El temps a dalt dels Dracs, de la darrera aventura amb aquests.
I va ser un altre cop memorable doncs anàvem a fer una altra aproximació a la base del Santuari, i la Reina va decidir que era una bona ocasió per mirar de fer la seva primera coronació, que bé, i que satisfactori que va ser, i que és, doncs avui mateix després de descansar ahir sembla que ja hi ha les piles carregades per tornar a ser a dins dels Vols, que bé, que bé, que bé.
En aquest ocasió anàvem amb deu dents menys de plat, i he de dir que tota l'ascenció la vaig poder abordar amb certa naturalitat, que bé, i ni que dir que la Betty no va mostrar ni un indici de fatiga, i fins i tot va tenir un cert to èpic doncs és el primer dia en cinc anys que he perdut el tacte dels dits de les mans per la fredor, i estem a juliol, doncs la pluja, el vent i la boira baixa per sobre dels mil metres així ho va marcar, sort però que portàvem les armilles paravent per un cop a dalt i durant el rapidíssim descens sota aquesta pluja a cada metre més intensa, amb el vent més sorollós a cada minut, i una temperatura no diria poc amiga, sí emocionada-sorpresa per la nostra nova presència he de pensar, però sempre sense mostrar la seva cara més agressiva, en cap cas, a l'inrevés ja que va ser aquesta un factor que va intensificar encara més les sensacions boníssimes del moment.
MTB, MTB, MTB.
Això sí, des del primer minut amb tots els manteniments portats a terme que no tots els necessaries, el soroll del tren posterior va ser terrible, pitjor que mai, OMG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada