A la 20, estem a la 22 i ja en porto 84, el darrer dia d'aquesta vint finalment el Gran Drac de dues rodes va disposar de la seva oportunitat, va ser el Gran Vol número vuitanta-u. Com us esmentava per valorar quin és el dia propici-ideal per gaudir d'un Gran Vol de dues rodes és per a mi, pel meu fer, subjectiu doncs en el cas que ens ocupa la nit abans no venia d'un bon descans, cert, i passada aquesta a la tarda ara no recordo molt bé com vaig seleccionar la Super Armadura de Gala i en minuts ja estava gaudint d'una breu però intensa aventura.
Abans, mentre, i després, ara mateix encara estic dins d'aquest després, on en el Gran Vol número vuitanta-ú l'emoció-intensitat és aquesta parella la característica segurament més significativa de l'experiència d'aquesta darrera sortida, i dins d'aquesta percepció una reflexió em va venir sense adonar-me quasi de la seva entrada en aquest mode, sí però fent el seu breu pòsit, breu ara per ara i ja han passat uns dies, com ho és que la valoració de fer venir un tercer Nou Gran Drac de dues rodes en la direcció de millorar la percepció del tren davanter podria ser una bona pensada, també va lligat a gestionar que no vull millorar les prestacions del Gran Drac actual, en tot cas sí puc valorar de mirar de reduir-les millorant d'altres aspectes, dins del concepte de menys és més, és a dir, menys pes sí doncs podria tenia tenir més agilitat, menys prestacions doncs podria gaudir de ser més proper a la subjectiva percepció a quelcom germà de pilotar, doncs en el meu cas quantes més prestacions té més lluny em queda poder-les utilitzar-gaudir, l'equilibri entre prestacions i les meves limitacions per saber-les aplicar a la conducció determina en bona part la intensitat-to de l'experiència.
Aquesta exposició ve donada per la recepció d'aquesta sortida 81, el què em transmet aquest Gran Drac de dues rodes, i entre totes les sensacions una és de força pes avui, com ho és que en mode 4 pilotar-lo ja és força extrem, en mode 3 és un format quasi desconegut per a mi, on el poso normalment únicament els darrers sis quilòmetres previs a l'arribada al Mirador, i el mode 2 no recordo el darrer dia en el que vaig rodar en aquest mapa però la idea que en tinc de quan hi he rodat és del concepte físic-Marvel de perseguir sortir de la influencia de la gravetat terrestre. Així arribant al Mirador després d'aquest Gran Vol pensava que el nou Gran Drac que estava valorant de fer venir incrementa de forma inapreciable el pes, un 3%, notablement les prestacions en termes reals un 50%, com sona, i el punt que em va fer dirigir la vista cap a ell no va ser l'equipament que certament presenta una millora notabilíssima, com ho són unes suspensions Öhlins electròniques semi-actives, i uns frens 100% regulables, però la primera i principal característica va ser aquesta perseguida posició sobre el tren davanter per recepcionar millor les reaccions d'aquest Gran Drac de dues rodes. El fet és que aquest darrer punt és l'únic que m'atrau de millorar-evolucionar-experimentar, millors components no diré que no sigui interessant, i de fet m'ha frenat, si més no avui, únicament l’elevat nivell de prestacions, que no necessito avui per avui, i que vaig comprenent que si no és per un gaudi a dins d'un circuit tancat, espai que avui per avui no és el meu, per a vies obertes aquestes ultra prestacions no em tenen utilitat que sí molt d'atractiu, però crec que per a mi són contraproduents fins i tot.
També he de dir que no tinc una explicació raonada a perquè vull aquesta millora de la transmissió del comportament del tren davanter, sí que puc compartir que relaciono aquest estil de pilotar, vull dir aquesta característica a que millorar aquest punt incrementa la diversió sense incrementar el pas per corba, per tan en el cas que ens ocupa sense augmentar la velocitat, i això serveix pels Grans Dracs i pels Dracs, vull dir no vull baixar ni pujar més depressa, no vull incrementar la velocitat, vull divertir-me més i prou amb la sensació de pilotar sense augmentar aquest pas per corba.
Hi ha un altre concepte que és que una part dels experts, i que són referència per a mi defensen que més prestacions mai vénen malament, i és probable que si el fabricant ho ha previst tot sota aquesta premisa vull dir divertir-nos pilotant sense velocitats significatives, aleshores possiblement sigui una molt bona proposta, però aleshores com amb el Gran Drac més esportiu que és així, sense augmentar el risc, és a dir la velocitat en el pas per corba, tot giraria a millorar les sensacions i prou, a incrementar-les sense exposar-nos més dels que ja ho estem pel fet de no anar a peu a l'aventura, i aquesta característica que exposo és crec la que he d'explorar, on ho escric tornant als nostres dos Dracs actuals, a on amb un mínim experimentem un màxim, el menys és més comentat en aquesta intervenció, també em ve el cap que ha passat una dècada i encara persegueixo comprendre la modalitat que practiquem, tot i que com us esmentava des del 2018 que el concepte es manté sense millores, excepte l'esmentat M1 i que en principi és també temporal-puntual.
Així que en primer terme motivat per aquesta manca d'experiencia-rodatge, i en segon terme per la impossibilitat d'accedir a certes capacitats-camps de la comprensió que tot agafa una perspectiva immensa en quan a recorregut per descobrir, i tant, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada