'un tram d'emoció i aventura portat a la realitat a cada Vol. 

Ahir pujar per Milans propers a les deu del vespre, un instant de somni, avui repetirem jornada de MTB, repetirem tram?

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

El retorn pausat de la Reina

Lentament mirant de consolidar aquest retorn. Entre una filera llarga de fets, han passat els mesos, Canberra, la cursa de les 24 hores SOLO ens ha indicat un proper tram, a on no hi ha la possibilitat de pensar en diferents possibilitats, l'única que tenim si volem entendre el ritme australià, el ritme frenètic d'aquests monstres del MTB és fer un canvi radical del concepte del MTB  a casa.

I això estem fent, millor dit això estem intentant fer, no ho podrem tindre clar, sí el canvi, no si ho hem fet bé fins la propera cita de MTB, i bé aquesta és lluny si volem saber el resultat, i propera si mirem el temps que tenim per preparar-nos.

Tot va dirigit a poder gaudir de les properes 24 hores, gaudir, fer un salt a dins de circuit, millorar el nostre ritme de cursa, no per velocitat, sí per millorar les sensacions, mai havíem fet tests previs a les 24 hores, ni tampoc previst amb tant de temps la programació de les curses, de les poques que fem, fent referència a com estem preparant les properes cites. 

És evident, això implica més recursos disposant dels mateixos que disposàvem al 2013, curiós, però cada final de mes anem fent arribar tots i cada un dels components, equipaments, recanvis que han d'intervenir a aquesta aventura, podem pensar que ja ho tenim tot, aleshores no hem anat a Canberra, en el sentit que si volem repetir a Europa un Canberra, no cal fer res, si volem fer-ho millor, a casa hem de mirar d'agafar la referència australiana. Pel què fa a preparació física, estrictament? no, no, tècnicament, nivell de bicis, nivell de preparació d'alimentació, visualització en cursa del transcurs d'aquesta, són molts els detalls a millorar, n'esmento pocs, no per res, si no per evitar fer una llista infinita que pels professionals poc interès ha de generar, ni pels amateurs, en cap cas, sí per a nosaltres a casa, que és del que es tracte únicament, de millorar a casa la nostra participació a les curses de 24 hores SOLO.

Ja se sap per participar a les curses, anar a tot el que doni el cos i menys preparar res, nosaltres amb aquest pensament, amb aquest estil, nosaltres poc podríem a fer, veure passar des del darrera a fileres i fileres de corredors TOP, sí, però nosaltres sense utilitzar aquest estil, podem exercir el nostre propi estil, molt personal, sí, poc efectiu, sí, molt eficient això sí, gràcies Cecília, i en aquest tram, el de l'eficiència, mirar de fer-ho eficientment és la manera que únicament enfilarem les properes aventures de MTB. De fet sempre hem seguit aquest sender, però després de la WEMBO 2013, hem vist que no vèiem un turó que teníem barrant-nos l'horitzó, i ara estem fent això, mirant d'escalar aquest turó per veure que es veu a l'altre cantó, senzill, planer, oi?

Betty, l'arribada de les Active Shell, cerca salvar el que a la nit de Storm-Lo no podíem afrontar, la propera cita WEMBO no tindrà miraments, esmicolats ja hem tingut el plaer sanguinari de gaudir què és, ara cal posar-hi remei, o posar-hi remei, les botes Gore Tex, les teves noves botes persegueixen el mateix, nosaltres a Escòcia patirem de valent, no funcionem en cap cas bé amb fred, bé o hi cerquem alternatives, o hi cerquem alternatives, oi?

Coincidències, bikers i més bikers amb llums, venint del darrera, anant mentre tornàvem, ningú pedala, tots estem a dalt de la bike, incidències, cap, Cateye-Powerled, aigua, zero, menjar, cap, equipats de rigorós hivern, 8,5°C a les nou tocades de la nit, o a les deu, a la riera de Llavaneres.

Sempre sota la mirada atenta del Destructor Independent, mtb, mtb, mtb.

Des del Mirador del Drac, perseguint Dracs, dies de Single Speed, la 67 feta, a per la 68 avui?

Engegant les nocturnes

Quan faltaven pocs minuts per les vuit del vespre, i sentint la lleugera cridòria de les branques dels ametllers del pati de casa bellugar-se pel vent, no hem pensat que al sofà de casa amb la mantenta s'hi estaria molt bé, no, no, tot el contrari. El drac ens esperava!

Avui sí, vestits d'hivern de cap a peus!

Sorprenent el funcionament de la jaqueta Gore, increïble, veure, poder viure com una lleugera capa fina tèxtil sobre la pell pot fer una feina excel·lent, notar que fa aire, saber que és fred, i no sentir ni una gota de fred, espero poder repetir moltes sortides per poder-ne fer un bon balanç, ara per ara, però, continuo intrigada, i és que mai havia tingut una peça de roba tan tècnica com aquesta, i estic totalment admirada, i jo que era tan incrèdula...

Avui no hem dubtat ni un moment, res de pla, tintonter va i tintorer ve per seguir directes al Balís i pujar per la riera de Caldetes. Quin regal de febrer estem tenint, quina més bona temperatura. Cal aprofitar-ho. Quina nit més agraïda.

La temuda riera de Caldetes, per la fredor, s'ha fet en un tres i no res, i arribar a casa, passades les deu de la nit sense tenir fred, em fa pensar, què està passant?

De moment, bones sensacions, que són les necessàries per poder repetir sortida demà.