Dues jornades

De MTB, i tant, i tant que sí.

La temperatura magnífica els dos dies per sobre dels 23°C, a un minut i a dos minuts d'un quart de quatre de la tarda a la riera de Llavaneres, per tant equipat tant ahir com avui d'estiu, clar que yes.

Ahir un Drac clàssic i avui per disposar d'un temps limitat una sortida diferent.

L'equipament d'estiu d'avui diria que peculiar, per mirar de fer sortir els culots que menys han treballat als darrers mesos. 

Per cert avui tampoc he comprat la meva nova bike, Pacenti el responsable, i tant, i tant. Sempre m'ha agradat aquesta marca, sí, i aquesta posició ve de les 27,5, ells per a mi en són responsables en part d'aquesta roda.

Veurem aquesta pensada a on em porta, tot i que a on sóc poc importa massa en si mateix, sí en el conjunt.

Rodant ahir, bé, avui més xafadet, pujant bé, baixant bé, sí però sense massa alegria a les cames, jo diria que a l'inrevés.

La bike va molt i molt bé, silenciosa, nerviosa de reaccions, directa, molt a tota insinuació de canvi de trajectòria la fa una bike molt i molt divertida.

Avui les Privateer velles com ahir les reines de la sortida, sí, agafades de la mà dels guants Hirzl, que per cert concrtament aquesta unitat està molt degradada, molt. Avui sense gorra, amb eines, amb càmera de recanvi, amb aigua, menys d'un quart de bidó cada dia, sense menjar, avui he passat una mica de calor :-) he arribat a diferència d'ahir, literalment xop, amb el mar tranquil els dos dies, des de diumenge sense el Powerled, ni la bateria XL, amb el casc recuperat Terron de Cratoni, les ulleres Limar, el mitjons Pearl Izumi, com el culot, la tèrmica Rapha de Merino sense mànigues, el mallot Alp-X de Gore, amb la manxa.

Les Falgueres Màgiques del Montalt, OMG.

A veure si aconsegueixo mantenir la constància, a veure, res indica que sí, tampoc que no.

MTB, MTB, MTB. 

Ara esperar a demà, a veure si hi haurà Vol, que vull pensar que sí, però pensar-ho únicament no indica normalment massa bé res.

Gran bike, gran bike

Certament, certament.

MTB, MTB, MTB. 

Avui la sensació d'haver de decidir la nova bike era intensa. 

Menjar poc

No ens en cal molt, a l'inrevés per tant poc a poc que la intenció és mirar de gaudir mentre intentem fer-ho bé, perquè he d'entendre que aquest és el tram. 

Menys paraules, menys paraules, no són la manca d'aquestes les promotores d'aquest espai, per tant a The Great Escape MTB, paraules. 

Pairem bé, i mirarem de fer una bona lletra, abans però un bon cafè d'inici de jornada, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

Comença una nova setmana, la que deixo enrere ha vingut farcida de novetats, una bona part compartides al blog, ara a aquesta que comença m'aniria bé consolidar les pendents, i digerir les que ja són al Mirador.

Tinc la bike pendent de revisar, un soroll que en principi ve de la boixa posterior hauria de ser silenciat, ho dic en condicional perquè els sorolls quan parlo de bikes normalment no deixen de ser-hi de manera ràpida i senzilla, de fet no hi ha res senzill, ajudarà si fem un segon cafè?

Memorables

Jornades memorables.

MTB, MTB, MTB.

Berga-Santpedor

I

MTB, MTB, MTB.

Ja a casa, després del festival del Turó de l'Home, del festival de Cap de Creus, ara tocava festival XP Manresa, una aventura que ha començat a les quatre del matí, un cop a Manresa a 8°C a dos quarts de set del matí sí, però aquest cop sense passar fred, equipat de tardor com si de fer el Drac es tractés, excepte els guants Alp-X 2.0 de Gore i la tèrmica ara sí la Pearl Izumi de màniga curta més densa, i de 10/10. Portava la Lite sí, però no ha treballat avui. Una aventura que ha finalitzat fa uns minuts a SV.

Ja aniré preparant la crònica, clar que yes :-)

Inici fosc

Oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Fomula R1 brakes

Som d'anar fent, oh yeaaaah!

T'agrada anar fent? aleshores aquest també és el teu espai. 

Sí, ja ho sé, no sona a emocionant, res més lluny de la realitat, anar fent pot ser molt i molt emocionant, res està garantit, certament i a The Great Escape MTB no en som en cap cas una excepció. 

El frens que esperat a fer venir des del 2010 ja són a casa, cinc anys i mig són un temps prou prudent, ara però millors, vull dir els frens R1 que han arribat, que bé. 

Un pes dens, no sé perquè, però per a mi dens, pensava 550 g. ara bé no sé perquè pensava en una xifra tan baixa, el fet és que estem en 700 g. amb CL quedarà proper a 650 g.

No és important, sí significatiu. Haurem de calcular aquest. 

Hi ha dies per a moltes coses, o d'altres per a unes poques coses, totes elles agafades una a una per a mi ja pesen molt, juntes són explosives, oi que sí?

Si fa vent les fulles dels arbres es mouen, nosaltres fer parar quieta una fulla podem, parar-les acaronades pel vent segur que tots ho veurem diferent. 

A aquest R1 els hi passa el mateix, els veus a R2bike i penses, lleugers, els tens a casa a 700 g. i penses, pesats :-)

Tinc més novetats a proposar a les que seran les properes aportacions. 

MTB, MTB, MTB.

En resum aquests seran els frens de la propera bike nova, oh yeaaaaah!.  

Que per cert ahir tampoc no la vaig comprar,  tampoc, mentre gaudíem d'un bon dinar, puntualment en veu alta ho vaig pensar, en veu alta que no sonora, crec, crec, i tant que sí, i tant que sí. 

Propera bike?

És a on sóc, pendent de fer-la venir, entre tres opcions, curiós, entre titani, ferro, i alumini.

Com pot ser? senzill, hi ha tres propostes que m'agraden, i no tenen com punt de partida els mateixos materials, fins i tot en tinc una quarta, estic esperant la resposta del distribuidor i aquesta darrera és de carboni.

Avui m'agradaria fer el pas i comprar la bike, no ho sé, ho intentaré, de fet coincideix amb que divendres passat ja vaig intentar comprar-la, però el venedor em va posposar la venda, jo pacientment estic seguint les seves instruccions. 

Però jo avui com divendres passat torno a tenir ganes de fer el pas de comprar la nova bike, veurem a on sóc aquest vespre.

De fet de les quatre propostes dues depenen d'un mateix venedor, la resta únicament dependrà de mi, no d'un tercer, per aquest motiu crec que finalment el pas anirà cap aquestes tres darreres opcions, les que no depenen d'un intermediari, tot i així em resisteixo a fer aquest darrer pas.

MTB, MTB, MTB.

De mentre els Vols no paren, tot i que no estic aconseguint aportar les cròniques sí que estic sortint amb certa regularitat aquests darrers dies, no tota la que voldria, i en cap cas per falta de temps, disposo de les matinades i els vespres, però em costa aconseguir la regularitat necessària pel proper repte de 24 hores, veurem, veurem.

Content per l'arribada de les Giro Privateer, per la propera arribada dels frens Formula R1, i encara més per la decisió de fer venir el mallot Alp-X Windstopper de Gore Bike Wear, per a mi grans millores totes, clar que yes.

Pluja

Imprevista per a mi, equipat d'hivern amb els guants Alp-X llargs, els de veritat durant els primer quart d'hora, després sempre amb els curts, de canell, de canell. 

He sortit de casa que feia fred, 11°C a la riera de Llavaneres a tres quarts de sis, i una hora després la pluja era la reina de la sortida. 

He arribat a casa previ pas pel forn, prou sec, anava amb la jaqueta Xenon AS, les espatlles humides, això sí, i mànigues curtes de la tèrmica de Merino Endura molles, però culot aquest cop el Mavic Echappée, sec, guants Alp-X curts de canell al límit, la resta de 10/10. 

Sense incidències, no coincidències, ni menjar, amb aigua sense beure'n, amb llums en marxa,  justeta la bateria del Powerled, i decidint ell, el Cateye deixar de funcionar sota la pluja, OMG. 

Quin pas pel Pas dels Destructors, omg, omg, omg.

Un Vol molt emocionant, per tot, per tot per la pluja sobretot, però també pel trenc d'alba, molt i molt emocionant. 

Sense llum del Sol, entre la foscor, quins instants.

Un esmorzar que queda per l'hemeroteca, oi que sí? :-)

Antibiòtic inclòs, encara em queden setmanes :-(

Des del Mirador del Drac pendent ara a diferència d'aquesta matinada que únicament he tingut present el fred, amb aquest migdia a on ara estic mirant la possibilitat de pluja. 

MTB, MTB, MTB. 

I em mullaré :-)

Ahir va ser una experiència divertida, sí, i profitosa, també, perquè amb els millors equips de pluja que tinc vaig arribar a casa després de dues hores sota una pluja constant, i en algunes estones de certa intensitat, vaig arribar xop com un ànec, OMG.

Primer vaig decidir aquesta jaqueta, la Xenon de Gore.

Veient la pluja que queia vaig canviar a la Fusion. 

No m'allargaré, tampoc podré ser del tot objectiu, cal molta reflexió per ser-ho, i que passin dies.

Primer punt, el coll de la jaqueta Fusion AS de Gore, deixa entrar l'aigua, no sé quina hauria de ser la proposta perquè això no passés, però entre una pluja important, i una vegetació de matoll baix carregada d'aigua el test estava servit, i si bé aquest tram encara el va aguantar bé, a la riera de Caldetes des de dalt baixant direcció a la cruïlla del Remei que començava a ser un torrent d'aigua amb una pluja que no arribava a ser intensa, va ser definitiva per deixar la impermeabilitat de la Fusion a zero, no sé si ho dic bé, ara passades les hores, i una nit de repòs, ara des del Pau Casals de Girona mentre plou crec que l'Active Shell de la Fusion va funcionar, no així el tancament del coll, aquest, el coll de la jaqueta Fusion quan plou ja puc afirmar que amb l'equipament que tinc ara, no funciona, però caldrà un proper test, i molts més per poder tindre informació, no diré la informació.

El calçat, les Lake MX140 van aguantar fins la baixada per la riera, a partir d'aquí peus xops. En aquest cas, primer l'aigua va entrar pels turmells, un mitjó moll feia de conductor eficient de l'entrada de l'aigua, i podria ser que també la cala de la sola, aquest darrer punt no el puc confirmar.

El pantaló curt Madison Waterproof, crec que és l'únic que va fer bé la seva feina peró com tot en ser l'únic no va poder evitar per una banda l'entrada d'aigua per l'esquena des del clatell, i dos la caiguda d'aigua via el culot pirata de tardor-estiu de darrera del genoll cap al cul per sota del pantaló Waterproof quan el pedal és al seu punt més alt, bona aquesta, la cama fa de transport de l'aigua cap al cul sense que el Madison hi pugui fer res. No sé que va aguantar més si la Fusion, o els Madison, o les Lake, jo diria que van defallir a l'entrada de la riera de Caldetes els tres a la vegada.

Un deu pels guants Endura Waterproof, perquè NO ELS PORTAVA, no feia fred, gens de fred, i vaig pensar que seria una excepció sortir sense guants, els Endura no dubto d'ells, però són per a clima molt fred i pluja, a 18°C aprox. no són els guants, caldria una proposta lleugera i Waterproof.

Una sortida tipus UK, fins i tot no vaig parar de pensar en una HT-80mm, perquè passar-m'ho bé mentre rodava sota la pluja això sí.

Dubtes, el casc, una funda per a ell de les de Gore, Gore Tex, dos, sota casc, cara, i únió al coll de la jaqueta, com és pot evitar l'entrada d'aigua a aquest punt el tema a ponderar, pantaló pirata, no funciona si plou molt i sense parar, i també el punt d'unió dels mitijons amb la bota, a la zona del turmell, com s'evita aquesta entrada d'aigua pel coll de la jaqueta i pel turmell de la bota que fan les dues zones d'embut d'entrada d'aigua :-(

Propostes, primer, parafangs, els dos, segon jaqueta 100% Waterproof, bé vull dir amb una columna d'aigua mé alta, > a, no ho sé, no sé quin és el límit inferior, parlen de 28.000, de > a 10.000, de < a 4.000, no poso les unitats, és una norma que parla de superficies, de mm, de 24 hores, una norma simple però que ara no ve al cas, tercer, una jaqueta que al coll tingui hi tingui  un tensor que ajusti bé el coll d'aquesta amb la pell, evitant el màxim l'entrada d'aigua, Gore la té, quart, el culot llarg Waterproof segurament, peró cal aclarir el tema turmell en la unió amb les botes, què hi fem? perquè l'aigua baixa pel culot directament a la base superior de les botes.

Darrer punt, el més important i immediat, millor deixar-ho reposar, l'experiència vull dir, i amb calma anar prenent decisions punt per punt. 

Cal pensar què en ser a casa anava tan enfangat, ple de la sorreta del sauló, de cireres de bosc, que amb la mànega de rentar les bikes, em vaig fer una lleugera dutxa de coll a peus, no de cap, però esquena, de dalt a baix, frontal de dalt a baix, vaig tenir la sensació de ser dins d'un túnel de rentat. Amb això vull dir que les condicions van ser per ser a SV, extremes, faltava el fred, amb ell avui no sé pas quin seria el resum, perquè sortir hauria sortit igualment, ara quan plou surto sota la pluja, diria que no tan intensa com la d'ahir, crec.

Des del Mirador del Drac, pensant-la, perquè no és una aventura que finalitzi amb una aportació al Blog, caldrà pensar-la i molt, plou a les set del matí a SV, molt, com ahir, com ahir, diria que fins i tot més. 

Plou a Girona al Pau Casals mentre fem temps per a un esdeveniment a on aquest cop no necessitem equipaments per a MTB. Com cau tot, com cau tot, encara no ho entenc un lloc de somni esmicolat, trist, sí, sí, trist. 

Oi que no, oi que no ens cal l'equipament de MTB?

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB.

Fa uns dies

Que miro de posar remei a l'equipament que ens falta d'estiu, pel proper estiu.

Després de la darrera devolució per no ser la talla que necessitava, avui hem tornat a la càrrega. 

Venen guants i culot, culot no en plural, és per a la Betty, jo ja no faig venir més culots per a mi, de ser, serà si veig una bona proposta de Mavic o Pearl Izumi en color negre, fins avui no n'he vist cap. Els guants veurem, he escalat dues talles de la meva, de la 9 a la 11, sí, sí a la 11, és que la 9 que va venir no podia quasi ni unir el Velcro del canell, així he passat de la 9 a la 11 per mirar d'evitar d'haver de fer una segona devolució, veurem, veurem. Mentre m'ho pensava m'he decidit a demanar també aquests guants per a la Reina, una talla extremadament gran vers a les que porta normalment amb Pearl Izumi, Giro i Gore Bike Wear, però és que el patró del fabricant indicava com en el meu cas dues talles menys, jo he demanat dues talles més, el mateix, veurem, veurem.

Surt el sol, és el segon cop que trec els equipaments humits de bike, les corregudes sota la pluja han sigut divertides, no fa fred, plou intermitentment, això, divertit.

Aquest matí el cafè ha sigut el rei de la casa, i fora de la jornada del dia a dia, la de sempre, seleccionar aquests equipaments el més remarcable, molt remarcable, dins d'aquest tram de preparar ara el què ha de ser l'equipament de l'estiu que ve, i ja serà 2015, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, avui les bikes vindran també divertides de fer el Drac, de ser, de ser.

MTB, MTB, MTB. 

Dades

L'emoció no va lligada, no es mou propera, no té relacio amiga amb la continuitat del dia a dia establerta, pel què fa a SV, pel què fa a casa. És més aquesta, aquesta emoció un cop és manifesta si no és dins d'un tram molt definit d'inici i final molt acotat, sense aquesta tanca que marca el límit de duració d'aquesta sensació, no la seva intensitat mentre es produeix, en cap cas, en cap cas, implica sempre a SV un canvi, no una evolució, i aquests canvis no van agafats de la mà de l'obligat exercici de reflexió, necessari a casa sempre que parlem d'aspectes que formen part d'un tram de llarg recorregut, vull dir de recorreguts a on s'hi han invertit anys a definir quin seria el recorregut a seguir, i evidentment el fi a aconseguir.

Pel cas que ens ocupa a aquesta aportació, els Vols de Drac, dins d'aquests Vols de Drac, aquests de poder ser dins del Drac, dins d'aquest darrer sempre des del Vol divisant encara que sigui a l'horitzó llunyà el perfil de la Nau Insígnia, i sempre, sempre, sempre el perfil aquest cop del Vol, fidel sempre a la fita a perseguir que no aconseguir, en cap cas, en cap cas, en aquest cas la participació mantenint les formes a les curses de 24 hores SOLO, definides aquestes d'una SOLA manera, singular sí, de difícil gestió des de fora del cercle de SV, normal, normal i comprensible, molt comprensible.

Ara les matinades, els Vols de matinada són dins d'aquest tram que us esmento, ahir la sensació dins del Drac escalant era de pesadesa, no de molta pesadesa, ni tan sols era una sensació de no rodar bé, si no d'haver de rodar lent, molt, al Strava el títol era Lent-lentíssim:-), doncs això, ahir després de fer un a gestió al migdia de la Nau Insígnia, per l'escut, per l'escut d'aquesta, la pluja, una pluja molt intensa ens va fer canviar el pla de fer Vol al migdia, i deixar-ho per a una millor ocasió, respectant la sensació de pesadesa del darrer trenc d'alba, per prudència mirant de ser lluny de promoure un estat gripal o similar.

Ahir a la nit a quarts de deu dormia profundament, una tarda molt emocionant, molt i molt constructiva, diria que única per la seva excepcionalitat, pel continent de la mateixa, pel contingut en si mateixa, aquest va donar pas a una digestió pausada per passar els conceptes de mode intensitat a mode normalitat, això sí incorporant el contingut i el continent també d'aquesta intensitat, també al model actual, és a dir dins dels genets, dins dels nostres Dracs, dins dels Drac, i també pel què fa a la forma i disseny definitiu de la Nau Insígnia, tot això aquesta gestió a pas mode normalitat va fer que el son fos qui marques la manera de gestionar aquesta transformació natural que és des de fa uns anys un fer que ha caracteritzat el dia a dia a SV. 

Al teu poble hi ha un bon forn de pa?

Viviu a una casa a on des del mateix portal de casa podeu començar la vostra ruta de MTB?

Ara entra el sol per una de les finestres del Mirador del Drac, veig el meu Drac, hi penso, que bé, que bé, que bé.

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac dies de bones sensacions, de bones pensades, dies amb vistes a l'horitzó ara més proper de l'arribada de la Nau Insígnia, oh yeaaaaah!

Ombres entre cels grisos

Ni 9 dissabte, ni 9 diumenge, sí sis i set respectivament.

Nosaltres proposem, però no disposem, certament, certament. 

Ahir anava de pet a SC, però en arribar a la riera de Llavaneres vaig decidir fer volta direcció a Mataró per passar proper a Parpers, per mirar d'evitar El Corredor, no per res més que per fer menys desnivell, i més quilòmetres en el mateix temps, això em permetria d'arribar a casa més d'hora, i evitar fer la ruta de tornada per Blanes. L'estalvi de temps va ser d'unes dues hores, quasi tres, que vol dir ser a casa a tocar de les nou de la nit, i no passada la mitja nit. De fet tampoc passava res si arribava a la matinada, únicament que no estava motivat a fer el tram entre la carretera, i la platja des de Calella fins a Canet de Mar.

Costa de relacionar novembre, cel gris, molt tapat, i altes temperatures, per aquest fet equipar-se també implica un raonament implícitament diferent, perquè a la tardor-hivern porto un segon parell de guants, també vaig amb culot d'hivern si la ruta serà llarga com ahir, surto sempre amb la tèrmica de Merino amb o sense mànigues fent equip amb la jaqueta Xenon de Gore, o bé amb la Intermediate, així com el protector de cara i coll, mitjons i botes sempre d'hivern, ahir res de tot això va ser. Guants d'estiu, culot pirata d'estricte tardor, sense tèrmica, sense Xenon posada, sense Intermediate, únicament amb el mallot d'estiu Pearl Izumi Elite i manegots de la mateixa casa. La Xenon a una de les bosses del mallot. Dins de la bossa del darrera de la Xenon hi portava, perquè si va quedar de la ruta de dissabte el protector de cara i coll que ahir no vaig haver de requerir. La Xenon va funcionar baixant del Montnegre cap a Collsacreu, la resta de la ruta sempre amb el mallot d'estiu i prou, fet que em fa pensar que un culot d'estiu també hauria funcionat d'allò més bé. 

La corriolada d'Argentona fins a ser proper a la Torre del Moro molt exigent per una ruta alternativa des de l'inici que va comportar d'arrossegar la Vicious per unes parets notables. 

Després directament cap al Baix Montseny, amb una aturada a la Repsol de Trenta Passes per comprar llaminadures i fruits secs, i d'aquí a casa no en va quedar res, a part també de beure a tocar de quedar sec del bidó de 500 ml. d'aigua. 

Una entrada a SC calmada, a les tres hores poc passades, i per sobre dels quaranta quilòmetres, és a dir tot i la lenta corriolada d'anada per Parpers el mateix temps que passant pel Corredor i ficant al sac deu quilòmetres més, interessant molt. 

Entre grisos una estora de somnis de colors torrats, de Vols sense fi, i que on en ser-hi comporta d'una sensació de molta pau i molta serenor, necessària, necessària, tant com l'aire que respiro, o més, o més. 

Un cop a SC un dinar a casa la mare entre els clàssics, pa amb tomàquet, i pernil salat, per beure,  dues coles, i per postres, xocolata. 

Per passada una estona esperar l'arribada de la foscor, per tant tàcitament la tornada cap a casa entre la marxa dels cavallers de la llum, i l'arribada de les Fades de la foscor. 

Per fer-ho més emotiu com a l'anada, canvi de ruta, tornant aquest cop per Olzinelles, omg, omg, omg. 

Un vent de molta calidesa, les fulles volaven entre la visió del meu Drac, entre les meves mans, OMG, i la sensació era de ser protegit per ell no pas sacsejat. 

Una música la d'aquesta ventada sinuosa, quasi hipnotitzadora perseguint la calma, perseguint la pau. 

D'Olzinelles dels seus prats, escalant cap a Can Mora, i d'aquí retrocedint inicialment direcció al Santuari de Sant Martí de Montnegre, per evitar de caure a Vallgorguina, i poder carenar directament per Collsacreu.

En aquest tram una parada obligada, i segueixo ruta, ara ja sense aigua, dins d'una foscor absoluta.

Costa fer camí enrere dins de la foscor més absoluta, però costava menys que deixar-me caure de Can Mora a Vallgorguina, i haver d'afrontar les parets verticals de Vallgorguina cap a Can Pradell. 

Després d'aquí repetiré mot, sensacional, i tant, una arribada de Collsacreu a Arenys de Munt per carretera, com? sí, sí, vaig decidir ràpid i bé, una baixada ràpida sense coincidir per darrera amb cap cotxe, i d'Arenys de Munt a casa tot per senders i corriols.

D'Arenys a Caldetes per Can Jalpí, El Remei, Colonia Andersen, i finalment de Caldetes a SV escalada per Milans, la part del cul del Drac de cada dia, volia passar per Torrentbò, i Can Mora de Dalt, però vaig decidir ser prudent. En part per no fatigar, i també per respectar l'autonomia de la bateria del Powerled. 

Un cop a SV directament cap a casa, a on una entrada idèntica a la sortida va comportar un sospir dens, una ombra del que serà o del què va ser?

Un cop a casa un bon sopar, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

Des del Mirador del Drac una jornada de MTB de molta qualitat, oh yeaaaaah!