Com cada dia des de fa una pila d'anys.
Un bon cafè.
I per què us ho proposo ara? és el què em ve al cap, després d'una jornada diferent, un matí dels que costen de passar. Un mig dia de 10/10, una tarda com el mig dia, de molta feina SSEC.
Una tornada llarga, Salt ja sempre és molt lluny de casa, i ara ja a punt de deixar caure les persianes, penso, demà estarà bé prendre el cafè de primera hora, sempre, sempre des dels crec recordar 6 anys, que hem faig dos.
Casa de sostres molt alts, casa l'àvia a Granollers, sis anys els que tenia com a molt, les bosses d'aigua calenta als peus, un petó de l'àvia i uns llençols amorosos, molt, i en un obrir i tancar d'ulls, després d'un somni sempre molt intens, l'aroma del cafè entran entre les portes estretes i per a mi altes com gegants.
Dies de molt de MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada