Cinc de seguits, 1/1 )

C7 )

Ahir la sensació, per un descans de la darrera nit de baixa qualitat, era de fer un dia de pausa. Passat el matí, uns quants dàtils després van marcar la diferència, així he de dir que les sensacions a dalt del Drac sempre a la cinquena sortida són bones, fins i tot ahir. 

La pràctica del mtb és molt però que molt agraïda en comparació a d'altres esports, doncs encara que la deixis durant un temps si decideixes tornar-hi en un no res et permet ser-hi, i és més et transmet bons instants des del primer dia, això sí sempre de meys a més, vull dir que a cada dia que passes a dalt de la bike sumes uns breus instants d'aquestes bones sensacions, i així si en vols més, amb certa constància i prou cada dia omples el Vol amb uns quants més d'aquests bons instants, que ja és molt, oi? 

Equipat de blau, els C7 paravent un fixe actualment dels Vols, amb el Synthe negre, així sense el Merit, de Gore de dalt a baix, o quasi, en tot cas d’estiu, millor dit de curt doncs, i molt bé un altre cop, puntualment espurnejava, molt poc però un cel tapat va ser sempre present com a to de la jornada. 

Amb eines, amb llums sense funcionar, revisades les pressions, correctes les dues, també el bon gir de les dues rodes, i en darrer terme del correcte rodar dels discs de fre vers els ferodes, amb aigua, bevent, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, sempre per sobre dels 17ºC. 

Creia que aniria a per les dues hores però passada la primera tot va pesar més sense fer-ho, i així no hi va haver  aproximació a la segona hora, que serà segur si més no així he de pensar, o millor dit estaria bé fer-ho en aquesta direcció. 

Mentre anava, i especifico el sentit doncs des que surto del Mirador que em controlo per no fer més, faig un treball per mirar de no allargar significativament la sortida per poder facilitar el proper Vol, pensava que dels dos Santuaris únicament em centraré en un, el que està desert quan parlem de densitat de persones, així hauré de tornar a cercar com arribar a la base d'aquest sense sortir de pistes i corriols. Podria anar-hi primer amb la The Motivator per carretera, però no és a on sóc avui, crec, i dic crec perquè ho escric i ja la miro amb ganes d'anar-hi tot seguit, i tant ))

C7/S-Phyre )

MTB, MTB, MTB. 

Un altre Gran Vol de dues rodes, el número vuitanta-quatre, i el d’ahir va tornar a ser memorable, és el segon cop que experimento aquesta sensació de tots aquests 84, de fet és el tercer si hi sumo el primer quan vaig fer el test de prova sis mesos abans de finalment fer el pas de fer venir aquest Gran Drac, que de fet el va fer la Reina. Encara ho recordo quasi com si fos avui, va ser el primer Gran Drac de test que després d'omplir el dipòsit no vaig tornar passats els primers minuts, concretament el vaig agafar a l'una del migdia i no vaig tornar-lo fins les set de la tarda, fins i tot vaig mirar de comprar-lo des de proper a Seva desfent el camí direcció a Collformic, però una no coincidència de dates ho va frenar, concretament perquè per dies no estava posada al carrer el dia del meu aniversari, si no ho recordo malament el test el vaig fer el dia nou de juny, però no és important. 

Segueixo valorant el tema del coixí de seguretat, avui crec que he establert un criteri, una possibilitat, un primer pas, doncs he acceptat que la Super Armadura vagi separada de l’Airbag, que no implica que aquest sigui el camí a seguir, o sí, en tot cas una nova porta oberta. 

Mentre estava a dins del Gran Vol durant els primers minuts la sensació amb la Super Armadura de Gala era quasi com la de l’Armadura de Gala dels Vols, dels Alp-X, i dels C7 paravent, la diferència és que amb aquest darrer vaig de més a més, i amb el primer no doncs tant amb el de cangur com aquest, tots dos d'una sola peça vaig tenint una mala sensació intermitent a la zona de les espatlles, això aquesta percepció desagradable és idèntica a la que experimentava a la zona planera intermitja del circuit de Finale, però idèntica, per tant he de valorar que segurament en aquest ocasió sigui posicional res més, a les zones planeres, de fatiga no en aquest cas doncs dins dels darrers Grans Vols amb el Gran Drac de dues rodes rares vegades supero les dues hores, normalment com ahir faig una hora tocada i prou. De fet és tan intens que dificilment puc estar massa estona pilotant, així cada certs minuts m'aturo breument i baixo per mirar de relaxar-me, no sempre però. Fa dos dies en un Gran Vol de dues hores justes, vaig fer una breu aturada passats els primers vint minuts, per després no fer-ne cap més durant la resta de l'aventura, en aquesta ocasió vaig parar per una mena de reacció alèrgica que durant uns breus instants em va deixar una mica desorientat, i no és la primera vegada que em passa, darrerament sobretot a nivell de congestió dels ulls, UF. També puc esmentar que fa unes tres setmanes vaig marxar a tocar de les onze del matí i vaig tornar a tocar de les set de la tarda, i és que aquest Gran Drac de dues rodes és el meu perquè té aquest punt, a on hi ha dies on les hores passen a ser minuts, que bé, que bé, que bé.